Etiqueta: càritas

  • El 10% dels catalans no compra les medicines necessàries i deixa els tractaments per problemes econòmics

    A Catalunya l’exclusió social creix més que en el conjunt de l’Estat espanyol. Les raons són bàsicament dues: la més gran precarietat laboral i l’augment del cost de l’habitatge. En ambdós casos per sobre de la mitjana espanyola. Aquesta és una de les conclusions clau de l’Informe FOESSA presentat per Càritas Catalunya.

    En aquest informe, en termes de salut, destaquen que les situacions d’exclusió impacten de manera negativa en la salut, ja que comporten dificultat per accedir a medicaments, a serveis sociosanitaris o a un règim adequat d’alimentació. En aquest sentit, prop d’un 4% de les persones viuen en llars sense accés a una alimentació bàsica. La dada més rellevant que facilita l’informe és que hi ha 780.000 persones (el què representa un 10% de la població) que han deixat de comprar medicines i seguir tractaments per problemes econòmics.

    Inicien aquesta secció parlant sobre que la desigualtat generada per l’accés als recursos bàsics que queden fora de la competència de la sanitat pública reforça el caràcter exclusiu de la dimensió de la salut, amb una especial incidència entre les persones amb discapacitat. De fet, també conclouen que certes situacions d’exclusió poden tenir el seu origen en problemes de salut o en el desenvolupament de certes malalties. Aquestes situacions poden incrementar el risc d’aïllament i exclusió social en persones amb càrregues associades a la cura de persones malaltes o amb algun tipus de discapacitat. En dades, la incidència de l’exclusió social a Catalunya puja més de 10 punts percentuals en aquestes llars que compten amb alguna persona amb discapacitat o situació de dependència passant d’un 19 a més del 30%.

    El fet què hi hagi prestacions que tot i ser bàsiques no formen part de les competències de les institucions públiques d’atenció sanitària fa que una part de la població visqui en desigualtat per no poder accedir per motius socioeconòmics. Serien alguns exemples l’atenció odontològica, l’atenció òptica, l’accés a ajudes tècniques, els recursos protèsics o la salut mental.

    Una última dada que també vol fer palesa l’informe FOESSA és que si bé de mitjana el 17% de les persones es troben afectades per dificultats de salut, aquesta xifra puja fins el 78% de les afectades quan ens fixem en les persones en situació d’exclusió social severa.

  • Càritas multiplica per quatre les ajudes per a alimentació durant la crisi

    La crisi segueix castigant les llars catalanes i això ha fet que en els últims 4 anys hagi augmentat un 4% la pobresa severa a Espanya, arribant al 10,6% de la població. Càritas Diocesana de Barcelona denuncia que les famílies cada vegada són més pobres i han de recórrer durant més temps a menjadors socials o xarxes de distribució d’aliments. Davant d’això, el director de l’entitat, Salvador Busquets, reclama a les administracions una renda garantida de ciutadania, un parc d’habitatge de lloguer social i un nou sistema econòmic i productiu que promogui l’economia social. Es queixen també que no són ells els que han de “garantir el dret a l’alimentació i el suport a les famílies, sinó que això és feina de l’Administració”.

    A l’informe ‘Fràgil. L’alimentació com a dret de ciutadania’ Càritas ha explicat que les ajudes destinades a alimentació que donen des de l’entitat s’han multiplicat per 4, passant de mig milió d’euros el 2007 a 2 milions d’euros el 2016. Això ho associen al fet que el poder adquisitiu de les famílies és un 9% més baix en relació a l’any 2010. El risc de pobresa relativa a Catalunya, un 19%, segueix estant per sobre de la zona euro, que es troba al 17% actualment, però es troba per sota de la mitjana espanyola, que és del 22%.

    Una de les solucions “transitòries” de Càritas és la Targeta Solidària, una targeta que permet comprar en diferents establiments alimentaris amb l’objectiu de “mantenir a les persones empobrides poder comprar amb autonomia als establiments comercials d’alimentació per mitjà dels ajuts econòmics que reben”. 450 famílies disposen d’aquesta targeta a Catalunya, unes 2.300 persones. L’organització ha destinat uns 350.000 euros a aquesta solució i 350.000 euros més perquè més de 2.000 persones puguin comprar aliments.

    L’adjunta d’Acció Social de Càritas, Mercè Darnell, ha explicat que l’alimentació no es tracta només dels àpats diaris, sinó que “forma part de la socialització de la persona” perquè “estreny vincles, marca pautes socials i transmet cultura”. Darnell també ha destacat el risc que corren les persones de perdre hàbits com anar a comprar o gestionar l’alimentació familiar i per això ha reivindicat l’ús de la targeta solidària.

    S’estanca el mercat laboral i creixen les desigualtats

    A l’informe també han associat l’estancament del mercat laboral com un dels principals factors de risc de pobresa relativa, juntament amb la caiguda del 6% del salari mitjà. Actualment, 900.000 persones cobren menys de 657 euros al mes a Catalunya. Un dels riscos és també la cronificació de la crisi i el temps que fa que moltes persones no cobren cap prestació d’atur.

    Segons l’índex Gini, Espanya és el tercer país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Romania i Sèrbia. A Catalunya, la desigualtat entre el 20% de la població amb més ingressos i el 20% amb menys ingressos és de 6 vegades, un punt més que l’any 2007.