Just Deploy It!

Etiqueta: càrrec

  • Ferm suport de la infermeria a Montse Gea després dels canvis en la direcció de Salut

    La Generalitat va anunciar el 10 de gener el nomenament del metge Marc Soler com a nou director general de Professionals de la Salut de Catalunya, en substitució de la infermera Montserrat Gea, la qual cosa va aixecar les crítiques de diverses organitzacions del sector en considerar que la infermeria està menyspreada en els càrrecs de direcció de la sanitat.

    El Consell  de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va lamentar que “el Govern desoeixi les autoritats sanitàries per incorporar les infermeres en alts càrrecs de Salut” i va assegurar que aquest relleu “col·loca Catalunya fora dels territoris que incorporen infermeres en els principals alts càrrecs de planificació de Salut, d’acord amb les directrius de l’Organització Mundial de la Salut”.

    El CCIIC va emetre un comunicat en el qual la degana, Glòria Jodar, va voler “agrair la valuosa i difícil tasca duta a terme per la doctora Montserrat Gea, en uns anys de màxima emergència sanitària i social”, i va demanar que “la reorganització del Departament de Salut no deixi fora les infermeres” perquè “cap govern no podrà construir sense l’aportació estratègica de les infermeres”.

    El Consell feia referència a l’informe de l’OMS ‘Orientacions estratègiques mundials per a la infermeria i llevadoria 2021-202′, que recomana als governs “enfortir el lideratge” d’aquestes professions en els sistemes acadèmics i sanitaris, i recordava que aquest és un compromís subscrit per la Conselleria com a membre del grup Nursing Now Catalunya.

    “Cop dur de la Conselleria de Salut a les infermeres”

    L’Associació Catalana de Direccions Infermeres (ACDI) indicava a les xarxes: “Cop dur de la Conselleria de Salut a les infermeres. El relleu de Montse Gea al capdavant de la Direcció General de Professionals de la Salut mostra la manca de confiança en el talent infermer per ocupar càrrecs de primer nivell”.

    Per part seva, el grup Infermeria Digna deia: “Una llàstima perdre Montserrat Gea”. “No tenir en compte les infermeres en els llocs de decisió és deixar d’escoltar el col·lectiu universitari majoritari del sector”.

    Tres dies després de l’anunci del relleu, el Departament anunciava que Gea serà la nova comissionada del conseller Manel Balcells per liderar el Fòrum de Diàleg Professional, la qual cosa també ha sorprès en el sector. El fòrum està format per professionals de la salut i altres àmbits, com l’universitari, l’econòmic i els serveis socials, i les seves conclusions han de servir com a full de ruta del Departament en les polítiques de planificació de professionals de la salut.

    «Aquest moviment va doldre»

    La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Ester Giménez, indica que els dos canvis en la mateixa setmana han estat “una mica estranys”. “No sabem la realitat exacta. La decisió ens va sobtar, i aquest moviment va doldre com a infermeres. Montse Gea és una persona molt capacitada i sap greu. S’ha de veure quina capacitat de decisió té en aquest fòrum”, afegeix.

    Giménez remarca que, fins ara, la infermeria tenia dues representants en alts càrrecs de direcció del Departament de Salut, el de Montse Gea fins fa poc, i el de l’actual directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi. “La infermeria és un sector que està menyspreat, també la majoria de direccions dels Centres d’Atenció Primària estan formades per metges, només hi ha un percentatge molt petit d’infermeres, quan la feina de direcció la poden fer diferents professionals, i la infermeria té aquesta visió global del sector. És important tenir aquesta visió”.

    Montserrat Gea

    Gea (Lleida, 1976), és diplomada en Infermeria (E.U.Gimbernat) i en Ciències Empresarials (Universitat de Llleida), Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora per la UdL.

    Ha exercit com a infermera assistencial en els àmbits sociosanitari, residencial i de primària, i sobretot en l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida. Especialitzada en polítiques de salut pública i recerca qualitativa per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, va ser la investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), així com també investigadora d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol.

    Ha estat secretària del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya, i responsable de la seva comissió de recerca, i presidenta del Col·legi d’infermeres i infermers de Lleida.

