No és acceptable que les treballadores del CAP i les veïnes, col·lectius i organitzacions ens assabentem per la premsa de la decisió sobre el concurs per adjudicar el projecte de Nou CAP al Raval Nord. Enteníem que a més de complir amb tots els protocols burocràtics, administratius i polítics, es tindria en consideració la participació de les treballadores i veïnes de Raval, i no ha estat així. Ara es convocarà en quinze dies una reunió, en què els responsables del Catsalut informaran sobre un procés decidit, sobre un projecte aprovat.
Per si no n’hi hagués prou, s’informa sobre una fotografia del projecte guanyador que constarà de 2.500 metres quadrats, quan sempre s’havia parlat que fossin 3.000, espai mínim per poder desenvolupar en condicions l’atenció. S’informa sobre el Servei de pediatria, quan no existeix en l’actualitat. S’informa sobre la implementació de l’ASSIR quan ja està en funcionament des de fa dècades a la cartera de serveis del CAP.
A la fotografia es veu la part de la Capella que es mantindrà, quan sempre havíem entès que es preservava el que tenia valor patrimonial, l’escala i l’absis. A part de judicis estètics, és important saber si implica pèrdua d’espai.
Són preguntes, dubtes, necessitats parlades durant molt de temps que es podien haver tingut en compte i haurien ajudat al fet que tot fos millor, però no ha estat així, per la inèrcia burocràtica o per la voluntat de deixar-nos al marge i això fa mal i ens sembla inacceptable. Els processos han de ser transparents, rigorosos i de bona fe, i s’han de demostrar en els fets.
Esperem que es donin les explicacions pertinents, que es puguin implementar les necessitats manifestades especialment per les treballadores del CAP i que es facin en els temps necessaris. La urgència és tenir un CAP a condicions i està a la mà fer-la sense moltes dificultats.
Un cop més hem de dir: «Disculpin les molèsties, existim!!!». Han estat molts anys per saber com funcionen les coses i exigir respecte. Gràcies als protocols de suport mutu i solidaritat de veïnes i treballadores ocupant l’antiga capella, oposant-nos al projecte del cub i lluitant tossudament per tenir el Nou Cap és avui és possible que es concreti el projecte.
La participació no és escoltar els que en saben, que prenen les decisions i després ens expliquen als que suposen que no sabem i ens concedeixen uns petits marges de decisió per deixar-nos satisfets. La participació és fer el seguiment, conèixer i donar la nostra opinió, abans de prendre les decisions. No és tan difícil d’entendre.
Associació Cultural el Raval-El Lokal, una petita part de la lluita per un CAP Nou al Raval Nord.
Dos mesos després de l’inici de la pandèmia, als treballadors del CAP Raval Nord els hi costa rememorar les sensacions que tenien a l’inici de la crisi sanitària. Però en el que sí que coincideixen és en una paraula que ha anat ressonant al llarg d’aquest període: incertesa. Incertesa per l’evolució de la pandèmia, incertesa pels protocols canviants, incertesa per l’arribada de la vacuna i, ara, incertesa també per l’inici de la desescalada. Durant aquests mesos, la rutina al centre d’atenció primària del Raval Nord, igual que a la resta de centres mèdics i hospitals, s’ha capgirat completament. «Vam passar de fer consultes programades presencials a fer-ho pràcticament tot per telèfon i només atendre les urgències, a banda de tots els seguiments domiciliaris dels pacients aguts i d’aquells que requerien cures diàries», explica la directora del CAP, Anna Romagosa.
En els centres d’atenció primària ha recaigut la tasca de filtratge i de seguiment dels casos lleus de coronavirus, una tasca imprescindible per alliberar els hospitals de més pressió assistencial i garantir que només arribessin als centres hospitalaris aquells pacients més greus. A banda d’això, els CAPs han continuat fent el seguiment dels pacients amb altres patologies i també s’han fet càrrec de les residències de la gent gran, identificant possibles contagis de coronavirus i sectoritzant els espais d’aquestes per fer possible l’aïllament de les persones residents afectades, o enviant-les a l’hospital o als hotels sanitaris si convenia.
Una de les primeres mesures que es va establir al CAP Raval Nord per garantir el filtratge i minimitzar el risc de contagi va ser la introducció de circuits diferenciats d’assistència per aquells pacients que venien al centre amb símptomes o sospita de coronavirus i aquells que venien per altres patologies. També es va trucar els pacients que eren grups de risc, com la gent gran o les persones amb patologies prèvies. «Vam identificar aquelles persones més fràgils i vam donar-los-hi les indicacions per dur a terme el confinament de manera adequada, sempre insistint que ens contactessin si necessitaven qualsevol cosa» assenyala Antònia Raya, infermera del centre.
Al CAP Raval Nord s’ha habilitat una garita en desús per a fer el triatge dels pacients. | Èlia Pons
Unes instal·lacions deficients
L’edifici que ocupa el CAP Raval Nord, o CAP Lluis Sayé, va ser dissenyat inicialment, els anys trenta del segle passat, per tractar pacients de tuberculosi, per la qual cosa disposa de diversos accessos i amplis finestrals per garantir una bona ventilació i llum natural. A més, disposa d’una curiosa garita que s’utilitzava per rebre els malalts mantenint la distància de seguretat, que va quedar en desús -s’hi posaven plantes- i que ara s’ha tornat a habilitar amb la pandèmia del coronavirus. «A l’inici pensàvem que el centre era ideal per aquesta situació, però clar, és ideal quan hi ha pocs pacients», explica Raya. El CAP disposa d’unes instal·lacions molt antigues i en mal estat i, per això, els treballadors del centre, amb el suport veïnal del Raval, feia molt temps que reclamaven el trasllat del CAP a unes noves instal·lacions a construir a la Capella de la Misericòrdia. Finalment, després d’un gran pols entre diverses institucions, l’Ajuntament de Barcelona va acordar abandonar l’ampliació prevista del MACBA i la construcció d’un nou CAP en aquest espai.
Les deficiències del centre dificulten la tasca dels professionals amb l’inici de la desescalada. «En el nostre centre les sales d’espera són els passadissos que hi ha davant les consultes i, per tant, no podem evitar que no s’acumuli la gent», explica Raya. «Quan comenci a venir més gent al CAP, s’hauran de mantenir les distàncies de seguretat i això suposa un espai físic que no tenim», afegeix. Aquests impediments faran que als passadissos hi hagi d’haver només unes poques persones i s’hauran de fer malabarismes per poder atendre a tothom. «Haurem d’espaiar les vistes, fer-ne unes presencials i d’altres de telefòniques, i tot això implicarà moltes més hores de feina», assenyala la infermera del centre. Suposarà també més consultes telefòniques. «Farem per telèfon moltes consultes que abans fèiem presencials, però que potser eren tràmits administratius pels quals no cal veure el pacient en persona», explica la directora del centre, Anna Romagosa.
