Etiqueta: brot

  • No, la sarna no és una malaltia de pobres

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Divendres passat es va declarar un brot de sarna en un centre per a persones sense llar a Madrid. L’Ajuntament de la capital el va declarar ràpidament controlat tot i que el sindicat CCOO ha protestat perquè considera que no s’han frenat els contagis, «està creixent», acusen. No obstant això, el Govern local ha demanat calma per «no estigmatitzar encara més» les persones sense llar.

    La sarna és una malaltia que afecta sobretot a ambients pobres?

    «En absolut», diu la doctora Lola Bou, de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia. Però l’imaginari col·lectiu sembla que tendeix a relacionar aquesta patologia amb l’exclusió social.

    Al contrari, els dermatòlegs subratllen que «pot afectar qualsevol, no importa quina sigui la seva classe social, raça o edat, i sense relacionar-se amb la higiene personal». Bou repeteix que «per descomptat és molt freqüent, així com altres parasitacions són més rares, la sarna la veiem molt. El problema és que la societat sembla creure que ja no n’hi ha».

    La sarna la produeix un àcar paràsit propi dels humans que furga per sota de la pell. Aquí col·loca els seus ous i eclosionen les seves larves. Produeix picors i pot derivar en infeccions associades. És tan freqüent com per calcular uns 300 milions de casos anuals al món. Només aquest any s’han declarat brots en moltes comunitats autònomes. I en diversos ambients.

    A Extremadura, al març, es van explicar 16 casos en residències de gent gran, a Andalusia, al llarg de 2017, s’han declarat brots a l’hospital Virgen del Rocío de Sevilla, a l’Universitari de Huelva i alguns col·legis de la Vall del Lecrín a Granada.

    A Toledo es va detectar un focus en un col·legi al maig. També en un institut d’Alacant s’ha hagut de controlar una sèrie de contagis aquest curs. En residències de gent gran de Galícia han empalmat brots el 2013, 2014, 2015 i 2016. La Generalitat de Catalunya ha obert a finals de juny passat un expedient a la concessionària d’un altre centre d’avis a Barcelona per no avisar sobre un brot ocorregut en les seves instal·lacions i detectat per la inspecció.

    Infradiagnòstic

    Així que la sarna -també anomenada escabiosis- es declara en molts ambients. No només en un centre de persones sense llar. I es dóna amb relativa freqüència, però en estar relacionada amb una cosa antiga i pròpia de grups desafavorits, els pacients no imaginen que tenen el paràsit. Això provoca que «estigui infradiagnosticada», analitza Lola Bou, el que suposa el veritable problema.

    «He tractat a pacients que portaven un any de curs de la malaltia amb tot els problemes que comporta». I en circular casos sense detectar i ser «altament contagiosa» doncs s’estén.

    La qüestió és que, un cop establert un cas, per aturar-lo es fa necessari tractar a tot l’entorn que està en contacte amb el portador. I desinfectar, per exemple, tota la seva roba. «Fins i tot tots els sofàs d’una casa. És molt laboriós», comenta la doctora.

    La sarna es fica a tot arreu. No té res a veure amb grups amb rendes baixes o altes. «No pot estigmatitzar», reitera Lola Bou. I posa l’exemple de turistes que van a països on el paràsit és molt actiu i el contrauen «i són persones amb alt poder adquisitiu per fer cert tipus de viatges». Altres cosa és que pacients amb menys capacitat econòmica trobin dificultats per al tractament.

    La clau, segons aclareix la dermatòloga, no és la renda sinó «la col·lectivitat». Es refereix al fet que la malaltia es passa de persona a persona. Per això els brots nombrosos es registren en centres educatius, en hospitals, gimnasos, residències d’avis, o un centre d’acollida. «La higiene no és un factor derterminant», expliquen.

