Just Deploy It!

Etiqueta: càncer de pell

  • Veus alguna cosa estranya a la teva pell?

    En aquesta època de l’any en què ja comencem a deixar un bon tros de la nostra pell a l’aire, els dermatòlegs reforcen el seu missatge preventiu: protecció solar sobre la pell, però també barrets i ulleres de sol, fins i tot màniga llarga de teixit fresc, i evitar les hores més fortes del sol, triant preferentment les ombres, sobretot en ple estiu entre les 12 i les 16 hores, a més d’hidratar-nos a consciència. I observar la mateixa pell per detectar-ne qualsevol canvi. Vigilar l’aparició de taques, berrugues, petits bonys o pigues, de manera sobtada, si augmenten amb el pas del temps, varien el seu aspecte, o bé si donen alguna mena de picor, coïssor o dolor, forma part de la prevenció que els especialistes en la pell afirmen que pot evitar fins a un 80% de càncers de pell.

    El creixement anormal de les cèl·lules a la pell, el càncer cutani, és el més freqüent en la població caucàsica -de pell blanca-, i l’exposició al sol té molt a veure amb el seu desenvolupament. D’aquí que es parli d’aquesta possible prevenció de fins al 80% de casos. A més, el fet que els primers símptomes apareguin a la vista, sobre la pell, en forma de pigues, taques o petits bonys, fa que la mortalitat arribi a ser baixa. Malgrat això, els dermatòlegs adverteixen que en llocs com l’esquena, o el clatell de les persones sense o amb molt poc cabell, on ens hem de fer mirar, o fotografiar, per veure-hi els petits detalls de la pell, o en els peus, la revisió dels quals molts cops s’oblida, també poden aparèixer els detonants del càncer.

    Tal com recorda la doctora Rosa Maria Martí, cap de la secció de Dermatologia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, «no s’ha de posar el focus només en el melanoma, perquè càncer de pell no melanoma, en general, n’hi ha moltíssim, encara que la seva mortalitat sigui molt baixa». Què els diferencia, al càncer melanoma i al no melanoma? Segons explica la dermatòloga, les diferències bàsiques són que «el melanoma és el càncer de pell que deriva dels melanòcits, que són les cèl·lules que fabriquen la melanina, el pigment de la nostra pell». Martí precisa que «la majoria de melanomes són de color marró o negre i quan són petits poden recordar una piga negra, o fins i tot aparèixer sobre pigues prèvies».

    El càncer cutani no melanoma, en canvi, que pot ser un carcinoma escamós o un carcinoma basocel·lular, segons afirma l’especialista de l’Hospital Arnau de Vilanova, «deriva dels ceratinòcits, que són les cèl·lules que predominen a l’epidermis, la capa més superficial de la pell». I afegeix que «els tumors malignes –carcinomes- poden ser de color rosat, del mateix color de la pell, o no tenir color. No destaquen tant com els melanomes, però tenen un creixement molt més lent que deriva en petits bonys i, si es deixen créixer, en grans tumors». Martí també explica que aquests tumors «tenen tendència a ulcerar-se pel centre, a cobrir-se de crostes i semblar que taquen, però tornar-se a obrir». Un tumor ulcerat que no acaba de curar mai i fins i tot sagna és el que caracteritza el càncer de pell no melanoma que, tal com puntualitza la Dra. Martí, amb cirurgia, en la majoria dels casos els carcinomes es retiren de manera completa. «Tenen menys tendència a disseminar-se a distància, es veuen, i la cirurgia pot ser curativa», expressa.

    En canvi, «el melanoma té molta capacitat de disseminar-se i, molts cops, quan es detecta, les cèl·lules malignes ja s’han escampat», argumenta la dermatòloga Rosa Maria Martí, que és, juntament amb la Dra. Susana Puig de l’Hospital Clínic de Barcelona, coordinadora a Catalunya de la campanya Euromelanoma 2022. Amb el lema ‘Escaneja la teva pell’, aquesta iniciativa que es posa en marxa cada any en més de 50 països vol conscienciar sobre la importància de la cura de la pell per a prevenir el càncer cutani, tant el melanoma com el no melanoma.