Les sales d’espera del CAP Raval Nord són els passadissos situats davant les consultes, de manera que es farà molt difícil mantenir les distàncies de seguretat. | Èlia Pons
La realitat complexa del Raval
El confinament no és igual per a tothom i en barris com el del Raval, on les rendes familiars són baixes, en alguns habitatges es fa difícil poder fer un confinament en les condicions recomanades. És per això que, el personal del centre, a banda de preguntar als pacients sobre els seus símptomes físics o emocionals, també contempla en l’atenció sanitària si les persones tenen alguna mancança en l’àmbit socioeconòmic. «Sanitat i serveis socials han d’anar de la mà, perquè uns sense els altres són insuficients», destaca la metgessa de família del centre Txell Puig.
Les condicions precàries en les quals viuen moltes famílies del barri són una dificultat afegida a la situació de confinament. «Hi ha famílies que viuen en infrahabitatges i en pisos molt petits on viu molta gent, sense ventilació i amb unes condicions molt precàries», explica Laura Miguel, treballadora social del CAP. En aquestes condicions, diu, es fa impossible mantenir la distància de seguretat entre els convivents del pis. I la situació es complica més si una persona del pis té símptomes de coronavirus. «A l’inici de la pandèmia, vaig anar a un domicili d’un possible positiu en covid-19 que vivia amb nou persones més», explica Romagosa. «És molt difícil que una persona es pugui aïllar en aquestes condicions i, per tant, en aquests casos el que fem és recomanar que vagin a un hotel sanitari».
Aquesta constant comunicació amb els pacients i l’interès per les seves necessitats a vegades es fa difícil per telèfon, especialment quan els pacients són persones migrants que no parlen massa ni català ni castellà. «A vegades no acabo de saber si m’han entès. Abans de la pandèmia, moltes vegades podíem demanar que ens passessin amb alguna persona que parlés l’idioma o, fins i tot, al CAP venien traductors, però ara es fa molt més difícil», explica Laura Miguel. A més, segons el personal del CAP, el contacte telefònic perd part de l’essència de la seva feina. «Jo crec que, en general, no ens acabem de trobar còmodes amb aquest sistema. A la primària tenim poques proves diagnòstiques, però el que sí que tenim són els nostres ulls, les nostres mans i que coneixem els nostres pacients. Amb el contacte telefònic es perd una part de l’essència i del poder terapèutic que té l’escolta, el cara a cara, una abraçada o una agafada de mans», explica Txell Puig.
La complexa realitat socioeconòmica del barri ha afectat també a la salut dels veïns. De fet, està demostrat que els factors socials i emocionals d’una persona repercuteixen clarament en el seu estat de salut. «Una situació socioeconòmica difícil influeix molt en el nivell d’ansietat i angoixa d’una persona. L’estrès provoca que dormis pitjor i això, a la llarga, acaba afectant a tot el cos», destaca Romagosa. En la mateixa línia, Antònia Raya apunta que no serveix de gran cosa descobrir una cura molt eficaç per combatre el coronavirus si una persona no té diners per pagar-se el menjar o no té un habitatge digne on viure.
Recorre als serveis socials per primera vegada
Al Raval moltes famílies són usuàries dels serveis socials, però amb aquesta crisi s’ha vist augmentat el nombre de famílies que necessiten aquests serveis. «Hi ha persones que per primera vegada han hagut d’acudir als serveis socials. Moltíssima gent que vivia de l’economia submergida i subsistia sense cap prestació ara s’ha quedat sense feina i sense res», explica Laura Miguel. També, diu, hi ha molta gent afectada per ERTOs o que no cobra l’atur perquè feia poc temps que treballava i ara no té diners per pagar-se el menjar. Així doncs, la demanda d’ajuda ha pujat exponencialment, però els treballadors dels serveis socials segueixen sent el que són. «Són serveis que ja estan normalment al límit de per si i amb aquesta situació això encara s’ha agreujat més. Els serveis públics no donen l’abast», explica Txell Puig. En aquest sentit, les xarxes de suport mutu organitzades pel veïnat estan jugant un paper fonamental per ajudar al subministrament d’aliments i medicaments a les persones que ho necessiten.
Aquests moviments autoorganitzats, però, no poden durar per sempre. «Com a mesura puntual està molt bé, però no és sostenible que entitats i persones majoritàriament voluntàries carreguin aquest pes. Crec que s’ha de fer un reclam a l’administració i, de la mateixa manera que es va invertir per ampliar les UCIs i construir hospitals de campanya, s’ha de posar remei a aquestes conseqüències econòmiques de la crisi sanitària», reivindica Puig. Segons Antonia Raya, el que caldria fer és començar a fer plans de barri. «Cada barri té unes peculiaritats i s’haurien de fer plans adaptats a la realitat social d’aquests, no des dels despatxos, sinó des de la gent que estem atenent els pacients a primera línia».
Al CAP Raval Nord s’han començat a fer els test PCR a les persones amb símptomes de coronavirus. | Èlia Pons
El temor al col·lapse i la necessària injecció de personal
Amb l’inici de la fase de desescalada, a les treballadores del centre els preocupa la sobrecàrrega de l’atenció primària i que es pugui arribar a un cert col·lapse del sistema. És cert que hi ha menys infectats, però tots els pacients donats d’alta retornen a la primària per fer-se el seguiment de la malaltia. A banda, els CAPs segueixen fent els controls a les residències i també han d’atendre tots els pacients amb altres patologies i altres pacients que, si no es pot fer per via telefònica, han de venir al centre a visitar-se. A això se li suma fer les proves PCR a les persones que han iniciat símptomes de coronavirus, preferentment transcorregudes 24 hores des de l’inici dels símptomes.
«Tot això ho fem amb el mateix personal que teníem abans de la pandèmia, que ja era just», explica Raya. «O hi ha una injecció de recursos humans per poder donar resposta a la complexitat que suposa treballar enmig d’una pandèmia amb una població que ja té moltes mancances des del punt de vista socioeconòmic, o no sé com ens ho farem», assenyala la infermera del centre. Però aquesta necessitat d’augment de personal no és una demanda nova. Ja fa anys que, des de l’atenció primària, un dels àmbits més castigats per les retallades, es reclamen unes millores que no acaben d’arribar mai.
