Just Deploy It!

Etiqueta: català

  • La Plataforma per la Llengua denuncia un increment de casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans, que «són sistemàtiques i no s’investiguen»

    La Plataforma per la Llengua ha volgut fer arribar als mitjans a través d’una nota de premsa titulada «Crisi a la sanitat pública» unes situacions de discriminació lingüística que cada cop estan anant a més. La Plataforma demana així al Departament de Salut hi posi remei i adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius.

    Aquesta demanda i aquest posicionament públic arriba després de constatar un augment notable de les discriminacions lingüístiques en l’àmbit de la salut. Les denúncies que l’entitat rep per part d’usuaris que han patit alguna discriminació o vexació per haver-se dirigit en català al personal sanitari ja arriben a 20 només durant aquest any 2019.

    Entre els casos que han recopilat, exposen un que va fer sonar les alarmes a les xarxes socials fa relativament poc. El 18 de setembre una mare va acompanyar la seva filla, amb discapacitat psíquica, al CAP de les Corts. L’afectada, en una carta pública, exposa que “la meva filla li intenta explicar què li passa, però no l’entén. Jo li dic que és discapacitada psíquica però de seguida em talla i vol que parlem en espanyol. Li recordo la discapacitat i li dic que ella només parla en català”. Pel que explica, aleshores, la metgessa va contestar que ella està fent aquí la residència pagada pel “Ministerio de España” i que, si vol la visita en espanyol o en anglès pot triar, però que el català no el domina.

    La dona diu que “la visita va ser lamentable, si hagués estat per mi m’hauria aixecat i hauria marxat, però al ser la meva filla la que ho estava patint vaig anar fent un mig a mig (català amb ella i traducció a la senyora)”. La queixa d’aquesta pacient a l’ICS encara no ha rebut resposta.

    Des de Plataforma per la Llengua defensen que «l’existència de personal incapaç de parlar i fins i tot d’entendre el català crea situacions de discriminació i de denegació de l’atenció, a part d’inhibir els ciutadans que volen exercir el seu dret de parlar en català». Així, troben «indispensable que el Govern de la Generalitat i l’Administració vetllin perquè els hospitals compleixin escrupolosament la legislació que protegeix els drets lingüístic dels ciutadans». Creuen que la norma escrita no és suficient si «posteriorment no existeixen mecanismes de supervisió i de correcció que evitin els abusos».

    El dret d’opció lingüística suposa que els ciutadans poden adreçar-se a l’Administració en la llengua oficial que desitgin sense que se’ls pugui denegar el servei. Els ciutadans també tenen dret que els treballadors públics de la Generalitat els parlin en la mateixa llengua.

    Agafant les lleis en mà, la Plataforma explica que l’article 11 de la Llei de política lingüística estableix que «en el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administració […] s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita». Aquests preceptes els desenvolupa per a tot el personal de l’Administració catalana el Decret 161/2002.

    Tot i així, des de la Plataforma per la Llengua creuen que «si s’arriba a situacions de discriminació és perquè l’Administració pública en molts casos no ha exigit coneixements mínims de llengua catalana a l’hora de contractar els professionals que donen servei al nostre sistema de salut, en incompliment de la Llei de política lingüística». A aquest efecte, la Plataforma per la Llengua ha fet una observació de centenars de places publicades al lloc web dels diferents òrgans contractants de Departament de Salut i assegura haver constatat que la majoria d’elles no incloïa el coneixement de la llengua catalana com a requisit.

    La Plataforma per la Llengua considera que l’única solució completa al problema és adequar la contractació del personal sanitari a la legislació, que requereix que estigui lingüísticament capacitat. Tanmateix, per protegir els drets lingüístics dels ciutadans i evitar que aquestes situacions se segueixin repetint en el curt termini, l’ONG del català proposa al Departament de Salut d’adoptar un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius —amb un termini màxim per adquirir les competències lingüístiques mínimes per poder atendre qualsevol pacient en llengua catalana—, la informació als professionals sobre els drets lingüístics dels pacients i la presentació d’un projecte de llei contra les discriminacions lingüístiques. Aquesta legislació ha de preveure un règim d’infraccions i sancions administratives contra els responsables de vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans.

