Just Deploy It!

Etiqueta: Catalunya

  • L’ENAPISC i el Pla Estratègic d’Atenció Primària i Comunitària de Navarra 2019-2022

    S’acaba de publicar el pla estratègic d’atenció primària i comunitària de Navarra, un document que, a més d’analitzar aspectes conceptuals, organitzatius i d’establir prioritats polítiques d’actuació en aquest àmbit, formula els objectius a assolir en un període temporal determinat, relaciona els indicadors que han de permetre avaluar-ne l’acompliment, i, el que és més compromès, especifica els recursos pressupostaris que cal dedicar-hi. Si comparem aquest pla amb l’ENAPISC, podem observar algunes concordances i diferències significatives.

    Els dos plans descriuen els elements conceptuals de la nova atenció primària i comunitària, tot emfasitzant les «declaracions d’intencions» quant a les transformacions estratègiques que cal introducir en el conjunt del sistema sanitari per assolir els objectius dels plans. Tot i que en el cas del pla de Navarra s’insisteix més en el propòsit que la recuperació del paper comunitari de l’atenció primària sigui un element clau per avançar en la reducció de les desigualtats en salut, aquesta també és una finalitat de l’ENAPISC.

    És interessant però constatar que en el pla navarrès s’identifiquen, a partir d’una anàlisi CAME-DAFO, els elements facilitadors i els obstacles per a la seva implantació, una indagació amb la qual aproximar-se a la realitat, de l’entorn i reconèixer les oportunitats i les dificultats presents.

    L’ENAPISC se centra molt en la descripció de la seva filosofia i organització interna i dedica, en comparació amb el de Navarra, una atenció menor a la seva capacitat transformadora del sistema.

    En els dos plans es defineixen amb precisió els seus objectius estratègics finalistes i en el de Navarra, a més, es descriuen els objectius instrumentals així com els resultats previstos per a l’horitzó de l’any 2022 amb dades quantitatives percentuals.

    En el pla de Navarra es delimiten 16 línies estratègiques d’acció, cadascuna amb els seus objectius i indicadors i amb un cronograma detallat de desenvolupament per a cada línia i especificació dels organismes responsables.

    Cal reconèixer la minuciositat de l’ENAPISC a l’hora de detallar els procediments per a desenvolupar projectes comunitaris de promoció de la salut col·lectiva. Una eina que pot ser molt útil per als professionals que la vulguin utilitzar.

    Tanmateix, els documents de l’ENAPISC no especifiquen terminis temporals per al desplegament de la seva planificació i parlen d’un inici en 5-6 territoris que s’hauria hagut de produir però que no ens consta que ho hagi fet encara.

    Tant a l’ENAPISC com al pla de Navarra es parla de partides pressupostàries destinades a les diferents línies d’acció previstes. En el primer cas s’han complert molt parcialment els increments pressupostaris proposats i, en la majoria dels casos, amb dos anys de retard. En el cas de Navarra encara no podem afirmar, per raons cronològiques, si es compliran o no les previsions pressupostàries.

    Malgrat que l’anàlisi comparativa abonaria d’altres consideracions, els navarresos detallen amb més precisió el «com», «quan», «qui» i «amb què» desenvolupar operativament les directrius estratègiques que conté, la qual cosa aporta credibilitat a la proposta. Lamentablement ens costa desmentir la qualificació de «llegenda urbana» que una companya atribuïa a l’ENAPISC fa uns dies a les xarxes.

  • La donació i el trasplantament d’òrgans augmenten un 18% el primer trimestre de l’any a Catalunya

    Durant aquest primer trimestre de l’any 2019, s’han obtingut 105 donants cadàver vàlids, que representen un 18,0% més que l’any 2018. Els donants de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,8%); mentre que els donants de mort en asistòlia (aturada cardíaca) ho fan de forma més destacada (44,1%), gràcies als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca). Des de l’Organització Catalana de Trasplantaments  (OCATT) es destaca l’èxit col·lectiu dels resultats tant gràcies als equips de professionals, hospitals i el model de trasplantament com també a la confiança de la societat en el sistema i, sobretot, a la generositat, solidaritat i valentia dels donants i dels seus familiars, que fan possible aquest èxit col·lectiu, la qual cosa diu molt de la societat en què vivim.