Per aquest motiu, el personal del CAP reclama una major inversió en sanitat pública, passant també per unes millors condicions laborals. «Està molt bé que se’ns reconegui la feina, però jo crec que els aplaudiments de les 20 s’han de materialitzar cap a un reclam d’unes millors polítiques en matèria de sanitat pública», reivindica la metgessa de família Txell Puig. La primària, però, segons les professionals, no ven ni fa negoci, perquè no suposa grans descobriments ni altes tecnologies. «Nosaltres som més com les formiguetes que anem contenint, que sostenim les angoixes, les pors i els dols de tota la família, i fem el seguiment més proper», conclou Puig.
El dia 20 de novembre es va fer públic que el CAP del Raval Nord s’ubicarà a la Capella de la Misericòrdia. Queden enrere 8 mesos d’ocupació com acció directa envers la manca de solucions per part de les autoritats responsables. Més d’un any de lluita intensa pels membres de la Plataforma CAP Raval Nord digne! (@RavalNord) i 11 anys d’espera per l’assignació d’un nou edifici ja que l’actual havia quedat obsolet i presenta greus mancances d’espai, accessibilitat i seguretat.
Des del setembre del 2018, quan es va constituir la Plataforma, veïnes i treballadores del CAP han realizat diferents accions i han mantingut, amb perseverança i contra tot pronòstic, la pugna per a què el CAP del Raval Nord es construeixi a la Capella de la Misericòrdia. No ha sigut gens fàcil i ha calgut una gran dosi d’optimisme i convenciment ja que qui també competia pel nou equipament era el MACBA i la seva fundació. La diversitat dels membres de la Plataforma també ha fet necessari posar per damunt de les conviccions i les idees personals l’objectiu del bé comú que suposava tenir un CAP digne al Raval Nord. Prioritzar el col·lectiu envers l’individual ha estat precisament la clau de l’èxit!
I és per tot plegat, per la llarga espera, per la intensitat de la lluita i per ser David contra Goliat que la notícia ha estat rebuda amb una gran alegria per les veïnes i treballadores del CAP. Alegria, però sobretot satisfacció i orgull pel barri i per l’Atenció Primària perquè és una victòria dels de baix i això no acostuma a passar.
Aquesta lluita, que neix del cansament d’anys d’espera pel trasllat del CAP, ha anat molt més enllà d’aconseguir un edifici. Ha mobilitzat les principals entitats primaristes de la ciutat que s’han sumat i han donat suport a la reivindicació perquè s’entenia que era fonamental per a la dignificació de l’Atenció Primària. Tenir un CAP on treballar i donar el servei i l’atenció que mereix un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona era una qüestió de justícia social. És doncs, també, una victòria de les que volem una Atenció Primària forta, que sigui l’eix d’un Sistema Sanitari Universal, centrada en les persones i per a les persones.
Davant la sorpresa que ha causat la noticia en alguns entorns, les treballadores i veïnes responen que, el veritablement sorprenent és que per tenir un equipament de primera necessitat com és un CAP s’hagi hagut de fer totes les accions que s’han realitzat. Acció directa com l’ocupació de la Capella, entre d’altres. Perquè no ha estat gratuït. Ha suposat moltes hores d’absència amb les nostres famílies en pro del bé comú i ho tornaríem a fer. Moltes hores de son invertides en preparar debats, entrevistes, mobilitzacions i accions perquè sabíem que només nosaltres i amb el nostre esforç ens faríem visibles.
Amb la distància d’haver passat ja la ressaca de la notícia, el més positiu de tota la lluita, sens dubte, han estat els vincles creats a la comunitat que perduraran en el temps. Diuen els experts que l’Atenció Comunitària és aquella intervenció que millora la salut de la comunitat. En la lluita per un #CAPaLaMisericòrdia s’ha fet una comunitària col·lectiva, nascuda de l’activisme, amb i per a la comunitat. El nou edifici no farà desaparèixer els problemes de salut ni les mancances i dificultats de la població del Raval, però sí que és un impuls d’autoestima per a totes aquelles lluites que hi ha al barri: contra els desnonaments, els narcopisos, el sensesostrisme, la gentrificació, la turistificació, la lluita per espais verds, etc.. Haver guanyat el CAP impregna en el barri la sensació de que si anem juntes tot és possible.
La reflexió final de tot plegat, passa per entendre que si treballadores i veïnes empenyen i perseveren quan els arguments de la reivindicació són coherents, prioritaris, de necessitat i per justícia social tenim més possibilitats d’aconseguir allò que es demana.
Ens hi posem plegades per una Atenció Primària digna i respectada?
Vuit mesos amb la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma veïnal i de treballadores en defensa d’un nou CAP Raval Nord. Vuit mesos fins que finalment se’ls hi ha reconegut que aquest és i serà l’espai idoni pel nou CAP. I tot aquests mesos també fa que els seus membres han seguit treballant, com fan des del CAP actual, per dignificar la vida al barri. La xarxa i la comunitat han estat la prioritat durant aquests mesos de lluita. Al mateix temps, la comunitat també s’ha bolcat amb la lluita del CAP i s’han teixit aliances més enllà de l’assistència sanitària. Perquè com sempre han defensat: una atenció primària forta s’aconsegueix fent barri, fent i sent salut comunitària.
Així, més enllà de reclamar un espai digne per poder treballar i atendre els veïns i veïnes del barri, el CAP Raval s’organitza en altres lluites i s’ofereix per donar veu. Per exemple, aquest diumenge passat, arran de la convocatòria de manifestació per part de la plataforma Aturem la Llei Aragonès, el CAP Raval Nord Digne va quedar mitja hora abans del seu inici per anar cap el punt de sortida. «Us convidem a assistir a la manifestació contra la Llei Aragonès, que pretén perpetuar la privatització dels serveis bàsics», tuitejaven.
Diumenge es movien pels serveis públics i avui dijous es queden a casa per la cura dels professionals de l’Atenció Primària. Ho fan acollint la presentació del llibre «Cuando ya no puedes más. Viaje interior de un médico» del metge de família Enrique Gavilán. L’acte serà moderat per Esperanza Martín també metgessa de família i comunitària que ha posat veu a moltes de les mobilitzacions de l’Atenció Primària.
Com ella mateixa ens explica, l’acte s’iniciarà amb una intervenció de la Plataforma en defensa de la Capella de la Misericòrdia com espai per acollir el nou CAP Raval Nord. «Justificaran la localització però també ens faran entendre la relació que aquest espai té amb la defensa del sistema públic de salut i l’Atenció Primària», diu Martín. Després, ella s’encarregarà d’introduir el llibre i també a Enrique Gavilán: «cal saber qui és ell com a referent dins la medicina de família però també les tres línies que té el llibre».