    «No pienso aprender catalán» o hospitals que reconeixen no complir la normativa

    Fa unes setmanes la Plataforma per la Llengua va denunciar que a l’hospital de Figueres un metge d’urgències va dir a una pacient que se li va dirigir en català: «llevo 5 años trabajando aquí y no lo he aprendido, me voy a quedar y no lo pienso aprender, soy venezolano hispanohablante y usted aprendió el castellano». Quan ella va dir que volia seguir parlant en català, tot i que l’atenció per part del metge seguís sent en castellà, el metge va dir-li que allò era racisme. És a dir, com expliquen, «el metge la va discriminar perquè va voler parlar en català i ell es va mostrar orgullós de no parlar aquesta llengua, manifestant que no la pensava aprendre i acusant la pacient de racista pel fet de voler expressar-se en català.»

    Una altra de les denúncies que ha rebut la Plataforma és el cas d’un pacient de l’hospital de Mataró que va adreçar una carta al centre per advertir-lo que en una atenció d’urgències només un de quatre sanitaris s’hi havia adreçat en català i va afegir que en les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme el català no apareix com un requisits necessari.

    Gràcies a la resposta a aquesta queixa, la Plataforma per la Llengua va conèixer que el Consorci Sanitari del Maresme reconeixia que fa 17 anys que incompleix la legislació. L’hospital fuig d’estudi al·legant “dificultats interpretatives tant de la normativa com de les sentències», però assegura que està «revisant els nostres processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball per tal d’incloure l’acreditació del coneixement del català, tal com estableix el Decret 161/2002».

    *En el mes de març de 2019 publicàvem una opinió d’Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua i cirurgià maxil·lofacial, on plantejava que «els ciutadans fan servir menys el català amb els metges que amb la resta de les administracions de la Generalitat. Concretament, un 24,3% menys. I possiblement, sigui culpa nostra, dels professionals de la sanitat».

  • Les intervencions prèvies i la transparència no corregeixen les pràctiques irregulars de l’ICS

    L’Informe de Control Financer Permanent de l’Institut Català de la Salut (ICS) (primer semestre 2015) és un informe que té com a objectiu fonamental el control del bon funcionament econòmic i financer dels centres hospitalaris de l’ICS, comprovant que s’ajusta a l’ordenament jurídic d’aplicació i als principis generals de la bona gestió financera.

    L’interventor, Joan Antoni Luque, fa les seguents recomanacions oportunes:

    • Aturar els pagaments indeguts fent el reintegrament oportú dels imports abonats al personal contraris a la normativa.
    • Donar compliment a la normativa vigent de contractació de personal publicant les convocatòries de personal per tal de potenciar la igualtat d’oportunitats entre els possibles candidats.
    • Establir mitjans per utilitzar els complements retributius variables per a les situacions que s’han creat.
    • Evitar la seva utilització com a complements habituals, el seguiment de les recomanacions desvela que reiteradament es van fent les mateixes irregularitats.

    Però el seguiment d’aquestes recomanacions desvela que reiteradament es van fent les mateixes irregularitats, recollides en diferents informes de terminis de temps diferents, i que, per tant, aquestes no se segueixen.

    Pel que fa als nomenaments de càrrecs de comandament, l’informe diu que «no s’acredita que el procediment garanteixi els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència, que estableix l’article 19, punt 2 de la llei de l’ICS. Tampoc s’acredita el perfil exigit als candidats ni els criteris que s’analitzen i prioritzen en el procés de selecció (pàg. 39), sent aquests requeriments bàsics per la contractació de tot el personal de comandament inclòs el d’alta direcció, quedant només exempts els càrrecs directius dels serveis corporatius de l’ICS, tal com disposa l’article 40 dels Estatuts d’aquesta institució».

