Just Deploy It!

Etiqueta: Boi Ruiz

  • Quan Mas va deixar irreconeixible la sanitat catalana

    “Res no tornarà a ser exactament com ho havíem conegut”. Així acaba el documental ‘La Salut, el negoci de la vida’, realitzat per l’associació Sicom i la productora How. Qui parla és Artur Mas, en aquell moment president de la Generalitat, i es refereix els efectes de les retallades pressupostàries que havia decidit i aplicat el seu govern. Mas, per convicció o per quedar bé davant d’Europa com l’alumne més aplicat a l’hora de dur a terme les retallades que demanaven Alemanya i els països nòrdics, va fer aprovar uns pressupostos que suposaven una marxa enrere espectacular en la despesa i inversió públiques. Gairebé tots els departaments en van rebre les conseqüències però les àrees socials van ser les més damnificades. Educació i sanitat, àmbits on el govern català té gairebé totes les competències transferides, van sortir greument damnificades d’aquesta etapa política. Res no tornaria a ser exactament igual. Seria pitjor. I per metges, infermeres, treballadors de la sanitat i pacients, molt pitjor.

    Les retallades en les àrees socials van ser a Catalunya més radicals que a la resta de comunitats autònomes espanyoles. Només la Castella-La Manxa presidida per Dolores de Cospedal va exercir-les de forma tan dràstica. Ambdues comunitats van deixar el 2015 la despesa social un 26% per sota de la que tenien sis anys abans. A Catalunya aquest percentatge corresponia a 5.538 milions d’euros. Pel que fa a la sanitat, Artur Mas i el seu conseller de Salut, Boi Ruiz, van impulsar una correcció a la baixa de la despesa sanitària que va passar de 9.875 milions d’euros el 2010 a 8.290 milions quatre anys després.

    Que Artur Mas hagués d’anar en helicòpter al Parlament de Catalunya per esquivar les ires populars per aprovar els pressupostos que consolidaven aquestes retallades no sorprèn amb aquestes dades a la mà. Ja sobta més que Esquerra Republicana avalés les retallades i que aquella indignació ciutadana anés perdent força amb el pas del temps. El 10 de desembre de 2014, l’aleshores conseller de Territori, Santi Vila, oferia la seva interpretació d’aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica. “Si aquest país no hagués fet un relat en clau nacionalista com hauria resistit uns ajustos de més de 6.000 milions d’euros?”, en un acte organitzat pel Fòrum Europa.

    Lògicament, la reducció pressupostària va tenir conseqüències immediates. Es van tancar quiròfans a les tardes, serveis que es deixaven de prestar als hospitals l’estiu no eren recuperats en tornar de vacances, a alguns centres d’atenció primària es van reduir els horaris d’atenció als pacients, d’altres van tancar a les tardes o els caps de setmana, es van deixar de cobrir les baixes dels metges que estaven malalts o es jubilaven, les urgències es van col·lapsar més encara i més sovint del que ja passava amb anterioritat, les llistes d’espera van augmentar… Un desastre que queia sobre les espatlles d’uns treballadors sanitaris cada cop més estressats i sobre uns pacients frustrats i desesperats. El nombre de sanitaris mentre Artur Mas va ser president de la Generalitat va baixar de 76.306 el 2011 a 73.899 el 2015. El nombre de llits hospitalaris es va reduir en 1.170 en aquest període, passant de 14.072 a 12.902.

    Boi Ruiz va arribar al càrrec procedent del sector privat. Va deixar la presidència de la Unió Catalana d’Hospitals, associació empresarial d’entitats sanitàries, per responsabilitzar-se de la salut i la sanitat pública. Molts van interpretar que era com posar la guineu a defensar les gallines. Algunes de les seves idees no van arribar a aplicar-se per l’oposició de la CUP, que Mas necessitava per tenir la majoria al Parlament a l’hora d’aprovar determinats projectes i lleis. Així, es va quedar al calaix el projecte VISC+, amb el qual Ruiz volia fer caixa a canvi de vendre les dades sanitàries dels pacients catalans a entitats de tota mena, hospitals privats inclosos.

