Una societat amb una esperança de vida elevada i en constant creixement i, per tant, amb cada cop més població amb malalties cròniques que requereixen més sincronia entre recursos mèdics i sòciosanitaris reclama més atenció de tota mena per part de professionals sanitaris, que no sempre es tenen. Aleshores, la sobrecàrrega del sistema deriva en més d’aquests sanitaris amb la síndrome del professional cremat.
Tal com descriu molt bé en un vídeo de la Fundació Galatea el Dr. Oriol Yuguero, metge d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i investigador de l’Institut d’Investigadció Biomèdica de Lleida (IRBLleida), l’esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal i professional són els tres pilars descrits en la definició de la síndrome del professional cremat.
La tensió o estrès patit de manera continuada pels professionals sanitaris és un dels desafiaments de la Fundació Galatea, nascuda per a promoure la salut dels professionals de la salut. Aquesta mateixa missió és la que ha fet néixer enguany la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut. Adscrita a la UAB, és fruit de la col·laboració entre aquesta universitat, la Fundació Galatea, el CoMB i Mutual Mèdica.
El projecte té com a principal objectiu donar resposta a la necessitat de formar professionals competents en la promoció i l’atenció de la salut de tots els professionals de la salut. El director d’aquesta nova càtedra, el Dr. Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria, ho emmarca ben clarament: “Si no tenim suficient personal, suficient temps i no tenim un espai en el qual puguem intervenir adequadament, la probabilitat que l’atenció sanitària vagi bé és molt baixa. I sabem que en el cas del burnout (el professional cremat), si el professional no té ben lligades aquestes tres variables i, almenys, un 20% del seu temps que sigui dedicat a allò que ell decideix fer, que tingui el marge de poder-ho fer com a professional liberal que és, la probabilitat de patir burnout es multiplica per tres”.
Segons explica el Dr. Bulbena, “aquestes variables de l’entorn són realment preocupants, perquè sembla que en aquests moments les restriccions tornen a ser una norma en el sector públic i en el sector privat també hi ha limitacions”. Com que, tal com afegeix el director de la Càtedra, “està clar que l’aspecte de l’entorn ens afecta molt, calen dades sòlides per abordar-lo bé, informació seriosa i ben contrastada, i això, tenint una certa pàtina acadèmica –com és el context de la Càtedra– pot fer que la validesa i la fiabilitat de la informació sigui més aprofitable per aquells que han de prendre les decisions”.
Segons indiquen diversos estudis, en el conjunt de les professions, fins a un 60% dels treballadors han fet referència a sentir-se o haver-se sentit en algun moment cremats a la feina. Són dades que afecten per igual Catalunya, Espanya i Europa. Les dades de la recerca anual que fa la farmacèutica STADA realitza una enquesta a 46.000 ciutadans a 23 països d’Europa; l’STADA Report 2024 ha rebel·lat enguany que tant a Catalunya com a Espanya i a Europa, fins a un 30% dels entrevistats admetien en el moment de l’enquesta –al primer trimestre d’aquest any– estar patint el trastorn del professional cremat.
I el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo explica que quan l’any 1998 es va posar en marxa el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), gestionat per la Fundació Galatea, “el 80% metges podien tenir problemes d’addició i un 20%, de salut mental. Ara, en canvi, és al revés, el 75% dels professionals atesos tenen trastorns mentals de diferent gravetat, al voltant del 20 o 25%, alguna addicció, i entre un 5 i un 7%, les dues coses a l’hora”.
Sense cap mena de dubte, la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut i el benestar mental de la població, també dels professionals sanitaris. Segons explica Antoni Calvo, “abans de la pandèmia i en els més de més de 20 anys de la Fundació Galatea, s’havien atès 5.300 professionals, mentre que en els darrers dos anys i mig s’ha duplicat aquesta xifra. S’han atès gairebé 14.000 professionals de l’àmbit salut i estem encara atenent molts d’ells. D’aquests 14.000 –puntualitza– no tots presenten problemes de salut mental”.
Pel que fa a la síndrome del professional cremat, el director de la Fundació Galatea divergeix de qui encaixona totalment aquesta patologia en l’àmbit laboral. I ho justifica: “Si el vinculem només al desgast professional, ens deixem una part de la vida, que és la vida personal d’aquest professional. I, si l’obviem, no estem fent un anàlisis rigorós”.
És a dir, el concepte burnout és una petita part dins de tot l’escenari de la salut, segons el director de la Fundació Galatea. “Si mirem els motius pels quals ens demanen consulta o atenció, veiem que el segon motiu té a veure amb la situació personal o familiar”, argumenta Antoni Calvo. I posa un exemple: “Imaginem una infermera, de 40 o 41 anys, amb tres fills adolescents, un dels quals comença a consumir porros. A banda, la mare de la infermera s’ha trencat el fèmur. Això, que és bastant freqüent, ho hem de relacionar amb el benestar d’aquesta professional? Per descomptat”, afirma. “Si li afegeixes que treballa a la Primària, on no cobreixen baixes, en resulta un patiment emocional, una situació d’estrès que, si no s’és capaç de gestionar bé, pot portar problemes”.