    Malaltia laboral

    En el cas del centre de Madrid, l’alarma la va donar el sindicat CCOO. En altres brots també han estat organitzacions de treballadors els que han alertat sobre els casos per exigir mesures a l’administració responsable.

    Efectivament, més que una malaltia de pobres és una patologia col·lectiva i, a més, considerada entre les malalties laborals per exposició a agents biològics. La manipulació de persones grans, ingressats en un hospital o alumnes d’un col·legi exposa els professionals a contraure el paràsit que és atret, segons els experts, «per la calor» del cos humà, no per la brutícia. «Ah. I també cal tenir en compte que està considerada una malaltia de transmissió sexual per traspassar de cos a cos», recorda la dermatòloga Bou.

  • Un brot de gastroenteritis afecta 200 alumnes d’una escola de Sant Cugat

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha informat aquest dijous d’un brot de gastroenteritis que ha afectat de moment 204 alumnes i 14 adults de l’escola Avenç de Sant Cugat del Vallès. Entre els afectats, dos alumnes han estat en observació a Urgències però cap no ha requerit hospitalització. Actualment es desconeix l’origen del brot però l’ASPCAT ja ha obert una investigació per tal de determinar-lo.

    El que sí que se sap de moment és que s’ha confirmat la presència de norovirus en un dels primers escolars afectats. Aquest tipus de virus es pot transmetre per vàries vies com ara a partir del contagi persona a persona per via fecal-oral o per aigua o aliments contaminats en origen. En aquest darrer cas els aliments que sovint s’associen a brots per Norovirus són les ostres, les cloïsses, l’enciam i altres hortalisses de consum cru i regades amb aigua no potable. Segons informa Salut en una nota, per la forma de transmissió i per la poca quantitat de partícules virals necessàries per causar malaltia, és fàcil que apareguin més malalts entre els convivents d’un cas, i provocar brots epidèmics en escoles o llars d’infants. Per això, avisen, són bàsiques les mesures de control i prevenció de nous casos, i que s’instaurin el més aviat possible.

    En aquest sentit l’agència ja ha enviat recomanacions escrites als pares per la prevenció de la transmissió de la malaltia. Rentar-se les mans amb abundant aigua i sabó després de tocar malalts i superfícies brutes, d’utilitzar el lavabo, i abans de preparar o consumir aliments és una de les mesures de prevenció. També és recomanable que els alumnes o adults malalts no vagin a l’escola fins 48 hores des de l’últim episodi de diarrea (o vòmit, si és el cas).

    En línies generals,  la malaltia sol durar d’1 a 2 dies, però en alguns casos més. Els símptomes predominants són els vòmits i diarrea, i sovint també dolor abdominal, malestar, mal de cap i als ossos i febre. En alguns casos però poden causar gastroenteritis aguda.

  • Dotze preguntes sobre el virus zika

    La setmana passada el Departament de Salut confirmava el primer cas de microcefàlia a Catalunya en el fetus d’una dona infectada per zika.  A Catalunya hi ha 39 casos d’infecció pel virus zika, dels quals 15 són homes i 24 dones -4 d’elles embarassades-. Analitzem en 12 preguntes què és el virus zika, d’on ve i quins són els territoris més afectats.

    Què és el zika?

    El zika és un exemple de virus que es pot transmetre per vector, forma part del grup Arbovirus i el vector principal de transmissió és l’aedes aegyptis, com es coneix científicament el mosquit que també és vector de transmissió del dengue i el chikunguña. Va ser identificat per primera vegada l’any 1947 als boscos de Zika, a Uganda, però llavors només afectava a ximpanzés. Fins el 2007 hi ha hagut casos puntuals en humans.

    Hi ha hagut epidèmies per zika anteriorment?

    Sí. Al 2007 hi ha una epidèmia a Micronèsia, a l’illa de Yap, amb més de 5.000 casos. Al 2013 hi ha una epidèmia significativa a la polinesia francesa on es registren més de 50.000 casos. L’any passat, a l’abril del 2015 hi ha un primer cas al Brasil que produeix un brot que s’extén fins a 26 països.

