Just Deploy It!

Etiqueta: Barnaclínic

  • El nou Govern decidirà si reprèn la llei de sanitat de Comín que donava màniga ampla a les empreses privades

    L’anomenada Llei Comín o el que seria l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic va quedar estancat fins i tot abans d’intentar aprovar-se. El Govern de la Generalitat de Catalunya, per falta de temps, no va arribar a tramitar el document abans de ser cessat com a conseqüència de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. No va poder ni tan sols baixar-lo a la Comissió de Salut del Parlament per procedir a la seva aprovació. A més, moviments com la Marea Blanca i patronals privades, agents socials rellevants a l’hora de desenvolupar l’avantprojecte, es van posicionar en contra totalment o parcialment al respecte. Les diverses fases plenes d’entrebancs que ha viscut l’avantprojecte generen incògnites al seu voltant. La lentitud ha vingut només marcada per la situació política o bé per no comptar amb els suports suficients? El que sí que es pot afirmar és que serà el nou Govern qui decidirà si reprèn aquesta llei que, tant els agents socials en contra com la fi de la darrera legislatura, van deixar en espera.

    El cessament del Govern i la convocatòria d’eleccions autonòmiques a Catalunya va deixar paralitzada la situació de les entitats sanitàries del tercer sector que gràcies a aquesta llei podrien integrar-se dins el sistema públic català mitjançant concertacions i contractacions. És el que s’ha donat a conèixer com sanitat públic-social. Ara cal observar què farà el nou Govern un cop es constitueixi i saber si empreses com Barnaclínic només amb una nova fórmula jurídica podran seguir realitzant la seva activitat fent servir recursos i patrimoni públic.

    Lluís Monset, Director General de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), la patronal sanitària catalana més extensa, creu que “si es crea un Govern del mateix color, reprendran les coses on les van deixar” tant pel que fa a la situació jurídica de Barnaclínic com al desplegament de l’avantprojecte.

    La intenció de Comín era aquesta. Segons una diputada present en les reunions de la Comissió de Salut, el conseller va afirmar que si Junts pel Sí es quedava de nou amb el Govern reprendrien directament la seva llei per aprovar-la i tramitar-la. A les trobades, el conseller de Salut, Toni Comín, va reconèixer que “no donaria temps de tramitar l’Avantprojecte dins de la legislatura vigent”. Així, la voluntat del Govern era tancar el text a partir de la memòria preliminar aprovada el mes de juny encara que no s’arribés a portar-ho a debat en el Ple del Parlament. Això hauria permès que ara, amb un nou Govern de les mateixes inclinacions, es pogués recuperar el text ja aprovat per l’anterior mandat i promoure el debat i la votació sobre l’avantprojecte en el Parlament.

    Entendre el procés que ha viscut l’avantprojecte pot ajudar a saber si es reprendrà o no, qui hi donarà suport i si la seva aplicació millorarà el sistema català de salut. Lluís Monset explica que en el seu moment ACES es va posicionar en contra perquè “l‘esborrany deixava de banda empreses amb ànim de lucre” i això no els hi semblava bé. Després de demanar uns canvis al Departament de Salut van optar per l’abstenció i deixar que el projecte seguís endavant. El problema que Monset ressalta de l’avantprojecte és que el veia enfocat només a empreses d’economia social i considera que, en contractar algú, s’ha de “buscar qualitat i preu i s’hauria d’estar obligat moralment a contractar el millor tingués l’estructura que tingués”.

    Toni Barbarà, cofundador de Dempeus per la Salut Pública i membre de la Marea Blanca de Catalunya, opina que la llei “és conflictiva des del seu inici: va néixer amb presses i pressió però també amb resistència per part dels moviments des del minut zero”. A banda de moviments com Marea Blanca, l’avantprojecte també va aconseguir que forces sindicals es pronunciessin de forma negativa. CCOO i CGT es van posicionar ràpidament i després, al llarg de l’estiu, també la UGT.

    Un dels membres fundadors de la Marea Blanca de Catalunya, Josep Martí, tracta d’”ambigu i perillós” l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic. Martí és metge i cirurgià i va ser director assistencial de l’Hospital Vall d’Hebron de l’any 2000 al 2006. Així, més enllà de medecina, també entén sobre gestió sanitària. La Marea Blanca de Catalunya ha estat un dels puntals contra el que anomenen la “llei Comín” i asseguren que, si aquesta es reprén, ells repredran la lluita contra l’avantprojecte. En diverses mobilitzacions, la Marea Blanca ha denunciat que el conseller volgués donar una major cobertura “a les irregularitats i als paranys de l’actual model sanitari català”.

    Empreses del tercer sector es finançarien amb fons públics sota el terme ‘sanitat públic-social’

    Josep Martí acusa l’Avantprojecte de ser “laxa” en definir l’Economia Social i de no tenir una base jurídica clara al parlar d’”entitats sense afany de lucre”. L’”ambigüitat” podria portar a confusions sobre quines empreses poden obtenir els concerts. Per exemple, Martí explica que pot passar que una empresa mercantil SL impugni un contracte directe amb una EBAS (les Entitats de Base Associativa són SL i són empreses de professionals que gestionen equips d’assistència primària) al·legant que ells també són jurídicament una SL. També, segueix, “ens podem trobar que tinguem recursos d’empreses públiques al·legant que ells podien prestar els serveis que han adjudicat, sense concurs, per exemple, a un orde religiós. També poden haver-hi recursos en el mateix sentit d’entitats o associacions ciutadanes que vetllin pels drets ciutadans i el bé comú”.

    En la mateixa línia, Ana Martínez, infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona, assenyala que aquesta “laxa interpretació” recull com entitat d’economia social des d’una cooperativa fins a Barnaclínic, l’ala privada de l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, veu perillós com s’estipula la subcontractació. L’Avantprojecte diu que es pot accedir a la contractació de tercers “sempre que l’import de la prestació no excedeixi del 40% de l’import de l’encàrrec”. És a dir, la llei també permet que les entitats públiques o mixtes subcontractin un 40% de les activitats. Martínez indica que les empreses d’economia social “no estipulen aquesta subcontractació, deixen fer-ho fins que es necessiti, és molt obert” i opina que així es “perpetua el sistema mixt, no el limita”.

    L’Avantprojecte també estipula que la subscripció de concerts sanitaris suposa que, “les entitats concertades, independentment de la seva naturalesa jurídica, se sotmeten a un catàleg d’obligacions de control”. El que la Llei no especifica és quins mecanismes vigilen que això s’efectuï. Ni quan ni com.

    Manifestació a l’Hospital Clínic / ENRIC CATALÀ

    Elva Tenorio, metgessa que forma part de Resistència Clínic, dubta sobre aquest control: “que tot el sistema nacional de salut estigui dispersat i sense un bon control afectarà la qualitat, no podràs saber a qui posen a treballar a una clínica privada”. Tenorio també adopta el terme d’ambigüitat però d’aquesta en treu una conclusió amb la que no es talla a l’hora d’acusar a Comín. “Vol afavorir els seus amics: les ONG, les fundacions, els socis de l’església catòlica… tots tenen uns interessos elevadíssims a la sanitat catalana”, assenyala Tenorio.

    Seria el cas dels Germans de Sant Joan de Déu que formen part de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Déu, un hospital finançat amb diners públics. Aquest Hospital infantil i juvenil està reconegut internacionalment. Tenorio considera que no haver qüestionat de qui era en el seu moment fa que sigui molt difícil “recuperar” l’hospital com a ens 100% públic. En aquest mateix sentit, Toni Barbarà assenyala que “no es pot tipificar com economia social a la Caixa o a ordes religiosos”, que així el que es veu amb les definicions que dóna l’avantprojecte “és una reglamentació més que blinda les privatitzacions”.

    Resistència Clínic va néixer el 2011 sota el nom de Tancada Clínic de la unió de treballadors, veïns i usuaris de la sanitat pública així com moviments veïnals i assemblees de barris. Fins al moment, ens explica Tenorio, després d’acampar al vestíbul de l’Hospital en diverses ocasions en contra del consorci sanitari i la “privatització de la pública”. La primera vegada de totes quan es va “voler convertir l’Hospital en una fundació, com és ara Sant Pau, que no hi ha manera de saber que passa amb els diners allà”, denuncia Tenorio. A més a més, assenyala que “pot acabar havent lucre perquè no hi ha els controls habituals de les empreses públiques i de la sindicatura de comptes”.

    Resistència Clínic ha protagonitzat accions contra les llistes d’espera i ha presentat diverses demandes al Síndic de Greuges. La lluita que ara estan reprenent és la d’exigir el tancament de Barnaclínic. Un Hospital privat que podria quedar integrat a la xarxa del sistema sanitari català gràcies a l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic.

