Just Deploy It!

Etiqueta: begudes ensucrades

  • L’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades redueix el consum en un 22%

    Fa un any que a Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). Un estudi de la UPF i la UB constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades n’ha reduït el consum en un 22%. En una jornada celebrada al Departament de Salut per avaluar l’experiència de la implantació d’aquest impost a Catalunya i l’impacte en els hàbits de consum, Joan Guix, secretari de Salut Pública, s’ha mostrat preocupat des de la perspectiva de salut pública.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    També a Catalunya, el consum de begudes ensucrades és elevat, sobretot en infants i joves. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015-2016, 1 de cada 10 infants de 3 a 14 anys pren begudes ensucrades cada dia o més d’un cop al dia; pel que fa a població de 15 anys o més, el 21% beu 1 o més begudes ensucrades cada dia. Aquest consum té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat o diabetis tipus 2. De fet, un consum elevat s’associa amb un risc més elevat de patir problemes de salut crònics, sobretot cardiovasculars i càncers.

    Davant d’això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    L’estudi que indica que s’ha reduït el consum un 22% l’ha elaborat el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest resultat constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) suposa el que seria ingerir 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors. “L’impost és molt efectiu, sobretot comparat amb altres similars aplicats a altres països”, ha dit Judit Vall, investigadora i una de les autores de l’estudi juntament el director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, Guillem López Casasnovas.

    Segons Guix, la societat actual constata un consum preocupant de begudes ensucrades i de greixos. “Beure una llauna de beguda d’aquest tipus equival a ingerir 9 terrossos de sucre”, ha exemplificat Guix.

    Per la seva banda, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha lamentat que, per preu i oferta, sigui molt fàcil accedir a aquest tipus de consum, i ha subratllat la necessitat de fer “més fàcils, accessible i atractives les opcions saludables alternatives” a aquestes begudes.

    El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, també present a la jornada, ha posat de manifest que es tracta d’una “política transformadora que obliga la indústria alimentària a buscar produccions alternatives menys lesives per a la salut de les persones”.

    En aquest sentit, sobre polítiques, escrivia Carlos A. González en aquest diari. Explicava les bases: l’IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. «Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%», deia González que afegia que d’aquesta manera «la mesura és un pas inicial, però insuficient [per lluitar contra l’obesitat]».

    Ho considerava així aleshores perquè creu que l’obesitat requereix una actuació integral. «La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies», opinava González. Algunes idees que donava era que «els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals».

  • Els edulcorants hipocalòrics no evitarien l’obesitat

    Hi ha una clara i robusta evidència científica que mostra que el consum de begudes ensucrades és una de les causes d’obesitat, diabetis tipus II, malaltia cardiovascular i càries dental. El coneixement per la població d’aquest efecte perjudicial per a la salut, ha portat a substituir begudes ensucrades per begudes sense calories, incrementat el consum de begudes edulcorades amb productes hipocalòrics o edulcorants «no nutritius» entre els quals es troben la sacarina, aspartam, sucralosa, estèvia o steve. Es denominen edulcorants no nutritius o artificials en contraposició als edulcorants nutritius, perquè aquests contenen sucre afegit o contingut naturalment en certs aliments, que contenen hidrats de carboni i aporten calories. Els edulcorants no nutritius s’empren en la fabricació de certs aliments i especialment en les begudes «light» (com la coca-cola i sucs de «fruita» embotellats o enllaunats amb l’etiqueta de sense calories, o lliure de sucre).

    En estudis als EUA s’ha observat que entre l’any 2000 i el 2008, la prevalença de consum de begudes amb edulcorants hipocalòrics s’ha duplicat (un increment del 6,1% al 12,5%) en nens i adolescents, i s’ha incrementat del 18,7% al 24,1% en adults. S’estima que en aquesta població un 30% consumeix diàriament edulcorants hipocalòrics, amb una tendència a l’augment.

    S’havia considerat que aquests compostos eren innocus i l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica, així com la FDA (Food and Drug Administration) els havien reconeguts com innocus o segurs per a la salut. Però estudis d’experimentació animal realitzats en l’última dècada, han mostrat que animals sotmesos durant llargs períodes a l’exposició a edulcorants hipocalòrics, incrementen el consum d’aliments, guany de pes, percentatge de greix corporal i els nivells d’insulina, en comparació al consum d’aigua.

    Aquesta setmana la revista de l’Associació Mèdica del Canadà ha publicat una revisió sistemàtica dels efectes per a la salut del consum d’edulcorants hipocalòrics. Han revisat els resultats de tots els estudis publicats fins a la data comprenent 7 estudis experimentals en humans i 30 estudis observacionals prospectius de cohort.