    Tots els casos presenten símptomes?

    No. De fet, el 80% dels casos són asimptomàtics. És a dir, 3 de cada 4 persones que es contagien del virus no presenten cap símptoma. En el cas de presentar símptomes aquests són febre alta, dolors musculars i de vegades pot aparèixer una erupció a la pell o una conjuntivitis. Experts com la metgessa especialista de la Vall d’Hebron Diana Pou assenyalen que per tant, la principal alarma no és si una persona presenta símptomes o no, ja que poden ser símptomes associats a una grip per exemple, sinó si la persona ha viatjat a un país endèmic.

    Quines regions tenen transmissió activa del virus?

    La regió més afectada és la de l’Amèrica Central i Sud Amèrica, on hi ha molts països amb transmissió activa del virus. També hi ha, però, alguns territoris d’Oceania i illes del Pacífic, a més de Cabo Verde. Aquí és pot consultar la llista actualitzada.

    Quin és el període de contagi?

    El quadre clínic és curt, d’entre quatre i set dies i passa sol. A més, deixa anticossos de per vida, és a dir, que una persona que ja ha passat el zika no pot tornar a contagiar-se d’aquest virus. Una persona amb zika pot ser contagiosa si li pica un mosquit transmissor des del dia que comença a presentar símptomes fins al dia set des de l’inici de la infecció.

    Quines són les afectacions?

    En la majoria de casos no deixa afectacions però hi ha dues excepcions: en dones embarassades, quan el fetus pot arribar a desenvolupar malformacions com la microcefàlia, i alguns casos d’afectacions neurològiques, com el síndrome de Guillain-Barre.

    Hi ha una correlació entre la microcefàlia i el virus zika?

    Les sospites van començar al Brasil quan el nombre de nadons que presentaven microcefàlia va augmentar considerablement a mesura que el virus guanyava presència al país. Tot i que aparentment no hi havia cap relació es va fer una relació temps-espai sobre l’augment de casos de microcefàlia i l’expansió del virus. Fins fa unes setmanes la relació, però, no estava provada. La confirmació sobre la relació va ser confirmada el mes d’abril passat per l’OMS i el Centre pel Control i la Prevenció de Malalties als Estats Units (CDC per les seves sigles en anglès). Segons informava CDC científics del centre concloïen, després d’una revisió acurada de l’evidència existent, que el virus zika és una causa de microcefàlia i d’altres defectes cerebrals greus. Al Brasil hi ha més d’un miler de casos de microcefàlia associats al zika.

    Com es pot saber si tens el zika i per quines vies pot transmetre’s?

    L’única manera de saber-ho és mirant els anticossos. Les vies de transmissió són a través del vector, per via sexual, transfusió sanguínia i per transmissió del fetus. Per ara no està provat que la llet materna sigui una possible via de transmissió. El que se sap de moment és que en el cas de transmissió sexual de moment només està provat el risc de transmissió d’un home infectat cap a la seva parella sexual. També se sap que el virus pot estar més temps al semen que a la sang però no se sap quina és la durada.

    Quines són les recomanacions de prevenció?

    Actualment no existeix cap vacuna per tant l’única eina per combatre el virus és la prevenció. Les principals recomanacions són evitar els viatges a zones endèmiques, especialment si es tracta d’una dona embarassada, sigui quin sigui el trimestre en el que es trobi de l’embaràs. Si, per contra, es tracta d’una dona que viu en una àrea amb transmissió de virus zika ha de seguir estrictament mesures per evitar picades de mosquit, mitjançant l’ús de roba adequada i repelent. També des de diverses autoritats sanitàries es recomana fer-se anàlisi de sang després d’haver viatjat a una zona de risc.

    El mosquit tigre és transmissor del zika?

