Just Deploy It!

Etiqueta: Brexit

  • La candidatura de Barcelona, en perill per l’EMA

    En la disputa per ser la candidatura escollida per ser la seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès), Barcelona hauria quedat descartada segons declaracions de fonts diplomàtiques al diari econòmic Financial Times.

    L’EMA busca seu després d’abandonar Londres pel Brexit i Barcelona, una de les candidates preferides per reunir totes les condicions tècniques que es requerien, hauria quedat fora en aquest mateix sentit, «per la tensió que es viu».

    Tot i els rumors, totes les institucions i organismes que treballen per l’èxit de la candidatura han volgut transmetre un missatge d’ànims i han confirmat que segueixen endavant.

    La ministra de Sanitat del Govern d’Espanya, Dolors Montserrat, ha publicat el següent en el seu compte de Twitter el missatge del compte oficial de la candidatura i ha afegit que des del Gobierno seguiran «treballant perquè Barcelona sigui la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Som la millor candidatura tècnicament. Anem a seguir treballant perquè el proper 20 de novembre la #EMA vinguia a Espanya».

    El compte oficial de la candidatura de Barcelona a l’EMA deia el mateix: «Seguim treballant perquè Barcelona sigui la nova seu d’@EMA_News. La decisió es pren el proper 20 de novembre a Brussel·les #Bcn4Ema#BarcelonaisReady

    Per la seva banda, des de la tinència econòmica de l’Ajuntament de Barcelona no es posicionaran al respecte fins que no hi hagi la votació el dia 20 de novembre i, per tant, una resposta ferma sobre la candidatura. Jaume Collboni, tinent d’alcalde al capdavant de la candidatura va piular el següent: «Barcelona segueix sent la millor. El dia 20 estarem a Brussel·les fent d’aquesta candidatura una realitat #BarcelonaIsReady»

    L’últim en parlar al respecte ha estat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa línia que els anterior també s’ha mostrat positiu: «Barcelona té les condicions tècniques i manté l’ambició intacta per ser la nova seu de l’Agència Europea del Medicament. Seguim treballant intensament per acollir l’#EMA», ha dit.

    Barcelona vol ser la seu de l’Agència Europea del Medicament

    El 20 de novembre Barcelona sabrà si és l’escollida per allotjar l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès). Barcelona competirà amb altres 18 ciutats europees, entre elles Amsterdam, Dublín o Milà. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.

    El president del Govern, Mariano Rajoy el de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van acordar el passat mes d’abril presentar la candidatura de Barcelona per segona vegada a la història. La primera va ser l’any 1992 en el marc dels Jocs Olímpics a la ciutat i la candidatura va quedar en segona posició.

    Dublín, Copenhague, Estocolm, Bratislava o Amsterdam són algunes de les altres ciutats candidates a optar a acollir la seu de l’EMA. Entre totes, Barcelona era de les preferides per diversos motius, la majoria tècnics. Les oficines s’ubicarien a la torre Agbar a la plaça de les Glòries, un edifici ja construït i amb una capacitat similar a la seu actual, a més de tenir un pàrquing i un auditori propi.

    Actualment, a Londres treballen 900 treballadors fixes que hauran de traslladar-se a la nova seu. A més, l’EMA té una xarxa de 1.600 empreses associades i rep unes 40.000 visites anuals. Aquestes característiques es tradueixen en necessitat d’infraestructures, connectivitat i transport que la ciutat que rebés la seu hauria de facilitar.

    Brussel·les preferiria situar la seu a un estat que no tingués encara agències europees. En aquest cas, l’estat espanyol ja dóna base a cinc agències (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) i, per tant, tindria les de perdre per aquesta banda.

    Les funcions de l’Agència Europea del Medicament impliquen autoritzar la comercialització a empreses i fer seguiment dels medicaments a la Unió Europea. També compta amb un programa d’assessorament científic que facilita la investigació de nous medicaments i impulsa el seu desenvolupament.