    Després de dos anys de restriccions en les visites presencials a la consulta dels especialistes, per prevenir el contagi de la Covid-19, enguany la campanya europea del melanoma reprèn la programació d’exploracions gratuïtes. Les faran del 5 al 30 de juny dermatòlegs de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), i per sol·licitar-ne una, caldrà entrar al web de la campanya per demanar prèviament una cita, omplint abans un qüestionari per determinar si es tracta d’una persona amb factors de risc de patir càncer de pell i, en cas afirmatiu, es podrà sol·licitar el control dirigit per un especialista.

    Des de la Fundació Piel Sana de l’AEDV s’insisteix en la necessitat d»escanejar’ periòdicament la pell per a detectar-ne qualsevol alteració a temps, perquè els especialistes recorden que la precocitat del tractament és essencial per a la cura. Descriuen la pell com «un codi que conté informació sobre la nostra salut». Per això, en la campanya d’aquest any fomenten la idea d’escanejar la pell per a la detecció precoç de qualsevol anomalia que pugui ser cancerosa. Comparen la pell amb un QR a llegir, especialment, si s’hi troba alguna lesió, forma o color estrany.

    Segons les seves dades, «només un 11% de les persones se sotmet a una revisió de pigues amb un dermatòleg, i només un 33% s’autoexplora la pell anualment». També donen a conèixer que «les dones tenen més probabilitats de contraure melanoma en les cames i els braços, mentre que els homes ho acostumen a fer al tronc, al cap i al coll». Saben que, a Espanya, més de 300 pacients són diagnosticats de melanoma cutani cada mes, i que aquesta incidència s’ha duplicat en les darreres dècades. Tal com apunta el director de la campanya de la Fundació Piel Sana de l’AEDV i coordinador estatal d’aquesta crida a escala europea, el doctor Agustín Buendía, «l’augment de l’esperança de vida i, especialment, dels estils de vida amb majors exposicions al sol són dos dels factors que han incidit en l’elevada taxa de càncer de pell registrada els últims anys».

    Diagnòstics ajornats per la pandèmia

    Es calcula que, l’any 2020, a conseqüència de la Covid-19, una de cada cinc persones amb melanoma en fase inicial no va ser diagnosticada. En concret, afirmen que «el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer més agressiu, responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell, va caure un 21%. Per això, des de l’AEDV calculen que això podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.

    Davant de la sospita d’un melanoma, es recomana consultar-ho amb el metge. I, en concret sobre el melanoma, l’AEDV recorda la regla de l’ABCD per a la detecció dels seus indicis:

    • A. Asimetria: els melanomes inicials són asimètrics.
    • B. ‘Borde’: la majoria dels melanomes inicials tenen cantells (‘bordes’) irregulars i fistonats (arquejats).
    • C. Color: els melanomes inicials tenen color no homogeni (marró, vermellós, negrenc…)
    • D. Diàmetre: els melanomes tenen, en general, un diàmetre superior a 6 mil·límetres.
    • E. Evolució: se sospita de l’existència d’un melanoma, si apareixen un o més d’aquests signes d’alerta, o qualsevol altre anormal, com ara sagnat, inflamació, vermellor, enduriment o picor.

    El melanoma, apunta també la Dra. Rosa Maria Martí, «es relaciona amb les cremades solars intermitents. Pot sortir a la cara, però també a zones on es pren el sol de forma intermitent, com ara el tronc, els braços i les cames. En canvi, els carcinomes sobretot es detecten en zones exposades al sol, com la cara, les mans i les cames. En els homes, la cara i el cuir cabellut en els casos d’alopècia, però també les orelles, són els espais on se’ls localitza més carcinomes, mentre que el melanoma, és al tronc i a les extremitats.

    Nens i ancians

    Pel que fa a la població infantil, la cap de Dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova explica que, si bé el càncer de pell per sota dels 20 anys és raríssim, no és impossible. Però cal evitar que els infants es cremin i inculcar-los de ben petits la necessitat d’autoprotegir-se. En aquest sentit, Rosa Maria Martí recalca el paper primordial que tenen en la prevenció de futurs càncers en la pell de les criatures, els responsables d’ells en escoles, colònies i activitats esportives i d’oci, que han de ser conscients de la importància de protegir-los del sol.