Esperanza Martín troba important fer entendre que ni l’acte ni el llibre estan dirigits exclusivament a professionals: «als professionals els hi pot interessar l’aspecte laboral que ell narra i viu però en el llibre també parla de la seva vessant com a pacient. Aquest llibre pot ser de gran utilitat per la ciutadania i perquè els pacients entenguin què passa a l’Atenció Primària. Pels professionals també és important veure les paradoxes que es troba un quan es converteix en pacient i de sobte es troba prenent pastilles o anant a teràpia quan mai s’ho havia plantejat».
De la frustració a la crisis fins a fer teràpia i deixar la professió: una història a l’Atenció Primària
A la contraportada del llibre, l’editorial Anaconda Editions explica que «Cuando ya no puedes más és el relat de la crisi personal viscuda per un metge de poble». I és que el doctor Gavilán, metge de primària i de poble, va començar a exercir la medicina a petits pobles del nord de Cáceres. En un moment donat es va veure superat per la situació de la medicina, l’atenció primària i va caure en una depressió. El què ell descrivia com vocació i entusiasme inicials, rebutjar les pressions de les farmacèutiques, posar els pacients per davant de tot va xocar amb un sistema que amb retallades, privatitzacions, caos organitzatiu i que deshumanitza la sanitat, acaba derrotant l’individu.
«Enrique Gavilán va tenir primer la força necessària per demanar ajuda i superar el seu enfonsament, i després ha tingut la valentia d’explicar aquesta dolorosa experiència», tanca la contraportada. I és que el llibre, com ens explica Gavilán per telèfon dies abans de la seva visita a Barcelona, va nèixer fa 4 anys amb un motiu únicament terapèutic. El va escriure al mateix temps que passava per una crisi personal «que estava durant massa» i va ser aleshores quan va decidir asseure’s i posar ordre a tot el que li estaba passant, els seus fracassos i els encerts. No tenia cap intenció de publicar-ho.
Per què ho va fer doncs? L’auge de mobilitzacions arreu de l’estat espanyol que aquí a Catalunya es van materialitzar sobretot amb la setmana de vaga del sector sanitari de finals de novembre, just ara fa un any, va ser un dels motius? «En veure que hi havia molta gent indignada per la situació, que no era l’únic que es sentia així… Em vaig veure reflectit a les imatges de les notícies, en aquella situació d’indignació i ràbia. Va ser aleshores quan vaig decidir publicar la història perquè no era només meva», ens declara el doctor Gavilán.
A «Cuando ya no puedes más» el doctor Gavilán diu «Gran part de la culpa de la pèrdua d’identitat de molts professionals d’atenció primària està relacionada amb el rol social que actualment se li atribueix al metge de capçalera: el metge dels papers. Volants, receptes, informes, justificants i certificats s’amunteguen a la taula de les consultes de qualsevol centre de salut. La gent té dret a demanar, i demana. El metge té el deure de donar, i dóna. I com més dóna, obligat per la petició dels altres sense poder atendre el seu criteri professional, més autòmat se sent i menys persona».
I aquesta situació que descriu en el seu llibre encara no ha canviat malgrat totes les millors que es diuen estar adquirint. El doctor Gavilán actualment gaudeix del què fa. Va deixar la seva feina per ser «insofrible la situació». A més «la relació amb els pacients s’havia ressentit» i va considerar que «era el moment de deixar-ho». El va ajudar molt haver estat en teràpia i haver escrit el llibre. Així i tot, és conscient de la situació. Assegura que l’Atenció Primària no ha millorat i que segueixen havent-hi «moviments respecte a les últimes vagues al sector reflectint aquesta situació de descontentament i abandonament».
I és que el doctor Gavilán assegura que «el terreny està preparat, ja que la sequera en Atenció Primària és tan gran que qualsevol gest serveix, qualsevol espurna es propaga». Així i tot, també fa una lectura derrotista. Explica que a Extremadura, a prop de Placencia, van haver-hi mobilitzacions i fins a un parell de reunions amb el servei extremeny de salut: «es van concretar algunes mesures però van arribar les eleccions d’abril i tot això s’ha oblidat… Si hi va haver promeses de canvi però aquí no s’ha mogut res». Per Gavilán, aquests moviments el què fan és desmobilitzar moltíssima gent.
Justament per la gent que no es desmobilitza està feliç de presentar aquest llibre a la Capella de la Misericòrdia. EnriqueGavilán coneix a EsperanzaMartín des que eren residents i després van seguir sent «companys de lluita». «Quan li vaig comentar la possibilitat de presentar el llibre a Barcelona i li vaig dir de què tractava es va prestar a organitzar-ho. Que escollís al CAP Raval Nord em va semblar molt bé perquè no deixa de ser un símbol molt important d’una lluita no només d’un col·lectiu sinó d’un barri sencer». I és que per al doctor Gavilán, «l’Atenció Primària no és res si no és per la comunitat on està inserida».
Les entitats del Raval organitzades al voltant de la Plataforma CAP Raval Nord digne celebra el que descriuen com una victòria veïnal. I és que s’ha fet públic l’acord que permet que es construeixi al nou CAP del Raval Nord a l’antiga Capella de la Misericòrdia. Aquesta ha estat la reivindicació de treballadors i veïns durant mesos com a «única opció respectuosa per al barri».
En un comunicat publicat després de donar-se a conèixer oficialment la notícia, la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne deia: «Ha estat un triomf dels “de baix” contra els “de dalt”, de la justícia enfront de l’abús i l’arrogància. No ha estat una victòria fàcil, però estableix un precedent que esperem doni ànims a tantes lluites per ajuntar-se i aconseguir els seus objectius. És un triomf per a la gent davant de les retallades en llibertats i drets. Des de fa anys, la lluita per Barcelona es lliura al Raval i avui podem dir que, en aquesta lluita, les veïnes hem guanyat una important batalla tant simbòlica com tangible. Per primera vegada des de la construcció del MACBA, la salut, la vida de les veïnes, pesa més que la col·lecció privada d’una Fundació».
Des de l’Ajuntament de Barcelona la regidora de Salut, Envelliment i Cures ha estat una de les primeres a manifestar-se:
Ha estat difícil i molt més llarg del que hauríem desitjat, però finalment tenim el #CAPalaMisericordiaJA. Un agraïment a la lluita conjunta de veïnes i professionals. Avui és un gran dia on hem pogut fer compatible salut i cultura pic.twitter.com/pkkYKHKS1y
També ho ha fet Gala Pin. La què va ser regidora de Ciutat Vella ha piulat que «mai no va ser un enfrontament entre salut i cultura, sinó un conflicte sobre què passa i qui perd privilegis quan poses el benestar del veïnat al centre i les veïnes lluiten pels seus drets» juntament amb la frase Mario Benedetti «Lo imposible sólo tarda un poco más en llegar»
#ElCAPaLaMisericòrdia
Finalment el CAP va a la Misericòrdia.
