Just Deploy It!

Etiqueta: biologia

  • El Col·legi de Biòlegs de Catalunya exigeix la regulació de la Biologia Sanitària

    El Col·legi de Biòlegs de Catalunya exigeix al Ministeri de Sanitat la regulació dels biòlegs com a professió sanitària, que des de fa anys està regulada en diversos països europeus. A la sanitat catalana hi ha uns 2.500 biòlegs, contractats com a titulats superiors en institucions privades i públiques, i que treballen a l’àmbit clínic, però on no se’ls considera professionals sanitaris.

    El degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Lluís Tort, defensa que «sense els biòlegs, el sistema sanitari es quedaria sense moltes especialitats», com la Genètica Clínica i la Reproducció Assistida, on el 98% dels especialistes són biòlegs. «En aquestes disciplines els biòlegs haurien d’estar en situació d’igualtat a la resta dels professionals (metges, farmacèutics, infermers, psicòlegs) que sí que tenen reconeguda la seva funció sanitària», denuncia Tort.

    Actualment, són considerats professionals sanitaris només els qui hagin obtingut el títol d’especialista en les especialitats de laboratori d’Anàlisis Clíniques, Microbiologia i Parasitologia, Bioquímica Clínica, Immunologia, Radiofarmàcia i Radiofísica Hospitalària, però no en moltes d’altres on els professionals de la biologia duen a terme activitats assistencials, analítiques, docents i investigadores.

    Fa anys que el Col·legi mantén una interlocució amb els diferents membres del Ministeri que han anat passant pel govern, però de moment encara no han obtingut un compromís ferm en regular els biòlegs com a professió sanitària. «Com que hi ha canvis de govern constants, hem de reiniciar la interlocució. Amb el ministre Illa havíem arribat a un principi d’acord per tirar-ho endavant, però l’equip dirigit per Carolina Darias, inicialment, s’ha mostrat reticent», explica Tort.

    El degà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Lluís Tort, denuncia que «la posició del Ministeri pot desembocar en situacions d’abandonament i indefensió per als pacients, ja que sense la necessària regulació, els actes professionals realitzats per biòlegs poden quedar fora de la cobertura de les assegurances de responsabilitat que han de tenir els hospitals». Recentment, però, sembla que el Ministeri ha reconsiderat la seva posició, i el Col·legi espera que reprengui el seu compromís aviat.

    Una tasca desconeguda

    Segons Tort, hi ha un gran desconeixement de la tasca que fan els biòlegs en la sanitat, «ja que la seva figura professional continua sense gaudir a Espanya d’un reconeixement legal específic», denuncia Tort. I és que els biòlegs també juguen un paper clau, per exemple, en la lluita la Covid-19.

    «El desenvolupament de les vacunes, la realització de proves diagnòstiques i anàlisis, la labor dels equips de recerca i dels especialistes en virologia, que han estat en primera línia, és només part d’un treball tan important com poc reconegut», sosté Tort.

    Avui dia, gairebé totes les especialitats mèdiques se secunden d’una manera o altra en la genètica i en la biologia molecular per als seus diagnòstics. En aquest sentit, la seqüenciació del coronavirus ha servit per a millorar les tècniques de diagnòstic, indagar en possibles tractaments, observar el comportament de les diferents soques i desenvolupar vacunes en temps rècord.

    Una altra tasca en la qual intervenen els biòlegs és, per exemple, en el tractament del càncer, on és imprescindible diagnosticar els tipus tumorals amb tècniques de biologia molecular per a optimitzar els resultats. També en la reproducció humana, on els biòlegs són majoritaris, i on el control biològic té cada dia més importància a causa dels canvis en els hàbits de vida.

    També hi ha biòlegs en àrees com l’Anatomia Patològica, la Dietètica i la Nutrició o les Malalties infeccioses. En sectors com la Salut Pública, trobem especialistes en sanitat ambiental i seguretat alimentària, que participen en el desenvolupament de controls i protocols per a menjadors de col·legis, hostaleria o restauració, en les anàlisis d’aigües residuals per a la detecció de patògens o en els protocols per a la desinfecció.

