Just Deploy It!

Etiqueta: bretxa de gènere

  • La maternitat i la conciliació són l’inici d’una bretxa salarial que escala fins al 19,85% a Catalunya

    Les dones van cobrar 6.197 euros menys que els homes l’any 2021, el que suposa 516 euros menys al mes. La bretxa salarial a Catalunya va augmentar per primera vegada des de 2017, fins a arribar al 19,85%, segons l’informe anual publicat per la UGT en el marc del Dia per la Igualtat Salarial, que se celebra el 22 de febrer.

    La UGT apunta a la maternitat com l’inici d’un efecte dominó que passa per la conciliació i  l’accés als permisos com a generadors de desigualtat salarial entre homes i dones. De fet, la bretxa és del 15% entre els menors de 34 anys, i escala per sobre del 20% a partir dels 35 i fins al 23,54% a partir dels 45 anys. “És precisament en etapa de maternitat i cures quan la bretxa es dispara”, apunten des del sindicat.

    La maternitat com a origen

    Gran part de la bretxa té l’origen amb el naixement dels fills i el desigual repartiment que es fa de les cures. Així ho reflecteix la taxa d’ocupació: el 77,9% dels homes sense fills treballava l’any 2022, enfront del 75,6% de les dones, una diferència de només dos punts. La taxa s’eixampla amb el naixement dels fills. Augmenta fins al 89,4% entre ells i baixa entre elles fins al 70,4%. De fet, nou de cada deu excedències per cuidar les criatures que es van agafar el 2021 van ser entre dones. Igual que el 85% de les reduccions de jornada per cuidar als fills les fan elles. “Tenir fills és un factor d’inserció laboral per a ells i d’abandonament per a elles”, afirmen des de la UGT.

    El sindicat critica que la desigual càrrega de treball en la cura dels fills també es reflecteix en la disposició que tenen ells i elles per fer hores extres. “La bretxa en el cobrament de complements salarials va ser del 30,34%, el doble que en el salari base”, apunta l’informe. Els homes van cobrar un 66,5% més de complements d’hores extraordinàries i un 36,4% més per nocturnitat o treball de caps de setmana.

    Vocació i formació

    Les dones estan més segregades en ocupació i més del 80% treballen com a: personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; personal comptable, administratiu i d’oficina i ocupacions elementals, sectors en els quals els sous són més baixos. I és que, “set de cada deu persones que cobren el salari mínim són dones”, lamenten des de la UGT.

    El sindicat també veu amb preocupació la bretxa entre les professions amb formació d’FP. Ells cobren un 30,6% més que elles, deu punts per sobre de la bretxa en el conjunt de l’economia. L’any 2018 una catalana amb FP cobrava uns 20.808 euros anuals enfront dels 29.978 euros dels homes amb la mateixa formació. Lluny de la bretxa entre les persones amb formació universitària que se situa en el 22%. Des del sindicat posen el focus en la forta segregació, on elles en general escullen professions pitjor pagades. “Encara hi ha molts estereotips i s’ha de treballar en una millor orientació professional, des que són nens i nenes perquè comencin a visualitzar-se professionalment”, afirmava la secretaria d’igualtat i formació de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo. Una bretxa que podria ampliar-se amb el “boom” actual de l’FP, cada cop amb una major oferta i  un augment de demanda de les empreses.

  • Menys investigació i pitjor qualitat de vida: la bretxa de gènere s’agreuja per les oncòlogues a la pandèmia

    La pandèmia està eixamplant la bretxa de gènere en la ciència. El que fa un any era una simple sospita dels efectes de la crisi del coronavirus es va confirmant amb estadístiques i dades.

    Ara, un equip internacional de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, per les seves sigles en anglès) ha publicat els resultats d’una enquesta que reflecteix com les investigadores del càncer s’han vist més afectades per la crisi del coronavirus que els seus companys: s’han tingut menys temps per a tasques científiques, com preparar documentació per a beques o enviar publicacions; i la seva vida personal s’ha alterat més, atorgant més temps a tasques domèstiques i familiars però restant minuts a autocures.

    L’enquesta d’ESMO indica que el 62,5% de les dones considera que la Covid-19 ha tingut un impacte en la seva vida professional -enfront del 45,5% d’homes-. D’aquestes, un 85% percep que aquesta alteració ha estat negativa -76% per als homes-. El global d’enquestats respon que la pandèmia sí que ha afectat la seva vida personal (89% dones vs. 76% homes) i familiar (84% vs. 77%).

    El 62,5% de les oncòlogues que van respondre a l’enquesta consideren que la Covid-19 ha tingut un impacte en la seva vida professional. D’aquestes, el 85% considera que ha anat a pitjor.