    En els estudis experimentals (assajos aleatoritzats amb 1.003 participants en total i una mitjana d’intervenció durant 6 mesos), realitzats amb participants obesos, sobrepès o amb hipertensió arterial, a una part dels participants (grup intervenció) es va donar diàriament begudes amb un edulcorant hipocalòric i a un altre grup (control) se’ls va donar aigua o un placebo i es van comparar els resultats. El resultat global no va mostrar diferències entre els dos grups en relació al canvi d’índex de massa corporal (relació entre el pes i l’altura), encara que segons els autors de la revisió en 5 dels 7 estudis es van detectar potencials riscos de biaixos metodològics.

    En els 30 estudis de cohort (que van incloure 405.907 participants en total i un seguiment mitjà de 10 anys) es va avaluar l’efecte del consum habitual de begudes amb edulcorants artificials. El resultat va mostrar que el consum habitual de begudes amb edulcorants artificials (davant del no consum) estava associat amb efectes adversos, com increment de pes, de la circumferència de la cintura, major incidència d’obesitat, hipertensió, síndrome metabòlica, diabetis tipus II i esdeveniments cardiovasculars.

    En conclusió, els autors assenyalen que els estudis experimentals no mostren un benefici dels edulcorants hipocalòrics en relació al pes corporal i que els estudis de cohort suggereixen que el seu consum habitual pot tenir, per contra, un efecte perjudicial respecte al pes corporal i els riscos cardiometabòlics.

    Calen més i millors estudis experimentals per poder obtenir una conclusió definitiva del potencial efecte perjudicial dels edulcorants artificials, però donada la tendència a l’extensió del seu consum en la població, és recomanable aplicar un mínim principi de precaució. No és completament segur i saludable substituir begudes ensucrades per begudes edulcorades amb compostos artificials. El més segur i recomanable és consumir aigua i/o sucs naturals de fruita. El cafè és millor prendre’l sense sucre ni edulcorants artificials, que és la millor forma per assaborir l’aroma natural del cafè.

  • Impost a les begudes ensucrades: bé però insuficient

    A Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). És un nou capítol, d’una llarga (i sense escrúpols) història entre els interessos empresarials relacionats amb la indústria del sucre i la salut de la població. Tot i que la indústria del sucre va intentar, ja des de l’any 1965 als EUA, amagar l’efecte sobre les malalties coronàries, i dels centenars de milions de dòlars invertits a tot el món per tractar de rentar la imatge de les begudes ensucrades, l’evidència científica finalment s’ha imposat.

    Revisions sistemàtiques i meta-anàlisi, incloent desenes d’estudis prospectius i assajos controlats, publicats en revistes de gran prestigi, com el British Medical Journal i l’American Journal of Clinical Nutrition, mostren inequívocament, des del 2012, que el consum de begudes ensucrades promou l’augment de pes en nens i adults. És una de les causes més importants de l’epidèmia d’obesitat que pateix Catalunya i el món i també de la formació de càries dentals en els nens i adolescents. L’obesitat és, alhora, una causa fonamental de les malalties cròniques més comunes com cardiovasculars, diabetis i múltiples tipus de càncer. És a dir, és una autèntica prioritat de salut pública a la qual la societat i l’administració ha de fer front imperiosament.

    En una publicació recent, la revista de Medicina Preventiva dels EUA ha publicat les maniobres que Coca-Cola i Pepsi-Cola, les dues companyies més importants de fabricació i comercialització de begudes ensucrades, han desenvolupat en els últims anys. Se sap que han estat finançant a un total de 96 organitzacions nacionals de salut als EUA, incloent-hi moltes institucions mèdiques i de salut pública, la missió específica de les quals inclou el fet de combatre l’epidèmia d’obesitat.

    A Espanya, el web de la companyia Coca-Cola reconeix que, entre el 2010 i el 2015, s’han finançat a 53 organitzacions, institucions, i fundacions relacionades amb la salut. Entre elles, diverses organitzacions de nutrició, com l’Associació Espanyola de Dietistes i Nutricionistes, la Federació Espanyola d’Associacions de Nutrició i Alimentació, la Federació Iberoamericana de Nutrició, l’Associació Espanyola de Nutrició Comunitària, la Fundació Espanyola de Nutrició i organitzacions mèdiques com l’Associació Espanyola de Pediatria, la Federació Espanyola de Diabetis, la Fundació Espanyola del Cor, i fins a la pròpia Fundació Dental Espanyola.