  • Un informe de l’EMA situa Barcelona entre les «dues o tres millors» candidates segons Comín

    En declaracions, Antoni Comín, conseller de Salut, ha revelat que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), està situada entre una de les dues o tres millors candidatures. La «rival més difícil», segons Comín, és Amsterdam, tot i que creu que Barcelona la supera per ja tenir una seu assignada que seria la Torre Glòries, l’antiga seu d’Agbar. En aquestes mateixes declaracions, Comín ha explicat que la decisió de posposar la presentació pública de la candidatura a Brussel·les va ser consensuada entre les tres administracions (la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona) perquè totes tres van entendre que era «més adequat» fer-la després de l’1-O. Això xoca amb les declaracions de Dolors Montserrat, ministra de Sanidad, que va posposar la presentació de candidatura de Barcelona per acollir l’EMA per, segons ella, problemes d’agenda. Va afegir també que la presentació, tot i l’ajornament, es realitzarà durant el mes d’octubre tot i encara no tenir data fixada. Comín també ha recalcat que aquestes presentacions «no són un tràmit oficial», sinó més aviat una «promoció», que la candidatura ja es va presentar en el seu moment.

    Després d’aquest informe tècnic no preceptiu que ha realitzat l’EMA, la Comissió Europea farà dissabte 30 una primera avaluació preceptiva. Si ara, segons Comín, l’informe de l’EMA «valora molt i molt bé la candidatura de Barcelona». El conseller creu que l’avaluació que faci la Comissió Europea aquest dissabte «no pot dir coses molt diferents».

    Ha repetit el que ja s’havia dit amb anterioritat, que Barcelona té «la millor candidatura des del punt de vista tècnic». Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries és el que pot fer que Barcelona superi a Amsterdam, ja que aquesta ciutat només planteja «una idea d’edifici provisional» i que després «n’hauran de fer un de definitiu», segons Comín. «No tenen un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries, que té un valor emblemàtic que no és menor i és extraordinari des del punt de vista funcional», ha afegit. El conseller també considera que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost també «enforteix» la candidatura.

  • Barcelona, ​​Amsterdam, Copenhaguen i Viena: principals candidates per allotjar l’Agència Europea del Medicament

    La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ofereix a la resta d’estats membres un pastís molt temptador: l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), la seu de la qual es troba des de 1992 a Londres i ara ha de ser reubicada arran del Brexit, previsiblement a l’abril de 2019.

    El pastís no és petit: segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.

    Fins a la data almenys una vintena de països han expressat la seva voluntat d’acollir l’agència, que té com a principal responsabilitat la protecció i promoció de la salut mitjançant l’avaluació i supervisió dels medicaments d’ús humà i veterinari.

    La llista encara no està tancada però a tan sols uns dies perquè es tanqui el termini de presentació de candidatures -acaba el 31 d’aquest mes- ja sonen els noms de les ciutats amb més possibilitats d’acollir l’EMA: Barcelona, ​​Amsterdam, Copenhaguen o Viena.

    Aquestes són les que treuen millor nota en els requisits tècnics. No obstant això, la decisió final que es prengui a la tardor serà política, en un procés de votació a l’estil ‘Eurovisió’. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.

    Brussel·les fixa cinc requisits tècnics

    A grans trets, les institucions europees fixen cinc requisits. El primer és garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència -la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori- i la seva posada en marxa dins el termini que duri el Brexit.

    El segon és l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El 2015 es van reservar fins a 30.000 nits d’hotel per visites de treball. «Al final, el que importa és que sigui una ciutat que estigui molt ben comunicada, la resta és una qüestió més política», asseguren a aquest mitjà fonts del sector de la investigació coneixedores del procés.

    El tercer i el quart tenen a veure amb el que s’ofereix als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills -648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys-. De l’altra, «un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica» tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat el 2016.

    Barcelona: ben connectada i preferida per treballadors

    Més enllà dels requisits «objectius», el document elaborat per la Comissió Europea recomana tenir en compte l’esperit de descentralització adoptat per líders europeus el 2003 i 2008, segons el qual s’ha de prioritzar països que no alberguin cap altra agència.

    De prendre seriosament aquest criteri, Barcelona no estaria entre les primeres opcions, ja que a Espanya ja hi ha cinc agències europees (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) mentre que a Holanda, per exemple, n’hi ha dues (l’Europol i la Unitat de cooperació judicial), a Àustria una (Drets Fonamentals) i en altres cap. En total la UE compta amb 35 agències descentralitzades.