Entre els problemes que han observat i que es donen més habitualment –assenyala– “pot acabar amb addiccions, amb un ús inadequat de substàncies com l’alcohol o d’altres drogues il·legals i, per descomptat, amb l’abús de psicofàrmacs, que és un risc especialment alt quan parlem de professionals de la salut com són psiquiatres, anestesiòlegs o dentistes, amb un accés molt directe i fàcil a les benzodiazepines”, precisa. “Això ens posa davant d’una situació que convé tenir molt present”, afegeix. Sobretot –continua– perquè “tots aquests professionals tenen la informació sobre aquestes drogues i poden pensar que tenen més control sobre elles, però això no és així, encara que sembli una paradoxa, perquè el més fàcil accés fa més gran el risc”.
Integrar la pròpia atenció als sanitaris
Un dels productes estrella de la Càtedra per a la salut dels professionals de la salut és disposar del primer postgrau específic de la salut dels professionals com una sortida professional per a qui vulgui dedicar-se a treballar amb professionals, i que els professionals dels centres puguin contribuir a preservar la salut del professional, amb un espai també de recerca per a detectar i analitzar els detonants del malestar i problemes de salut dels professionals.
Vuit col·legis professionals comparteixen l’objectiu comú de la salut dels seus professionals sota el paraigües de la prevenció, detecció i atenció de la Fundació Galatea. Però en l’àmbit de la formació acadèmica dels professionals sanitaris, l’autocura dels propis professionals ha estat sempre ignorada.
Com explica Antoni Calvo, socialment, “normalment diem que hem d’aprendre a separar l’àmbit laboral del personal, però nosaltres tenim un model d’intervenció integral i sistèmic, intentem no deixar-nos fora cap àmbit que influeixi en el benestar de la persona”. I explica que quan el psicòleg o psicòloga fa l’anamnesi del professional assistit, comença a explorar les causes del seu malestar, que poden ser les pressions d’un cap, la tristor, “i explorem part de l’entorn professional, però la família, les relacions personals amb el pare, la mare, el seu entorn relacional, tot això és necessari per entendre bé la dimensió del problema. No abordem només un aspecte específic, sinó que explorem tots els indicadors”.
El problema dels professionals sanitaris és que són formats per aprendre a cuidar els altres, però no a ells mateixos. “Jo això ho anomeno un defecte de fàbrica”, precisa Calvo. “Pensem que el que els ensenyem és suficient, però cal saber activar recursos per ajudar-se a ells mateixos, així com conèixer els propis límits”.
Per això el director de la Fundació Galatea també explica que un dels reptes sobre la taula és la salut dels estudiants de medicina que emocionalment poden tenir dificultats, «tot i que acadèmicament siguin molt bons i bones, molt potents, però que hauran tractar amb pacients, malalties, familiars, la mort. I tot això no els hem ensenyat a fer-ho”.
Calvo pensa també en la gran exigència en professions o graus com medicina o psicologia. “En medicina, sobretot, som molt exigents, es demana un 14 de nota a la selectivitat. Aleshores, si ets algú, sobretot les noies, molt potents i amb gran capacitat de treball i esforç, que dedica molt de temps a l’estudi i ha de continuar dedicant-hi molta estona a posar-hi els colzes, però amb poc desenvolupament de les relacions, no haurà tingut l’ocasió de cultivar l’altra part de la vida, i això té un impacte també en el benestar emocional d’aquell professional”. En la formació que es troba a faltar i que es propiciarà des de la nova Càtedra es contemplen els dispositius assistencials i propostes que afavoreixin el funcionament i coordinació dels professionals, però també la formació en gestió emocional, com resoldre conflictes, la creació de dinàmiques relacionals d’equips i els equips i organitzacions. Perquè, “els equips sanitaris interdisciplinars són com les famílies. Si estan bé, protegeixen, si no, destrueixen”.
Per tot això, Antoni Calvo admet que la Fundació Galatea té moltes hipòtesis per a activar tesis doctorals sobre aquestes qüestions. Confia en què els qui cursin el postgrau de salut dels professionals de la salut puguin significar una bona pedrera per tenir especialistes experts per a la clínica de la Fundació i per a altres organitzacions sanitàries.
Quant a la forta tensió del sistema, Calvo anuncia la preparació d’una guia que es donarà a conèixer properament per al gestors dels centres, que pugui incidir en pràctiques que afavoreixin la prevenció i atenció a la salut dels professionals sanitaris. “Estem treballat amb la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) aquesta guia que presentarem aviat, dirigida als qui estan conduint els sistemes, gerents, directors de recursos humans, directors mèdics, responsables de salut laboral…”. Les consignes de la guia que preparen no només interpel·larà metges, sinó tots els membres dels sistemes i organitzacions sanitàries, metges, infermeres, recepcionistes, cel·ladors…
Calvo recorda que “per als professionals de la salut, cuidar-se no és una opció, és un imperatiu ètic i deontològic. Per a ser un bon professional, no es té prou amb els coneixements i l’experiència, aquest s’ha de cuidar, posar límits, portar un bon treball en equip, reciclar-se. Perquè la seva feina té una transcendència molt important”, conclou.