    El finançament d’activitats acadèmiques o d’investigació per indústries que fabriquen productes que perjudiquen clarament la salut de la població, pot influenciar els resultats, afavorint els interessos de la indústria. Una investigació recent d’investigadors espanyols mostra que estudis finançats per companyies de la indústria alimentària intenten justificar que no hi ha proves suficients per assegurar que les begudes ensucrades augmentin el risc d’obesitat. Existeix ja al respecte una llarga i negra història amb la indústria del tabac i de l’alcohol i amb el canvi climàtic. L’interès de la indústria és incrementar les seves vendes i beneficis, el de les organitzacions relacionades amb la salut, hauria de ser promoure i protegir la salut. Tenen per això objectius contraposats. No són conciliables.

    Un nombre cada vegada més elevat de països com Mèxic, Finlàndia, Noruega, França i Regne Unit, han començat a implementar o dissenyar impostos a les begudes ensucrades com una mesura per reduir el consum, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Cal tenir present que en la batalla contra el tabaquisme, l’augment de preus dels cigarrets va ser la mesura més efectiva per reduir el seu consum.

    La Generalitat de Catalunya va intentar fa uns anys un impost a les begudes ensucrades que, sembla ser, va ser frustrat per pressions de l’ambaixador nord-americà a Espanya, que va amenaçar de retirar les inversions de Catalunya. Aquesta vegada ha aconseguit posar-lo en marxa, un fet molt positiu. El IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%. Per això pensem que la mesura és un pas inicial, però insuficient. Aquest augment de preu és gairebé testimonial i no serà dissuasiu; ens temem que tindrà probablement un efecte mínim.

    D’altra banda, un impost mínim a les begudes ensucrades, és insuficient per lluitar contra l’obesitat, que requereix una actuació integral. La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. Seria desitjable que el IBEE s’acompanyés d’un nou impost, que ja s’ha anunciat, a productes industrials molt poc saludables, amb alt contingut en greixos saturats, com la pastisseria industrial. Però més desitjable encara és que els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals. Aquest enfocament social per al problema de l’obesitat, requereix la participació activa dels centres i moviments socials. Mantenir i protegir la nostra salut és un compromís de tots.

  • Màrqueting d’aliments dirigit a menors i joves: amenaça o oportunitat?

    L’obesitat infantil és un dels problemes emergents de salut pública tant per la seva magnitud com ara per les seves conseqüències a curt i llarg termini. A l’Estat espanyol la prevalença d’obesitat infantil és de les més elevades dels països desenvolupats, i amb un gradient social important, és a dir que a menor nivell d’estudis familiars o classe social més desafavorida la probabilitat de presentar obesitat infantil és més gran.

    Un dels aspectes més importants de l’abordatge de la prevenció i el tractament de l’obesitat infantil està relacionat amb les polítiques alimentàries. Darrerament s’ha donat molta importància al paper dels sucres afegits i les begudes ensucrades, que no aporten cap valor nutritiu i afavoreixen i provoquen obesitat.

    S’han proposat una sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir el consum d’aliments no saludables i específicament de begudes ensucrades. El tipus de mesura proposada i el paper de la indústria alimentària davant cadascuna d’aquestes mesures s’ha de tenir en compte per aconseguir resultats positius en el control de l’epidèmia d’obesitat infantil.

    Un indicador de la promoció de l’obesitat infantil per les multinacionals i la indústria de l’alimentació és l’exposició dels menors als anuncis d’aliments no saludables per la televisió (TV) i els mitjans de comunicació. S’ha comprovat que l’exposició a anuncis de menjars no saludables s’associa amb un augment significatiu del consum d’aquests aliments en la població infantil. Els menors trien els aliments pel seu sabor, presentació i promoció més que no pas perquè siguin saludables. A més, aquests aliments són promoguts pels personatges de les sèries o dels dibuixos animats i molts d’aquests “herois” es troben com a premis-joguines dins dels aliments.

    Alguns països com ara els Estats Units (EUA) han posat en marxa mecanismes per intentar evitar o reduir l’exposició de la població infantil als anuncis de menjars no saludables als mitjans de comunicació. La majoria de mesures, però, s’han basat en la participació voluntària de la indústria alimentària. La Interagency Working Group (IWG) ha inclòs en aquesta exposició la televisió, la ràdio i la publicitat impresa, i altres categories com ara publicitat digital, videojocs, patrocini d’esdeveniments esportius, etc. Quan s’han comparat els anuncis de TV abans i després de posar en marxa aquestes mesures s’ha trobat que el 80% de l’exposició l’any 2013 continuava sent de productes no saludables, comparat amb l’any 2007, abans d’aquesta proposta. També a l’Estat espanyol s’ha trobat que 2 de cada 3 anuncis a la TV en canals i horaris per a menors eren de productes no saludables.