    I, sobre les persones grans, Martí fa una crida a familiars o cuidadors, també a ells mateixos, a observar i tenir cura de la seva pell, ja que els especialistes -segons explica- acostumen a detectar molts carcinomes en aquest col·lectiu de gent gran i, en general, força avançats ja.

  • Més del 80% dels càncers de pell es podrien evitar amb una bona prevenció

    Amb l’arribada de l’estiu i els plans a l’aire lliure augmenta també el temps que estem exposats al sol. Malgrat que els raigs ultraviolats del sol són beneficiosos per la salut en molts aspectes, ja que, per exemple, contribueixen a la producció de vitamina D i redueixen la fatiga crònica, també comporten una sèrie de perills pel nostre cos. Les cremades, l’envelliment de la pell i, també, el càncer de pell, són alguns dels riscos potencials de l’excessiva exposició solar.

    I és que el càncer de pell és el tipus de càncer més freqüent. Presenta, però, un gran avantatge respecte a altres càncers: la seva aparició habitualment és externa, manifestant-se en forma de taques o pigues amb aspecte asimètric i amb una grandària que tendeix a anar augmentant. Si es descobreix en les seves primeres fases aquest tipus de càncer té curació, de manera que una detecció precoç és fonamental.

    La pandèmia de la Covid-19, però, ha impactat en els sistemes de detecció i diagnòstics d’aquest tipus de càncer, igual que en altres malalties. Segons dades de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), el 2020 va caure un 21% el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer de pell més agressiu, que és el responsable de més del 80% de les morts per càncer de pell. Això, segons aquesta organització, podria suposar que hi hagués més de 1.100 melanomes a tota Espanya encara per diagnosticar.

    Amb l’inici de la crisi sanitària, els serveis de dermatologia dels hospitals, igual que la resta de departaments, es van haver de reorganitzar, es va aturar gran part de l’activitat habitual dels serveis i molts professionals van haver de ser reubicats en d’altres departaments per tal d’ajudar en el tractament dels pacients de Covid. «Els professionals més joves del departament van anar directament a urgències, atenent casos de coronavirus, una altra part de la plantilla es va reubicar en plantes d’hospitalització amb pacients Covid i altres professionals van anar a l’Hotel Salut del Clínic», explica Susana Puig, Cap de Servei de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. «La resta de personal va mantenir-se a les urgències dermatològiques, duent a terme les cirurgies que no podien demorar-se. Amb el temps ja hem tornat a recuperar l’activitat dermatològica habitual», assenyala Puig.

    Segons dades de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), el 2020 va caure un 21% el diagnòstic de melanomes, el tipus de càncer de pell més agressiu.

    Durant el punt àlgid de la pandèmia molts pacients tenien por d’anar als hospitals a causa del desconeixement general dels efectes del virus. Segons apunta Vicenç García-Patos, Cap de Dermatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, la intensificació de la telemedicina va ser clau durant aquest període. «Ens va permetre oferir resposta i disponibilitat pràcticament les 24 hores del dia. Durant el mes de març, es van fer al voltant de 3.700 visites telemàtiques», explica el doctor.

    Tanmateix, gran part dels programes d’screening o cribratge, fonamentals en la detecció precoç dels càncers, es van haver d’aturar, i això ha tingut un impacte en el diagnòstic. «Del 14 de març al 14 de juny del 2019 vam diagnosticar gairebé 90 melanomes, mentre que en el mateix període del 2020 no vam arribar als 20. Ara estem diagnosticant molts melanomes que es troben en etapes més avançades», explica la Cap de Dermatologia del Clínic.

    A banda del retard en els diagnòstics, un altre aspecte rellevant que pot suposar un augment dels casos de càncer de pell detectats en un futur és l’efecte del confinament domiciliari de la primavera del 2020. Segons explica Mireia Serrano, del grup de dermatologia de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), la nostra pell està acostumada a un canvi gradual de l’exposició solar al llarg de la primavera i l’estiu, i a causa del confinament aquesta exposició progressiva no es va produir. «Això va donar lloc a una exposició solar més directa i a més cremades cutànies, que estan directament relacionades amb un major risc de patir càncer de pell», afirma Serrano.