    El Tribunal Constitucional va prohibir el copagament que comportava pagar un euro per cada recepta mèdica que es portava a la farmàcia. Els mateixos farmacèutics es van revoltar contra aquesta mesura.

    Contra tots aquests atacs a la salut pública es van mobilitzar els sectors afectats i també la ciutadania. Va aparèixer la Marea Blanca, una plataforma implantada també a tota Espanya i que lluita per una sanitat pública gratuïta, universal i de qualitat. Va ser una pedra a la sabata del conseller Ruiz, que ja no va entrar en el govern que va nomenar el successor d’Artur Mas, Carles Puigdemont. Ruiz se’n va anar a donar classes a la Universitat Internacional de Catalunya, de l’Opus Dei i a participar en tertúlies a Catalunya Ràdio. A més, va fitxar per ‘Ribera Salud’, que es defineix com a ‘grup empresarial de gestió sanitària líder en el sector de concessions administratives sanitàries a Espanya’.
    Puigdemont va col·locar Toni Comín, procedent de l’espai socialista i vinculat a Esquerra Republicana, al lloc de Boi Ruiz. Comín va elogiar la tasca del seu antecessor quan va prendre possessió però va insinuar una línia política més progressista que li va costar durs retrets per part del PDeCat. La música del seu discurs sonava millor als col·lectius que lluiten en defensa de la sanitat pública però a la pràctica res del que va anunciar va concretar-se. Tot va seguir si fa no fa igual. El traspàs al sector públic d’hospitals privats com el General de Catalunya han quedat empantanegats mentre les llistes d’espera no es van reduir, els serveis d’urgències dels principals hospitals continuaven amb llits als passadissos i els metges i infermeres dels CAP perdien la salut i els nervis incapaços d’atendre la gent que demanava visita.

    Els defensors del govern de la Generalitat es van agafar, com a un ferro roent, a unes paraules de Daniel de Alfonso, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, filtrades el juny de 2016 als mitjans de comunicació, en les quals li deia al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que “els hem destrossat el sistema sanitari”. Per les xarxes encara corre aquesta explicació de la crisi de la sanitat pública a Catalunya. De Alfonso es referia al desmantellament de la xarxa de corrupció que implicava l’ex-president del Consorci de la Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, destacat membre del partit de Mas i Ruiz. La sanitat catalana la van ‘destrossar’ o, si més no, dur a la crisi de mitjans humans i econòmics que ha esclatat aquesta setmana, ells dos.

  • Boi Ruiz fitxa pel grup hospitalari valencià que Zaplana va fer d’or

    Boi Ruíz, l’exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya durant el Govern de Mas, s’ha incorporat al consell d’administració del grup Ribera Salud. Aquesta empresa és concessionària de quatre hospitals del País Valencià: l’Hospital d’Alzira (Ribera Alta), el de Dénia (Marina Alta), Torrevella (Baix Segura) i el d’Elx (Baix Vinalopó). A més també té el laboratori clínic central de Madrid.

    Ribera Salud ha emès un comunicat explicant la unió de Boi Ruíz a través d’una descripció de la seva figura. Ha destacat que l’exconseller és doctor en Medicina i Cirurgia i que compta amb una llarga i consolidada experiència en l’àmbit sanitari. A banda d’haver estat conseller de Salut des del 2010 a 2016, també ha estat director general (1994-2008) i president (2008-2010) de la Unió Catalana d’Hospitals.

    El grup també explica que junt Boi Ruíz incorpora a l’exsecretari d’estat per a la Salut del Regne Unit, Alan Milburn, que va formar part dels governs de Tony Blair. Aquestes noves incorporacions es produeixen per reforçar el consell d’administració, format per 9 membres, amb la intenció de «continuar amb els plans d’expansió de la companyia», ha informat Ribera Salud.

    Tots dos nomenaments, que entren a formar part dels 9 membres del Consell d’Administració, es realitzen per seguir amb la consolidació del pla d’expansió internacional posat en marxa per la companyia i que el 2017 ha tancat a Eslovàquia l’adquisició d’una participació de l’empresa de radiologia i medicina nuclear Pro Diagnostic Group (PDG).