    Una de les mesures proposades per tal de reduir el consum de begudes ensucrades és la implementació de taxes. El govern Espanyol pretén incloure aquest any un impost a les begudes ensucrades, i el govern de la Generalitat de Catalunya havia proposat igualment la implementació d’una taxa. Els impostos indirectes com aquest estan a risc de ser inequitatius, atès que graven de la mateixa manera a tota la població independentment del seu nivell socioeconòmic, i per tant són regressius. Però, aquesta mesura podria ser efectiva si reuneix una sèrie de condicions com ara si l’impost va lligat a la quantitat del producte no saludable i no al preu, si la recaptació de l’impost es destina a programes d’intervenció específics d’aquest tema, i si finalment s’aconsegueix reduir la desigualtat social en aquest hàbit i per tant l’obesitat infantil. Com a exemple d’aquest fet, a Mèxic, un dels països amb major prevalença d’obesitat del món, s’ha implementat aquesta mesura a començaments de l’any 2014, amb una taxa d’un peso (10%) per litre de beguda gasosa, i quan s’ha analitzat el consum mensual des de l’any 2012 fins al desembre del 2014 s’ha trobat una disminució de 6% del consum d’aquestes begudes a l’any de la seva aplicació. A més, sembla que la disminució del consum ha estat més important a les llars amb menor nivell d’ingressos (9%). Aquesta evidència feble s’hauria de comprovar al nostre mitjà i amb més estudis.

    Una altra mesura proposada és la reducció de la quantitat de sucre de les begudes. Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), així com als EUA o al Regne Unit (RU) s’ha proposat aquesta mesura. Al RU el govern ha proposat la reducció de 20% del sucre de les begudes, així com la disminució de la grandària de les porcions alimentàries. Aquestes alternatives es basen en la participació voluntària de les empreses d’alimentació i aquest fet ha generat crítiques de diverses organitzacions i col.lectius, atesa la possibilitat que moltes empreses no s’adhereixen als acords o no hi participen. L’efecte de la mesura en aquest cas podria ser mínim o nul. A l’Estat espanyol la participació en la regulació dels productes també és voluntària per part de la indústria alimentària.

    Les experiències prèvies respecte de la regulació i el control del consum de substàncies nocives per a la salut com ara el tabac i l’alcohol s’haurien de tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques per reduir el consum d’aliments no saludables. Aquestes experiències indiquen que per obtenir resultats positius és necessari establir legislacions restrictives en l’àmbit local i internacional i no deixar-ho de manera voluntària a les empreses del sector. D’aquesta manera serà més factible assegurar el seu compliment i evitar amb més efectivitat l’exposició infantil als anuncis no saludables i al consum d’aliments obesogènics. S’han publicat comentaris en revistes científiques que assenyalen la limitació de què la indústria continua marcant les polítiques d’alimentació i que la seva adscripció a pràctiques salutogèniques sigui voluntària. I mentre la mateixa indústria marqui també l’agenda i part del finançament de les societats científiques que haurien de vetllar per la prevenció de l’obesitat infantil, és poc probable que es pugui garantir un millor futur a les properes generacions.

  • Una ampolla de dos litres de refresc costarà fins a 24 cèntims més amb l’impost al sucre de Catalunya

    Qui compri una beguda amb sucre a Catalunya haurà de pagar un impost. La Generalitat de Catalunya ha gravat, tal i com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’adquisició de begudes ensucrades envasades, des de la Coca-Cola fins a les begudes energètiques. L’Executiu ha inclòs l’impost a la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017 que presentarà al Parlament en les pròximes setmanes. Segons es detalla en el text, la raó per crear aquest tribut són els efectes del sucre en la salut de la població.

    En concret, el tipus de gravamen de l’impost s’ha situat en vuit cèntims per litre per a les begudes amb un contingut de sucre d’entre cinc i vuit grams per cada 100 mil·lilitres. A partir dels vuit grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, el consumidor pagarà 12 cèntims per litre.

    D’altra banda, els encarregats de facilitar la recaptació de l’impost a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) seran les empreses distribuïdores de les begudes. La Generalitat preveu ingressar 41,3 milions d’euros cada any amb la mesura, que seran 31 el 2017 perquè l’impost no podrà entrar en vigor el proper 1 de gener a causa de la tramitació parlamentària dels comptes.

