«No m’ha fet gens de mal, ja estic acostumada a les punxades!», exclama l’Angelina de San Francisco, de 72 anys, a qui acaben de posar la primera dosi de la vacuna de Pfizer contra la Covid-19. És una de les més de 6.000 persones que es vacunen diàriament al Pavelló 4 de la Fira Barcelona, a Montjuïc, un dels recintes habilitats com a espais de vacunació massiva -els anomenats ‘vacunòdroms’-, que va entrar en funcionament el passat mes d’abril.
Es tracta d’un dels espais més grans de vacunació. Segons apuntava la consellera de Salut, Alba Vergés, fa unes setmanes, la intenció és poder administrar unes 20.000 dosis diàries en aquest espai, convertint-lo així en el punt més gran de vacunació de la ciutat, juntament amb el Camp Nou, si al final s’habilita aquest espai com a punt de vacunació.
L’administració de vacunes en aquest espai de la Fira Barcelona avança a bon ritme. «La setmana passada vacunàvem unes 4.700 persones al dia. Aquesta setmana hem començat a fer-ho a un ritme més alt, d’unes 6.000 persones diàries», explica Marta Carrasco, responsable d’Atenció a la Ciutadania de la Gerència d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS). De moment, hi ha 21 punts d’administració habilitats, però s’espera anar obrint-ne més a mesura que vagin passant les setmanes, sempre en funció del nombre de vacunes que es rebin.
En cada franja horària es vacunen unes 700 persones. La setmana passada es va vacunar amb Pfizer a la població de 70 a 79 anys, mentre que aquesta setmana s’ha començat a vacunar a la generació del baby boom. «Com que són moltes persones, el que hem fet, per tal de no col·lapsar el sistema, es citar primer a les persones de 59 anys, després de 58, 57… i anirem baixant», assenyala Carrasco.
«Tenia moltes ganes de posar-me la vacuna. Tinc dos néts petits, de quatre i dos anys, i em fa molta il·lusió poder veure’ls i estar amb ells, encara que sigui en una terrassa amb la mascareta posada. Durant tot aquest temps, gairebé no els he pogut veure i, quan ho he fet, ha sigut amb molta distància», explica l’Angelina, visiblement emocionada per haver-se vacunat. Asseguda al costat del seu marit, qui l’ha acompanyat a vacunar-se perquè ella té problemes de mobilitat, espera que passin els 15 minuts reglamentaris per si es produeix alguna reacció adversa a la vacuna. Es mostra molt convençuda d’haver-se posat la vacuna i diu que no ha tingut por de fer-ho en cap moment. «Tampoc he tingut por al llarg de la pandèmia. He tingut por per les meves filles, com totes les mares, per si agafaven la Covid. Però ara estic més tranquil·la», assenyala.
Santiago Martínez, de 73 anys, també tenia ganes de vacunar-se, malgrat que al principi no ho tenia tan clar. «Tenia dubtes, però penso que ens hem de vacunar tots per no transmetre la Covid als altres i també per la nostra salut personal. És una pandèmia mundial i és molt important que tots aconseguim la immunitat», afirma. És originari de Saragossa i explica que des de l’inici de la pandèmia no ha pogut anar a veure-hi la seva família. «Ens truquem per telèfon, ens escrivim… però durant aquest temps no ens hem pogut veure. Espero poder-hi anar d’aquí poc», diu, esperançat.
Durant aquest període, en Santiago ha limitat molt les reunions amb amics i, quan els veu, sempre ho fa amb distància i mascareta. També ha deixat d’anar al seu bar de confiança, on esmorzava cada matí. Tot i que té ganes de recuperar els seus hàbits pre Covid, remarca que encara ens queden molts mesos fins que puguem parlar d’una certa ‘normalitat’. «Encara que ja no hi hagi toc de queda, no haurem tornat encara a la normalitat. Les coses no canvien de la nit al dia, canviaran amb el temps, quan aconseguim la immunitat de ramat».
El ritme de vacunació és constant i el procés funciona com un engranatge on cadascuna de les persones que hi col·labora té una funció molt concreta assignada. Els agents cívics s’encarreguen de comprovar que les persones que accedeixen al recinte ho fan en la franja horària que els toca vacunar-se. Després d’aquest primer control, els usuaris passen pel punt d’admissió, on els administratius verifiquen la cita i comproven la seva identitat. Uns altres treballadors s’encarreguen de cedir el pas als boxs de vacunació, controlant que no en quedi cap de buit. Un equip d’infermeres injecta les vacunes, que prèviament han estat preparades per unes altres professionals, fent que la vacunació sigui un procés més àgil. Passats els 15 minuts de rigor després de vacunar-se, les persones vacunades ja es dirigeixen a la sortida.