    En aquest mateix sentit, García-Patos insisteix que, malgrat que la situació actual sigui diferent de la de l’any passat, «les primeres exposicions solars s’han de fer de forma limitada». «És l’entrenament que anem donant a les cèl·lules perquè es puguin defensar de les exposicions més intenses, que venen als mesos de juliol i agost», remarca.

    García-Patos emfatitza en la protecció dels infants i adolescents. En aquestes edats, la nostra capacitat de reparació és molt més baixa, de manera que l’exposició solar té molt més impacte

    Educar en la prevenció

    Més del 80% dels casos de càncer de pell, melanomes o carcinomes, es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i duent a terme unes bones mesures de prevenció, segons dades de l’Institut Català d’Oncologia. «Hem de tenir en compte que la nostra pell cada cop que s’exposa a la radiació ultravioleta del sol es danya i, malgrat que el nostre cos repara el dany, mai ho fa al 100%. Aquest dany el que assegura és el fotoenvelliment i, amb mala sort, pot provocar càncer de pell. En el cas del melanoma, a banda d’aquest dany acumulat, incideixen molt les cremades: una sola cremada durant la infància ja augmenta el risc de melanoma en l’edat adulta», explica Susana Puig.

    En la mateixa línia s’expressa García-Patos, qui emfatitza especialment en la protecció dels infants i adolescents. «En aquestes edats, la nostra capacitat de reparació és molt més baixa, de manera que l’exposició solar té molt més impacte. Aquella empremta que deixa el sol i que el nostre cos no és capaç de reparar, l’arrosseguem tota la vida, perquè la pell té memòria», sosté.

    Per aquest motiu, és essencial protegir-se bé del sol, el que s’anomena la prevenció primària. Però la cultura del bronzejat encara està molt arrelada al nostre país, i hi ha grups de població que no estan prou conscienciats en la necessitat de protegir-se dels raigs ultraviolats del sol. Per això cal una bona divulgació i educació sanitària davant els riscos de l’exposició solar.

    «Sempre insistim en el fet que no s’ha de prendre el sol durant les hores de màxima intensitat, de les 12 a les 17 hores, però les platges sempre estan plenes a aquella hora. Alguna cosa no fem prou bé com a societat i com a col·lectiu sanitari. Hem de transmetre discursos més impactants, que s’interioritzin més. I això s’ha de començar a fer des de les escoles perquè, quan es fa, són els nens els que eduquen i transmeten aquella informació als pares en benefici de tota la família. El que aprens de petit és un hàbit per a tota la vida», afirma García-Patos.

    A banda d’evitar les hores de màxima intensitat del sol, es recomana cobrir-se amb una samarreta, gorra o barret, utilitzar ulleres de sol homologades i buscar estones d’ombra. Així mateix, és necessari utilitzar un factor de protecció solar alt (per sobre de 30) i aplicar-lo en quantitats generoses, una estona abans de l’exposició al sol i periòdicament cada dues hores o després de banyar-se o suar.

    «És molt important que no exposem al sol als nens menors de cinc mesos i limitar moltíssim l’exposició a nens menors de tres anys, perquè són especialment vulnerables», assenyala Mireia Serrano, qui destaca l’important paper que juga l’atenció primària en la prevenció del càncer de pell. «Els metges i infermeres d’atenció primària tenen un paper clau. Desenvolupen totes les eines preventives, avisen dels factors de risc i eduquen en la fotoprotecció. També tenen un paper molt important els pediatres i infermeres pediàtriques», remarca.

    A banda de la prevenció primària, l’altre pilar clau per assegurar la supervivència en aquests tipus de càncer és la prevenció secundària, és a dir, identificar com més aviat millor les lesions a la pell. «Amb un diagnòstic precoç, el 95% de les lesions tenen una curació fàcil i, en tot cas, se solucionen amb una petita intervenció. Com més demora hi hagi en el diagnòstic, més complicats seran els tractaments i intervencions que s’han d’aplicar. Si això s’allarga durant mesos, especialment en el cas del melanoma i el carcinoma espinocel·lular, es pot produir metàstasis. En aquests casos, la cirurgia requereix moltes vegades tractaments complementaris, com la quimioteràpia, immunoteràpia o la radioteràpia, i hi ha un pitjor pronòstic», exposa el Cap de Dermatologia de Vall d’Hebron.