    La Generalitat Valenciana vol trencar amb Ribera Salud

    Ribera Salud és el pare de l’anomenat Model Alzira de col·laboració públic-privada en la sanitat valenciana. Un model nascut el 1997, en plena època d’Eduardo Zaplana, al qual ha declarat la guerra el president valencià, Ximo Puig. Aquests nomenaments es produeixen a mes i mig que la concessió de l’Hospital d’Alzira al grup Ribera Salud venci, ja que la Generalitat Valenciana no la renovarà.

    Com ja explicàvem en aquest diari, la idea de “col·laboració públic-privada”, va veure els seus primers passos a la Comunitat Valenciana mitjançant l’engegada de l’hospital de la Ribera. Aquest model externalitza pràcticament tots els serveis: des de la construcció de l’hospital a l’assistència mèdica a canvi d’un cànon públic que aporten les arques autonòmiques. Perquè dins de les partides que alimenten al sector sanitari privat també s’explica els diners que reben de concerts i concessions amb les administracions. Fins a 1.525 milions d’euros el 2016, segons l’informe de DKB.

    L’any 2003, el Consell encapçalat per Zaplana va modificar les condicions de la concessió de l’Hospital d’Alzira, que havia estat adjudicada a Ribera Salud cinc anys abans. Aquesta modificació de la concessió incorporava unes noves condicions que clarament beneficiaven a la concessionària, com un increment del cànon per habitant, l’allargament cinc anys més de la concessió, o el canvi de titularitat del recinte hospitalari, segons van descobrir l’any passat els nous responsables de la sanitat pública valenciana. La sindicatura de Comptes va avaluar aquesta modificació contractual en uns guanys de 26,3 milions d’euros per Ribera Salud en concepte de lucre cessant

    Després de passar per diverses fases en els jutjats per les resistències de la concessionària Ribera Salut, la consellera de Sanitat, Carmen Montón, ha reclamat més de 100 milions a l’empresa pels pagaments excessius que l’Executiu va realitzar a l’empresa durant la seva gestió de l’àrea de salut assignada.

  • Salut repetirà el concurs per gestionar teràpies respiratòries a domicili després de trobar-hi «defectes tècnics»

    Un dels últims moviments de Boi Ruiz com a conseller de Salut en funcions va ser licitar un concurs per adjudicar la gestió del servei de teràpies respiratòries a domicili, un servei que atén pacients amb insuficiència respiratòria o ventilatòria.

    El concurs, però, que preveia un import anual de 34,7 milions per un termini de deu anys, no es va arribar a adjudicar, ja que el nou govern va implicar també canvis en la Mesa de contractació i es va decidir revisar el concurs. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha anunciat aquest dilluns la convocatòria d’un nou concurs després de detectar «defectes tècnics» en els plecs de les clàusules.

    Entre els defectes tècnics que ha esmentat el director del CatSalut, David Elvira, hi ha la inadequació del volum d’activitat prevista al contracte, insuficient tenint en compte les previsions demogràfiques dels pròxims anys. L’envelliment de la població, l’augment de persones que pateixen malalties cròniques així com l’augment del sedentarisme o l’obesitat -associat a alguns tipus de malalties respiratòries- fan que es requereixi un major volum d’activitat en la contractació. Segons dades facilitades per Elvira, en els últims 7 anys, per exemple, s’ha doblat el nombre de pacients que necessiten aquest tipus de teràpia.

    D’altra banda també ha destacat que el concurs es va fer sense un estudi econòmic previ que justifiqués racionalment el preu de licitació al cost del servei. En aquest sentit, el nou concurs contempla una baixada de les tarifes.

    Un altre punt que el CatSalut vol modificar en els plecs té a veure amb els criteris de puntuació. Si l’oferta econòmica tenia un pes del 41%, en el nou concurs no superarà el 30% i s’atorgarà més pes a aspectes tècnics per tal de valorar més la qualitat del servei que poden oferir les empreses que s’hi presentin.

