El reclam per un avortament universal es vol fer notar a Catalunya. Una campanya iniciada a finals de juliol per 10 entitats de l’àmbit de la salut, la defensa dels drets sexuals i reproductius i de dones per exigir-lo supera de llarg les 250 adhesions al manifest.
El document està dirigit a “totes les autoritats públiques de Catalunya” i, entre altres demandes vitals, exigeix que aquestes estableixin “les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat, i sostenible sobre la base d’una gestió eficient, eficaç i transparent”. La campanya neix a partir de l’evidència dels buits legislatius i obstacles administratius que els col·lectius denuncien que es troben les persones migrades no residents a Catalunya i sense targeta sanitària. A més, coincideix amb el segon aniversari de l’entrada en vigor de la llei 9/2017 i en un moment en el qual la Generalitat de Catalunya vol realitzar una consulta pública amb l’objectiu d’elaborar un projecte de Reglament per a desenvolupar els continguts d’aquesta Llei.
En un context d’incertesa, diverses organitzacions van constituir una Taula de Treball sobre l’accés a l’atenció sanitària dels menors de 18 anys, dones i persones embarassades i a la interrupció voluntària de l’embaràs. Entre elles es troben L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, la Marea Verde Barcelona, Metges del Món, la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), la Red de Migración, Género y Desarrollo, la Xarxa de Dones per la Salut, la Campanya pel Dret a l’Avortament, Ca la Dona, el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i Mika Sororidad Internacionalista. Han estat elles les que han treballat el document que pretén “aconseguir que els drets humans de les persones migrades, amb especial èmfasi de les dones i persones embarassades i els menors de 18 anys, siguin reconeguts de manera real i directa, sense cap mena de discriminació”.
En mostrar aquesta voluntat se sustenten també en les demandes d’organismes com Nacions Unides o el Consell d’Europa, que han subratllat en algunes ocasions que “certes reformes que han realitzat els legisladors espanyols i catalans contravenen els estàndards internacionals de drets humans”. Així, a banda de recordar a les autoritats publiques que se’ls hi ha demanat que garanteixin l’accés a l’atenció sanitària de les persones migrades per diverses vies, també denuncien que “en molts casos la manca d’informació ha afectat les persones migrades en l’exercici del seu dret a salut, a causa dels temors a veure’s davant factures o compromisos de pagament als quals no poden fer front per accedir als serveis sanitaris”.
Per altra banda, i reponsabilitzant al Departament de Salut i al CatSalut, demanen recursos per a la formació del personal administratiu i sanitari, ja que les organitzacions sotasignants asseguren que han comprovat que els hi falta molta informació sobre com informar sobre la declaració de responsabilitat a les persones que no tenen targeta sanitària.
Les demandes concretes de les entitats pels drets de les dones i per una salut universal real es recullen en 9 punts. El mantra que els uneix és l’afirmació que la falta d’accés a l’assistència sanitària de la població migrada i refugiada és racisme institucional i, per tant, “és imprescindible que els sistemes de salut superin les barreres culturals i lingüístiques i es realitzi un abordatge multidisciplinari intercultural”.
En aquest sentit demanen que el Reglament garanteixi l’assistència sanitària dels residents en risc d’exclusió social, de tots els menors de 18 anys, així com l’atenció a totes les persones i dones embarassades que estan a Catalunya estiguin o no empadronades, durant l’embaràs, el part, el postpart i la interrupció voluntària de l’embaràs. Per tant, que l’empadronament no constitueixi un obstacle a l’accés a l’atenció sanitària ni que el període mínim per a acreditar l’arrelament s’estableixi en un termini de 3 mesos.
Per seguir saltant-se traves burocràtiques també consideren esdencial que es redueixi al mínim el temps d’espera per a obtenir la targeta sanitària. A banda, i lligat amb la idea de formar el personal administratiu i sanitari, també demanen que el decret garanteixi que “en cap cas es realitzarà cobraments d’urgències”. Entenen que “negar aquest dret [ser atés d’ugències] és una mesura regressiva i contrària a la universalitat efectiva del dret a la salut de totes les persones”. Paral·lelament a la formació d’uns, també indiquen la necessitat de realitzar campanyes informatives a la ciutadania sobre el dret a la salut, “especialment a les persones i col·lectius d’especial vulnerabilitat, per a què coneguin i exigeixin els seus drets”.
I com per tot cal que t’informin però també cal poder-ho entendre, per últim, demanen que el Parlament de Catalunya aprovi una reforma de la Llei 9/2017 en lectura fàcil. Encara afegeixen que “mentre s’aprova aquesta reforma, exigim que la Consellera del Departament de Salut emeti una Instrucció que reguli l’atenció sanitària d’urgència a aquestes persones”.