    No obstant això, Barcelona compta amb molts punts a favor seu. L’edifici que acolliria l’EMA és la Torre Glòries (antiga Torre Agbar), un edifici amb capacitat similar a la de l’actual seu i que ja compta amb oficines, un auditori i un pàrquing, entre d’altres. «Cap altra ciutat té un edifici a punt, a més d’icònic, per albergar l’EMA demà mateix, si cal», expressa Mateu Hernández, CEO de Barcelona Global.

    La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb el tinent d’alcalde Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l’EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA

    A més, Barcelona està ben connectada – l’aeroport del Prat és a 40 minuts i és el desè en trànsit de passatgers a la UE-. D’altra banda, Barcelona va quedar segona per darrere de Londres quan es va decidir la seva primera ubicació, a principis dels noranta, i des de llavors la ciutat ha guanyat fama internacional i prestigi.

    Segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.

    Un altre punt a favor és que és la favorita dels actuals treballadors, segons una enquesta interna a la qual ha tingut accés La Vanguardia. «La retenció del talent que treballa a l’EMA és clau, si es decideix una ciutat que no agrada als treballadors molts optaran per buscar una altra feina a Londres», vaticina Hernández. En contra seu juga el fantasma del «Procés», tot i que el Govern de Rajoy, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona exhibeixen unitat respecte a la candidatura.

    Amsterdam i Copenhaguen: ‘el model europeu’

    Segons l’expert en Farmacologia Joan Ramon Laporte, coneixedor de l’EMA i els requisits tècnics, Amsterdam i Copenhaguen són dues candidates fortes. Totes dues estan ben connectades -compten amb aeroport amb múltiples connexions internacionals- i es presenten com ‘el model europeu’ pel que fa a eficiència, serietat i innovació.

    «Els holandesos són molt bons a l’hora de treballar per obtenir fons comunitaris i en matèria de medicaments Holanda és un dels països que més diners s’endú. Tenen molts vincles amb la indústria i la bandera de la innovació», explica Laporte.

    «D’altra banda, Copenhaguen compta amb l’Agència Nacional Danesa, que col·labora habitualment amb l’EMA», apunta el farmacòleg. A la pàgina de promoció de la candidatura, Dinamarca presenta Copenhaguen com el lloc ideal per l’EMA però també per als seus treballadors i famílies, destacant la qualitat de vida del país. Destaquen «el gran nombre d’escoles internacionals i les altes competències lingüístiques dels danesos» així com que no s’espera «treballar com un esclau, de vuit a vuit».

    Mateu Hernández reconeix que Amsterdam i Copenhaguen són competidores potents. No obstant això, cap de les dues té a punt un edifici com la Torre Glòries. «Amsterdam ha ofert un edifici temporal mentre construeix un nou per l’EMA mentre que Copenhaguen, igual que Viena, tenen alguns suggeriments però cap determinant», explica.

    Viena, Lilla o Milà: amb possibilitats

    Altres ciutats com Lilla, Viena o Milà també tenen possibilitats. Viena té a favor seu la posició geogràfica i la bona comunicació. Al cor d’Europa, Àustria podria jugar també amb avantatge en cas de comptar amb el suport dels països de l’est, que podrien pactar votar en bloc en la decisió final que prenguin els 27.

    «Milà té possibilitats tècniques però està a prop de Parma, on ja es troba l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària», diu Mateu Hernández. En els mateixos termes s’expressa Joan Ramon Laporte, que tot i que destaca l’elevat consens al país i la transversalitat en el suport intern a la candidatura, descarta que Milà quedi entre les opcions finalistes.

    Pel que fa a Lilla, tant Hernández com Laporte coincideixen a excloure-la de la recta final, encara que per diferents motius. Laporte explica que encara que l’aeroport és molt més petit que altres com Amsterdam o Barcelona, en una negociació política França podria oferir, a canvi d’acollir la AME, renunciar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, que cada mes suposa el trasllat de més d’un miler de persones -entre eurodiputats, assistents i periodistes- des de Brussel·les fins a la ciutat francesa. Per la seva banda Hernández esmenta que el més probable és que França aposti més per quedar-se amb l’Autoritat Bancària Europea, que també ha de ser reubicada.

