Etiqueta: campanya de vacunació

  • La vacunació s’accelera a la Fira Barcelona: més de 6.000 dosis diàries

    «No m’ha fet gens de mal, ja estic acostumada a les punxades!», exclama l’Angelina de San Francisco, de 72 anys, a qui acaben de posar la primera dosi de la vacuna de Pfizer contra la Covid-19. És una de les més de 6.000 persones que es vacunen diàriament al Pavelló 4 de la Fira Barcelona, a Montjuïc, un dels recintes habilitats com a espais de vacunació massiva -els anomenats ‘vacunòdroms’-, que va entrar en funcionament el passat mes d’abril.

    Es tracta d’un dels espais més grans de vacunació. Segons apuntava la consellera de Salut, Alba Vergés, fa unes setmanes, la intenció és poder administrar unes 20.000 dosis diàries en aquest espai, convertint-lo així en el punt més gran de vacunació de la ciutat, juntament amb el Camp Nou, si al final s’habilita aquest espai com a punt de vacunació.

    L’administració de vacunes en aquest espai de la Fira Barcelona avança a bon ritme. «La setmana passada vacunàvem unes 4.700 persones al dia. Aquesta setmana hem començat a fer-ho a un ritme més alt, d’unes 6.000 persones diàries», explica Marta Carrasco, responsable d’Atenció a la Ciutadania de la Gerència d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS). De moment, hi ha 21 punts d’administració habilitats, però s’espera anar obrint-ne més a mesura que vagin passant les setmanes, sempre en funció del nombre de vacunes que es rebin.

    En cada franja horària es vacunen unes 700 persones. La setmana passada es va vacunar amb Pfizer a la població de 70 a 79 anys, mentre que aquesta setmana s’ha començat a vacunar a la generació del baby boom. «Com que són moltes persones, el que hem fet, per tal de no col·lapsar el sistema, es citar primer a les persones de 59 anys, després de 58, 57… i anirem baixant», assenyala Carrasco. 

    Més de 6.000 persones es vacunen cada dia contra la Covid al Pavelló 4 de la Fira Barcelona | Pol Rius

    «Tenia moltes ganes de posar-me la vacuna. Tinc dos néts petits, de quatre i dos anys, i em fa molta il·lusió poder veure’ls i estar amb ells, encara que sigui en una terrassa amb la mascareta posada. Durant tot aquest temps, gairebé no els he pogut veure i, quan ho he fet, ha sigut amb molta distància», explica l’Angelina, visiblement emocionada per haver-se vacunat. Asseguda al costat del seu marit, qui l’ha acompanyat a vacunar-se perquè ella té problemes de mobilitat, espera que passin els 15 minuts reglamentaris per si es produeix alguna reacció adversa a la vacuna. Es mostra molt convençuda d’haver-se posat la vacuna i diu que no ha tingut por de fer-ho en cap moment. «Tampoc he tingut por al llarg de la pandèmia. He tingut por per les meves filles, com totes les mares, per si agafaven la Covid. Però ara estic més tranquil·la», assenyala.

    Santiago Martínez, de 73 anys, també tenia ganes de vacunar-se, malgrat que al principi no ho tenia tan clar. «Tenia dubtes, però penso que ens hem de vacunar tots per no transmetre la Covid als altres i també per la nostra salut personal. És una pandèmia mundial i és molt important que tots aconseguim la immunitat», afirma. És originari de Saragossa i explica que des de l’inici de la pandèmia no ha pogut anar a veure-hi la seva família. «Ens truquem per telèfon, ens escrivim… però durant aquest temps no ens hem pogut veure. Espero poder-hi anar d’aquí poc», diu, esperançat.

    Durant aquest període, en Santiago ha limitat molt les reunions amb amics i, quan els veu, sempre ho fa amb distància i mascareta. També ha deixat d’anar al seu bar de confiança, on esmorzava cada matí. Tot i que té ganes de recuperar els seus hàbits pre Covid, remarca que encara ens queden molts mesos fins que puguem parlar d’una certa ‘normalitat’. «Encara que ja no hi hagi toc de queda, no haurem tornat encara a la normalitat. Les coses no canvien de la nit al dia, canviaran amb el temps, quan aconseguim la immunitat de ramat».