    L’herència del conseller Comín

    Les intencions de Toni Comín durant els 25 mesos que ha ocupat el càrrec de conseller de salut segons les seves pròpies paraules es resumeixen en desprivatitzar i descongestionar.

    La situació del sistema sanitari es defineix per les seves llargues llistes d’espera, serveis externalitzats i privatització, mercantilització o tancaments. Després d’haver superat l’etapa del conseller de salut Boi Ruiz que va guanyar-se un seguit de cartells, adhesius i mobilitzacions en contra, el món sanitari es preguntava què faria Antoni Comín. El nou conseller de salut havia estat diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) durant dues legislatures i candidat a Junts Pel Sí a les eleccions del 2015.

    La proposta de Comín implicava augmentar el pressupost per a sanitat i comprar grans centres. La Clínica del Vallès a Sabadell va ser el primer centre concertat amb qui la Generalitat va rescindir el contracte. La Clínica del Vallès absorbia activitat del Parc Taulí i, amb la fi del contracte, calia ampliar les sessions de quiròfan a 23 més per setmana i també el nombre de llits creant 44 places més. L’increment de places i activitat ara es reparteix entre l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Sanitari de Terrassa. Abans de ser cessat, Comín negociava comprar per 55 milions l’Hospital General de Catalunya, propietat de Quironsalud. L’edifici està situat a Sant Cugat i la seva compra suposaria la no construcció dels dos últims hospitals públics que falten per construir a Cerdanyola i a Rubí segons el pla de 2005 que preveia la implantació de 14 centres sanitaris nous a tota Catalunya.

    Entrada de l’Hospital General de Catalunya / Castellbo

    Les converses al voltant de l’Hospital General de Catalunya haurien quedat aturades però, de totes maneres, cap dels dos agents principals han manifestat com estan les negociacions avui en dia. Cal tenir en compte que una de les frases més contundents per part dels gestors de l’Hospital General quan el conseller Comín va manifestar la seva voluntat va ser afirmar que “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”.

    El pas següent a la compra de l’Hospital General de Catalunya hauria estat l’Hospital Sagrat Cor, centre que assumeix un volum alt de derivacions de l’Hospital Clínic de Barcelona.

    Però el que podria haver estat el més revelador del mandat de Junts pel Sí hagués estat l’aprovació de l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic. Aquesta llei, permetria que empreses del tercer sector s’integressin dins el sistema públic català. Estableix les diferents maneres que tenen les entitats de salut per acomodar-se a la concertació. A més a més, l’Avantprojecte de llei manté el mercat de salut català i el ratificaria: mantindria el Servei Català de Salut i la seva estructura de mercat (proveïdors, compradors i venedors).

    Davant d’això, per la part que el pot beneficiar, el Director General d’ACES opina que “les empreses tenen dret a estructurar-se segons creguin oportú i això no ha de ser una limitació” per optar a les concertacions. Tot i que celebra que es reguli la contractació segons normatives europees, entén que la filosofia de la Unió Europea en establir aquestes bases “és precisament que no hi hagi abusos en la contractació des de l’administració cap a qualsevol tipus d’empresa”. “No veiem que l’avantprojecte ho miri així. Creiem que totes les empreses haurien de poder presentar-se en igualtat de condicions”, indica Monset per denunciar les condicions que exigeix l’avantprojecte.

  • El que podria venir amb la llei Comín: Barnaclínic com a exemple d’oferir sanitat privada als hospitals públics

    L’aprovació de l’avantprojecte de fórmules de gestió amb càrrec a fons públic podria haver estat el més revelador de l’últim mandat ja que, 27 anys després del desplegament de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, hauria iniciat la regulació de la llarga llista de contractacions i concertacions existents.

    A més, aquesta llei hauria ajudat a que serveis com els que ofereix Barnaclínic, la planta privada de l’Hospital Clínic de Barcelona, trobessin una fórmula jurídica sota el terme sanitat públic-social que els permetria seguir amb el seu treball actual. Tot i així, Barnaclínic encara no ha canviat la situació que la Sindicatura de Comptes va denunciar en el seu últim informe sobre l’Hospital Clínic i les seves empreses associades. A més, la situació dels treballadors també segueix sent la que va destapar l’informe de la Sindicatura: molts d’ells fan treballs per Barnaclínic estant contractats pel Clínic i sense percebre res a canvi.

    Ara, si la coneguda com a llei Comín s’aprovés amb el nou Govern i si, en la línia que dibuixa, Barnaclínic canviés la seva fórmula jurídica podria ser un bon exemple de com les empreses «públic-socials» passarien a integrar-se dins del sistema públic català. L’avantprojecte de llei que permetria això, estableix les diferents maneres que tenen les entitats de salut per acomodar-se a la concertació. A més, l’avantprojecte de llei manté el mercat de salut català i el ratifica: manté el Servei Català de Salut i la seva estructura de mercat (proveïdors, compradors i venedors).

    Ana Martínez, infermera de l’Hospital Clínic de Barcelona i activista per la Sanitat i la Salut Pública opina que “mentre es mantingui l’estructura de mercat, per molt que es reguli, sempre hi haurà una dificultat afegida de control i sempre hi haurà una (o més) portes obertes a la parasitació privada”.

    Barnaclínic o com es segueix oferint sanitat privada a la setena planta d’un hospital públic

    La Sindicatura de Comptes presentava el mes de març del 2017 un informe on analitzava els exercicis de l’Hospital Clínic i de les seves empreses associades, com ara Barnaclínic, de l’any 2010 al 2012. L’informe indicava que l’any 2012 els 524 treballadors del centre públic que prestaven serveis també a Barnaclínic no havien obtingut el reconeixement de compatibilitat per al desenvolupament de l’activitat privada a Barnaclínic.

    El Dr. Campistol, que aleshores no estava al capdavant del Clínic, valora que l’informe de l’Hospital era correcte tot i haver-hi moltes coses a millorar. Afegeix, no obstant, que ja s’han millorat moltes coses, entre elles que “el 2010 l’entorn jurídic de l’hospital no estava definit i ara ja sí”. Pel que fa a Barnaclínic assenyala dos problemes: per una banda el marc jurídic que reconeix Barnaclínic com empresa pública i per l’altra l’espai on Barnaclínic opera.

    Pel que fa al marc jurídic, el Dr. Campistol indica que la regulació ja s’està duent a terme i està en mans del Departament de Salut i, abans del cessament, també en mans del Govern de la Generalitat.

    Pel que fa a l’espai de treball, el director general del Clínic reconeix haver “identificat un buit legal que s’ha de corregir” però també apunta que els darrers 4 anys s’han millorat molts aspectes: els serveis privats “sempre són a la tarda, donant prioritat a l’activitat pública i sense interferir en aquesta activitat pública”.

    L’entrada a l’Hospital Clínic de Barcelona on es troba Barnaclínic / CC Jordiferrer

    A la pràctica, l’informe confirma el que els treballadors ja havien denunciat. Barnaclínic utilitza els recursos estructurals del Clínic. És a dir, els seus quiròfans, els serveis de la imatge (com ara les maquinàries per realitzar TAC o ecografies) i ocupa una planta de l’edifici central. Compta amb infermeria i auxiliars però els seus metges treballen tant al Clínic com al Barnaclínic. Ana Martínez, treballadora del centre indica que “el cas més flagrant d’utilització de personal públic és el dels lliterers”, ja que estan contractats únicament pel Clínic.

    Martínez titlla de “deute històric” el que Barnaclínic té amb el Clínic. Segons Martínez, Barnaclínic no paga tot el que hauria, els preus que fixa el Clínic són molt baixos i els treballadors que ofereixen serveis a la privada no perceben res. “ Els únics que ho fan són els d’endoscòpia digestiva que es van plantar. Com ara cobren, les professionals estan molt contentes però ningú parla del dilema ètic que suposa fer endoscòpies a les 8.30h del matí quan podrien estar fent endoscòpies per la pública es soluciona cobrant”, explica Martínez.

    Sovint s’ha relacionat mantenir la privada amb mantenir el talent. Elva Tenorio creu que com a metge es tenen “uns certs privilegis socials” i hi ha un reconeixement: “la gent diu ‘això ho diu el metge’ i tu et sents el bruixot de la tribu”. Afegeix que facilitar fer feina a la privada i a més a més també poder donar classes a la facultat de Medicina s’ha creat per “retenir el talent perquè amb els salaris de la pública aquesta gent marxaria”.

    El que s’ha permès durant 17 anys ara amb l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic i amb el canvi en la nomenclatura jurídica de Barnaclínic podria ser permanent.

