Just Deploy It!

Etiqueta: cas Innova

  • El jutge del cas Innova es queixa del «penós» avanç de la investigació per falta de mitjans

    El cas Innova, de presumpta corrupció al municipi de Reus i que porta el nom del grup empresarial municipal, s’eternitza als jutjats de Reus (Tarragona), el que ha valgut una trucada d’alerta per part del jutge instructor, Diego Álvarez de Juan. El magistrat s’ha queixat un cop més a través de dues interlocutòries emeses aquest dimarts, del lent avanç de la investigació, oberta el 2012 després que la CUP de Reus ho portés a la Fiscalia.

    «[Els jutjats d’instrucció de Reus] pateixen errors estructurals tan, tan greus que estan condemnats a sobreviure dins d’un enfonsament insuportable mentre no es creïn més jutjats», ha lamentat el magistrat, que ha definit l’avanç de la instrucció de la causa com «senzillament penós».

    El cas acumula 14 peces separades sota investigació, a més de la principal, i comptabilitza més de 110 imputats. Només una d’aquestes peces pot acumular més de 8.000 folis, com és el cas de la peça 1, relativa a l’empresa d’investigació nutricional Shirota.

    «El sistema pateix de deficiències tan profundes que impedeix l’agilitat necessària en la investigació d’aquests procediments i es corre el risc que les ara presumptes responsabilitats penals acabin diluint-se», ha advertit també en aquesta ocasió.

    El jutge arxiva una peça del cas

    L’estreta relació entre les peces, segons relata el jutge, ha requerit una minuciosa anàlisi per evitar que l’aixecament del secret d’una peça pogués perjudicar-ne una altra. Amb tot, una de les dues interlocutòries emeses aquest dimarts ordena que s’aixequi el secret de la peça separada número 6 i que s’arxivi provisionalment «per no haver quedat degudament justificada la perpetració del delicte que va donar motiu a la formació de la causa». En concret, aquesta investigava les suposades coaccions a l’alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) i la tinent d’alcalde Teresa Gomis (CiU) per part de Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut, per a aconseguir dels dos polítics actuacions en defensa dels interessos d’alguns imputats.

    L’altre acte té relació amb la peça separada número 13. Segons el text, s’aixeca el secret i es dóna trasllat al ministeri fiscal perquè manifesti si hi ha indicis de delicte. La peça investiga el presumpte tracte de favor de l’Ajuntament de Reus, a través dels regidors Teresa Gomis i Miquel Domingo (també de CiU), cap a un empresari i productes de l’empresa Bon Preu. En concret, l’Hospital Sant Joan de Reus serviria de plataforma irregular per implantar un sistema de compra del grup Bon Preu.

    És previsible que en els pròxims mesos la investigació agafi més velocitat ja que des del passat mes d’abril l’instructor va ser rellevat del despatx de la resta d’assumptes i pot dedicar-se en exclusiva al cas.

  • El jutge imposa una fiança milionària a l’exalcalde de Reus, exregidors i excàrrecs d’Innova

    El magistrat que lidera la investigació sobre el cas Innova, Diego Álvarez de Juan, demana 8 milions d’euros de fiança a la vintena d’investigats (antics imputats) en la peça 1 del cas, que té a veure amb la creació de l’empresa d’investigació nutricional Shirota l’any 2007. Segons la interlocutòria feta pública aquest dimecres i per la qual s’aixeca parcialment el secret d’aquesta peça, es mantenen els investigats per la seva presumpta participació en «delictes de prevaricació, malversació de fons públics i blanqueig de capitals». Entre els investigats hi ha l’exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’exdirector d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut Josep Prat o la llavors directora econòmica i financera de l’hòlding municipal Ester Ventura així com exregidors del PSC, ERC i ICV. Tots ells disposen de termini fins al 30 de setembre per aportar les quantitats sol·licitades.

    L’aixecament parcial de la peça correspon concretament a la creació i finançament presumptament delictiu de l’empresa Shirota Functional Foods S.L., presidida per Carles Manté, que havia estat director del Servei Català de la Salut. La investigació es fixa en la constitució per part d’Innova d’aquesta mercantil i també en l’aval que l’Ajuntament de Reus va concedir -a través d’Innova- a Shirota per valor de tres milions d’euros. Aquesta quantitat era la que necessitava una altra empresa, la privada La Morella Nuts, per dur a terme un projecte d’investigació a través del programa CENIT (llançat el 2006 per estimular la cooperació público – privada en investigació industrial) i gaudir d’una subvenció que el Ministeri de Sanitat li havia atorgat.

    S’afiança la tesi, segons el magistrat, que Shirota «va ser un instrument que l’Ajuntament de Reus va posar en mans d’una empresa privada [La Morella Nuts] perquè aquesta es beneficiés d’una subvenció pública». A més, l’Ajuntament de Reus ha hagut d’assumir els deutes de la societat privada (Shirota) -ara ja liquidada- després que aquesta fes fallida i per això hi hauria un presumpte delicte de malversació de fons públics.

    Segons el jutge, l’aval no complia l’interès públic necessari i la participació d’Innova en la creació de l’empresa Shirota es va fer seguint un procés d’opacitat i sense sotmetre’s a informació pública, ja que segons la llei la fundació o la participació en el capital d’altres societats -com era el cas de Shirota- exigia l’autorització expressa i l’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament. «A Innova hi havia un evident interès en que tot es fes en l’opacitat absoluta», s’assegura en la interlocutòria. A més el jutge també afirma que l’objecte social de Shirota -establiment de metodologies pel disseny d’aliments, entre altres- «no és una activitat connexa, complementària ni accessòria de l’objecte social d’Innova». D’altra banda, en el text s’afirma que la participació d’Innova a Shirota s’hauria d’haver limitat en qualsevol cas al finançament del 40% del capital social (i no del 100% com va ser), que és el percentatge de participació municipal en la mercantil.

    «Ignorància deliberada dels implicats»

    De les declaracions dels investigats, el jutge destaca en la interlocutòria que molts d’ells asseguraven que la Junta General d’Innova – on es va votar la creació de Shirota- i el Ple de l’Ajuntament eren el mateix. Sobre aquesta afirmació el magistrat matisa que tot i que els membres eren els mateixos, «les funcions, els requisits i els efectes de les seves decisions en cada cas són molt diferents». A més, assegura que del seu vot afirmatiu que dóna llum verda a Shirota sorgeixen els motius per a la imputació, «desconeixement palmari i presumptament dolós de la legislació local de la qual eren representants públics, democràticament escollits».

    Segons el text, «tots els fets investigats estan informats per una presumpta ignorància deliberada dels implicats que van permetre en l’exercici d’aquesta que diversos milions d’euros sortissin de les arques municipals cap a Shirota amb la finalitat d’acabar engrossint el patrimoni de La Morella Nuts».

    El control sobre Innova, «estrangulat pel poder polític»

    En aquest sentit apunta a Josep Prat, Ester Ventura i Natalia Torrell així com també Lluís Miquel Pérez com «les figures essencials d’un entramat d’empreses municipals que presumptament estava dissenyat perquè no hi hagués cap tipus de control».

    De fet, de les declaracions de l’interventor de l’Ajuntament el jutge dedueix «que les possibilitats de control sobre Innova estaven estrangulades pel poder polític, ja que el volum de l’empresa municipal no es veia correspost amb la dotació dels mitjans humans necessaris a la intervenció de l’Ajuntament». En l’actualitat hi ha 14 peces separades incoades, a més de la peça principal i la suma d’imputats ascendeix a més de 110. La investigació sobre el cas Innova va començar arran d’una denúncia presentada per la CUP de Reus.