    El consentiment per a la donació, -nombre de famílies que accepten la donació dels òrgans d’un familiar difunt entre totes les entrevistes de donació que es realitzen-, se situa en el 83%, percentatge similar al del 2018.

    El nombre de donants vius, d’altra banda, segueix disminuint: 21 donants fins al 31 de març, un 25% menys (7 donants) que el 2018. D’aquestes donacions, 20 han estat de ronyó i una de fetge. L’OCATT assenyala que aquest fet es pot explicar pels bons resultats de la donació de cadàver, però això no treu que no s’hagi de seguir promovent el trasplantament de donant viu ja que l’evidència científica mostra que és la millor opció terapèutica per als malalts joves.

    De moment, l’Hospital Clínic de Barcelona, amb 21 donants cadàver vàlids i 5 donants vius, és el centre amb més donants gestionats; seguit de prop per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb 19 i 6 donants, respectivament; i l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb 18 i 1 donants, respectivament.

    Més donants es tradueixen en més trasplantaments

    Els trasplantaments a Catalunya segueixen la seva tendència a l’alça, clarament positiva. En concret, durant els tres primers mesos de l’any 2019 s’han fet 337 intervencions, un 18,3% més que el 2018.

    Per tipus d’òrgan, augmenten els trasplantaments renals (16,2%), els hepàtics (29,2%), els pulmonars (15,4%) i el pancreàtics (250,0%). Els cardíacs són, amb dos menys, els que de moment mostren una activitat inferior a la de l’any passat.

    En aquest sentit, l’OCATT ressalta aquesta activitat extraordinària ja que es tracta d’un ritme de trasplantament molt superior a qualsevol etapa anterior. Tot i això, subratlla que la donació i, per tant, la disponibilitat d’òrgans és fluctuant en el temps, però destaca que si se segueix aquest ritme es podria estar parlant d’uns 400 donants vàlids i uns 1.300 trasplantaments al final d’any i aconseguir, per tant, unes xifres espectaculars.

    En aquest cas, és l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron el que, fins al 31 de març, ha dut a terme més trasplantaments: 91 entre receptors pediàtrics (10) i adults. L’Hospital Clínic ha practicat 84 intervencions i l’Hospital Universitari de Bellvitge, 67.

    El 31 de març de 2018, 1.160 persones continuaven esperant un òrgan. Concretament, 1.035 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó; 44, de fetge; 28, de cor; 30, de pulmó, i 23, de pàncrees.

    L’OCATT remarca que aquests bons resultats de trasplantament permeten reduir a poc a poc les llistes d’espera per a trasplantament, tot i l’augment de les indicacions. També s’observa que les llistes d’espera d’òrgans vitals, com el fetge, el cor o els pulmons, són especialment baixes.

  • La Generalitat promet crear el 2019 la comissió per vigilar congressos i webs de teràpies pseudocientífiques

    El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya engegarà a principis de 2019 una comissió de professionals per controlar la difusió de teràpies pseudocientífiques a congressos i pàgines web. La seva creació arribarà gairebé un any després del previst, ja que s’esperava la seva primera reunió pel març passat, tal com va explicar eldiario.es. Salut ha atribuït aquest retard a l’aplicació del 155, encara que quan es va anunciar ja estava en vigor l’article.

    Segons ha anunciat la secretària general de Salut, Laura Pelay, que exerceix les funcions de la consellera mentre Alba Vergés mentre està de baixa maternal, la previsió del departament és signar al gener l’ordre de constitució d’aquesta comissió assessora. «Tots els procediments administratius estan preparats per poder arrencar a principis de l’any que ve», ha manifestat.

    L’organisme l’integraran, a part del Departament de Salut, representants de col·legis professionals com el de Metges, el d’Infermeres i Infermers, el de Farmacèutics i el de Dietistes. També agencies com la de Consum o la de Qualitat i Avaluació Sanitària, l’Institut Català d’Oncologia o el Consell Audiovisual de Catalunya. La comesa de la comissió serà supervisar la difusió de teràpies alternatives no testades i sense rigor científic en congressos, pàgines web, mitjans de comunicació o altres plataformes.