    Sergio Lachica, del sindicat Lluitem Clínic, considera que la permanència o no de Barnaclínic dins l’Hospital és un tema polític: “per molt que ho denunciem i fem actes si la política no canvia, Barnaclínic buscarà qualsevol estructura vàlida on agafar-se i tirar-ho endavant”. Així, tot i consultar assessories jurídiques en diverses ocasions, veuen “difícil” emprendre accions legals.

    Ara, amb el Govern de la Generalitat de Catalunya número 131 dibuixant-se, poc es pot saber sobre el futur de la innovadora llei Comín que actualitzava 27 anys després la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya. El que sí que es pot saber és que els agents socials seguiran endavant amb les seves reivindicacions. Uns, en lluita frontal contra la “privatització del sistema públic català de salut” i, els altres, en defensa dels interessos de les entitats de sanitat privades.

    La Direcció del Clínic justifica la necessitat de tenir empreses privades treballant per a la sanitat pública

    Més enllà dels dubtes sobre si es reprendrà o no una llei que obria les portes a la contractació, al mes de juny també s’aprovava una llei que garantia l’accés universal a l’assistència sanitària a Catalunya. Sortia com a resposta al Reial Decret Llei 16/2012 del Partit Popular, que restringia l’accés de la sanitat a certs col·lectius. La nova llei estableix que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya. Encara que no ho sembli, una i altra llei poden anar molt lligades.

    El Director General de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol, celebra alhora que alerta sobre la “llei Comín”. “Tenim una sanitat molt bona i universal en tot tipus de processos i que altres països vegin que Catalunya ha obert les portes a determinats tractaments o a determinats elements assistencials pot provocar un efecte crida que no puguem regular”, assenyala Campistol. El cap del Clínic valora que a més a més de les tasques terciàries que realitza un Hospital com el que dirigeix, perquè la llei funcioni és necessari integrar “la part del terciarisme, la part més primària i la més preventiva”. Entén que la llei és “clarament integradora” però és necessari no “oblidar la part social que cada cop té més importància”.

    En els països occidentals s’ha augmentat molt l’esperança de vida però segons el parer del Dr. Campistol, l’impacte que té sobre això la sanitat és mínim. Indica que si ha augmentat ha estat gràcies al fet que el nivell socioeconòmic i social de la població ha millorat moltíssim: “a part de la sanitat el que més ha impactat és que tinguem aigua corrent, que ens puguem dutxar… això no ho podem descuidar”.

    Així, per Campistol obrir l’atenció assistencial no pot anar deslligat de les tasques que realitza el tercer sector. El tercer sector també es coneix pel que seria l’economia social i solidària, integrada per cooperatives, empreses de treball associat, societats laborals, organitzacions no lucratives o associacions caritatives. És a dir, totes aquelles fórmules que podran passar a integrar el sistema sanitari català gràcies a l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públic.

    Seguint el mateix fil, Lluís Monset considera que s’ha de primar la qualitat i el preu en comptes de l’estructura de les empreses a l’hora de contractar-les. Davant la necessitat que empreses desenvolupin tasques terciàries, veu que limitar les candidates per la seva estructura legal és no donar igualtat de condicions. “Voler fer desaparèixer empreses com alguns grups volen”, segons Monset, “seria una situació gravíssima que portaria el país i la sanitat a l’època franquista on l’administració era l’única que donava serveis”. Per ell, al capdavant de les entitats de sanitat privada, “si tot fos públic tornaríem 40 anys enrere i a curt i mitjà termini es veuria una davallada de la qualitat molt forta”.

    Mentre des de diferents fronts s’opina sobre l’avantprojecte i què ha d’integrar o no, qui ja està canviant la seva forma jurídica per no variar la seva activitat és Barnaclínic, la planta privada de l’Hospital Clínic de Barcelona.

     

  • Barnaclínic: No volem activitat privada en hospitals públics

    Imaginem per un moment que a l’Hospital Clínic de Barcelona no hi han hagut les retallades de recursos dels darrers anys per part dels pressupostos públics del CatSalut. Que l’hospital ha pogut créixer en estructura i personal suficient per fer front amb qualitat i sense demores a les necessitats de tractament hospitalari de tota la ciutadania que té assignada (els 520.000 residents a l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra) i del «terciarisme assignat», els pacients complexos que li arriben de tot Catalunya. Amb els bons professionals del Clínic, amb atenció excel·lent i sense llistes d’espera, quin sentit tindria que l’hospital oferís una part de la seva estructura i professionals a una part de ciutadans que paguessin per aquests serveis que ja tenen pagats pel sistema públic amb els seus impostos? Seria una estafa, pagar dues vegades pels mateixos serveis.

    Ara, en la situació actual de pressupostos insuficients, les llargues llistes d’espera de tot tipus es converteixen en coartada per l’existència d’activitat privada dins dels serveis públics. Un peix que es mossega la cua: a menys qualitat i activitat pública, més activitat privada dels que s’ho poden pagar, més benefici pels professionals, formats i ja pagats per la pública, manca d’equitat i la perversió que suposa que s’utilitzin recursos públics, ja pagats en els pressupostos, en detriment d’utilitzar-los pels ciutadans amb accés públic: activitat de tardes dels professionals, quiròfans, llits, aparells diagnòstics, laboratoris, neteja, consums, manteniments, amortitzacions, etc.

    Recentment la Sindicatura de Comptes en el seu informe 29/2016 sobre BarnaClínic SA ha corroborat la impossibilitat de separar clarament els recursos destinats a l’activitat pública i privada en el mateix centre, i entre moltes altres coses diu: “Actualment no existeix un marc jurídic que empari la prestació d’assistència sanitària privada per part de centres públics amb els mitjans personals i materials d’aquests”.

    Per tot això diem que no s’ha de fer activitat privada dins dels equipaments públics del sistema sanitari: és impossible posar-hi fronteres, i s’acaba produint negoci privat amb recursos públics, rebaixant la qualitat i accessibilitat del sistema públic i trencant l’equitat del mateix.

    Pensem a més que és urgent un marc jurídic per regular aspectes com les incompatibilitats dels professionals entre el seu exercici públic i altres de privats, i els límits i requisits per realitzar activitat privada des del sector públic. Un requisit mínim seria que si els nostres hospitals terciaris volen utilitzar el seu prestigi internacional i atendre a pacients privats, aquests han de ser ciutadans que no tinguin ja pagada la sanitat pel sistema públic (estrangers rics de fora de la Unió Europea), i s’ha de fer en dependències a part i entitats jurídicament a part de la pública, sense els recursos pagats pel CatSalut. Cal una proposta clara, i cal promoure un ampli debat ciutadà i polític sobre aquesta qüestió.

  • Barnaclínic o com s’ofereix sanitat privada a la setena planta d’un hospital públic

    Pacients i familiars entren i surten de l’Hospital Clínic de Barcelona a diferents ritmes. La mateixa porta d’entrada i sortida serveix tant per als pacients atesos pel sistema públic com per als pacients privats. Els recorreguts però són diferents: els últims es dirigeixen a la setena planta de l’escala 4. Allà és on hi ha situada la planta d’hospitalització de Barnaclínic, la clínica privada que ocupa amb 16 habitacions individuals 525 m² de l’hospital a més dels 412 m² de l’edifici de consultes externes.

    Creada l’any 2000 i participada en un 100% per capital públic, Barnaclínic S.A és una societat mercantil que utilitza recursos de l’Hospital Clínic, com ara llits d’UCI, aparellatge o recursos humans a canvi d’un lloguer. La seva activitat però és exclusivament privada. La línia fina que diferencia si un recurs s’està utilitzant per a la sanitat pública o la privada és el que ha aixecat polèmica en els darrers anys sobre aquesta clínica. Sobretot després que un recent informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’activitat de Barnaclínic documenti que un 7,4% de les intervencions fetes durant l’any 2012 es van fer en horari d’atenció als pacients públics.

    Aquest diari ha pogut parlar amb tres treballadors de l’Hospital Clínic que testimonien que la separació entre recursos públics i privats “no sempre és clara”.

    Ús dels recursos

    “Recordo un dia a Urgències. Una dona amb una apendicitis em va dir que era pacient de Barnaclínic. Al cap d’una estona el cap de guàrdia em va venir a buscar i em va fer prioritzar aquesta pacient”, explica un infermer del Clínic que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Un altre exemple que cita en aquest sentit té a veure amb les proves diagnòstiques. “Sovint els prioritzen però és difícil dir si és per criteri mèdic o no”, explica.