    Una infermera prepara la vacuna per ser administrada | Pol Rius

    El ritme de vacunació és constant i el procés funciona com un engranatge on cadascuna de les persones que hi col·labora té una funció molt concreta assignada. Els agents cívics s’encarreguen de comprovar que les persones que accedeixen al recinte ho fan en la franja horària que els toca vacunar-se. Després d’aquest primer control, els usuaris passen pel punt d’admissió, on els administratius verifiquen la cita i comproven la seva identitat. Uns altres treballadors s’encarreguen de cedir el pas als boxs de vacunació, controlant que no en quedi cap de buit. Un equip d’infermeres injecta les vacunes, que prèviament han estat preparades per unes altres professionals, fent que la vacunació sigui un procés més àgil. Passats els 15 minuts de rigor després de vacunar-se, les persones vacunades ja es dirigeixen a la sortida.

    «Ho estem vivint amb molta emoció», diu Míriam Morales, una de les infermeres del punt de vacunació. Com la resta d’infermeres, compagina la seva tasca a la Fira amb la seva feina assistencial en el sistema públic de salut. En el seu cas, treballa de nits a l’Hospital Vall d’Hebron, però també hi ha moltes infermeres del punt de vacunació que treballen en centres d’atenció primària, de manera que passen tota la seva jornada laboral vacunant.

    «A vegades treballo a la nit i em toca venir a vacunar aquí al matí. És dur, però ho vivim amb il·lusió, si no, no ho aguantaríem. Fa molt de temps que tenim una gran càrrega de feina, però és el que ens ha tocat viure. Hem d’immunitzar tota la població, i no hi ha una altra manera de fer-ho», assenyala Morales. Porta doblant torns des del desembre. «Al principi estava en un equip mòbil i anàvem a vacunar a les residències de gent gran, centres de dia, sociosanitaris… ara, amb aquests punts massius de vacunació, tot és molt més àgil», explica.

    «Quina vacunarà em posaran?». «Això em provocarà una trombosi?». «Quan em toca la segona dosi?». Aquestes són les preguntes més habituals que fan els ciutadans que venen a vacunar-se. «La majoria de persones venen amb molta il·lusió, d’altres venen amb més por. Nosaltres intentem resoldre els seus dubtes i incidir en el fet que les vacunes són segures i que cal que es vacuni tothom. Però els mitjans de comunicació no estan ajudant gaire. S’ha creat molt d’alarmisme», sosté Morales.

    Les persones vacunades esperen assegudes els 15 minuts de rigor per si es detecten reaccions adverses a la vacuna | Pol Rius

    Dolors Ridaura, de 71 anys, roman asseguda esperant que transcorrin els 15 minuts després de posar-se la primera dosi de Pfizer. Inicialment, no tenia massa ganes de posar-se la vacuna. «Em feien por els efectes secundaris. Però mira… al final m’he animat. El meu fill m’ha insistit molt», explica. Opina que ha faltat coherència i bona comunicació en les informacions relatives a les vacunes. «Primer es deia una cosa i després una altra, ara dues dosis, ara tres… ha fallat molt la comunicació, i això genera molta incertesa i inseguretat», diu la Dolors. Ara, però, diu sentir-se satisfeta amb la decisió que ha pres.

    La Dolors explica que la seva vida segurament no canviarà massa ara que s’ha posat la primera dosi de la vacuna. «A la meva família som molt estrictes amb les normes. Durant aquest temps, pràcticament no he vist els meus fills ni la meva néta. Si fèiem una celebració, la fèiem al carrer, en una placeta. Però a casa no hem menjat ni per Nadal. De moment, esperarem que els meus fills estiguin també vacunats».

    Així, entre alguns dubtes i mostres d’alegria, va avançant el procés de vacunació a Catalunya. De moment, ja s’han vacunat més de dos milions de persones i 990.000 ja han rebut la segona dosi, amb dades del 10 de maig. Després de les persones més grans i vulnerables i dels sectors essencials, està avançant la vacunació de la franja d’edat entre 60 i 69 anys i, tot just fa pocs dies s’ha iniciat la vacunació de la franja entre 50 i 59 anys. A la ciutat de Barcelona ja s’han vacunat més de 488.000 persones, el que significa gairebé un 30% de la població censada a la ciutat.

    Amb aquest ritme, s’estima que el percentatge del 70% de la població vacunada, que seria el llindar per poder parlar de la immunitat de ramat, es pot assolir a finals de juliol, una mica abans de l’inicialment previst. Tot depèn de la disponibilitat de dosis, però després d’un inici una mica irregular, els subministraments de les quatre vacunes ja autoritzades està cada cop més normalitzat en les quantitats esperables. Segons la informació actualitzada del Ministeri de Sanitat, a Espanya ja s’han administrat gairebé 20 milions de dosis i ja hi ha més de 6 milions de persones amb les dues dosis administrades. El total de persones que han rebut una única dosi, de moment, és d’unes 13.800.000 persones, el que significa el 29,1% de la població espanyola.