  • Medicina i literatura

    La setmana passada vaig dictar una conferència als estudiants que s’incorporen al primer any dels estudis de Biologia Humana de la UPF i als estudis de Medicina UPF-UAB sobre com hem anat entenent el cos humà, des del punt de vista de les ciències empíriques, des Vesalio a Crick, Krebs i Medawar. Els comentava que malgrat la seva suposada asèpsia científica, els millors investigadors dels últims quatre segles han estat personatges immersos en la cultura del moment i que la seva concepció de l’anatomia i la fisiologia del cos humà va estar sempre impregnada dels paradigmes de la seva època . A títol d’exemple els vaig comentar que el cèlebre quadre de Vermeer «L’astròleg» representa, molt probablement, a Anton von Leeuwenhoek, inventor del microscopi, que va posar per al gran artista de Delft. En mostrar-los el quadre en una diapositiva vaig preguntar a la nombrosa audiència de més de 120 joves, tots propers als vint anys, si reconeixien el pintor. Ningú va aixecar la mà. Per a ells, potser també per als seus pares, Vermeer era un perfecte desconegut.

    És una pena que els estudiants que accedeixen a uns dels estudis més exigents i que han obtingut notes espectaculars en les proves d’accés a la universitat, desconeguin les principals fites de la història de l’art. La literatura, la filosofia, l’art, les humanitats en general són, també, una forma de coneixement. De fet, la seva pròpia raó de ser és, entre moltes altres, oferir diversos punts de vista sobre la realitat, complementaris als del coneixement empíric, a la ciència que, com qualsevol altra aventura de l’esperit humà, no es pot entendre fora del seu marc cultural.
    Aquesta anècdota i aquesta introducció vénen al cas arran d’una iniciativa que s’ha endegat en els estudis de Medicina UPF-UAB en incorporar en una assignatura de cada curs una pinzellada humanista, pinzellada feble, això sí, però pinzellada al cap i a la fi.

    Per iniciativa d’alguns alumnes motivats i amb el suport de diversos professors sensibles, se’ls ha proposat als estudiants que llegeixin algun llibre o fragment literari que tingui a veure amb les matèries que estan estudiant. Per una petita contingència en la nota final, els estudiants es comprometen a una lectura crítica del text i posteriorment a redactar unes línies sobre l’opinió que els ha merescut que seran puntuades pel professor de l’assignatura. És una proposta que s’ofereix de forma voluntària però que té un alt valor simbòlic.

    La introducció d’activitats humanístiques en les facultats de Medicina té una llarga història d’iniciatives i d’oblits. Els estudiants de la primera promoció de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-1974) a la qual pertanyo, vam promoure l’anomenada Comissió d’Humanitats que va organitzar diversos actes a l’Hospital de Sant Pau per dinamitzar i reivindicar el punt de vista cultural sobre la Medicina. Recordo, entre d’altres, una conferència de Xavier Rubert de Ventós que en aquell moment acabava d’arribar de Califòrnia immers en Marcuse (recorden Eros i Civilització?) I ens explicava que allà els joves conduïen amb els peus nus per sentir millor l’emoció de rodar a la carretera. Un bon grup o, més ben dit una troupe, de companyes de Filosofia, que estudiaven a Sant Cugat, ens van portar unes magnífiques Troianes que es van representar sobre la tarima on habitualment dissertaven anatomistes, bioquímics o cardiòlegs. Aquesta iniciativa va quallar a la institució i des de llavors i fins ben entrats els anys 90, les unitats docents de Medicina de la UAB van tenir les seves respectives comissions d’humanitats que amb menor o major fortuna van tractar de cultivar les ments d’estudiants cada vegada més focalitzats i competitius. A l’Hospital del Mar, per exemple, vam celebrar esdeveniments memorables amb Fernando Savater (sobre «Montaigne»), els germans Claret (sobre «El violí»), Rubert de Ventós ( «Funció d’amor») i els cinefòrums organitzats pel meu bon amic i gran cinèfil José María Garcés que ha vist Blade Runner una vintena de vegades.

    La present iniciativa per introduir textos literaris en el programa d’estudis de Medicina UPF-UAB és una reaparició molt oportuna després de gairebé dues dècades de desert cultural a la majoria de les facultats del nostre entorn; desertització de la qual en són responsables a parts iguals els estudiants unidimensionals i els professors hiperespecialitzats i de perfil biologista la qual cosa ha donat com a resultat promocions poc crítiques i amb una visió reduïda del sentit i els condicionaments externs del seu treball. Apropar els estudiants els textos inspirats en la malaltia i la medicina que van escriure Bernhard, Balzac, Tolstoi, Soljenitsin, Bulgàkov, Martín-Sants o Sachs, entre moltíssims altres, hauria de contribuir a formar els joves estudiants i futurs metges en dimensions complementàries a el seu treball i mostrar nous punts de vista sobre la salut diferents dels exclusivament científics que, a fi de compte, són els únics que els va a procurar la carrera que han escollit.