    En Lluís Gavaldà, tècnic de diagnòstic per la imatge des de fa vuit anys a l’Hospital Clínic, assegura que el problema principal és “que no hi ha una separació d’espais ni professionals”. Explica, per exemple, que les ressonàncies magnètiques de pacients de Barnaclínic s’acostumen a fer en horaris d’atenció pública. “Es busca un forat per fer-los la ressonància entre setmana i no fer-los venir a la nit, un dissabte tarda o un diumenge”, diu. Segons aquest treballador a Barnaclínic són “molt i molt insistents” quan hi ha un dels seus pacients pendent d’una prova.

    Gavaldà recorda també com fa prop de tres anys, quan era a l’àrea de Radiologia d’Urgències (on es fan les radiografies urgents) només hi havia un lliterer de radiologia. “Jo podia fer més radiografies però a l’haver-hi només un lliterer de radiologia, quan hi havia una urgència d’un pacient de Barnaclínic per fer-li una radiografia, havia de deixar de fer pacients urgents públics”, comenta. De fet les urgències són un dels exemples citats. “Hi ha un equip al Clínic que és avisat en cas d’aturada cardiorespiratòria i que està integrat per diferents perfils com ara un anestesista, un metge de medicina interna o un infermera”, explica el treballador que vol mantenir-se en l’anonimat. Segons ell aquest equip també és qui atén un pacient de Barnaclínic si pateix una aturada.

    “Cada vegada que s’envia una persona a fer un servei per Barnaclínic estem deixant de donar servei a un pacient públic, és habitual”, lamenta Vicenç Ortega, lliterer a l’Hospital Clínic des de fa anys. Segons el seu testimoni, Barnaclínic depèn en el seu funcionament diari del personal del Clínic. “El funcionament ordinari depèn de lliteres, de les proves diagnòstiques, etc”, explica. I és que a diferència de la plantilla de col·laboradors mèdics, infermeres o auxiliars, els lliterers són treballadors del Clínic sense cap tipus de conveni o contracte laboral amb Barnaclínic.

    Avisa que si l’activitat privada augmenta s’anirà desplaçant l’activitat pública i reivindica que es torni a fer operacions a pacients públics a les tardes -ara els quiròfans estan reservats a Barnaclínic en aquest horari-. 

    Des del Clínic però defensen que l’activitat de Barnaclínic reverteix en beneficis per a l’hospital. Segons informació facilitada a aquest mitjà, l’activitat de Barnaclínic reverteix en nous aparellatges, innovacions tecnològiques i fons per a docència i estades formatives a l’estranger de professionals de l’activitat pública. L’any 2015, indiquen, els beneficis de Barnaclínic van ser de 288.643 euros. D’aquests 100.000 es van repartir entre l’Hospital Clínic i la Fundació Clínic per la Recerca Biomèdica. La resta, expliquen, és per a reserves que es queda la societat per a la seva gestió habitual. “Barnaclinic lloga els espais al Clínic i li paga pels recursos que utilitza. Al final qui ho paga és el client privat, l’alemany que ve a operar-se”, expliquen fonts de l’hospital.

    Metges públics al matí i privats a la tarda

    Barnaclínic compta amb una plantilla relativament petita. A finals de 2015 eren 77 professionals, dels quals 25 eren personal d’administració, 42 infermes i auxiliars, 9 metges i biòlegs i 1 d’alta direcció. El gran gruix de facultatius especialistes provenen de l’Hospital Clínic: més de 500 treballadors del centre treballen també per a Barnaclínic i un dels arguments que es dóna sovint és que així es reté el talent del Clínic. És a dir, que oferint-los la possibilitat de complementar la seva activitat pública amb la privada al mateix hospital es facilita que no marxin a altres clíniques privades.

    Concretament l’any 2013 un total de 561 professionals sanitaris contractats per l’Hospital Clínic van prestar en algun moment serveis a pacients de Barnaclínic. Segons va especificar el Govern en resposta escrita a una pregunta parlamentària feta per Ciutadans el febrer de 2015, “els serveis es retribueixen de forma complementària i addicional sempre que l’activitat es dugui a terme fora de l’horari laboral”. En el cas que els serveis es prestin durant la jornada laboral el Clínic factura a Barnaclínic els serveis “com a part del Conveni entre centres i no es genera cap retribució addicional als professionals sanitaris”.

    Professionals sanitaris de l’Hospital Clínic de Barcelona / © SANDRA LÁZARO

    Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, que analitza l’activitat de Barnaclínic, l’any 2012 els 524 treballadors del centre públic que prestaven serveis també a Barnaclínic no havien obtingut el reconeixement de compatibilitat per al desenvolupament de l’activitat privada a Barnaclínic. Així li consta a la Sindicatura i així ho reconeixen des del Clínic. Amb tot, fonts del centre matisen que actualment “totes les compatibilitats estan al dia” i especifiquen “fins l’any 2013 i 2014 la normativa no va concretar les compatibilitats del personal mèdic i d’infermeria, respectivament”.

    L’infermer amb qui ha parlat aquest mitjà explica que ha vist altes de pacients donades per un resident. “Són pocs però he vist casos de metges adjunts que han enviat els seus residents de l’Hospital Clínic a tractar pacients de Barnaclínic”, diu.

    La ‘fórmula’ Barnaclínic

    Tot i que fa anys que Barnaclínic aixeca polèmica entre alguns sectors no ha estat fins a la publicació de l’informe de la Sindicatura de Comptes –que conclou que la seva forma jurídica no s’adequa a la llei– que s’ha decidit replantejar la seva forma. “Actualment no existeix un marc jurídic que empari la prestació d’assistència sanitària privada per part de centres públics amb els mitjans personals i materials d’aquests, com seria el cas de Barnaclínic”, s’assegurava en l’informe.

    Fonts expertes en dret consultades per aquest diari expliquen que el que conclou la Sindicatura s’explica perquè “el que no regula la llei és que es faci ús del capital públic per prestar activitat privada únicament”. En aquest sentit citen com a exemple que “si fos una mercantil amb capital privat i concert públic no hi hauria problema”.

    L’oposició a la fórmula Barnaclínic però no ve només de veïns o plataformes de defensa de la sanitat pública. En això hi coincideix també la patronal del sector sanitari privat, ACES, que el 2013. Va interposar una demanda a Barnaclínic al considerar que vulnerava la Llei de de Defensa de la Competència. Recenment però l’Audiència de Barcelona va desestimar-ne el recurs ja que considera la clínica privada com un mitjà propi de l’Hospital Clínic. La patronal però assenyala que en els estatuts de Barnaclínic no hi consta com a tal i argumenta que l’activitat que realitza no és substancial per a l’Hospital.

    A més a més, des d’ACES asseguren que “seguiran defensant els interessos del sector sanitari privat per evitar que el model Barnaclínic proliferi i s’aprofiti de recursos humans i materials de la sanitat pública per realitzar activitat privada”. 

     

    El futur de Barnaclínic

    Ja fa mesos que el Clínic estudia què fer amb el seu braç privat però una cosa està clara: Barnaclínic seguirà existint. Arran de l’informe de la Sindicatura sobre Barnaclínic, que conclou que l’activitat de l’entitat no s’adequa a la llei, el Departament de Salut i l’Hospital Clínic estan buscant quina fórmula jurídica hauria d’adoptar.

    Segons l’opinió del director del Centre de Recerca en Economia i Salut de la UPF, Guillem López Casasnovas, la forma jurídica que hauria d’adoptar Barnaclínic és la d’una societat anònima (SA) amb majoria de capital públic i òrgan de govern conjunt del holding. Així mateix Casasnovas apunta com a solució per separar amb una línia clara l’ús de recursos públics i privats, la “gestió d’una llista d’espera única ordenada amb criteris d’efectivitat relativa per als pacients públics”.

    Segons ell, aquesta s’hauria de respondre amb professionals amb  assignació de càrrega de treball determinada per cadascun d’ells entre l’activitat pública i la privada, amb separació dels dos components a les seves nòmines i limitació percentual màxima del que pot suposar el complement privat sobre el total. “A més  tots el pagaments hauríen de procedir d’una caixa única, amb preus de transferència del cost dels recursos públics utilitzats que sigui identificable i amb auditories aleatòries de compliment. És en els detalls i no en la forma jurídica on pot habitar el diable”, assegura.

    Porta d’entrada de l’Hospital Clínic de Barcelona / © SANDRA LÁZARO

    Des del Clínic i Salut asseguren que la seva voluntat és que l’estructura i la naturalesa jurídica de la nova entitat sigui compatible “de forma inequívoca amb la legislació actual, respecti de manera escrupolosa el principi d’equitat en l’accés als serveis públics i reforci el seu caràcter d’organització de professionals”.