  • GALERIA | Vacunació massiva a la Fira Barcelona

    Els agents cívics s’encarreguen de comprovar que les persones que hi accedeixen ho fan en la franja horària que els toca vacunar-se.

     

    Els usuaris passen pel punt d’admissió, on els administratius verifiquen la cita i comproven la seva identitat.

     

    Un equip d’infermeres prepara les vacunes, fent més àgil el procés de vacunació.

     

    Una infermera porta els vials preparats per ser administrats.

     

    Un equip de 21 infermeres vacuna a les persones usuàries.

     

     Les infermeres resolen els dubtes de la ciutadania. Les persones que venen a vacunar-se solen preguntar pels efectes secundaris i per la data de la segona dosi.

     

    Els usuaris han d’esperar 15 minuts després de ser vacunats per si es detecten reaccions adverses a la vacuna.

     

    Míriam Morales, infermera del punt de vacunació, explica que els ciutadans venen molt emocionats, però, en alguns casos, amb por pels efectes secundaris de la vacuna. «Els mitjans de comunicació no estan ajudant gaire. S’ha creat molt d’alarmisme», explica.

     

    Marta Carrasco, responsable d’Atenció a la Ciutadania de la Gerència d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS), explica que la setmana passada es vacunaven unes 4.700 persones al dia, mentre que aquesta setmana s’ha intensificat el ritme, vacunant més de 6.000 persones cada dia.

     

    S’espera que a l’estiu s’assoleixi el 70% de població vacunada. Tot depèn de la disponibilitat de dosis, però, després d’un inici una mica irregular, els subministraments de les quatre vacunes ja autoritzades està cada cop més normalitzat en les quantitats esperables.
  • Sobre la vacunació, els vacunòdroms i l’Atenció Primària i Comunitària

    La vacunació contra la Covid-19 cada vegada s’assembla més a una tragicomèdia, no tant com els clàssics drames grecs que li van donar el nom, sinó, més aviat, a les versions del renaixement, com «El pastor fidel» de Giovanni Batista Guarini, que Hendel versionà en forma d’òpera o, potser, a les més modernes de Beckett o de Pinter. En tractar-se d’una qüestió prou greu per a la ciutadania que, quan creia que les seves dubtoses esperances en una solució comprensible de la pandèmia -intensament estimulades des de diverses localitzacions- estaven a l’abast de la mà, ara resulta que per motius no massa ben explicats, bona part de la població no acaba de saber quan podrà gaudir-ne.

    Les vicissituds de la política vacunal, des de l’estratègia per a l’adquisició de les vacunes, fins a la seva distribució quantitativa i qualitativa segons els diversos col·lectius candidats, per posar tres exemples il·lustratius, han merescut una constant atenció crítica dels mitjans de comunicació i experts.

    D’ençà de més de tres mesos des de les primeres vacunacions regulars, encara hi ha més interrogants que certeses: Que si els incompliments contractuals dels fabricants quant al subministrament; que si la suspensió temporal de la vacuna d’Astrazeneca a causa d’uns hipotètics efectes adversos no confirmats, que si la politització dels mecanismes d’autorització de les vacunes provinents de Rússia i la Xina i la resistència dels governs occidentals a intervenir temporalment les patents de fabricació, etc. Tot això fa pensar que les coses no s’han fet bé.

    Encara que les causes d’aquestes possibles errades són d’origen molt divers, totes conflueixen en una certa incapacitat dels organismes governamentals per dissenyar una estratègia vacunal que contempli diferents escenaris de disponibilitat i administració de les vacunes.

    Pocs mesos abans de l’inici de les vacunacions ja se sabia que -gairebé amb seguretat- durant el primer trimestre de 2021 disposaríem d’una vacuna efectiva i segura amb una sola dosi. Doncs bé, avui en dia, cap dels governs -ni l’estatal, ni els autonòmics- ha explicat amb claredat l’impacte i els canvis que hauria de suposar aquest fet en l’estratègia vacunal.