    Els humans som molt bons reconeixent patrons, es tracta d’una mena d’entrenament visual. Si ens acostumem a mirar-nos o autoexplorar-nos, serem capaços d’identificar quan una cosa no va bé, remarca, la Dra. Puig.

    L’autoexploració, clau per a la detecció precoç

    Tots els especialistes consultats insisteixen en que, per tal de detectar a temps el càncer de pell, és essencial l’autoexploració sistemàtica del cos. Si les vores d’una piga són irregulars, si ha canviat de color, de mida, pica o sagna, tot això són motius de consulta. Segons els experts, ens hem de fixar en el que es coneix com a regla A-B-C-D-E: si hi ha «asimetria» en els eixos, si les «vores» (bordes, en castellà) són irregulars, si el «color» és variat, si té un «diàmetre» major a 6 mm o si veiem que «evoluciona». «Qualsevol aparició d’una lesió que es no tenia abans, que sagni de manera espontània, que hagi canviat significativament de forma brusca en el temps… és motiu de consulta», assenyala Mireia Serrano, del grup de pell de la CAMFiC.

    «És convenient acostumar-nos a revisar la nostra pell. Els humans som molt bons reconeixent patrons, es tracta d’una mena d’entrenament visual. Si ens acostumem a mirar-nos o autoexplorar-nos, serem capaços d’identificar quan una cosa no va bé», remarca, per la seva banda, la Dra. Puig. La Cap de Dermatologia del Clínic també avisa que hem de consultar al metge quan tenim una ferida que no cura, ja que els carcinomes, a vegades, poden presentar aquesta forma. «També hauríem de consultar a un especialista quan tenim taques de color cafè a les palmes de la mà, als peus o als llavis, ja que es podria tractar d’un tipus de melanoma poc freqüent, que acostumem a diagnosticar molt tard. Un altre tipus de càncer poc conegut es manifesta a les ungles, per mitjà d’una línia fosca que va formant altres línies paral·leles i s’entén al voltant del dit», avisa.

    Els factors de risc

    Un altre aspecte important a tenir en compte és el risc individual de patir càncer de pell: tenen més risc els majors de 50 anys, les persones que, per exemple per la seva feina, han d’estar exposats al sol de forma perllongada -com els pagesos, obrers o pescadors-, les persones que han patit cremades freqüents, sobretot a la infància, les que tenen moltes pigues o les persones que tenen la pell molt blanca.

    «No totes les pells tenen la mateixa capacitat natural per defensar-se. La pell molt morena té molta més melanina, que fa de paraigües al nucli dels cromosomes de les cèl·lules perquè no arribi la radiació. Per tant, la gent molt blanca, amb el cabell ros o amb els ulls clars són molt més vulnerables a l’exposició del sol», explica García-Patos.

    Un altre factor de risc ve determinat pels antecedents familiars. Així, hi ha algunes malalties genètiques que incrementen considerablement el risc de melanoma, carcinoma basocel·lular o carcinoma escatós. «La genètica pot influir en determinats càncers de pell. Igual que passa, per exemple, amb el càncer de mama, pot ser que hi hagi un defecte genètic heretat que predisposi a què es desenvolupin aquests tumors. En aquests casos s’ha de ser especialment exigents amb la protecció solar i en el seguiment dels programes de cribratge», assenyala el Cap de Dermatologia de l’Hospital Vall d’Hebron. També tenen més risc de patir càncer de pell els pacients trasplantats, els que reben tractaments immunosupressors, els fumadors o les persones que segueixen hàbits de vida poc saludables.

    L’aplicació dels avenços tecnològics i la intel·ligència artificial agafarà una especial rellevància durant els pròxims anys per detectar de forma precoç el càncer de pell.

    Avenços en la recerca

    Durant els darrers anys, s’ha produït un gran boom de la immunoteràpia, que va començar a aplicar-se en els melanomes i s’ha estès a diverses tipologies de càncer de pell. «Els tumors creixen perquè, d’alguna manera, enganyen el nostre sistema immunitari. La immunoteràpia, que està creixent cada dia, fa que les nostres defenses siguin capaces de lluitar contra els tumors, potenciant la nostra immunitat», explica García-Patos.