    Idealment, i tant de bo sigui així en el futur, els estudis de Medicina haurien d’estar impregnats de substància humanista promovent, per exemple, que els professors coneguessin i relatessin les vicissituds històriques de la matèria que expliquen o donessin a conèixer els principals protagonistes del coneixement i les controvèrsies que s’han originat al voltant d’una docència que per regla general s’imparteix de manera dogmàtica. Seria desitjable aconseguir una major transversalitat dels coneixements humanístics al llarg de tota la carrera afavorint que la docència incorporés no tan sols propostes puntuals, com la que ha motivat aquest article, sinó més «humanitat» en cadascuna de les assignatures.

    Al final del dia, el que desitgen els ciutadans és saber-se en bones mans, és a dir, no només en mans d’especialistes monotemàtics, sinó de metges amb criteri capaços de diferenciar les modes de les evidències més sòlides, resistents als cants de sirena de la indústria i el lucre, crítics amb les innovacions precipitades, i comprensius davant el dolor dels altres. La literatura, les humanitats, incloent l’art, s’han ocupat sovint d’aquestes qüestions i han produït obres tan dignes de figurar en el programa dels estudis de Medicina com qualsevol altra disciplina científica.

  • La biòloga Núria López-Bigas, premiada per la seva contribució a l’estudi del genoma del càncer

    Conèixer els gens que estan directament relacionats amb els càncers amb més prevalença permet tenir una millor comprensió de la malaltia i per tant desenvolupar teràpies concretes para a cada tumor, més individualitzades i adequades per cada pacient. Desenvolupar mètodes que permetin aquest coneixement és el que fa la biòloga Núria López-Bigas, la guanyadora de l’edició de 2016 del Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica.

    L’entitat ha reconegut la seva trajectòria entre un total de 53 candidatures presentades d’investigadors amb perfils molt diferents. Finalment López ha estat l’escollida segons el jurat per “la seva contribució al desenvolupament de nous mètodes bioinformàtics per l’estudi dels genomes del càncer”.

    Aquesta biòloga treballa a la Fundació ICREA de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on, juntament amb un equip de professionals, es dedica a la investigació dels genomes del càncer a través de la creació de mètodes computacionals, el que s’anomena la bioinformàtica. Una nova forma d’investigar cada vegada més present, que consisteix a analitzar la multitud de dades biològiques existents, en aquest cas relacionades amb el càncer, a través de mètodes informàtics per extraure resultats que permetin una millora dels tractaments.

    El seu laboratori ha estat pioner en desenvolupar mètodes computacionals per identificar alteracions gnòmiques implicades amb el càncer. Disposar d’aquests mètodes és essencial per l’anàlisi del genoma de milers de tumors que a la vegada permet, segons explica la biòloga, crear un catàleg on figuren aquells gens que estan directament vinculats amb el càncer. Això ajuda a comprendre millor com funciona aquesta patologia i per tant a desenvolupar noves teràpies especifíques per a cada tipus de tumor.

    Aquesta és la IX edició del premi a la Investigació Biomèdica del la Fundació Banc Sabadell que des del 2006 ha distingit a diversos investigadors amb l’objectiu de ressaltar la trajectòria d’un científic o científica jove que hagi desenvolupat la seva carrera a Espanya. El premi està dotat amb 50.000 euros.

    El guardó s’entregarà el pròxim 12 de juliol. Aquest dijous, durant la seva presentació de la guanyadora a la premsa, tant la guardonada com membres del jurat i de la fundació, han coincidit a remarcar la importància de la divulgació científica als mitjans per aconseguir notorietat social i comprensió per part de la ciutadania del què s’està duent a terme a Catalunya. Tots han destacat el nivell dels científics catalans i espanyols, però creuen que fa falta finançament i més suport per part d’entitats tant públiques com privades. “Tenim el talent però falten diners per continuar sent un indret de referència”, han ressaltat.