    Ensucrades i envasades

    Què és una beguda ensucrada pel Govern? A més de productes tradicionals, com la Coca-Cola o la Fanta, el nou gravamen afecta els refrescos o sodes, és a dir, les begudes amb gas o sense gas preparades per vendre. Això sí, sempre que vagin envasades en ampolles o llaunes. Però també quedaran inclosos en l’impost les begudes de fruites ensucrades, les que es comercialitzen per prendre després de fer esport, les begudes energètiques, les llets «endolcides o alternatives a la llet» i el te i el cafè «amb edulcorants calòrics afegits» .

    El projecte de llei indica que les empreses hauran de repercutir l’impost al consumidor final de la beguda, de manera que la versió light o sense sucre d’algunes begudes, com la Coca-Cola, seria més barata que la normal. Tant la zero com l’ampolla de Coca-Cola de dos litres costaven 1,41 euros aquest dimecres en un supermercat del centre de Barcelona. Si s’implanta l’impost, la zero mantindria el mateix preu, però l’ampolla normal de dos litres passaria a costar 1,65 euros, un increment del 17%.

    Aquest percentatge se situa prop del mínim del 20% amb el que l’OMS va recomanar augmentar el preu de venda de refrescos i sucs. L’objectiu de l’organització és que disminueixi el consum de sucres lliures, el principal factor que influeix en l’augment de la població amb obesitat i diabetis. Mèxic ja aplica un impost extra a les begudes no alcohòliques amb sucres afegits i Hongria grava els productes amb alts en nivells de sucre, sal o cafeïna. Altres com el Regne Unit, Sud-Àfrica o Filipines han anunciat que ho faran properament.

    L’impost a les begudes ensucrades era una de les mesures per portar més ingressos a les arques de la Generalitat i fomentar hàbits de vida saludables que s’estudiaven des de fa anys. No obstant això, els governs de Mas no el van implantar per les suspicàcies que aixecava entre la indústria del sector.

  • Catalunya impulsarà l’impost a les begudes ensucrades que demana l’OMS

    Fa unes setmanes l’Organització Mundial de la Salut va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.

    Catalunya farà cas de les recomanacions de l’OMS. El Parlament ha aprovat aquest dijous amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció del PPC una moció perquè el Govern impulsi un impost a les begudes amb excés de sucre i sodi. La moció presentada per Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) defensava gravar amb taxes les begudes ensucrades i els aliments insans i no permetre l’entrada d’aquests tipus d’aliments en els centres educatius de Catalunya. “Hi ha taxes que es poden fer per gravar en certs aliments i afavorir els preus d’uns altres. Fer més accessibles els aliments sans i més inaccessibles els aliments insans”, va assegurar la diputada Marta Ribas en una intervenció parlamentària fa uns dies.

    La iniciativa però només tirarà parcialment endavant ja que l’aplicació de nous impostos només afectarà els refrescos i deixarà fora del nou gravamen els aliments insans. El punt que contemplava presentar un projecte de llei per a la creació d’un gravamen sobre els aliments amb excés de sucre, sodi i greixos, no ha prosperat pels vots en contra de Junts pel Sí i el PP.

    El text aprovat estableix un gravamen sobre les begudes de refresc amb excés de sucre o sodi que recaurà principalment sobre les grans distribuïdores de begudes i que previsiblement hauria d’implementar-se el 2017. A més a més, la moció contempla la posada en marxa d’un sistema d’etiquetatge que identifiqui els aliments i les begudes insanes mitjançant els seus perfils nutricionals. En aquest etiquetatge però no hi interferirà la indústria alimentària sinó que serà definit per òrgans del Govern. Així mateix es revisarà la normativa de menjadors escolars per tal que aquesta doni prioritat a la gestió que garanteixin millor una alimentació saludable.

    El sobrepès i l’obesitat a Catalunya

    La diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas ha recordat que “l’alimentació insana” és la causant de gran part de les malalties i que “la meitat dels infants a Catalunya pateix sobrepès i obesitat”. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.

    Els darrers resultats de l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) mostraven les diferències pel que fa al consum freqüent de productes hipercalòrics i l’estil de vida segons el context socioeconòmic. Mentre que el 40% dels infants que pertanyen a classes socials desfavorides fan un consum freqüent de menjar ràpid, brioxeria industrial, llaminadures i begudes ensucrades el percentatge es redueix a la meitat en infants de famílies de classe social més afavorida o quan un dels pares té estudis universitaris.