    Sí. Tot i que segons el secretari de Salut Pública Antoni Guix «no és un bon portador» pot ser un vector transmissor. Fa uns dies Irene Corbellà, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), alertava en una xerrada organitzada per l’Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP): «Si no vigilem el mosquit tigre ens pot passar de tenir casos autòctons. Sabem que és un vector eficient de transmissió del dengue i el chikunguña». En aquest sentit, Corbella va explicar que la prevenció passa per reduir la densitat d’aquest tipus de mosquit i que les mesures preventives i el tractament amb plaguicides formen part del treball conjunt amb els ajuntament, que són les administracions que tenen competència en el control de mosquits.

    Hi ha possibilitats de tenir l’aedes aegypti a Catalunya?

    Tomàs Montalvo, responsable del programa de vigilància i control de mosquits a Barcelona, avisava fa uns dies que si l’espècie entra a Catalunya generarà molts problemes. «S’està detectant a Turquia i pot ser que d’aquí poc el tinguem a Grècia també», deia. En aquest sentit apuntava també la incertesa sobre què passarà o quina serà la situació després dels Jocs Olímpics al Brasil.

    Amb quines dificultats es troben les autoritats de vigilància?

    Algunes dificultats assenyalades pels serveis epidemiològics són que el pacient sovint va tard al centre sanitari o actuar en propietats privades. En aquest sentit el passat divendres Antoni Guix assegurava que bona part de la prevenció està en mans dels veïns i les veïnes perquè controlin la presència de mosquits a casa i evitin, per exemple, tenir aigua estancada.

  • El nombre d’afectats pel brot de gastroenteritis per aigua envasada supera els tres mil

    A hores d’ara ja hi ha 3.166 persones afectades pel brot de gastroenteritis pel consum d’aigua envasada que es va fer públic divendres, quan llavors el nombre d’afectats era de prop de 330. Tot i que la investigació sobre la causa del brot està en curs -els serveis de salut pública de Catalunya i de Barcelona estan duent a terme una investigació epidemiològica per verificar la possible font de contaminació i controlar el possible brot- la hipòtesi inicial apunta a una possible font de contaminació a la Font d’Arinsal (a Andorra), d’on prové l’aigua després envasada de la marca Eden que hauria provocat el brot.

    Segons les últimes dades del Departament de Salut els més de 3.000 afectats són de 190 empreses de Barcelona ciutat, de l’Àrea metropolitana i d’alguns punts de Tarragona. De fet, la mateixa empresa va emetre la setmana passada un comunicat en el què avisava que s’havien retirat de manera “preventiva i proactiva” 6 lots de la producció provinent del manantial Font d’Arinsal, que concretament afectava 6.158 ampolles que s’havien repartit a 925 clients de l’àrea de Barcelona i de Tarragona entre el 7 i el 13 d’Abril. En el comunicat Eden assegurava que la retirada “no afecta a cap altre tipus de producte o aigua d’altres manantials” i que com a mesura preventiva s’havia decidit suspendre el subministrament d’aquest manantial.

    Els serveis de salut pública de Catalunya i de Barcelona estan duent a terme una investigació epidemiològica per verificar la possible font de contaminació i controlar el possible brot. En aquests dies s’estan fent inspeccions i recollint mostres per verificar-ne la qualitat sanitària. Amb tot, fonts del departament de Salut assenyalen que el pes de la investigació el tindran les autoritats andorranes. L’empresa subministradora, per la seva banda, assegura que els sis lots de Font d’Arinsal havien superat tots els controls sanitaris que marca la normativa.

    La xifra ha anat escalant al llarg dels darrers dies, tal com va preveure Salut. Si els afectats inicialment eren 330, dissabte la xifra ja pujava fins als 678, aquest dilluns a la tarda ja eren 2.020 i des d’aquest dimarts són més de 3.000. Els afectats presenten nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, febrícula i en algun cas febre alta (38,9 graus).