    A més, segons ha explicat Elvira, el concurs vigent incorria també en un defecte de tipus legal. D’acord amb la directiva europea de contractació de serveis el termini màxim de vigència del contracte passarà ara a ser de 6 anys i no 10. A més, el procediment de licitació haurà de publicar-se també al Diari Oficial de la Unió Europea.

    Com funcionen les teràpies respiratòries a domicili?

    Actualment prop de 129.000 pacients reben un tractament de teràpia respiratòria domiciliària per la malaltia respiratòries que pateixen, com ara malalties pulmonars obstructives cròniques, fibrosis pulmonars o apnees del son, entre altres.

    Aquest tractament, que és alternatiu a una hospitalització, el reben perquè els ha prescrit un metge especialista, en aquest cas un pneumòleg. Els tractaments més freqüents són l’oxigenoteràpia i la ventilació mecànica. En els casos més extrems pot ser que el pacient depengui d’un aparell les 24 hores del dia per sobreviure. L’objectiu d’aquests tractaments és millorar l’estat ventilatori dels pacients i en la majoria de casos es tracta de prescripcions a llarg termini.

    De cara a les empreses que gestionen el servei, ha destacat la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut Cristina Nadal, aquestes han de fer-se càrrec del manteniment dels aparells i fer ajustaments si s’escau, fer controls periòdics al pacient i millorar la coordinació amb els centres prescriptors per fer-ne el seguiment. En el nou concurs es valorarà també la contractació en funció de resultats en salut i no només en volum d’activitat. És a dir, que per exemple, no només es mirarà que els pacients que ho necessiten tinguin un aparell a casa sinó que els recursos s’utilitzin de manera adequada pels pacients per la seva salut.

  • Comín i els exconsellers del ram accepten que el sistema sanitari necessita més transparència

    Una trobada ha reunit amb l’excusa del 25è aniversari del naixement del Servei Català de la Salut (CatSalut) tots els exconsellers de Salut que ha tingut la Generalitat (amb l’única absència del difunt Josep Laporte). En una taula rodona moderada pel doctor Miquel Vilardell els exconsellers Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i l’actual conseller Toni Comín han exhibit consens i complicitats a l’hora de valorar el model sanitari català «com un model d’èxit» si bé han manifestat que cal «més transparència». També ho ha fet així el president de la Generalitat Carles Puigdemont, qui s’ha encarregat de cloure l’acte. Tant Comín com Puigdemont han valorat el sistema nacional de salut com «una de les estructures d’estat més fortes que té Catalunya» tot i que han reconegut que calen algunes reformes.

    Això sí, tot i que la sintonia a l’hora d’alabar el model s’ha fet palesa durant la taula rodona, les retallades durant el mandat de Boi Ruiz, les diferències a l’hora de parlar del model de provisió mixt actual o els casos de presumpta corrupció en aquest sector també han ocupat part de les intervencions. «El nostre sistema de salut és un edifici sòlid, però ha patit una tempesta terrible. Ara hem d’arreglar els desperfectes que ha deixat aquesta crisi», ha dit Comín en relació a les retallades del seu predecessor.

    Si bé pocs s’han atrevit a parlar de corrupció directament -sense anar més lluny l’expresident del Servei Català de la Salut, Carles Manté, és un dels investigats del cas Innova- sí que s’ha posat damunt la taula. De fet, el primer a apuntar «l’opacitat» que ha patit en alguns casos la gestió dels serveis de salut ha estat Vilardell. «Aquest model té uns nivells de qualitat bons però també hi ha petites ombres», ha dit per introduir el que ha ocupat el primer bloc de la taula.

    Un dels més clars a l’hora de parlar ha estat l’exconseller Ramon Espasa (PSUC). «La gestió cada cop més integrada i transparent faria el sistema més barat i evitaria ensurts molt greus de corrupció i utilització fraudulenta que hem tingut», ha dit. «El sistema que tenim genera la possibilitat de posar la mà al calaix», ha arribat a afirmar Espasa, qui considera que la solució passa per «la publificació del sistema». Tot i que més modestament, Eduard Rius (CDC), ha coincidit a destacar que la transparència i la rendició de comptes «són absolutament necessàries». Per la seva banda, el seu successor en el càrrec, Xavier Pomés (CDC), ha reconegut que «han existit ombres i hi ha hagut manca de transparència» però ha insistit que cap d’aquests elements ha de menysvalorar el que segons ell és: «un gran servei de salut».