El Macba s’ampliarà per la capella del Macba.
Batalla simbòlica i tangible que guanyen les veïnes del Raval.
De justícia, necessari (i obvi)
Enhorabona @NordRaval!!! I felicitats a tothom q ho ha fet possible! pic.twitter.com/1PkAqdc55t
Els escenaris que han situat finalment el CAP a la Capella
Ens despertàvem amb una notícia publicada a El País on s’avançava que el CAP Raval Nord es situaria finalment a la Capella de la Misericòrdia i que pel MACBA es construirà un edifici nou al costat del Convent dels Àngels. Membres de la Plataforma per un CAP Raval Nord digne asseguraven no saber res més que allò que havien llegit a premsa i que, com la resta de moviments socials en defensa d’una sanitat pública i de qualitat, estaven pendents de com s’acabaria resolent la disjuntiva.
La situació a la qual s’enfrontava l’Ajuntament enfrontava a diversos agents: Departament de Salut, Departament de Cultura, Diputació de Barcelona, el MACBA, el mateix CAP Raval Nord i l’espai de la Capella de la Misericòrdia.
La capella estava destinada a l’ampliació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) però just al mes de maig de 2018 el conveni de cessió gratuïta d’aquest espai caducava després de cinc anys. Després de diverses discussions entre octubre i novembre de 2018, l’Ajuntament i el CatSalut oferien un possible intercanvi d’espais físics entre l’edifici actual del Sert i la capella de la Misericòrida. El MACBA ho rebutjava al·legant “falta d’idoneïtat” per les seves necessites expositives.
La Plataforma per un CAP Raval Nord Digne va guanyar els suports de múltiples entitats i organitzacions i es va erigir com un agent fort al barri. Pocs mesos després de l’inici de les discussions públiques, la xarxa que s’havia creat va ocupar la Capella de la Misericòrdia on a dia d’avui encara hi segueixen.
La disjuntiva des d’un inici, defensen des de la Plataforma, no era si s’havia de triar cultura o salut. De fet, en boca d’Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord, durant un debat realitzat el febrer de 2019: “a dia d’avui el que cal fer és prioritzar. No és decidir entre Salut i Cultura perquè entenc que la cultura és essencial per la mateixa salut de les persones”. Així, el que plantejaven ja aleshores des de la Plataforma en defensa del CAP Raval Nord era trencar aquesta dicotomia i qüestionar el model de ciutat pel qual s’estava apostant en no prioritzar recursos per al CAP Raval. Els fets que van conduir cap aquí el debat els vam explicar en un article que vam definir com «la cronologia de la modernització cultural però no veïnal del Raval«. I és que el Raval disposa de 9 equipaments culturals enfront l’únic CAP que hi ha per salut.
La Plataforma demana ara als responsables «que es posin les piles», que ja fa 13 anys que esperen. A més, en aquest sentit, si bé agraeixen tot el suport rebut i la xarxa creada, destaquen que no tot és positiu. «Sempre hi ha els seus peròs», diuen. I és què lamenten que «l’ampliació del MACBA, una ampliació qüestionada per la infrautilització de molts dels espais dels quals ja disposa, elimina una mica més d’espai públic, tan necessitat al Raval». Afegeixen que no entenen la necessitat d’aquesta ampliació i que continuaran «lluitant per vigilar que es compleixin els terminis per a la construcció del nou CAP, així com per replantejar la Plaça dels Àngels en funció de les necessitats veïnals».
La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha dut de nou el punt sobre la revocació de la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia al Ple de l’Ajuntament. Finalment l’ha hagut de retirar però ha explicat que si el presentava de nou era perquè el 22 de febrer es va aprovar una iniciativa ciutadana que va recollir 6.500 signatures recollides i calia una resposta. A més, a canvi de retirar el punt, ha demanat que abans que acabi el mandat ha d’haver la cessió en ferm dels terrenys per part de la Diputació de Barcelona. Davant la valoració del CatSalut per l’espai del cub, Pin ha explicat que tot i orientar-se pels requisits del servei, el que ells diguessin «no podia ser un xec en blanc». Apuntava que en termes urbanístics i per a les veïnes, la Capella seguia sent millor alternativa que el cub.
La reacció de la majoria dels grups municipals amb excepció de la Candidatura d’Unitat Popular ha estat acusar Pin, Colau i Barcelona En Comú d’iniciar la seva campanya amb la discussió al voltant de la ubicació del CAP Raval Nord i no fer res més que buscar la confrontació.
El Partit Demòcrata ha qualificat de vergonya que es portés de nou el tema al plenari quan hi ha acord entre el CatSalut, el Govern i la Diputació. Ciutadans ha parlat d’irresponsabilitat política i ha acusat el govern de l’Ajuntament de crear conflictes i els hi ha preguntat perquè segueixen enfrontant cultura i salut. El PSC en la mateixa línia ho ha titllat d’incomprensible i també ha utilitzat la idea d’acusar BEC de sentir-se més còmodes en el conflicte. El PP és qui més ha incidit que el govern utilitzava el MACBA com a míting de campanya electoral
ERC ha declarat astoració davant l’exigència de compromís a canvi de retirar el punt donat que «Patrimoni ha fet les valoracions, hi ha una diferència de quantitat efectiva, tothom està disposat a signar-lo i el CatSalut ha dit que el CAP al cub és millor, que tindrà 10 consultes més i serà un edifici de nova construcció». Al torn de rèplica, Pin ha respost: «el senyor Coronas ens ha donat ara més informació que la que teníem per part del Partit Demòcrata i per això demanàvem el compromís».
Tot i això, ERC, qui també ha fet callar els veïns en un moment donat, ha demanat al govern que deixessin de fer «de músics del Titanic: el vaixell s’enfonsa, vostès segueixen tocant la seva musica i a sobre desafinen ja n’hi ha prou».
La CUP, com sempre, a banda del govern de Barcelona En Comú ha estat l’única que ha defensat la reivindicació de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne. Eulàlia Reguant ha criticat que els grups municipals acusin que parlar del CAP sigui generar conflicte quan qui l’ha generat és «qui s’ha dedicat sistemàticament a aquells que han volgut privilegis en comptes d’escoltar les veïnes». Tampoc entén com tothom «s’omple la boca parlant del dret a la salut» i que després, quan es miren les conseqüències, «ningú pensa en el dret a la salut, ja que ningú pensa què supondrà traure les zones verdes, ni les afectacions per a les veïnes de l’ampliació de les voreres per a les ambulàncies, ni el que suposarà això pels veïns de Joaquim Costa. Només pensen en preservar la Capella de la Misericòrdia pel MACBA i aquí alguns s’haurien de plantejar a qui responen».