«Ho estem vivint amb molta emoció», diu Míriam Morales, una de les infermeres del punt de vacunació. Com la resta d’infermeres, compagina la seva tasca a la Fira amb la seva feina assistencial en el sistema públic de salut. En el seu cas, treballa de nits a l’Hospital Vall d’Hebron, però també hi ha moltes infermeres del punt de vacunació que treballen en centres d’atenció primària, de manera que passen tota la seva jornada laboral vacunant.
«A vegades treballo a la nit i em toca venir a vacunar aquí al matí. És dur, però ho vivim amb il·lusió, si no, no ho aguantaríem. Fa molt de temps que tenim una gran càrrega de feina, però és el que ens ha tocat viure. Hem d’immunitzar tota la població, i no hi ha una altra manera de fer-ho», assenyala Morales. Porta doblant torns des del desembre. «Al principi estava en un equip mòbil i anàvem a vacunar a les residències de gent gran, centres de dia, sociosanitaris… ara, amb aquests punts massius de vacunació, tot és molt més àgil», explica.
«Quina vacunarà em posaran?». «Això em provocarà una trombosi?». «Quan em toca la segona dosi?». Aquestes són les preguntes més habituals que fan els ciutadans que venen a vacunar-se. «La majoria de persones venen amb molta il·lusió, d’altres venen amb més por. Nosaltres intentem resoldre els seus dubtes i incidir en el fet que les vacunes són segures i que cal que es vacuni tothom. Però els mitjans de comunicació no estan ajudant gaire. S’ha creat molt d’alarmisme», sosté Morales.
Dolors Ridaura, de 71 anys, roman asseguda esperant que transcorrin els 15 minuts després de posar-se la primera dosi de Pfizer. Inicialment, no tenia massa ganes de posar-se la vacuna. «Em feien por els efectes secundaris. Però mira… al final m’he animat. El meu fill m’ha insistit molt», explica. Opina que ha faltat coherència i bona comunicació en les informacions relatives a les vacunes. «Primer es deia una cosa i després una altra, ara dues dosis, ara tres… ha fallat molt la comunicació, i això genera molta incertesa i inseguretat», diu la Dolors. Ara, però, diu sentir-se satisfeta amb la decisió que ha pres.
La Dolors explica que la seva vida segurament no canviarà massa ara que s’ha posat la primera dosi de la vacuna. «A la meva família som molt estrictes amb les normes. Durant aquest temps, pràcticament no he vist els meus fills ni la meva néta. Si fèiem una celebració, la fèiem al carrer, en una placeta. Però a casa no hem menjat ni per Nadal. De moment, esperarem que els meus fills estiguin també vacunats».
Així, entre alguns dubtes i mostres d’alegria, va avançant el procés de vacunació a Catalunya. De moment, ja s’han vacunat més de dos milions de persones i 990.000 ja han rebut la segona dosi, amb dades del 10 de maig. Després de les persones més grans i vulnerables i dels sectors essencials, està avançant la vacunació de la franja d’edat entre 60 i 69 anys i, tot just fa pocs dies s’ha iniciat la vacunació de la franja entre 50 i 59 anys. A la ciutat de Barcelona ja s’han vacunat més de 488.000 persones, el que significa gairebé un 30% de la població censada a la ciutat.
Amb aquest ritme, s’estima que el percentatge del 70% de la població vacunada, que seria el llindar per poder parlar de la immunitat de ramat, es pot assolir a finals de juliol, una mica abans de l’inicialment previst. Tot depèn de la disponibilitat de dosis, però després d’un inici una mica irregular, els subministraments de les quatre vacunes ja autoritzades està cada cop més normalitzat en les quantitats esperables. Segons la informació actualitzada del Ministeri de Sanitat, a Espanya ja s’han administrat gairebé 20 milions de dosis i ja hi ha més de 6 milions de persones amb les dues dosis administrades. El total de persones que han rebut una única dosi, de moment, és d’unes 13.800.000 persones, el que significa el 29,1% de la població espanyola.