    Crida molt l’atenció la indemnització indeguda en el nomenament de la nova directora de centre de l’Hospital de Viladecans, Montserrat Oliveras, que amb data 28 de febrer de 2015, és cessada com a directora assistencial de l’Àrea de Traumatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, i indemnitzada del seu contracte d’alta direcció amb un import de 15.514,94 euros. Dotze dies després del seu cessament es proposada per realitzar les tasques directives en un hospital de la mateixa empresa. Segons el mateix interventor firmant d’aquest document, el Sr. Joan Antoni Guerrero Luque, «no procedeix la indemnització abonada» i la insta a fer efectiu el seu reintegrament a la institució. A les al·legacions, tant la senyora Sara Manjón, directora de Recursos Humans, com el senyor Joan Manel Rebollo, cap de Gestió de Personal, només assenyalen que és l’hospital de procedència, el Vall d’Hebron, el responsable de donar les explicacions oportunes i rescabalar la indemnització, cosa que no aclareixen que s’hagi fet.

    Respecte a la contractació de personal, l’informe destaca que en el 38.3% dels expedients en nomenaments de personal temporal hi ha incidències. L’informe també destaca que no sempre es fa compliment estricte de la borsa de treball en la contractació de personal temporal especialment facultatiu, establert en el Pacte de la Mesa Sectorial, de 29 de juliol de 2010.

    També se subratlla que no s’ha donat solució a les retribucions improcedents posades de manifest en informes anteriors. Per exemple, la indemnització per acomiadament a una persona amb contracte d’alta direcció -que també tenia la condició de funcionari de la Generalitat de Catalunya-, no li dóna dret a cobrar-la. Els càrrecs directius amb contracte d’alta direcció perceben retribucions no recollides en els seus contractes de treball, com són carrera professional, atenció continuada o complement de dedicació exclusiva, incomplint així l’article 4 del Real Decret 1382/1985.

    En les retribucions variables vinculades a la jornada laboral (hores extres, guàrdies i plusos) s’observa que hi ha personal amb contracte d’alta direcció cobrant regularment complements d’atenció continuada i  presència física. D’una banda, això no permet la modalitat contractual, i de l’altra, l’interventor apunta que per la regularitat, constància i repetició dels imports podria tractar-se d’un complement del sou, cosa totalment incompatible amb els càrrecs ocupats.

    Actualment hi ha 493 persones que estan superant el límit previst d’atencions continuades presència física i 147 persones que perceben en retribució variable una mitja mensual que supera els 3.000 euros. L’interventor arriba a recomanar l’aturada dels pagaments i regularitzar els imports indeguts. L’informe es reafirma en deixar constància de l’abonament indegut de triennis a sis persones amb contracte d’alta direcció que no tenen vincle d’estatutari o personal laboral que li generi el dret a aquest cobrament.

    Continua detectant-se personal amb contracte d’alta direcció que percep el cobrament de carrera professional, així com càrrecs directius que reben complement de millora addicional sense que s’acreditin en cap cas la preceptiva autorització de la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal del Consell per a l’impuls i l’Ordenació de la Reforma de l’Administració. També s’apunta la possibilitat que es faci un ús indegut d’un concepte retributiu no justificat, i de forma reiterada, com si es tractés d’una compensació encoberta. De la mateixa manera, s’està fent servir l’abonament de desplaçaments i dietes per encabir pagaments d’altra forma inadmissibles pels conceptes vigents de les taules retributives.

    Per tant, podem constatar l’esforç en transparència que fa l’ICS publicant tots aquests informes de control i intervenció de la institució, però malgrat ser coneixedors de totes aquestes reiterades irregularitats, hi ha poc o cap propòsit d’esmenar-les. És per això que cal preguntar-se si la transparència serveix per donar resposta als problemes reals o només serveix per posar-los en un aparador.

    També val a dir que les intervencions prèvies, pròpies del control públic i exclusives al sector sanitari de l’ICS, es mostren insuficients per prevenir les pràctiques irregulars tant en la contractació, remuneració i altres aspectes financers. No és d’estranyar doncs, que en les fórmules consorciades de gestió sanitària, que només tenen aquests controls a posteriori, apareguin centenars d’irregularitats i grosses, com les que apareixen cada dia a les pàgines dels diaris sobre escapament a dojo de diners públics cap a mans privades.