Gala Pin ha tancat el punt del ple traslladant que l’Organització Mundial de la Salut diu que hi hauria d’haver 15 metres quadrats de zona verda per habitant en una ciutat i que mentre en Barcelona només en té 7, el raval es queda en 3 metres quadrats. Tot i indicar que si hi ha consens polític, el govern no posarà cap trava per tal de construir el nou CAP, han deixat clar que el MACBA té alternatives, que el cub no és la millor opció pel CAP i que a vegades el PDeCAT «se n’oblida que la ciutat s’ha construït sobre molts conflictes i necessitats invisibilitzades que fan què 13 anys després haguem d’estar en aquesta situació».
Una situació que per la CUP, com han indicat en el torn de rèplica, també aplaudit per les veïnes, està blindant el model de ciutat que s’ha construït a les esquenes de les veïnes del Raval. La CUP ha indicat que no garantir els seus drets és expulsar la gent del barri i ha recordat amb això que decidir sobre el CAP i el MACBA «no és una discussió sobre edificis, és una discussió per parlar de les veïnes». Una població que si ve ha perdut avui al ple, està organitzada des de fa mesos i «aquí sí que ha guanyat».
El punt ha acabat amb crits de rebuig per part dels membres de la Pataforma per un CAP Raval Nord Digne presents al consistori. Davant això, l’alcaldessa, que en tot moments havia demanat calma i respecte pels torns de paraula, ha volgut defensar les veïnes. «Demano barri sempre a les veïnes que respectin els torns però també és cert que si els grups municipals en fan referència com si els veïns no tinguessin criteri propi, és normal que saltin», ha dit Ada Colau als grups municipals. Grups que han saltat exigint-li que com a moderadora no podia prendre part, que no tenia dret a renyar-los i que deixés de provocar.
Aquest matí es celebrarà a l’Ajuntament de Barcelona el plenari del mes de maig amb diversos temes al seu ordre del dia. Un d’ells, arrossegant-lo del passat Ple municipal va encarat a «desestimar íntegrament les al·legacions formulades el 31 de gener de 2019 pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)», «extingir la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de la finca situada al carrer de Montalegre núm. 4, atorgada per acord del Plenari del Consell Municipal de data 28 de juny de 2013 a favor del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)» i «recuperar immediatament la possessió de la finca» per part de l’Ajuntament.
Si això s’aprova, la Capella de la Misericòrdia quedaria lliure de nou per poder, per exemple, ser l’espai per la ubicació del nou CAP Raval Nord com defensa la plataforma veïnal per un CAP Raval Nord digne. Però davant l’opció de situar el CAP a l’espai del cub, per un acord entre el Departament de Salut i la Diputació de Barcelona i després que ahir el CatSalut donés el vist i plau tècnic a aquesta proposta, les veïnes del Raval van sortir ahir de nou al carrer. La manifestació va recórrer els carrers de Ciutat Vella i va acabar a plaça Sant Jaume, a les portes del consistori. En un vídeo realitzat per la Plataforma on es convocava a la mobilització, explicaven els motius pels quals la decisió d’un nou CAP no es pot seguir dilatant. Expliquen que les treballadors i usuaris del centre fa més de 13 anys que demanen una nova ubicació, ja que l’actual no compleix amb les normes mínimes d’accessibilitat, salubritat i seguretat
Des de la Plataforma, tot i saber que «ERC, PSC, PDeCAT, Cs i PP s’han posicionat en contra i volen mantenir la cessió al museu», segueixen demanant que es «revoqui l’acord amb el MACBA i que aquest espai es cedeixi per al nou CAP». També opinen que la proposta del cub «no és viable i menys en els terminis que anuncien». Davant això, i com avís al consistori, anunciaven que continuarien amb l’ocupació de la Capella fins que no es trobés una solució perquè «la salut de les veïnes del raval no pot esperar més».
Paral·lelament a les accions de la Plataforma i a banda de la manifestació de la tarda, els treballadors dels Centres d’Atenció Primària estaven convocats a les 14h a les portes dels seus llocs de treball per demanar «el CAP Raval Nord a la Misericòrdia Ja».
El CatSalut valida el cub però incideix que la decisió és de l’Ajuntament
Tot i la determinació per ubicar el CAP en aquest espai, el Servei Català de la Salut presentava just el dia abans al Ple unes conclusions pel que fa a l’alternativa d’establir al CAP al cub. Amb dues alternatives «idònies», el CatSalut opinava que al Ple d’avui es podria desencallar la ubicació definitiva del CAP Raval Nord.
Les dues alternatives possibles per ubicar el nou CAP Raval Nord de Barcelona avalades pel CatSalut són l’espai conegut com «el cub», just a tocar del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la capella de la Misericòrdia. Que de novembre a ara es tinguin dues opcions sobre la taula, per Adrià Comella, director del CatSalut, els fa ser optimistes. En roda de premsa, Comella ha deixat clar que l’última paraula la té l’Ajuntament de Barcelona: «el consistori és qui ha de decidir la ubicació final. Ens agradaria que s’acabés aquest mandat amb una decisió presa de quin serà el futur del nou CAP Raval Nord».
En fer aquestes declaracions, també han explicat que han enviat els estudis amb pros i contres de les dues opcions que hi ha ara mateix sobre la taula a tots els grups municipals, amb qui també han mantingut converses.
Ubicar el nou CAP a l’espai conegut com “el cub” suposaria que el centre disposés 500 metres quadrats més que l’opció de la capella de la Misericòrdia i hi hauria també unes 10-12 consultes més. L’edifici seria d’una planta baixa més 4 pisos.
Aquestes consideracions no són vàlides per la Plataforma que considera que el cub «seria un edifici sense llum, falta d’accessibilitat per les ambulàncies, afectacions per les veïnes i sales d’espera petites». Afegeixen que es perdrien zones verdes i una de les poques oxigenades en un barri densament poblat i amb pocs espais oberts. Denunciaven a més que hi ha alternatives per evitar això que ningú està tenint en compte com per exemple que l’ampliació del MACBA es fes aprofitant el pàrquing de la plaça dels Àngels.
O dit en català, perquè ho entenguin millor alguns, que cadascú carregui amb el seu mort, en aquest cas no es tracta de mort biològica (que potser també) sinó responsabilitats i conseqüències socials i polítiques dels seus actes i les seves decisions.
Parlem, una altra vegada, del CAP del Raval Nord cap a la Misericòrdia. En aquesta lluita de les classes populars contra les elits de la ciutat i els seus subordinats com ara ho són determinades institucions, empreses i partits polítics.