    També s’han desenvolupat tractaments més personalitzats, com la teràpia diana, que permet identificar quina alteració genètica té un tumor en concret. En aquesta teràpia s’apliquen fàrmacs enfocats a molècules concretes que expressen determinats tumors, de manera que és un tractament molt més selectiu i dirigit que la quimioteràpia. «Cada cop apliquem tractaments més racionals, identificant quines són les mutacions de cada tumor», assenyala el Cap de Dermatologia de Vall d’Hebron.

    En aquest sentit, l’aplicació dels avenços tecnològics i la intel·ligència artificial agafarà una especial rellevància durant els pròxims anys per detectar de forma precoç el càncer de pell. Segons Susana Puig, la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i, malgrat que encara no sigui el dia a dia a l’hospital, hi ha algoritmes que estan funcionant molt bé i que ajudaran molt en el diagnòstic precoç. Per exemple, s’està treballant en aplicacions mòbils que et diuen, per mitjà d’una fotografia, el potencial risc d’allò que es mostra. «Els resultats són sorprenents, però encara és una eina molt preliminar, que té un important marge d’error. Penso que, amb els anys, arribarà a una exactitud molt gran i ens serà de gran utilitat. Encara queda molt camí per recórrer en la investigació en el càncer», conclou García-Patos.

  • El diagnòstic de melanomes va caure un 21% el 2020

    El diagnòstic de melanomes va caure un 21% el 2020 a causa de la pandèmia de la Covid-19. Així ho va indicar Eduardo Nagore, cap clínic del Servei de Dermatologia de l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), durant la presentació de la Campanya Euromelanoma 2021 de la Fundació Pell Sana de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia (AEDV).

    Segons detallava Nagore, s’estima que podria haver més de 1.100 melanomes a tota Espanya per diagnosticar. El melanoma és el tipus de càncer de pell més greu i és responsable de més del 80% de les morts per aquest tipus de càncer. Per evitar patir aquest tipus de càncer, que es forma a les cèl·lules que produeixen melanina, és essencial la prevenció. De fet, el càncer cutani és el càncer més freqüent i suposa aproximadament el 50% dels càncers diagnosticats.

    La pandèmia de la Covid-19 ha generat canvis a tots els nivells, i això ha tingut efecte en moltes altres malalties, també en la prevenció i diagnòstic de càncer cutani. La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) argumenta que l’infradiagnòstic o el retard en el diagnòstic en la detecció de melanomes s’ha produït perquè els pacients han disminuït les consultes per lesions cutànies sospitoses l’últim any, i que això es traduirà en un augment de la mortalitat per càncer cutani en els propers anys.

    “La nostra pell està acostumada a un canvi gradual de l’exposició solar tant per la sortida progressiva a l’exterior com per l’augment progressiu de la incidència de les radiacions solars al llarg de la primavera i l’estiu. Però durant la pandèmia i el confinament aquesta exposició progressiva no va tenir lloc degut al desconfinament a ben tocar de l’estiu. Això va donar lloc a una exposició solar més directa i a un major risc de cremades cutànies i, per tant, a major risc de càncer cutani”, alerten des de la CAMFiC.

    És per això que des de CAMFiC fan una crida a la població perquè incrementi la protecció solar, realitzi una exposició solar progressiva i, sobretot, faci una autoexploració «sistemàtica» i vagi ràpidament al metge o metgessa de família si alguna de les pigues ha patit canvis de mida, color o forma o si sagna espontàniament.

    Així mateix, destaquen la importància de fer un ús correcte de les cremes protectores, posar-les abans de sortir de casa i de forma generosa, amb aplicació freqüent cada 2h o si s’ha suat molt o s’ha sortit de l’aigua, i recorden que una correcte protecció solar pot evitar fins el 80% dels casos de càncer de pell. També recomanen evitar prendre el sol entre les 12h i les 17h de maig a setembre, cercant les ombres.

    Remarquen també la importància de conèixer el risc d’individual de patir càncer de pell: tenen més risc els majors de 50 anys, haver estat exposat al sol de forma perllongada, haver patit cremades freqüents, sobretot a la infància, tenir més de 50 pigues, seguir tractaments immunosupressors, i tenir antecedents familiars o personals de càncer de pell.