  • Argimon s’incorpora al centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall

    L’exconseller de Salut de la Generalitat Josep Maria Argimon ha estat nomenat director d’Infraestructures Científiques del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, especialitzat en la prevenció de l’Alzheimer i l’estudi de les funcions cognitives afectades per l’envelliment.

    Segons ha informat la fundació, Argimon liderarà un grup multidisciplinari que durà a terme estudis de recerca observacionals i assajos clínics. Serà el responsable d’assolir aliances estratègiques nacionals i internacionals amb d’altres centres de recerca, així com també d’identificar oportunitats i projectes que impulsin la investigació del BBRC.

    Entre aquests estudis s’inclou el desenvolupament de la Cohort Alfa, una recerca sobre la prevenció de l’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives que compta amb més de 2.700 participants i que elabora amb la Fundació “la Caixa”.

    Argimon ha assenyalat que “és un repte entusiasmant incorporar-me a aquest centre de referència internacional. Formar part de l’equip del projecte iniciat per Pasqual Maragall ara fa 15 anys és un privilegi que em permetrà treballar per potenciar la investigació que es fa actualment sobre prevenció de l’Alzheimer.”

    El director de la Fundació Pasqual Maragall, Arcadi Navarro, ha destacat que el BBRC se situa “com a centre d’avantguarda en la recerca de l’Alzheimer i impulsa la tasca que es fa actualment en un moment importantíssim per la malaltia en què s’obre una nova etapa on comença a haver potencials tractaments per a la malaltia”.

    Josep Maria Argimon és llicenciat en medicina i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És especialista en medicina preventiva i salut pública, diplomat en epidemiologia i estadística per la Université Pierre et Marie Curie París, màster en epidemiologia i planificació sanitària per la Universitat de Gales i màster en Medicina Basada en l’Evidència per la Universitat d’Oxford.

    Ha estat conseller de Salut de la Generalitat entre els anys 2021 i 2022 i ha desenvolupat diferents càrrecs en el Servei Català de la Salut, com ara director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS) o director de l’Institut Català de Salut. També ha estat consultor internacional a l’Amèrica Llatina per la Unió Europea i té experiència en la docència a diferents universitats.

  • Begoña Benito, nova directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca

    La doctora Begoña Benito Villabriga ha estat escollida nova directora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) després de compaginar, en els darrers anys, l’assistència, la recerca i la docència en el Campus Vall d’Hebron. És llicenciada i doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona i va realitzar l’especialització en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

    “És un autèntic privilegi per mi tenir l’oportunitat de dirigir el centre de recerca d’un hospital de referència com és l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Gràcies a la feina de tots els professionals i directius que m’han precedit, el VHIR està en la millor disposició per encarar amb èxit els propers anys, que passa per la posada en marxa del nou edifici que ajudarà a donar resposta a molts dels reptes actuals i futurs de la recerca biomèdica”, ha subratllat Benito en obtenir el càrrec.

    La seva trajectòria s’ha centrat en el camp de les arrítmies amb un especial interès, tant clínic com científic, en l’estudi dels trastorns hereditaris causants d’arrítmies i mort sobtada. Per complementar els seus coneixements en aquest camp, ha realitzat diverses formacions en recerca bàsica i experimental i en el maneig clínic i intervencionista de les arrítmies en centres de referència com el Montreal Heart Institute, a Canadà, i el Beth Israel Deaconess Medical Center de la Universitat de Harvard, a Boston, segons ha explicat el centre hospitalari en un comunicat.

    Després de 7 anys d’experiència a l’Hospital del Mar en el servei de Cardiologia i en el grup de Recerca Biomèdica del Cor, l’any 2019 es va incorporar a la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a on entre altres activitats va implementar una consulta clínica específica dirigida a pacients i familiars amb risc de mort sobtada hereditària, en connexió amb la Unitat de Cardiopaties Familiars i Cardiologia Pediàtrica.

    Paral·lelament, com a coordinadora d’Investigació Translacional dins del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars del VHIR, ha desenvolupat la seva activitat investigadora dirigida fonamentalment a l’estudi del remodelat cardíac i les repercussions sobre les arrítmies.

    Com a docent, és professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona i imparteix classes en diversos màsters i cursos de formació continuada.

  • Jordi Ortner, nou director mèdic de l’hospital HM Sant Jordi

     

    El doctor Jordi Ortner ha estat nomenat nou director mèdic de l’Hospital HM Sant Jordi, càrrec que assumeix després de 25 anys de carrera professional vinculada a la gestió sanitària. Ortner serà el responsable de fer efectiu el projecte que HM Hospitales té dissenyat per l’hospital del barri barceloní de Sant Andreu i que culminarà amb l’actualització i ampliació de les instal·lacions, segons ha explicat el grup hospitalari en un comunicat.

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1998, Ortner es va especialitzar en gestió sanitària tot cursant diferents màsters i postgraus, entre ells el Màster en Gestió Sanitària i Serveis Sanitaris de la Universitat de Barcelona (UB), el Programa de Gestió Clínica d’ESADE, el Màster en Gestió i Metodologia de la Qualitat Assistencial Avedis Donabedian i el Programa Avançat de Desenvolupament Directiu per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

    Ha treballat més de 20 anys a MC Mutual, on des del 2019 era adjunt a la Direcció de Serveis Mèdics i Assistencials, i assegura que s’incorpora al nou càrrec “amb la voluntat de treballar al màxim per oferir al pacient el millor servei i una atenció de qualitat i altament especialitzada”.

    Per al doctor Ortner, un dels factors més rellevants per acceptar la proposta és poder “treballar de manera transversal amb la resta de centres del Grup a Catalunya i la resta d’Espanya establint les sinergies necessàries per proporcionar al pacient una atenció personalitzada i multidisciplinària. Tenir l’oportunitat de compartir i debatre els casos amb especialistes de tanta experiència, sens dubte, afavoreix el diagnòstic i el tractament de les diferents patologies”.

    Un dels principals reptes que haurà d’afrontar, ha dit, és “consolidar HM Sant Jordi com a hospital de referència a Barcelona i fer efectiu el projecte del nou hospital”. Per això, haurà de liderar i implantar el pla de modernització de les instal·lacions d’HM Sant Jordi que HM Hospitales té dissenyat per a aquest centre.

    HM Hospitales està format per 48 centres assistencials: 21 hospitals, 3 centres integrals d’alta especialització en Oncologia, Cardiologia, Neurociències i 3 centres especialitzats en Medicina de la Reproducció, Salut Ocular i Salut Bucodental, a més de 21 policlíniques. A Barcelona, ​compta amb els centres hospitalaris HM Nou Delfos, HM Sant Jordi, HM Nens i 3 policlíniques.

  • Xavier Prats Monné, president del Patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau

    El Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha nomenat com a president d’aquest patronat  Xavier Prats Monné, qui ha exercit gran part de la seva carrera professional a la Comissió Europea, on va ser director general de salut i seguretat alimentària.

    El nou president va ser nomenat el 29 de novembre, en substitució de Manel Balcells, actual conseller de Salut.

    Monné, nascut a Tarragona, és llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid, i té un postgrau (DEA) en polítiques de desenvolupament econòmic del Centre International des Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (DESS-CIHEAM, Montpellier), i en Estudis Europeus del College of Europe (Bruges, Bèlgica).

    Ha exercit la major part de la seva carrera professional a la Comissió Europea a Brussel·les on, en qualitat de director general de salut i seguretat alimentària (2015-2018), va ser responsable de les polítiques i programes de la Unió Europea en matèria de salut pública i alimentació.

    Així mateix, va ser el representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, Londres), al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, Estocolm) i a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, Parma).

    Anteriorment, a la Comissió Europea també va exercir com a director general d’educació i cultura, responsable de programes de la Unió Europea com ara Erasmus, Marie Curie i Creative Europe, i representant de la Comissió Europea al Consell de Govern de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, Budapest), una institució creada per la UE amb la missió de reforçar la capacitat d’innovació a Europa.

    Pla estratègic

    Monné s’incorpora al Patronat en ple desenvolupament del nou pla estratègic per reforçar el Sant Pau, i ha mostrat el seu agraïment pel càrrec: “Ara és el moment: no només perquè Sant Pau té una posició de referència en el Sistema Sanitari de Catalunya, sinó també perquè la lliçó que hem après de la pandèmia és la necessitat, la urgència de tenir un sistema sanitari, que sigui fort, que sigui eficaç i que tingui prou recursos. Aquesta és la meva missió, aportar el meu gra de sorra, perquè la missió de Sant Pau es converteixi en realitat i ho faci el més aviat possible», segons ha explicat el centre hospitalari en un comunicat.

    Actualment, és l’assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre amb seu als Estats Units, present en 60 països, que té per missió ampliar les oportunitats educatives arreu del món, i forma part dels patronats de Teach For All a Europa, Espanya i Bèlgica.

    També és el president del Comitè per a Europa de la King Baudoin Foundation (Bèlgica), l’assessor en salut pública de l’Institut Jacques Delors (París), assessor per a iniciatives estratègiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i assessor de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD). És conseller d’ASTANOR Ventures, un inversor d’impacte de capital risc centrat en la sostenibilitat dels sistemes alimentaris.

    Prats Monné també forma part del patronat de diverses organitzacions sense ànim de lucre, entre elles Make Mothers Matter (UNESCO), i del Comitè Científic Extern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre de l’Institut d’Estudis Estratègics de Foment del Treball (IEEF) i del think tank DIKTIO (Atenas).

    L’any 2016 va rebre l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, que l’Estat espanyol atorga en reconeixement al mèrit en els àmbits de l’educació, la ciència, la cultura i la investigació. Prats Monné és doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (URV).

  • Portes giratòries i sanitat

    Els casos de professionals que canvien de lloc de treball entre l’administració i l’empresa privada abunden entre nosaltres en tots els sectors, incloent-hi el sanitari. El fet en si mateix es pot ubicar dins el dret i l’aspiració de tothom a millorar la seva situació personal, professional i econòmica. Els problemes comencen quan el pas des de l’administració a l’empresa o viceversa pot tenir repercussions directes o indirectes sobre l’exercici de l’activitat pública i l’ús correcte dels recursos.

    Des de la porta giratòria es pot fer el trànsit del sector públic al privat o viceversa, però també es donen casos de polítics i directius que li agafen gust a la porta i giren amb ella de forma continuada simultanejant activitats públiques i privades durant llargs períodes de temps sense marejar-se. Tampoc són rars els que utilitzen repetidament la porta i entren i surten en els sectors públic i privat de forma successiva i alternativament.

    Aquest fenomen de les portes giratòries no és propi ni exclusiu de la cultura llatina (la nostra). De fet el terme “revolving door” va ser instaurat pels anglesos. Es dóna en tots els països i sectors d’activitat econòmica i social, però, si es consulten els llistats de casos publicats a casa nostra, es comprova que els sectors de les finances, de l’energia i el sanitari se situen al davant de la resta. Dins la sanitat els intercanvis més freqüents es donen en el camp de la farmàcia.

    No són pocs els que pensen que cal aprendre a conviure amb les portes giratòries i aprofitar les aportacions positives que poden fer els polítics i directius afectats en traslladar la seva experiència i contactes entre els sectors públic i privat. Els que així pensen asseguren que el que cal és actuar sota principis ètics i de transparència i, en tot cas, deixar passar un cert temps en el trànsit entre les dues situacions. Però les coses no són tan simples i la presència de greus conflictes d’interès pot influir de forma més o menys significativa en els processos de presa de decisions.

    A Catalunya el sector sanitari mou una gran quantitat de recursos econòmics, fet que el col·loca en el punt de mira de grups industrials i d’inversió en visualitzar-lo com un gran nínxol de negoci alimentat, en gran part, per diners de procedència pública. Aquest fet pot propiciar la connexió entre les portes giratòries i la corrupció tal com s’ha posat de manifest en exemples amb gran notorietat pública com el cas Innova. Sense entrar en aquesta relació dolosa no deixa de cridar l’atenció la velocitat que ha agafat darrerament la porta giratòria del CatSalut a partir dels recents canvis promoguts a l’Àrea del Medicament.

    En temps com els actuals en què la corrupció està present de forma diària en els mitjans de comunicació cal mantenir-se vigilant i, sense apriorismes, no caure en conductes que puguin induir sospites. La utilització innecessària de les portes giratòries no contribueix precisament a millorar la imatge de la nostra sanitat. Ja ho diu l’aforisme: la dona del Cèsar no solament ha d’ésser honesta sinó que també ho ha de semblar.