En aquesta lluita eren d’esperar resultats a curt termini però les forces i els mitjans encara són molt desproporcionats. Per una banda una institució «cultural» de les elits que representava el poder: la presidenta del museu, la Sra. Ainhoa Grandes és a la vegada consellera del Grup empresarial immobiliari «Renta Corporación» conegut a Barcelona i al Raval per la seva història immobiliària. Cal veure els interessos econòmics que participen en aquesta institució: banquers (la Caixa i Banc de Sabadell) i multinacionals (com Abertis d’autopistes, Agroaliment del grup Carulla amb 35 empreses d’alimentació i cosmètica, Naturgy de Gas Natural, i altres).
Per altra banda les entitats ciutadanes i els treballadors del CAP, gent sense poder, que els d’abans diuen que estan manipulats (?), són la plataforma de defensa del CAP Raval a la Misericòrdia: entitats del Raval, la FAVB, la Marea Blanca, Rebel·lió Primària, La Capçalera, FOCAP, alguns sindicats no majoritaris i dues formacions polítiques municipals (sense estructura de partits tradicionals) i altres. Aquests han aconseguit 6.500 signatures per portar el tema al Plenari municipal i 500 adhesions del món de la cultura.
Però als del «costat fosc de la força» els hi donen suport en els seus interessos, oposats als de la ciutadania i la Salut, altres partits tradicionals: PP, Cs, PDeCAT, PSC i ERC, que han negat (de moment) els interessos ciutadans i defensat els «interessos» de les elits (del capital), perquè són els seus servidors, perquè no podien permetre, a prop de les eleccions, que partits d’esquerres guanyessin la partida, i fonamentalment per deixar clar qui mana encara a la ciutat i al país.
Espero que els ciutadans els hi facin carregar amb el seu mort.
Estic convençut que si el dilema CAP o MACBA a la Capella de la Misericòrdia fos entre fer una escola de música municipal -equipament del tot necessari i absent no només al Raval sinó a tot Ciutat Vella- o un nou CAP a l’espai que actualment ocupa la Capella, no hi hauria dilema, s’hi faria un nou CAP i es buscaria una ubicació adient per a fer-hi una escola de música, municipal. Difícilment ens podem imaginar un context on grups de veïns defensessin la necessitat de disposar una escola de música a cost de renunciar a l’únic espai on s’hi pot construir un nou Centre d’Atenció Primària per deixar enrere l’actual amb greus mancances infraestructurals. És una qüestió de prioritats en un barri on prop del 80% de la població no té cap cobertura sanitària a banda del servei de sanitat pública.
Com també és una qüestió de prioritats bloquejar la construcció d’aquest equipament sanitari a la Capella de la Misericòrdia. Un bloqueig encapçalat per la fundació del MACBA presidida de manera honorífica ni més ni menys per la Reina d’Espanya, Sofia, i de manera executiva per Ainhoa Grandes Massa, consellera de l’empresa Renta Corporación, empresa immobiliària que ha deixat un rastre de desnonaments al pas de la seva activitat econòmica. Una fundació impulsada econòmicament per Abertis, Agroalimen, La Caixa, Coca-Cola, El País, Freixenet, Banc Sabadell, Fundació Puig, La Vanguardia i Naturgy.
A la vista de qui encapçala la campanya per evitar que el CAP es faci a la Capella, i dels èxits que han obtingut en aquesta estratègia de bloqueig, de moment, es fa fàcil d’entendre en quin ordre de prioritats queda l’accés a la sanitat pública i de qualitat per aquests personatges, organitzacions i partits que els donen suport. És tan fàcil d’entendre que les organitzacions i partits que han triat prioritzar els interessos de determinats lobbies econòmics en detriment de les necessitats dels veïns del Raval, han de posar en marxa la maquinària de la propaganda a ple rendiment per mirar de generar confusió.
La primera gran cortina de fum -que encara fumeja- va ser voler fer creure que la cosa anava de sanitat contra cultura, sí?, segur? Veiem…
Des del 2014 el MACBA disposa del Convent dels Àngels, prèvia habilitació de l’equipament municipal -és propietat pública, de l’Ajuntament- a cost 1.5M€ per a les arques municipals, l’ús principal d’aquest espai -segons es va dir en aquelles dates- havia de ser l’ampliació de l’espai expositiu. A dia d’avui els espais del convent no són emprats com una extensió de la proposta cultural del MACBA: es lloguen al millor postor, per festes, promocions, reunions, filmacions…dels 1.600 € la mitja jornada als 6.800 € la jornada completa, segons l’espai, fins a 5 ambients diferents. Pràcticament 1.800 m².
Arribats a aquest punt, algunes preguntes, a l’aire: Si no se’n fa ús expositiu perquè gestiona l’espai el MACBA i no l’Ajuntament? Quina credibilitat té la urgència de més espai que fa el MACBA quan no fa ús de tot l’espai de què disposa? Quina garantia hi ha que la Capella de la Misericòrdia no acabarà fent funcions d’equilibri pressupostari com ha passat amb el Convent?, calen més equipaments culturals al Raval però aquests han d’estar en mans de fundacions com les del MACBA? Sanitat contra Cultura?, sí? Fins i tot nombroses persones del món de la cultura de la ciutat han negat rotundament que el problema amb el nou CAP al nord del Raval pogués ser plantejat en aquests termes, però hi ha qui segueix obstinat a posar el centre en el conflicte d’interessos entre aquestes dues necessitats vitals.
Tot i això els escuders dels interessos econòmics de la fundació del MACBA -PDeCAT, Ciutadans, ERC, PSC i PP- segueixen obstinats en la seva estratègia de confusió a base d’estirabots histriònics com ara deixar sense zona de pràctiques les estudiants d’arqueologia de la UB Raval, encabint en aquest espai de la universitat el nou CAP, una proposta d’ERC que pretenia posar fi a la pugna entre «Sanitat i Cultura» per convertir-la en la triada Sanitat contra Cultura, i Cultura contra Educació, brillant.
Els escuders afirmen amb vehemència que el que fan, ho fan en benefici dels veïns del Raval, veïns que estan ocupant la Capella de la Misericòrdia per exigir que allà s’hi faci el CAP. Exactament què és el que fan en benefici dels veïns?, mirar de garantir que el MACBA gestioni més espai públic al Raval?
I quan parlem de veïns en el cas del CAP Raval ho fem en el sentit més ampli, actualment la demanda de la construcció d’un nou cap a la Capella de la Misericòrdia aglutina persones de totes les sensibilitats polítiques, TOTES. I per si aquest consens fos poc s’hi afegeixen les treballadores de l’actual CAP del Raval Nord que fa temps, anys, que exigeixen deixar enrere totes les mancances infraestructurals.