    Concretament hi ha un equip de persones format per la conselleria i l’Hospital Clínic que està treballant en la cerca d’una solució per a l’activitat de Barnaclínic i que és responsable d’identificar la personalitat jurídica més adequada per substituir l’actual Barnaclínic. Preguntats sobre  les opcions que estan sobre la taula, des de l’Hospital Clínic es limiten a recordar la creació d’aquesta comissió mixta i asseguren que “tan aviat com tinguin la proposta final, la faran pública”. Algunes fonts apunten a la possibilitat que Barnaclínic deixi de ser una societat mercantil i sigui una fundació sense ànim de lucre. Amb tot, encara no hi ha cap decisió presa.

    Mentrestant, per les portes del Clínic segueixen passant pacients de la privada i pacients de la pública que potser sense saber-ho compartiran metge o espera per a una prova diagnòstica.

  • La Sindicatura conclou que l’activitat privada de Barnaclínic no s’adequa a la llei

    El model Barnaclínic – entitat pública que fa activitat privada en les immediateses d’un hospital públic amb recursos d’aquest- no té empara legal. Així ho constata la Sindicatura de Comptes, que acaba de publicar un informe sobre les relacions entre l’Hospital Clínic de Barcelona i el seu braç privat, durant l’any 2012.

    L’ens fiscalitzador conclou que l’entitat opera sense l’empara del marc jurídic i que, per tant, ha de buscar una forma jurídica diferent de l’actual, tal com està estudiant el Departament de Salut. “Actualment no existeix un marc jurídic que empari la prestació d’assistència sanitària privada per part de centres públics amb els mitjans personals i materials d’aquests, com seria el cas de Barnaclínic”, resa l’informe.

    Ús dels recursos estructurals

    Barnaclínic presta serveis sanitaris amb caràcter privat fent servir les instal·lacions i els recursos materials de l’hospital. L’informe publicat recull ara diverses dades que confirmen el que entitats de defensa de la sanitat pública i veïns fa temps que denuncien: que la línia entre allò que és privat i allò que és públic quan es comparteixen recursos i instal·lacions no és clara.

    Concretament, el 2012 un 7,4% de les intervencions realitzades a pacients de Barnaclínic es van fer en horari d’atenció als pacients públics i també es constaten coincidències horàries en les visites de consultes externes i en diverses proves i procediments, ja que és l’hospital qui realitza les proves diagnòstiques i de laboratori als pacients de Barnaclínic. “Dues terceres parts són un tipus de proves i procediments que l’hospital efectua a pacients públics durant tot el dia i, per tant, forçosament hi ha coincidència horària entre les realitzades a pacients públics i a pacients de Barnaclínic”, diu el text.

    Sobre l’ús de les instal·lacions -l’empresa ocupa, en règim de lloguer, una part de la setena planta de l’edifici de l’Hospital Clínic-, l’informe conclou que els espais i béns de l’hospital utilitzats per Barnaclínic per a la realització de la seva activitat assistencial, són béns de domini públic i que per tant va en contra del que estableix la Llei de patrimoni de les administracions públiques.

    Prop de 500 treballadors compartits amb l’Hospital Clínic

    Sobre el personal, la Sindicatura recull que gairebé tots els professionals que presten serveis assistencials a Barnaclínic són personal mèdic de l’hospital, on combinen la prestació de servei públic en horari de matí amb l’activitat privada a Barnaclínic a la tarda. Concretament 524 treballadors del centre públic treballaven l’any 2012 també a Barnaclínic. A més a més, segons diu l’informe, “la Sindicatura no ha tingut constància que el personal de l’HCPB que realitzava tasques a Barnaclínic hagués obtingut el reconeixement de la compatibilitat per al desenvolupament de l’activitat privada a Barnaclínic”, d’acord amb el que estableix la normativa d’incompatibilitats.

  • Salut dissoldrà Barnaclínic per substituir-lo per una nova entitat

    Barnaclínic, el braç privat que opera a les instal·lacions de l’Hospital Clínic de Barcelona, deixarà d’existir almenys en la forma actual. No desapareixerà però sí que serà substituït per una nova entitat. Segons ha anunciat el Departament de Salut aquest divendres, la societat mercantil de capital públic Barnaclínic es dissoldrà al llarg del 2017 i se substituirà per una entitat de la qual no s’han concretat els detalls. «El motiu pel qual hem pres ara la decisió és que hem tingut coneixement de la publicació d’un informe específic de Barnaclínic per part de la Sindicatura de Comptes», ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín. «Des del Departament es reprenen els treballs per determinar quin ha de ser el marc normatiu que ha de regular la activitat privada dels centres públics» ha afegit.

    La voluntat del Departament de Salut i de l’Hospital Clínic, asseguren, és que l’estructura i la naturalesa jurídica de la nova entitat sigui compatible «de forma inequívoca amb la legislació actual, respecti de manera escrupolosa el principi d’equitat en l’accés als serveis públics i reforci el seu caràcter d’organització de professionals».

    L’anunci arriba gairebé un any després que es creés una comissió d’estudi formada per responsables del Departament i de l’Hospital, amb l’encàrrec d’analitzar alguns reptes de futur de l’Hospital Clínic, entre aquests la seva naturalesa de servei públic i el no lucre. Aquesta comissió serà, també, la responsable d’identificar la personalitat jurídica més adequada per substituir l’actual Barnaclínic.

    També fa prop d’un any, Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, ja va anunciar durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital que no estava previst tancar Barnaclínic. Amb tot va assegurar que una comissió de professionals revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic i estudiarien la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    La polèmica

    El cas de Barnaclínic, un centre privat dins d’un centre d’ús públic que comparteix espai físic i professionals, ha aixecat polèmica des de la seva posada en marxa i l’inici d’activitat hospitalària l’any 2000. De fet, ha estat en el punt de mira d’entitats de defensa de la sanitat pública així com també de veïns i veïnes, que han recollit firmes pel tancament de la clínica perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.

    Una de les opcions que es contemplaven fa un any és la de reconvertir Barnaclínic en una fundació privada sense ànim de lucre, segons van indicar fonts consultades per aquest diari. Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apuntaven que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta de l’Hospital Clínic, fora del centre.

  • Toni Comín: «Hi ha molts centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada»

    El conseller de Salut Toni Comín és llicenciat en ciències polítiques i filosofia i, a diferència dels seus predecessors, no té experiència prèvia en l’àmbit sanitari. Des del primer dia al capdavant del Departament que gestiona la partida pressupostària més gran -suposa el 40% del total-, Comín s’ha proposat recuperar la confiança en el sistema públic, malmesa durant els darrers anys. En aquest sentit en els primers mesos d’aquesta legislatura ha anunciat la no renovació dels contractes amb dos centres privats del grup QuirónSalud, un fet que defineix com «la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut». Prudent, no es mulla a l’hora de qüestionar les decisions de l’anterior govern i prefereix no parlar més de retallades pressupostàries: «estem a 600 milions de diferència dels pressupostos executats més grans», assegura en relació al que gastarà el departament aquest 2016. Parlem amb ell dels diferents reptes que té sobre la taula del seu despatx, on acumula papers amb dades que revisa de tant en tant durant l’entrevista. «Sóc el conseller més d’esquerres que hi ha hagut mai a Salut des dels 80», repeteix en diverses ocasions.

    Fa sis mesos que és al capdavant de la Conselleria de Salut. Un dels trets que el diferencia dels anteriors consellers és el seu perfil professional, la manca d’experiència en temes de sanitat. Com valora els primers mesos de feina?

    Molt positivament. Si es tracta de fer balanç dels primers sis mesos i per fer-ho ens atenim al full de ruta que vaig presentar i mirem quins compromisos s’han complert i quins no el balanç és molt positiu. Fins i tot estem per damunt de les nostres expectatives. Per exemple, vam explicar que el nostre model assistencial havia de tenir nou principis inspiradors. Vam dir: ha de ser universal i la mesura principal era la llei d’universalitat, que ja està feta. Vam dir que havia de ser equitatiu: pla de xoc de llistes d’espera i ampliar a totes les dones el protocol de reproducció humana assistida. També hem posat la lluita contra la desigualtat al centre de totes les polítiques. El tercer principi era reforçar el caràcter públic i calia iniciar el procés de desprivatització en tres hospitals amb un calendari. El quart principi era qualitat, aquí hi ha cinc plans: el Pla de reforma de l’Atenció Primària, el PIAIS, el Pla de Salut Mental, el Pla Director d’Urgències i Atenció continuada i el Pla d’Equipaments tecnològics. El cinquè és recerca i és el primer cop que hi ha un Pla de Recerca amb metodologia i fet per consens, el PERIS. El sisè principi és la diversitat i el setè la transparència. Sobre aquest darrer estem a les primeres passes de l’auditoria que volem fer sobre quines derivacions i externalitzacions s’estan fent i per què.