  • La Unió Europea decidirà al novembre si Barcelona acull l’Agència del Medicament

    Els dirigents dels països de la Unió Europea han acordat aquest dijous que les futures seus de l’Agència del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea, que han d’abandonar Londres a causa del Brexit, es decidiran per mitjà d’un procés en quatre fases que culminarà al novembre. «Acordat. La UE decidirà per votació al novembre sobre la reubicació de les agències al Regne Unit», va anunciar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en un missatge a Twitter, un cop acabada la reunió dels líders dels governs.

    Tusk va fer pública una infografia on es detallen les quatre etapes del procés, una cursa en la qual Barcelona aspira acabar la primera i convertir-se en la propera seu de l’Agència del Medicament. En la primera etapa, abans del 31 de juliol, els Estats hauran de presentar la candidatura; abans del 31 de setembre, la Comissió Europea avaluarà les propostes en funció dels criteris consensuats; en una tercera fase, fins al 31 d’octubre, els països mantindran una «discussió política» a partir de l’avaluació de la Comissió, i, en l’última fase, al novembre els ministres decidiran per votació on emplacen les agències.

    La votació, que recaurà sobre els ministres d’Afers Generals, serà secreta i cadascun dels Estat comptarà amb el mateix nombre de punts. Podran repartir 3, 2 i 1 punts a les diverses candidatures, i si una d’elles aconsegueix 3 punts de fins a 14 països quedarà escollida. En cas contrari, es passarà a segona volta, on cada Estat tindrà llavors 1 punt. Si alguna candidatura n’aconsegueix 14, serà l’escollida. Si no, les dues més votades passaran a una fase final on es decidirà per majoria.

    Els criteris que la Comissió Europea contemplarà en l’avaluació seran l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorarà també si l’agència pot entrar en funcionament amb garanties tan bon punt abandoni Londres.

    L’Agència Europea del Medicament (EMA) compta amb 890 treballadors en plantilla però rep cada any visites d’uns 35.000 experts de la indústria, segons dades de la UE, mentre que l’Autoritat Bancària Europea (EBA) té 159 empleats.

    L’aposta d’Espanya se centra en aconseguir que l’Agència del Medicament es traslladi a Barcelona, ​​per a la qual que ja ha proposat que aquesta situï les seves oficines a la torre Agbar. La candidatura ha aconseguit posar d’acord el president espanyol Mariano Rajoy, el català Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

  • La candidatura de Barcelona per acollir l’Agència Europea del Medicament posa d’acord Rajoy, Puigdemont i Colau

    Barcelona està decidida a acollir l’Agència Europea del Medicament (AEM) i compta amb un ampli suport per part de la Generalitat i també del govern central perquè així sigui. La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, el conseller de Salut Toni Comín i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’han reunit aquest dilluns per impulsar la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA en anglès), que s’haurà de traslladar de Londres, on està ara ubicada.

    Un grup de treball conjunt entre les tres administracions vetllarà pel curs de la candidatura de Barcelona per acollir la seu de l’AEM. L’Agència haurà de marxar de Londres després de més de vint anys a causa del Brexit, que ha fet que organismes oficials ubicats al Regne Unit, com aquesta agència encarregada de fer una avaluació científica, de supervisió i control de la seguretat dels medicaments a la Unió Europea, hagin de canviar de ciutat. Barcelona competirà amb altres ciutats europees que també han manifestat la seva voluntat de fer-ho però de moment és l’única ciutat candidata d’Espanya i compta ja amb el suport del govern central, expressat pel mateix president Mariano Rajoy.

    Segons les administracions, Barcelona compleix els requisits que es demanen per donar resposta a les necessitats de l’Agència, en termes de connectivitat, comunicacions, transports, infraestructures, així com pels prop de 900 professionals que hi treballen, que hauran de traslladar-se a la nova seu. “L’elecció de l’Agència Europea del Medicament a Barcelona serà un reforç important pel desenvolupament econòmic i social de la ciutat, i per tant per Catalunya i per a l’Estat”, asseguren.