    L’exconsellera de Salut Marina Geli (PSC) ha volgut posar l’èmfasi en la confiança en el model. Segons ella, el sistema no està en crisi sinó que el que està en crisi és el sentiment de pertinença amb el sistema sanitari català. Sobre el model, Geli ha apuntat que «el que configura el caràcter públic no es troba en la provisió [és a dir en la titularitat dels diferents proveïdors de la xarxa pública] sinó en qui ho finança».

    Per contra, l’exconseller Boi Ruiz ha qüestionat que hi hagi hagut manca de transparència. «Quin sector és més transparent que el de Salut? Quan diem més transparent, respecte qui?» Que s’hagin produït conductes individuals «són imputables a conductes, no a sistemes», ha reblat en al·lusió al comentari d’Espasa. En aquest sentit també ha demanat «no fer el joc» als que diuen que «ens hem carregat el nostre sistema sanitari», referint-se a les converses que van filtrar-se entre Jorge Fernández Díaz i l’exdirector d’Antifrau Daniel de Alfonso.

    La incorporació de les TIC i la participació dels professionals: reptes actuals

    El darrer bloc de la taula rodona l’han centrat els diferents reptes que afronta el sistema. Un punt de consens ha estat el d’aprofitar la revolució tecnològica precisament per treballar cap a un model més transparent. «Avui podem tenir criteris únics de gestió, aplicar la transparència absoluta de tots els centres online», ha dit Ramon Espasa. «Gràcies a les TIC sabem que això es pot fer a l’instant», ha dit.

    Hem de saber si volem estar a la primera fila de la revolució tecnològica, ha plantejat Xavier Trias, segons qui és necessari mirar com serà la sanitat d’aquí a 35 o 40 anys. «La tecnologia canviarà el model d’atenció al malalt», ha advertit.

    Davant d’aquest repte però Eduard Rius ha assegurat que n’hi ha un altre: assegurar que tota la ciutadania té accés a aquesta innovació tecnològica. Altres reptes que han sortit a la taula rodona han estat la cronicitat, la participació dels professionals o la sostenibilitat del sistema.

    Marina Geli, per exemple, ha apuntat que calen uns pressupostos plurianuals per evitar la «decapitalització dels darrers anys». L’exconsellera també ha reivindicat un pacte amb els professionals perquè participin. «Les propostes han de néixer dels professionals», ha afegit Boi Ruiz.

    Ja en la clausura de l’acte el president Puigdemont ha enumerat una sèrie de mesures que caldran per garantir els serveis. Enfortir el consens social i professional, integrar el sistema social i sanitari, implicar pacients i professionals o acabar amb l’infrafinançament crònic són algunes de les mesures. «Ser capaços de ser fidels al manteniment del model haurà de ser el nostre fil roig a seguir», ha acabat.

  • Hegemonia neoliberal i sanitat a Catalunya

    Aquests darrers dies he participat en un debat en les xarxes al voltant de les repetides paraules de Xavier Domènech que critiquen l’existència d’una hegemonia neoliberal a Catalunya, un debat que es va anar centrant en la nostra sanitat. Om li retreia la invenció d’un fantasma inexistent per suplir la seva falta de programa. No seré jo qui defensi la gestació del nou espai polític dels Comuns, per a mi contraproduent per quan minva les possibilitats revolucionàries d’un procés d’independència i perllonga el processisme que critica, però defensaré, pel meu coneixement militant del tema, l’existència real del suposat fantasma.

    La influència del thatcherisme en la gènesi del model sanitari català és innegable. Josep Maria Via i Redons, el denunciant de la revista Cafèambllet, és membre del neoliberal Espai Hayek acollit a la Fundació Catalunya Oberta. El seu CV, ple de portes giratòries, demostra la influència que va tenir en la gestació del model. A finals de març del 2011 va fer un escrit, ara desaparegut de les pàgines del Consorci Hospitalari de Catalunya (actual Consorci de Salut i Social de Catalunya) -recompensaré a qui em permeti recuperar-lo-, on deia unes paraules, cíniques i brutals, que expressen a la perfecció el seu tarannà i les seves intencions, mirall d’allò que ell hauria volgut fer i minimitzen el que després va fer la conselleria de Boi Ruiz: «Em costa d’imaginar que puguem seguir plantejant-nos l’Estat del Benestar, com si visquéssim en ple maig del 68, o el mur de Berlín seguiria en peu».

    Per sort, el maig del 68 va ressuscitar el 15M i la resposta ciutadana al saqueig ha fet que s’imposés una certa lògica contrària al seu despotisme. Josep Maria Via, després del canvi de govern a Barcelona, després de blasmar el mateix govern del seu propi partit perquè no acabava de soca-rel amb tot el que ell entén per burocràcia, que en definitiva és tot allò que li impedeix fer la seva santa voluntat, va abandonar el seu darrer càrrec públic al capdavant del Parc de Salut Mar. Però al Parc no va ser ‘morta la cuca, mort el verí’, la seva petjada autoritària encara dura.

    En el citat debat Sergi Castañé fa una definició del neoliberalisme que explica molt bé el que es va implantar al Xile de Augusto Pinochet. Però hegemonia no vol dir domini absolut, sinó capacitat per inspirar les polítiques, o simplement, per exemple, que TV3 triï amb tota naturalitat una persona com Xavier Sala i Martín per explicar economia als catalans. Ningú discuteix que Margaret Thatcher, a la Gran Bretanya, va aplicar l’ideari i les receptes neoliberals sense necessitat d’instaurar cap altra dictadura que la ja vigent del capital, i va desmuntar el National Health Service (NHS), el modèlic sistema sanitari britànic. Els ideòlegs del model sanitari català van tenir els mateixos instructors i van aprendre les mateixes tesis, com ja sabem des de fa molts anys, implementant simultàniament la separació entre finançament i provisió que dictava la Nova Gestió Pública. El menyspreu cap a tot el que és públic i l’intent de desballestar l’Institut Català de la Salut són una constant dels 35 anys d’un model sanitari català que, si bé té com a data paradigmàtica d’inici l’any 1990, amb la LOSC i la creació del CatSalut, és notori que es va començar a gestar immediatament després de les transferències, l’any 1981.

    A aquests efectes, són inútils els intents d’establir diferències de consideració entre els governs de CiU i els set anys del Tripartit. Tret de detalls més teòrics que reals, com deixar de parlar de competència i parlar de col·laboració, i d’altres lleugers canvis d’accent, la sociovergència «va funcionar», com crec que demostro en el capítol dedicat a Catalunya al llibre «¿Por nuestra salud?«, editat a primers del 2010. L’actualització, que m’han dit que sortirà a primers de gener, força més extensa, mostra la persistència del neoliberalisme durant la gestió de la crisi i pretén mostrar alternatives.

    Per fer qualsevol canvi, és necessari un bon diagnòstic previ. Negar l’hegemonia neoliberal que ho impregna tot, com negar la privatització amb l’absurda base que la sanitat segueix essent gratuïta, sense considerar la falta de control de la despesa quan la gestiona una entitat privada, no és un bon punt de partida i genera la lògica desconfiança de molta gent que donaria suport a un procés de canvi realment transparent i democràtic.

    L’entrada de la Viquipèdia al terme neoliberalisme enllaça un article molt útil. La «Història i lliçons del neoliberalisme: la construcció d’una via única» de Perry Anderson, traduïda per Pol Sureda, acaba apuntant tres pràctiques del neoliberalisme que hauríem d’utilitzar, estem utilitzant, per plantar-li l’alternativa:

    • No tenir por d’anar contra el corrent polític dominant
    • No transigir amb les idees
    • No acceptar com a immutable cap institució establerta

    El desvergonyiment de les paraules i les actituds de Josep Maria Via o de l’exconseller Boi Ruiz o els repetits insults de Guillem López Casasnovas als treballadors públics, equiparables a l’enrocament del govern i a la majoria del Parlament espanyols, ja ens han fet perdre la por i actuar desacomplexadament. Continuem insistint que el mercat, inclòs el mercat relacional de la sanitat catalana, és incapaç de garantir les nostres necessitats i, per tant, insistirem en una sanitat pública que sigui 100% pública, sense intermediaris. Com els neoliberals, però en sentit contrari, volem canviar unes estructures anomenades democràtiques que no ens satisfan. Ells les volen esquifides, nosaltres participatives. Contràriament als neoliberals, als quals molesten tots els estats quan no els dominen, a nosaltres només ens molesta un per poder construir la sanitat que volem, i no en volem dominar cap. Ho tenim més fàcil.

  • Catalunya va ser l’autonomia que més llits d’hospital va perdre entre 2010 i 2014

    2.079 és el nombre de llits que ha perdut el servei sanitari públic català durant el període 2010-2014. Així ho denuncia el sindicat Comissions Obreres (CCOO) que ha fet un informe on constata que Catalunya és la comunitat autònoma de tot Espanya que més llits ha perdut durant aquests anys.

    En total, als centres públics sanitaris de tot l’estat han deixat de funcionar 5.983 llits durant aquesta època. Catalunya encapçala la llista, i per darrere segueix Castella la Manxa, amb 677 llits menys, País Valencià amb 638 menys i Madrid amb 600 menys. De les 15 comunitats autònomes de l’estat (l’estudi no inclou les dades de Ceuta i Melilla), només tres han augmentat el nombre total de llits en centres públics entre el 2010 i el 2014. Es tracta de la Rioja (139 més), Navarra (112) i Múrcia (16).

    Davant d’aquests resultats el sindicat reclama al Govern català i al Departament de Salut que realitzin «les inversions necessàries en aquest sector per tal de revertir les retallades dels darrers anys i incrementar el nombre de llits en funcionament dels centres sanitaris públics».

    Disminució i increment de llits als centrs públics de 2010 a 2014 / CCOO
    Disminució i increment de llits als centrs públics de 2010 a 2014 / CCOO

    La reducció de llits es va veure impulsada per la disminució del pressupost en Salut. Segons dades oficials, el 2010 el pressupost per aquest departament era de més de 9.000 milions d’euros, una xifra que va anar disminuït progressivament fins al 2015. Any en què va augmentar lleugerament per primera vegada, però seguia sent inferior als 9.000 milions de 2010. Aquest 2016 els pressupostos estan prorrogats, i per tant se segueix comptant amb els mateixos diners que el 2015.

    El 2014 va ser l’any en el qual aquests pressupostos van tocar fons, fins als 8.200 milions. És a dir, mentre que el 2012 es comptava amb 1.297 euros destinats a sanitat per persona, el 2013 i 2014 aquesta xifra rondava els 1.090 euros per càpita.

    Segons l’informe de CCOO, i basant-se en dades del 2016, Catalunya està entre les tres comunitats autònomes que menys diners públics destinen a Sanitat. En total, segons l’informe la comunitat catalana destina un 28,75% del total del pressupost públic al Departament de Salut. Al capdavant se situa Astúries, que destina més del 38% del total de diners públics a aquest sector.

    Disminució de treballadors

    Les retallades en el sector públic han afectat no només al tancament de llits, sinó també al personal, que ha vist com les plantilles de treballadors es reduien. Segons l’estudi del sindicat Catalunya ha perdut més de 200 treballadors en el sector sanitari públic des de gener del 2012 a gener del 2016.

    A principis d’aquest any Catalunya comptava amb 38.823 empleats. En aquest cas no és la comunitat que més treballadors ha perdut. Andalusia amb 5.500 empleats menys encapçala la llista, i li segueix Madrid (-4.600) i Castella la Manxa (-2.982).

    Pel que fa al conjunt d’Espanya s’han perdut més de 15.000 treballadors des del 2012.