    Durant els mesos de confinament, les oncòlogues van dedicar més temps a tasques d’hospital (cures a pacients) i laboratori (interpretació de resultats i recerca clínica) que els seus companys -53% enfront del 46% i 33% enfront de 26%, respectivament- . D’altra banda, elles van minvar en una important proporció el temps dedicat a recerca científica -39% vs. 25% – i a l’autocura personal -58% vs. el 39%-. Els autors destaquen que aquestes tendències es van mantenir més enllà del confinament en el cas de el temps dedicat a fer ciència -42% enfront del 23% – i en la cura personal -55% vs. 36% -.

    Conseqüències més enllà de la pandèmia

    Per comprendre el que impliquen aquests resultats, cal explicar el context laboral de les i els professionals de la investigació i tractament del càncer. Pilar Garrido, del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Ramón i Cajal i portaveu de Women for Oncology, un comitè d’ESMO que investiga amb perspectiva de gènere i busca acabar amb aquesta desigualtat en el sector, detalla a SINC que els oncòlegs, «com tots els metges», prioritzen l’atenció als pacients. Després, dediquen una part important de la seva jornada a la recerca, ja sigui clínica o transnacional, i després compten amb una ‘pota’ acadèmica de docència a la universitat.

    Per això, el preocupa que els homes oncòlegs «hagin dedicat temps addicional -respecte a les dones- a mantenir una quota de recerca, mentre que elles ho han dirigit a tasques que socialment s’assigna a elles: cures de fills i familiars».

    Els autors adverteixen que aquesta disparitat en la dedicació professional d’homes i dones «pot tenir conseqüències duradores en la carrera de les oncòlogues, més enllà de la pandèmia», el que pot repercutir en els currículums de les professionals i en les seves aspiracions a llocs de lideratge.

    Em preocupa que els homes hagin dedicat temps addicional a mantenir una quota d’investigació mentre que les dones ho han dirigit a tasques que socialment s’assignen a elles: cures de fills i familiars. – Pilar Garrido, portaveu de Women for Oncology.

    Garrido, que és l’autora principal de l’enquesta, alerta que si no es fa res, les oncòlogues «estaran en inferioritat de condicions respecte als homes». Hi ha menys dones en publicacions de referència, menys dones com a primera i última autora, i menys dones com a investigadores principals d’assajos».

    «Personalment, em deixa al·lucinada que després de l’esforç de tants anys i generacions, s’assumeixi amb tanta facilitat que en una crisi hi ha tasques fonamentalment de dones. Si som igual de professionals, per què la resta de tasques no són iguals?», reflexiona.

    Altres investigacions

    Les troballes d’aquesta investigació estan recolzats per altres estudis que reflecteixen l’escassa representació de dones en la recerca durant la pandèmia. Una recerca sistemàtica a la base de dades mèdica PubMed revela que només hi havia un 34% d’autores entre les 1.370 publicacions relacionades amb la Covid-19 a 1 de maig de 2020, de les quals només ocupaven la primera i última autoria en el 29% i el 26% dels articles, respectivament.

    Una enquesta de percepció de Women for Oncology de 2018 recollia que la majoria d’homes no consideraven que existia diferències de gènere en l’oncologia.

    D’altra banda, una anàlisi de l’autoria femenina dels articles sobre Covid-19 publicada a The Lancet mostra que elles apareixien molt menys (en el 30,8% dels articles analitzats) i com a primeres signants (24,2%), últimes signants (25,8%) i autores corresponents (22,9%).

    Una enquesta de percepció realitzada per Women for Oncology de 2018 recollia que la majoria de dones professionals si afirmaven que hi havia diferències de gènere en el món de l’oncologia, però els homes opinaven en línia contrària.

    Per a Garrido, «és molt difícil solucionar una cosa que una part creu que no existeix», tot i que les dades evidencien una bretxa de gènere important en l’oncologia mèdica.

    Limitacions

    L’enquesta, realitzada entre juny i juliol de 2020, va recollir les respostes de 649 persones d’entre els 11.956 membres de ESMO. D’aquestes, més de dos terços dels participants eren dones, «el que podria haver introduït algun tipus de biaix en els resultats», admeten els autors.

    El gran percentatge de resposta femenina pot reflectir el contrasenya de l’impacte de la pandèmia: les més afectades poden haver-se sentit més motivades per completar el qüestionari.

    No obstant això, al·leguen que «el gran percentatge de resposta femenina pot reflectir el contrast de l’impacte experimentat per la pandèmia: aquelles que s’han vist més afectades poden haver-se sentit més motivades per completar el qüestionari».

    Altres limitacions que cita l’estudi és que alguns perfils demogràfics van tenir respostes molt baixes (com famílies monomarentals, persones que viuen soles), de manera que no han pogut extreure resultats d’aquests grups. Finalment, apunten que pròximes investigacions en aquest camp han d’incloure una proporció més significativa d’homes oncòlegs.

    Referència:

    Garrido, P. et al. “Has covid-19 had a greater impact on female than male oncologists? Results of the ESMO Women for Oncology (W4O) Survey”. ESMO Open (2021). DOI: 10.1016/j.esmoop.2021.100131

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC