Etiqueta: calci

  • La Generalitat repartirà llet pagada per Brusel·les a les escoles que ho vulguin

    Un got de llet a l’hora d’esmorzar o abans de marxar cap a casa. La Generalitat ha anunciat que el curs que ve posarà en marxa un pla, finançat per la Unió Europea, que consistirà en proveir de llet gratuïtament a totes les escoles de Primària que ho demanin perquè puguin oferir als seus alumnes un got al dia. La iniciativa busca promoure el consum d’aquest aliment entre els infants que estan formant els seus hàbits alimentaris, pel que es garantirà a escolars d’entre 3 i 12 anys.

    El pla, anunciat per la consellera d’Agricultura Meritxell Serret, s’anomena Llet a l’escola, i costarà 2,5 milions d’euros anuals. Des d’aquest mes d’abril, a més, s’ha posat ja en marxa un pla pilot a 88 centres educatius de Catalunya. Això vol dir que arribarà a 22.400 alumnes abans de l’estiu. “En un país amb vocació de tirar endavant una política alimentària basada en una dieta equilibrada, volem acompanyar a les escoles, ja que juntament amb les famílies, són el nucli on s’inculquen aquests valors i hàbits”, ha afirmat la consellera.

    En el cas del pla pilot, la marca de llet que es distribuirà serà Llet Nostra, atès que aquesta cooperativa va ser la que va guanyar la licitació, segons la Generalitat. Pel que fa al subministrament del curs vinent, encara s’ha d’obrir el concurs. La llet té unes propietats nutricionals que la fan especialment recomanable per als infants, sobretot perquè conté el calci que va bé per al creixement dels ossos i les dents.

    La Generalitat ha expressat que aquest programa serveix de complement al Pla de consum de fruites i verdures a les escoles, que també forma part de l’estratègia de la Unió Europea per fomentar l’alimentació saludable. El curs passat van participar-hi 1.213 centres educatius (293.000 escolars) i ja es van distribuir 1.000 tones de fruites com poma, mandarina, taronja, plàtans o cireres.

  • Descobreixen per què un medicament habitual contra l’osteoporosi pot debilitar els ossos

    Els bisfosfonats són un fàrmac que s’utilitza per a l’osteoporosi, una malaltia que disminueix la densitat òssia i pot afavorir l’aparició de fractures. A vegades els bisfosfonats, en comptes d’enfortir l’os i evitar fractures, fa que el fèmur sigui més propens a la fractura.

    Ara, investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i de la Universitat de Barcelona han descobert per què passa això. La culpa és d’una mutació que predisposa que l’os sigui vulnerable als bisfosfonats. L’estudi s’ha publicat a la revista «The New England Journal of Medicine«.

    L’osteoporosi produeix fractures que afecten fins a un 40% de les persones majors de 50 anys. Els bisfosfonats, eficaços i de poc cost, es troben a la primera línia de tractament. Tot i això, el seu ús s’associa les fractures del fèmur. «Tot i la raresa d’aquesta complicació i que són moltíssimes més les fractures que s’eviten que les que s’indueixen, la por a aquesta complicació s’ha retret molt la prescripció d’aquests fàrmacs, especialment en tractaments de llarga durada», apunta el Dr. Adolf Díez, responsable d’aquest estudi, cap de Servei emèrit de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i investigador del Grup de Recerca Musculo-esquelètica de l’IMIM. Això comporta que la majoria de persones que tenen un alt risc de fractura per osteoporosi, com per exemple les que ja han patit fractures, no rebin tractament.

    En un primer moment es pensava que la causa havia de ser una predisposició genètica que feia que algunes persones fossin propenses a presentar aquesta fractura atípica. Quan es va presentar un cas de tres germanes que havien estat tractades amb biofosfonats, es va oferir l’oportunitat d’investigar una base genètica que, d’una altra manera, «hagués estat gairebé impossible de detectar», afirma el Dr. Xavier Nogués, Cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca musculo-esquelètica de l’IMIM.

    L’estudi exhaustiu del seu genoma ha permès trobar, per primera vegada, una mutació comuna a les tres germanes. Això podria explicar per què van presentar fractura atípica. L’estudi s’ha pogut fer mitjançat una tècnica coneguda com a Seqüenciació Completa de l’Exoma (Whole Exome Sequencing). La mutació és la causant de fer malbé la proteïna GGPS. Aquesta forma part d’una cadena metabòlica essencial per a la salut òssia. La mutació fa que l’os sigui vulnerable al fàrmac i, per tant, en comptes d’enfortir-per evitar fractures, el fa més propens a la fractura.

    L’estudi ha estat seleccionat com el treball de més impacte a l’American Society for Bone and Mineral Research, el principal congrés sobre malalties òssies del món.