    Segon intent d’acollir l’AEM

    No és la primera vegada que Barcelona manifesta la seva voluntat d’acollir l’agència. Ja ho va fer en la primera ocasió en què s’havia de decidir on ubicar-la. Va ser l’any 1992, quan l’estat espanyol, en el marc dels Jocs Olímpics, va presentar la candidatura de Barcelona com a seu, quedant en segon lloc per darrere de Londres, on va ser finalment ubicada.

    El segon intent per quedar-se amb aquesta agència, que té un ecosistema associat de més de 1.600 empreses i que rep més de 40.000 visites anuals, va començar just després del referèndum del Brexit. Des de l’estiu passat el Govern ja va aprovar crear una comissió encarregada d’impulsar aquesta candidatura i el govern de l’Estat es va comprometre a treballar coordinadament perquè Barcelona pugui ser la seu de l’Agència.

    En un comunicat emès l’estiu passat, l’AEM agraïa l’interès expressat per diferents estats membres per acollir la nova seu i els recordava que en qualsevol cas la decisió final serà presa pels representants dels estats. “Estem convençuts que els estats escolliran la decisió més apropiada pel que fa a la ubicació i l’adequació que caldrà fer amb el canvi”, resava un comunicat.

  • El ‘brexit’, un gran sotrac per a la ciència

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Malgrat els sondejos previs que indicaven la possible victòria de la permanència, el Regne Unit ha escollit abandonar la Unió Europea. Tot i que encara és aviat per valorar l’impacte que pot tenir aquesta decisió per a la ciència britànica i europea, el que és segur és que, amb aquesta sortida, la UE perd un dels seus principals bastions en recerca i desenvolupament.

    El país de Darwin i Newton ha decidit abandonar la UE i amb ell se’n va un dels que més contribueix al desenvolupament científic a Europa. Amb tan sols l’1% de la població mundial, el Regne Unit té el 4% dels científics del planeta i és el país en què s’escriuen més articles per investigador. A més, posseeix 4 de les 10 universitats més prestigioses del món.

    Però la sortida del Regne Unit no només suposa un revés per a la maquinària científica de la UE, sinó que també posa en risc seriós la pròpia ciència britànica, que podria perdre prop de 370 milions d’euros anuals en fons d’investigació provinents de la UE.

    Les dades que va presentar el comitè científic de la Cambra dels Lords aquest mateix mes mostren que el Regne Unit és un receptor net de fons d’investigació, el ​​segon per darrere d’Alemanya. Els britànics van contribuir amb prop de 5.400 milions d’euros per a projectes científics de la UE entre 2007 i 2013, però en el mateix període van rebre uns 8.800 milions.

    Pèrdua de fons i d’influència

    A més, un informe publicat el mes de maig passat estima que el Brexit tindrà un cost per a la ciència britànica d’uns 1.260 milions d’euros anuals, el que suposa més d’un 20% de la inversió total del país en ciència, i assenyala que les àrees d’economia, nanotecnologia i biologia evolutiva seran les que estaran en més risc.

    Per no perdre els fons europeus, el Regne Unit haurà de negociar l’estatus amb el qual accedirà als principals programes de finançament de la UE, tal com han fet altres països no comunitaris, com Israel o Suïssa. No obstant això, cal recordar que Europa pot limitar els seus drets de participació en aquests programes, tal com va fer amb Suïssa per les seves polítiques antiimmigració, en restringir-li l’accés als ajuts d’Horitzó 2020, principal programa de finançament científica de la Unió.

    A més, els britànics perdran la seva capacitat d’influència a l’hora d’orientar les polítiques científiques europees i es veuran obligats a assolir nous acords per poder continuar en grans projectes europeus, com el Human Brain Project, un projecte gegantí en el qual s’han invertit  uns 1.000 milions  d’euros i l’objectiu del qual és crear un model computacional detallat del cervell que permeti entendre el seu funcionament.

    El nou estatut del país també farà necessari renegociar la seva presència a l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear, més coneguda com el CERN, que disposa de l’accelerador de partícules més gran del món, el gran col·lisionador d’hadrons o LHC, per les sigles en anglès.