Departament de Cultura, Comissió de l’Ajuntament, Ple de l’Ajuntament, i ara també el Departament de Sanitat, tots aquests espais institucionals desoint les veïnes que s’han organitzat, per manifestar-se, recollir milers de signatures, passar a l’acció… com no pot ser d’una altra manera el que s’hauria de fer amb el CAP, la Capella de la Misericòrdia, el Convent dels Àngels i el MACBA ho haurien de decidir els veïns del barri del Raval, ni més ni menys.
Una hora i mitja després de l’inici del ple ha arribat el punt que havia de desestimar les al·legacions formulades pel consorci sobre la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia per part del MACBA. Si la revocació s’hagués donat, s’hagués aconseguit el que els veïns demanaven després de conèixer l’acord que la Diputació de Barcelona i les conselleries de Cultura i Salut van establir ahir: la igualtat de condicions entre CAP i MACBA per a dos espais (la Capella i el cub).
En una primera intervenció, Gala Pin ha explicat que si el punt s’ha dut al plenari ha estat perquè després de 13 anys ja no es pot arrossegar més aquest tema. Sobre l’acord fet ahir, ha manifestat que des del govern de Barcelona En Comú no posarien cap trava però que aquest no els hi dóna cap confiança. Ha recordat de nou que «el Raval necessita un CAP en condicions i hem de prioritzar les necessitats sanitàries dels veïns del Raval».
Donat que alguns grups municipals havien demanat que Barcelona En Comú retirés el punt, Gala Pin ha demanat disposar de la Capella «perquè si al final el CUB no és viable, no podem quedar-nos sense opció». Ha repetit de nou que la necessitat de tenir les dues opcions en igualtat de condicions ve perquè no els hi dóna confiança l’acord. Tot i així, ha explicat que des del govern estan disposats durant l’abril a crear un grup de treball entre Generalitat i Ajuntament que mostri quina és la millor opció.
Les respostes de tots els grups municipals han estat les esperades: l’aprovació per part de BEC i la CUP i la negativa de la resta. ERC, no obstant, ha indicat que si finalment no hi hagués més possibilitat que la Capella, votarien i es decantarien per això per tal d’estar amb els veïns.
La primera intervenció de resposta ha estat del PDeCAT. Xavier Trias ha demanat que es retirés el punt per coherència: «van dir que si les conselleries es posaven d’acord ho retiraríem i s’ha donat aquesta circumstància». Trias ha acusat el Govern de rebre això amb desconfiança i ha afegit que «actuen sempre de destructors» i que no busquen mai l’entesa. «Si hi ha un acord anem a mirar com s’aplica i com traiem el màxim profit». La reacció dels membres de la Plataforma ha fet que l’alcaldessa, moderadora del plenari, hagi hagut de demanar calma.
Ciutadans s’ha estranyat que, després de 13 anys, BEC vulgui resoldre-ho en dos mesos i ha demanat també retirar el punt per coherència. El grup municipal ha aprofitat per fer campanya i culpar tots els governs anteriors tant de la Generalitat com de l’Ajuntament: «La sanitat pública és el primer però justament està així per la deixadesa i les retallades». S’ha queixat de tornar al debat de «confrontar salut i cultura» i, a més, ha denunciat que es facin «escraches» a la seu de Ciutadans per exigir-li una intenció de vot i ha exigit al Govern que deixés de fer electoralisme i populisme.
Davant les paraules de Carina Mejías, un dels membres de la Plataforma, presents com a públic al ple, ha esclatat contra la seva intervenció i Colau ha intervingut per cridar a la calma: «Entenc que pot haver-hi emocions a flor de pell i més quan parlar de serveis bàsics és tant important». Carina Mejías li ha demanat a Colau que controlés l’ordre i l’alcaldessa li ha dit que no li indiqués com havia de fer la seva feina. La tensió ha estat latent durant tot el ple.
Esquerra Republicana de Catalunya ha fet ús del seu torn de paraula per explicar l’acord i concloure que amb aquest guanya la ciutadania. En aquesta lògica ha demanat responsabilitat, ja que com és molt difícil posar d’acord a dues institucions, ara que s’ha aconseguit, cal aprofitar aquest consens. «La regidora va dir que acataria la decisió que prengués el Departament de Salut i ahir en va dir una», han indicat.
El PSC ha valorat que calia «demanar disculpes als professionals de la sanitat pública, als veïns del Raval perquè aquest espectacle ha estat lamentable. Els desgoverns de la Generalitat i de l’Ajuntament han provocat que una solució que es va donar ahir es podria haver donat fa tres mesos».
El PP també ha demanat que es retirés el dictamen de l’ordre del dia perquè des que es va formular l’acord a avui ha sorgit un acord que canviava l’escenari.
La CUP ha lamentat que tothom defugís el centre del debat i el portés cap on cada grup municipal considerés. Eulàlia Reguant ha assenyalat que «aquí el que s’ha fet és esquivar el conflicte que hi ha amb el MACBA i la seva Fundació però no ha importat anar contra les veïnes» i ha demanat que la ciutat no formulés propostes o debats pensant en els interessos dels equipaments sinó que pensés en les necessitats del barri. A més, «cal que abordem qui és el projecte cultural del MACBA, que és un projecte tancat en si mateix com molts dels museus d’aquesta ciutat. Amb aquest debat s’ha reforát la idea del MACBA tancat, el MACBA que busca preservar els seus interessos en contra les veïnes».
Després de les intervencions dels independents, Gala Pin ha demanat que es respongués si es volia revocar o no la cessió d’ús, ja que aquest era el punt del debat i ha entés que ningú havia respost a la demanda concreta.
Davant aquesta petició, PDeCAT s’ha queixat de nou però no ha contestat directament, Ciutadans ha dit que no i ERC ha dit que volia estar amb les veïnes i que, per tant, si no hi hagués cap altra opció que la Misericòrdia estarien a favor. El PSC ha reafirmat creure en l’acord. El PP ha demanat que es retirés de nou per poder dialogar però que, mentrestant, la resposta seria que no. La CUP no ha utilitzat de nou el torn de paraula perquè ja havia manifestat la seva voluntat de vot positiva.
Gala Pin finalment ha retirat la proposta perquè donat que no hi havia acord, si es votava, encara que fos que no, l’informe tècnic es tancaria i caldria obrir-ne un de nou cosa que provocaria que no es votés de nou fins setembre. Així queda en stand by. «Jo hauria d’estar fent una intervenció més enfadada però realment estic trista perquè no entenc que aquí no es vegi la realitat en aquest ple», ha tancat Pin que ha acusat davant l’actitud del PDeCAT que «el govern del senyor Trias no va fer res i ahir surten amb un acord a última hora i han hagut d’estar les veïnes les que s’han hagut de mobilitzar per posar el debat damunt la taula».
Els veïns han abandonat la sala al crit de vergonya.