    Per quan està previst l’informe?

    Això ens ocuparà durant el pròxim any, els resultats els hem de tenir cap a finals del 2016 o principis del 2017 i les conseqüències de l’auditoria les anirem veient. Després també tenim com a principis la participació i la sostenibilitat. Per tant, el balanç és molt bo perquè de les mesures estrella de cada principi, moltes s’han fet i moltes estan ja en procés.

    L’herència de Boi Ruiz va deixar-li diversos temes que arrossegaven polèmica. Un d’ells és el del nou model de transport sanitari, que va començar a implantar-se al territori el 2015 i que ha aixecat queixes des de llavors en diferents punts. Vostè va assegurar que volia iniciar una «nova etapa» i que per fer-ho s’haurien de fer «ajustos» al model implantat. Què s’està fent o es pretén fer en aquest sentit?

    Vam fer uns informes d’avaluació dels tres primers mesos d’implantació del nou model i després vam prendre una decisió molt important, que era rellevar el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) [El SEM és l’ens públic que gestiona tant el transport urgent com el no urgent]. La idea és: el concurs va tenir alguns problemes i la implementació també. Qui ha de fer la correcció és la direcció del SEM. En aquest sentit es va fer el relleu del director i es va obrir un concurs públic per ocupar aquest càrrec. Ara s’està fent el procés de selecció però els canvis que s’hagin de fer els farà el nou director del SEM, no es faran des de la conselleria. Sí que tenim algunes idees, però, dels canvis que calen: cal redefinir alguns aspectes del nou model…

    Això què vol dir?

    Ja vam dir que hi ha coses del nou model que són inquietants, com ara els canvis en els temps de resolució de les emergències, que són molt aleatoris: hi ha territoris que tenien temps de resolució dolents que han millorat, d’altres bons que han empitjorat…El que ens diu l’auditoria és que el nou model ha tingut efectes molt arbitraris. Es tracta doncs d’homogeneïtzar els resultats. Entenem que hi ha coses del nou model, com els Vehicles d’Itervenció Ràpida (VIR), que s’han d’ajustar territori per territori. Però en qualsevol cas això és feina del nou director del SEM.

    Un altre tema que va caure-li a les mans era el VISC+, el projecte de cessió de dades sanitàries amb finalitats de recerca que ha estat polèmic pels qüestionaments des d’alguns sectors en termes ètics -si anaven a parar a mans de centres de recerca o empreses privades- i de protecció de dades. Vostè ha fulminat el VISC+ i ha iniciat un procés de consens de cara a un futur Big Data sanitari. Sembla que hi ha més consens?

    El VISC+ s’ha acabat sí. Estem molt contents perquè aquest tema s’havia polititzat molt i s’havia bloquejat quan la recerca necessita un Big Data. Tenim un consens absolut que va des de la CUP fins al PP passant per Junts pel Sí. Aquí agraeixo molt la feina que ha fet també Catalunya Sí que Es Pot. Hem fet unes regles del joc amb les quals tothom pogués estar d’acord, que és garantir el caràcter públic del gestor i dels centres de recerca que faran ús d’aquell programa: públics o sense afany de lucre. El que estem fent és fomentar la solidaritat de pacient a pacient: jo cedeixo les meves dades perquè la recerca trobi millors cures, cedeixo la meva història clínica per ajudar als altres.

    També ha hagut d’agafar el repte de resoldre la prescripció infermera a Catalunya. Hi haurà aviat un decret que reguli la prescripció infermera?

    Tenim un preacord molt bo amb els col·legis d’infermeria i era important construint també un consens amb els metges. Estem treballant aquest tema al ritme previst però en qualsevol cas les bases són clares: el treball de prescripció el té el metge però en la mesura que treballa en equips assistencials on hi ha infermeres s’ha d’articular la prescripció des de la lògica que es fa des d’un equip. S’ha de garantir que les infermeres tenen coneixement dels protocols i per això parlem de prescripció col·laborativa en el marc d’uns protocols. Les infermeres han de poder per tant aprofitar aquest marge d’acord amb els protocols.

    El conseller durant l'entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO
    El conseller durant l’entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO

    Les retallades pressupostàries en més de 1.300 milions d’euros en sanitat en els darrers cinc anys han sacsejat el sistema i ha afegit més pressió als professionals. Quin sistema ens han deixat les retallades dels darrers anys?

    El pressupost important en salut és la despesa executada perquè el de salut, per definició, és un pressupost que té una desviació estructural per naturalesa, és a dir, una previsibilitat inferior. Pots planificar millor, per exemple, la despesa educativa que la despesa en salut. Això fa que el pressupost que figura quan s’aproven els comptes i el pressupost executat [el que s’ha gastat] sigui diferent. Si ens fixem en el pressupost executat, l’any 2010 va ser de 10.380 milions d’euros, la xifra més gran de la història del departament de Salut. El segon més gran de la història és el de l’any 2008 i el 2016. El 2008 és de 9.794 milions i el pressupost d’enguany rondarà els 9.780 milions.

    Però quin sistema ha quedat després de les retallades?

    Només dic que quan parlem de retallades hem de situar les coses en els seus justos termes. El 2016 s’haurà fet una despesa sanitària que serà dels quatre anys que s’ha gastat més diners de la història, això és el que s’ha de dir. El pressupost de Salut és netament insuficient si mirem les necessitats que tenim a Catalunya, una cosa no treu l’altra. Però si ens fixem en la despesa executada no estem en més de 1.300 milions de diferència. Per tant, no parlem més de la retallada de 1.500 milions perquè estem a 600 milions de diferència dels pressupostos més grans. Dit això voldríem que el pressupost creixés molt per fer front a les llistes d’espera, pagar millor als metges i invertir. Aquests diners els generem però el problema és el dèficit fiscal. Catalunya té capacitat per finançar adequadament el seu sistema de salut si el finançament de la Generalitat fos just. Des d’un punt de vista de país, la sanitat pública catalana és perfectament sostenible. El problema és que els recursos no els estem administrant nosaltres.

    Un informe del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) alertava fa unes setmanes de l’augment de les males pràctiques contractuals i en especial entre els joves, el col·lectiu en el qual hi ha més temporalitat.

    Nosaltres tenim informació encara més detallada. El que explica l’informe ho coneixem però una part molt important de la precarietat té a veure amb el fet que durant cinc anys el govern central ha prohibit fer ofertes públiques d’ocupació. Això ha generat precarietat laboral a l’Institut Català de la Salut (ICS) de manera molt generalitzada perquè el percentatge d’interinatge a l’ICS ha passat del 10% al 2010 al 30% en aquests moments. Aquest és un dels problemes importants però això ha estat conseqüència del govern central.

    Més enllà de les oposicions però, el tipus de contracte que es fa a l’ICS no ve pas marcat des de Madrid, oi?

    Sí sí, això ve marcat des del govern central. El problema principal és el creixement exponencial de l’interinatge: la gent es jubila i no pots substituir-los perquè no pots convocar places. L’altre problema són els falsos eventuals. En molts casos el que s’ha estat fent els últims anys és un procés d’aplantillament i això s’està fent.

    Precisament sobre l’ICS, aquest diari va poder saber que l’exdirector gerent de l’ICS Pere Soley va reingressar a l’Hospital de Bellvitge en una plaça temporal que no va exercir.

    Aquesta persona es va reincorporar a la seva plaça que és el que toca. Quan una persona deixa de ser gerent de l’ICS es reincorpora a la seva plaça de metge i des de la nova gerència de l’ICS se li va fer un encàrrec especial que ara no recordo quin era. Després a aquesta persona se l’ha nomenat finalment gerent del Consorci Hospitalari de Vic. Per tant, aquí no hi ha cap tipus d’irregularitat.

    Encara que no exercís com a facultatiu?

    Se li va fer un encàrrec específic aprofitant la seva experiència com a gerent. Ha estat complint amb aquest encàrrec i això va finalitzar en el moment que se li va demanar que s’incorporés com a gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

    Parlem dels pressupostos. La pròrroga pressupostària significa que no es podrà fer en la seva totalitat el pla de xoc per reduir les llistes d’espera.

    Sí, i es va dir sempre que estava subjecte a l’aprovació de nous pressupostos.

    Què ha de saber la gent que és en llista d’espera?

    Les llistes es mantindran igual, no es podran millorar perquè per fer-ho necessites més activitat, més professionals o més hores dels mateixos professionals i això només es podrà fer quan tinguem nous pressupostos. Ara bé, el pla de millora de les llistes no només buscava reduir els temps d’espera, també buscava més coses que no depenen del pressupost i aquestes es mantenen: una gestió proactiva de les llistes per avisar el Servei Català de la Salut (CatSalut), fer una gestió de les cues on es tingui en compte la gent que hi porta molt temps. Encara que clínicament no siguin prioritaris, ho han de ser. També hi ha una mesura molt important que era empoderar l’Atenció Primària donant als metges de primària la capacitat per gestionar l’agenda de l’especialista. Ara el metge de primària, que és qui coneix amb més detall la situació, serà qui decideix primer quin pacient és més prioritari.

    Això ja s’està fent?

    Està en procés d’implementació. Ho està fent el CatSalut.

    El compromís també és complir amb els terminis de referència i garantia per algunes intervencions quirúrgiques, terminis que no sempre es compleixen.

    Els temps garantits es compleixen tots. Hi ha 27 procediments quirúrgics amb temps garantit, la resta tenen temps de referència. El temps de referència no es compleix de manera sistemàtica però és un temps de referència. Els de garantia són temps per procediments greus i dels 27, en 26 estem complint gairebé en tots en un 99%. Només en el cas de pròtesi de genoll el compliment és del 65%.

    Comín durant l'entrevista. / SANDRA LÁZARO
    Comín durant l’entrevista. / SANDRA LÁZARO

    El Pla de Salut 2016-2020 inclou, entre les diferents accions el desenvolupament del Pla Director d’Urgències. Què implica aquest pla?

    El presentarem a la tardor. S’està discutint ara però el que vol el pla és donar coherència a una sèrie de dispositius assistencials. L’atenció s’ha de pensar de manera sistèmica.

    Comptaran les urgències amb més professionals?

    Això són decisions que no s’han pres. Hi ha un comitè d’experts coordinat pel Xavier Jiménez que està en aquests moments veient els casos de bones pràctiques, perquè a Catalunya tenim casos d’urgències hospitalàries que funcionen molt bé i d’altres que tenen problemes, més estructurals. Can Ruti, Sant Pau, Bellvitge…hi ha molts casos de bones pràctiques. Per tant s’ha de treballar i analitzar el que es fa bé.

    Aquests exemples contrastarien per exemple amb les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron?

    Vall d’Hebron està fent millores importants però té limitacions estructurals, el Clínic també. Ara a l’Hospital del Mar per exemple estem construint les noves urgències i seran un canvi espectacular quan s’acabin. També ara s’inicia la construcció de les noves urgències de l’Hospital Josep Trueta però diguem-ho tot: el procés de construcció i substitució dura dos anys i no és fàcil.

    Ara que menciona l’Hospital del Mar, sobre els estatuts del Parc Salut Mar, garantiran que no es farà activitat privada?

    Es regularà l’activitat, que ara mateix està en indeterminació legal. Sobre l’activitat privada en centres públics és evident que genera riscos des del punt de vista de l’ètica i de l’equitat del sistema i la regulació ha de servir precisament per eliminar aquests riscos. No hi pot haver un transvasament del que entra per la porta pública i el que entra per la porta privada. Ni pots enviar una persona que entra per la porta privada a fer-se una prova diagnòstica a la llista pública ni a l’inrevés.

    Barnaclínic, el braç privat que opera a l’Hospital Clínic és l’exemple d’això?

    S’ha de regular bé i sempre amb el focus posat en bons dictàmens. Hi ha un dictamen de la Fundació Grífols i un dictamen del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (CASOST). I allà ho expliquen molt bé: l’activitat privada és un mecanisme de finançament complementari de centres públics que si avui traiem qui patirà en molts centres són els treballadors. Hi ha molts centres que no hi poden renunciar. Després també és veritat que en alguna mesura redueixen el temps de llista d’espera pública. Per tant, hi ha avantatges i hi ha riscos i el que hem de fer és reformular-ho de tal manera que preservem els avantatges pel sistema públic i puguem pagar millors als treballadors i reduir les llistes d’espera i d’altra banda inhibir-nos dels riscos que algú pel fet de pagar sembla que hagi de tenir més drets que el qui no paga. Això tampoc no pot ser de cap manera.

    S’havia parlat de traslladar físicament Barnaclínic. S’acabarà fent?

    Pot ser una conseqüència de la regulació. Si estem parlant de separar les dues llistes el que s’ha de fer és separar físicament perquè estigui més diferenciat. Hi ha avui centres hospitalaris que ho tenen físicament separat. És el cas, per exemple de Manresa, i això facilita que la llista pública i la privada no es contaminin.

    A mitjans d’agost està previst que activitat que fins ara assumia la Clínica del Vallès -privada amb afany de lucre del grup QuirónSalud- derivada de l’Hospital Parc Taulí -públic- retorni al Taulí i també al Consorci Hospitalari de Terrassa. Com es farà el traspàs?

    S’ha estat negociant des de fa molts mesos amb els comitès d’empresa, amb qui ens estem reunint de manera permanent així com amb la direcció de la Clínica del Vallès, la del Parc Taulí i també la del consorci. Ens estem reunint amb les tres parts dels hospitals afectats perquè es pugui fer sense cap acomiadament, i així serà, i sense cap afectació pels pacients. L’activitat ha de continuar encara que es traslladi i es farà estalviant recursos pel pressupost públic. Contra el que s’ha estat repetint, l’activitat que s’ha estat fent a la clínica del vallès sortirà més econòmica al Taulí i a Terrassa. Per tant, no només enfortim el caràcter públic del sistema sense perjudicar els treballadors sinó que també estalviem recursos públics.

    Si suposa un estalvi econòmic, per què s’havia derivat activitat a una clínica privada amb afany de lucre?

    Jo no hi era, per tant, no jutjo el passat. La tarifa d’un hospital és diferent de l’altre però el cost de l’activitat no es determina a la tarifa. La tarifa del Taulí és més cara que la de la Clínica del Vallès però és la tarifa mitja de l’activitat que fa el Parc Taulí, no tens una tarifa per activitat, per dir-ho en llenguatge col·loquial. Per tant, quan algú diu que fer l’activitat al Taulí serà més car que a la Clínica del Vallès s’està confonent molt i vol dir que no entén com funciona el sistema. Per tant, una cosa és el cost de l’activitat i l’altra és la tarifa. Aquí el que hem de comparar és que costa una activitat X al Taulí i què costa aquesta mateixa activitat a la Clínica del Vallès. Ara, a més d’enfortir el caràcter públic del sistema també estalviem diners.

    Comín en un moment de l'entrevista. / SANDRA LÁZARO
    Comín en un moment de l’entrevista. / SANDRA LÁZARO

    Què passa amb els altres centres que també tenen afany de lucre i que tanmateix formen part de la xarxa d’atenció pública, com la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor o la Clínica de Ponent?

    Nosaltres apliquem el principi de preferència de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que diu que els proveïdors públics tenen preferència davants els privats. La LOSC diu: he d’escoltar-me els proveïdors privats quan els necessiti. Al Vallès els necessito? No, perquè el Taulí tenia capacitat disponible, llits i quiròfans…

    Tancats.

    Sí, per obrir. El mateix amb el Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, no necessito contractar clíniques privades. És el cas de Girona i de Lleida? No, perquè cada regió sanitària té la situació que té. Avui l’Hospital Josep Trueta no podria absorbir l’activitat que fa la Clínica de Girona i l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida no podria assumir l’activitat de la Clínica de Ponent. Si augmentés la capacitat dels hospitals públics ja ho veuríem però la situació en cada regió és la que és. Així com és evident que al Vallès no ens calia contractar activitat privada, no es pot dir el mateix de Girona i Lleida. El Sagrat Cor és un cas a part. És un hospital que seguirà formant part de la xarxa, la pregunta no és si el contracto o no el contracto, és si aquest hospital el gestiona un proveïdor privat o un públic. Si hi ha la possibilitat que l’acabi gestionant un proveïdor públic, d’acord amb el principi de la LOSC, es faria.

    En una entrevista amb aquest mitjà, la comissionada de Salut a l’Ajuntament defensava que totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa sanitària pública, també d’àmbits on és molt present l’ànim de lucre com el sociosanitari o la salut mental. Quina és la seva posició?

    En sociosanitari i salut mental l’oferta és molt insuficient. En cas que tinguéssim capacitat d’inversió per augmentar l’oferta pública, aquesta oferta seria d’increment, no de substitució. S’afegiria a l’oferta privada, no la substituiria per una raó molt senzilla: perquè tant en salut mental com en sociosanitari tenim insuficiència de centres. Ara, estic d’acord amb enfortir l’oferta pública. La pena és que l’Ajuntament de Barcelona tenia una oportunitat d’or per desprivatitzar l’atenció domiciliària i al final un dels lots el va guanyar l’empresa del Florentino Pérez, que és privada amb afany de lucre. Jo estic fent la desprivatització més gran que s’havia fet mai en salut, i m’agradaria que l’Ajuntament desprivatitzés també allò que és de la seva competència, que és assistència social i atenció domiciliària. Entenc que ho han intentat però no se n’han sortit. Mentre jo estic traient QuirónSalud de la xarxa ells s’han hagut de quedar el Florentino Pérez.