    Els problemes apuntats s’agreugen amb el temps i, a començament del mes d’abril, encara no sabem quina dinàmica vacunal se seguirà el pròxim trimestre, sobretot pel que fa a la priorització dels grups etaris i amb factors de risc afegits i, el que potser és més greu, s’incrementa la confusió de la ciutadania quan es prenen iniciatives com l’enviament indiscriminat de missatges a col·lectius poblacionals convidant-los a demanar cita per vacunar-se.

    Encara que les vacunes no fossin una solució definitiva, ni que la immunitat col·lectiva comporti l’erradicació del virus Covid-19, sembla que allà on la proporció de persones vacunades és més gran -amb qualsevol de les vacunes autoritzades- la morbiditat i la letalitat disminueixen amb efectes tangibles sobre la demanda sanitària. Un resultat que, ni que sigui provisional, justifica el disseny i la pràctica d’una estratègia vacunal capaç d’assolir de la forma més ràpida possible una elevada cobertura d’immunització de la població. Doncs bé, el ritme de la vacunació continua sent massa lent i no s’ha prioritzat l’estratègia d’administració d’una sola dosi vacunal com una forma d’accelerar-la, tal com han fet en el Regne Unit.

    L’única iniciativa dels governs -entre ells el català- de la qual tenim coneixement per accelerar el pla de vacunació han estat els vacunòdromes. Una proposta que molts considerem inapropiada. Així, segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) en aquest diari, té molts més inconvenients que avantatges. Entre ells que accentua el deteriorament del sistema sanitari i la paràlisi d’innovació a què ha estat sotmès en les darreres dues dècades, sobretot en l’àmbit de l’atenció primària i comunitària, en fer palesa la desconfiança de les autoritats sanitàries mateixes sobre la seva capacitat de resposta i que els porta a buscar alternatives a fora sense valorar que així contribueixen a augmentar el seu desprestigi davant la població. Es torna a desaprofitar una oportunitat d’or per enfortir i innovar el sistema.

  • Externalitzar la vacunació fora dels CAP és discriminatori i ineficient

    Les entitats sotasignants manifesten el seu desacord amb la decisió unilateral del Departament de Salut de promoure la vacunació de molts ciutadans en grans espais no habilitats com espais sanitaris avisant a la població a través d’sms. Aquesta situació crea greus problemes i disfuncions:

    1. No assegura l’equitat en l’accés a la vacunació. Les persones amb dificultats per a usar eines telemàtiques o que no disposin de connexió a internet mòbil no podran accedir.
    2. No estableix cap criteri de priorització per motius de situació clínica o d’especial vulnerabilitat social com sí que ho podrien fer els professionals que atenen els ciutadans, i els coneixen, des dels seus centres d’atenció primària (CAP).
    3. Obliga les persones a desplaçar-se lluny dels seus consultoris i CAP de referència. Perjudica les persones més grans i/o amb dificultats de desplaçament. Aquest fet s’agreuja en l’àmbit rural.
    4. La vacunació als CAP permet que els professionals de referència resolguin dubtes i donin resposta als temors que genera l’administració de la vacuna.
    5. En les primeres 48 hores d’implantació ha provocat sobrecàrrega i col·lapse de les centraletes telefòniques dels CAP acompanyades de visites presencials als centres
      per consultes de persones demanant informació i ajut. Tot plegat, sense haver informat als professionals del procediment. En lloc de treure feina al CAP, n’ha afegit.
    6. Diverses organitzacions científiques en l’àmbit estatal han manifestat el seu desacord en l’externalització dels plans de vacunació contra la Covid-19.
    7. Novament suposa una despesa de recursos (espais, personal per organitzar-ho, infermeres i administratius per portar-ho a terme) que no serveixen per reforçar la credibilitat al voltant del discurs d’enfortiment de l’atenció primària i salut comunitària.
    8. Vacunar als CAP dona una millor garantia de seguretat del pacient en cas d’un eventual efecte advers.

    Exigim que la vacunació es faci als CAP, com a tasca essencial pròpia de les infermeres que hi treballen. Per a fer-ho, si fos necessari, es poden ampliar els horaris i personal d’aquests centres, utilitzant la despesa que suposa fer-ho en centres no sanitaris, o amb persones voluntàries d’altres serveis, tal com es planteja. En aquells CAP amb greus problemes d’espai, caldrà facilitar entorns adients i propers al ciutadà que, sens dubte, sabrà proposar el mateix centre. No fer-ho així és empobrir encara més l’atenció primària de salut del país; i això, com sabem, suposa discriminar les persones més desafavorides, les més pobres, i augmentar la morbimortalitat.

    Referències