    Preocupació a les universitats britàniques

    Conscients d’aquesta situació, la majoria dels científics britànics havien expressat de forma inequívoca la seva oposició al Brexit. L’última crida a favor de la permanència per part de les institucions científiques britàniques es va produir aquest mateix dilluns, a través d’una carta signada pels rectors de més de 100 universitats. “Cada any, les nostres universitats generen més de 73.000 milions de lliures per a l’economia del Regne Unit, de les quals 3.700 milions estan generades per estudiants i investigadors de països de la UE”.

    “No és estrany que siguin precisament les universitats les que estiguin més preocupades, ja que fins al 30% del seu personal prové de fora del Regne Unit, dels quals un 16% arriben de la UE”, explica Lorenzo Melchor , coordinador científic de l’Oficina per a Assumptes Culturals  i Científics de l’Ambaixada d’Espanya a Londres. I precisament aquestes institucions han estat les primeres a reaccionar al resultat del referèndum.

    Mitjançant un comunicat, el vicerector de la Universitat de Cambridge ha afirmat estar “decebut” amb el resultat i ha assegurat que treballaran per intentar abordar les “implicacions d’aquest resultat”. Per la seva banda, el rector de l’Imperial College, James Stirling, ha estat més contundent en la seva declaració  i ha afirmat que l’”Imperial és, i seguirà sent, una universitat europea, sigui quin sigui el resultat del referèndum”. Stirling també s’ha mostrat preocupat per les possibles conseqüències d’aquesta decisió i ha  anunciat que exigiran “un aclariment urgent al govern sobre els visats i les quotes d’estudiants que vinguin de la Unió Europea”.

    La presidenta de l’associació que representa les universitats del Regne Unit, Julia Goodfellow, també s’ha mostrat preocupada per la possible pèrdua d’estudiants i investigadors estrangers. Mitjançant un comunicat ha assegurat que la seva “primera prioritat serà la de convèncer el govern que adopti mesures per assegurar que el personal i els estudiants de països de la UE puguin seguir treballant i estudiant a les universitats britàniques a llarg termini”.

    Futur incert per a estudiants i científics

    La preocupació que mostren les universitats coincideix amb la dels prop de 3 milions de ciutadans europeus que viuen a la Gran Bretanya, dels quals uns 200.000 són espanyols. Referent a això, l’Ambaixada Espanyola a Londres ha assegurat que “el resultat del referèndum no suposa cap canvi per a la situació legal dels ciutadans espanyols i de les companyies del nostre país al Regne Unit, durant un període de fins a dos anys que pot ser prorrogat”. Tot i que els drets d’aquests treballadors, inclosos els científics, dependran de les futures negociacions entre el Regne Unit i la UE.

    Per Melcior, “estem en un escenari totalment inèdit” i reconeix que “s’obre un període d’incertesa per als investigadors”, que pot afectar la mobilitat dels científics. “Abans si aconseguies un contracte, només havies d’agafar un avió, ara és probable que hi hagi unes traves burocràtiques addicionals”. Tot i així, Melcior insisteix que “encara no se sap el que passarà” i que “al Regne Unit li interessa seguir sent un pol d’atracció de talents”.

    Tot i que no hi ha dades oficials, en l’actualitat s’estima que hi ha al voltant d’uns 2.000 científics espanyols treballant al Regne Unit i molts d’ells pertanyen a la Societat de Científics Espanyols al Regne Unit, on també es mostren preocupats. El seu president, l’investigador de l’Imperial College, Eduardo Oliver, ha assegurat que “la investigació no entén de fronteres i el Brexit podria haver traçat ja la primera”.

    Sens dubte, el resultat del referèndum suposa un seriós revés per a la ciència britànica i europea, especialment en un escenari on països emergents, com la Xina, l’Índia o el Brasil, cada vegada atrauen més talent científic. Els investigadors europeus presumeixen de tenir unes sòlides xarxes de col·laboració i tot fa suposar que suportaran l’impacte. No obstant això, caldrà esperar per veure com es desenvolupen les negociacions i comprovar si aquest sotrac acaba provocant un descarrilament de la locomotora científica europea.