  • Veïns i veïnes presenten 2.000 signatures per demanar el tancament de Barnaclínic

    2.001 una firmes en contra de la clínica privada Barnaclínic, que està dins de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest divendres diversos representants de la plataforma Tanquem el Barnaclínic han fet arribar les signatures a la conselleria de Salut juntament amb una carta on demanen que tanqui el centre privat.

    Segons la plataforma el projecte Barnaclínic és “el paradigma de la connivència públic-privada al sistema sanitari català”.  Els representants de Tanquem Barnaclínic han recordat, en aquesta carta dirigida al conseller de salut Toni Comín, que en els darrers anys el centre públic ha tancat el 10% dels quiròfans i 150 llits i no ha contractat a personal nou. I per contra han deixat que una empresa privada, Barnaclinic S.A, s’aprofités dels espais del centre públic per treure un rendiment, justificant que aporta beneficis pel centre públic.  A més de les 2.001 firmes presentades aquest dijous, hi ha 2.500 firmes més recollides a Internet a través de la Plataforma Resistència Clínic.

    Fa gairebé un mes Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar en declaracions als mitjans durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital, que no està previst tancar el Barnaclínic. Per contra sí que va assegurar que una comissió de professionals interns i externs revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic, i estudiaran la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    En aquella ocasió el director va dir que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que es recapten gràcies al lloguers d’espais es pot comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. Amb tot però va admetre que hi ha algun element que “grinyola”. Segons una informació de l’Agència Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 200o va posar en marxa la seva activitat hospitalària.

  • El Barnaclínic no tancarà però una comissió revisarà el seu model

    “No està damunt de la taula tancar el Barnaclínic, sinó revisar el model”, ha dit aquest dimarts Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons recull l’agencia Europa Press.

    Campistol ha anunciat, juntament amb Antoni Castells, el director mèdic del Clínic durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020, que han creat, per encàrrec de la conselleria de Salut, una comissió amb professionals interns i externs per revisar el model de Barnaclínic, l’ala privada de l’hospital. Campistol també ha explicat, segons recull Europa Press, que en aquesta comissió hi participarà la direcció de Barnaclínic i que s’estudiarà també, si traslladar o no el centre.

    El director del Clínic ha assegurat que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que recapten gràcies al lloguer d’espais poden comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. “És bo i positiu, encara que hi ha algun element que grinyola”, ha dit. Segons Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2006 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Fa unes setmanes fonts consultades per aquest diari asseguraven que el Clínic estava estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de la clínica privada. L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez.

    Assumir l’activitat del Sagrat Cor          

    A més d’anunciar la revisió del model de Barnaclínic Campistol ha parlat també aquest matí sobre la possibilitat d’assumir l’activitat que es fa a la Clínica Sagrat Cor. Campistol ha dit que estan “molt apretats” i que per tant és molt difícil, si no impossible, assumir l’activitat que fa ara el Sagrat Cor.

    La Clínica Sagrat Cor és un dels tres centres privats amb afany de lucre que el conseller Toni Comín va prometre que trauria de la xarxa pública. De moment però no ha dit què passarà amb els pacients de la xarxa pública que són derivats a aquest centre.

    Els altres dos centres, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, ja han quedat fora de la xarxa pública, tot i que seguiran assumint pacients fins a la finalització dels contractes amb el CatSalut.

  • L’Hospital Clínic estudia què fer amb Barnaclínic, el seu braç privat

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2000 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Múltiples veus, des del Parlament i els moviments ciutadans, s’oposen a aquesta fórmula perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.

    Fonts consultades per aquest diari apunten que la direcció de l’Hospital Clínic està ara estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de l’entitat, per exemple perquè sigui una fundació privada sense ànim de lucre la que gestioni l’activitat privada. L’opció s’hauria presentat fa prop de dues setmanes quan la direcció va mantenir una reunió amb el comitè d’empresa de l’hospital per tal de presentar el Pla Futur de l’Hospital i els eixos principals.

    Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apunten que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta, de l’Hospital Clínic, on hi ocupa prop de 500 metres quadrats. Consultats sobre aquesta possibilitat, des del Clínic es limiten a comentar que “quant a la qüestió de Barnaclínic, tot està en fase d’estudi, i no hi ha res concretat”. Des del Departament de Salut repeteixen el mateix. Segons els pressupostos de 2015, Salut va destinar a Barnaclínic 12.853.727 euros.

    Una clínica amb pocs actius propis

    L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez. Aquesta metgessa lamenta a El Diari de la Sanitat que no s’hagi fet mai públic el conveni de col·laboració entre el Clínic i Barnaclínic i apunta que “ja llavors era notori que l’activitat privada es feia utilitzant recursos públics”. Pérez comenta que Barnaclínic gairebé no té actius propis a part de material odontològic i es queixa que no estigui clar com i on es factura la compra d’altres existències. De fet, segons una auditoria feta per Deloitte, la partida ‘Existències’ està composada de ‘Material odontològic’ per un valor de 31.547 euros i ‘Altres materials’ per un valor de 2.308.

    Segons resa el document de la inspecció feta durant l’estiu del 2015 a instàncies del Parlament a Barnaclínic i l’Hospital Clínic, hi hauria algunes irregularitats com ara que 10 de les 438 intervencions quirúrgiques de 2014 es realitzessin dins l’horari de dedicació pública exclusiva de l’espai -4 d’elles eren urgents-. En línies generals, però, l’informe apunta que “la utilització de les instal·lacions i materials de l’Hospital Clínic per part de Barnaclínic es realitza fora de l’horari de dedicació a l’atenció concertada amb el CatSalut” i que l’ús de les instal·lacions i la infraestructura així com el material es factura a Barnaclínic.

    Quant a la dedicació dels professionals públics a l’activitat privada, la inspecció sanitària recull que Barnaclínic va manifestar que els seus professionals no havien presentat la sol·licitud de compatibilitat.

    Una plantilla de 60 treballadors

    Segons la informació que publica el web de Barnaclínic, unes 70 persones hi treballen mentre que més de 500 professionals de l’Hospital Clínic hi col·laboren. Amb tot, al web de Barnaclínic es pot consultar una llista de fins a 195 professionals de diverses especialitats, tots ells treballadors de l’Hospital Clínic. “Ofereixen el know-how del Clínic”, diu l’exdiputada Carme Pérez per denunciar que s’aprofiti el coneixement i la marca del Clínic per promocionar activitat privada.

    L’auditoria feta per Deloitte i corresponent a l’exercici 2012 mostra que llavors la plantilla de Barnaclínic tenia “un nombre mitjà” de 74 persones. D’aquestes una corresponia a l’alta direcció, 37 a infermers i auxiliars, 8 a metges i biòlegs i 28 a personal administratiu. Segons recull l’auditoria les despeses de personal el 2012 ascendien a 2.488.900 euros i el sou corresponent a l’alta direcció era de 123.313 euros. Segons els pressupostos del 2015 la plantilla actual és de 60 persones.

    Descomptes sobre les tarifes de prestacions sanitàries

    Segons un informe de la Sindicatura de Comptes del 2012 que fiscalitza l’exercici de l’Hospital Clínic corresponent a l’any 2009, l’Hospital Clínic va prestar serveis hospitalaris als pacients de Barnaclínic SA per 2.796.408 euros. D’acord amb la mostra realitzada l’Hospital va prestar serveis d’hospitalització especial, d’urgències, de consultes externes, va realitzar tractaments de radioteràpia, proves de cardiologia, proves d’obstetrícia i diagnosi prenatal i tractaments de reproducció assistida. El mateix informe indica que l’Hospital aplicava un 38% de descompte sobre la tarifa aprovada en les proves d’obstetrícia i diagnòstic prenatal que factura a Barnaclínic, i un descompte del 10% a les tarifes de la resta de prestacions sanitàries, excepte en els tractaments de reproducció assistida, en què aplica el preu pactat sense descompte.

    A més, l’informe recull també que “la informació facilitada per l’Hospital Clínic no permet conèixer els preus dels serveis i conceptes facturats a les entitats vinculades sota l’epígraf ‘Ingressos accessoris’, per 5.920.489€. Pel que fa a la cessió de l’espai que ocupa Barnaclínic, l’import facturat el 2009 i 2010 ascendiria a 135.218 i 147.526 € respectivament, segons el document.