    Si detecten mala praxi professional o informacions que atempten contra la salut pública, perquè generen confusió o desconfiança en els pacients cap als tractaments mèdics, ho podran traslladar a la Fiscalia, al mateix Departament de Salut –que pot obrir expedients sancionadors–, o al Col·legi de Metges de Barcelona, que investiga les pràctiques fraudulentes entre els professionals. Des de 2014, aquests últims han obert 19 expedients contra metges relacionats amb pseudoteràpies, dels quals dos han acabat en inhabilitacions.

    La iniciativa de crear aquesta comissió es remunta a la revolada generada el passat mes de febrer per la celebració a Barcelona del congrés ‘Un món sense càncer’. Davant 700 assistents es van promocionar teràpies sense validesa científica i es van desacreditar els tractaments validats per combatre aquesta malaltia. Txumari Alfaro, el conegut divulgador de remeis naturals, va arribar a recomanar a una pacient que no fes res per avançar en la curació del seu càncer.

    Metges i associacions de pacients fa anys que reclamen més contundència per part de les Administracions per censurar aquests missatges. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha qualificat d’»estafa» moral i econòmica la promoció d’aquestes teràpies, que «utilitzen la vulnerabilitat dels pacients que s’enfronten a diagnòstics plens d’incertesa».

    Demanen la retirada de 14 vídeos de Youtube

    La Generalitat ha posat data a la creació de la comissió durant la presentació d’un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència d’informació falsa sobre el càncer el Youtube i altres plataformes digitals. L’ens que regula la comunicació audiovisual ha analitzat 50 dels vídeos més vists que apareixen si es busca «cura càncer» a Youtube i ha reportat 14 d’ells.

    Entre les publicacions amb informació falsa o pseudocientífica, el CAC ha trobat sobretot remeis sense fonament i crítiques a tractaments com la quimioteràpia. Un d’ells, per exemple, presenta el suc de remolatxa com un remei que ha guarit en 48 hores a més de 40.000 persones. Com a aquest, la major part dels denunciats tenen milions de visites.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Una agència catalana del medicament? Buffff!

    L’independentisme pateix d’una falta de percepció de la realitat que li impedeix generar un discurs racional i raonable. La seva retòrica tracta de convèncer-nos de la lògica d’un discurs amb doble personalitat que barreja arguments de l’autocomplaença nacionalista amb l’europeisme pseudofederal. L’última: des de la Conselleria de Salut es llança la proposta de crear una Agència Catalana del Medicament que hauria de «sancionar» les decisions que de l’Agència Europea del Medicament (EMA), agència a la qual, per cert, aspira la ciutat de Barcelona (amb tot dret) després de la secessió britànica. ¡Cels!

    Els embolics en aquest pantanós tema, ja van començar dècades enrere amb la creació de l’Agència d’Avaluació de la Tecnologia i Recerca Mèdiques que, si no errem, va arribar a tenir més de 60 persones en nòmina en temps de l’exconsellera Geli, tot i que mai va ser més que un òrgan consultiu que va generar bons informes però que, a la pràctica, tot just van tenir impacte en les polítiques sanitàries. L’esmentada agència, dit sigui de passada, era una de les sis agències d’aquestes característiques que existien a Espanya. Veuen vostès quin despropòsit? Al juny de 2010, amb l’ocàs del tripartit i davant la imminent investidura d’Artur Mas a la Presidència de la Generalitat, la susdita agència es va transformar en una altra: la denominació va ser Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, la qual va perir el 2013 de la mà de Boi Ruiz transformant-se en l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS). Ens segueixen? A que no? És el que té la política catalana.

    Ara, amb Puigdemont i Comín, es proposa un Agència Catalana del Medicament que no sabem si serà per reemplaçar a l’AQuAS, retallar les seves competències o simplement sumar burocràcia al Departament de Salut. Més enllà del clientelisme i de crear llocs de treball de dubtosa utilitat a costa de l’erari públic, com és possible que els ciutadans acceptem tanta duplicitat i tant despesa supèrflua amb escassa eficàcia? Hi ha «estructures d’estat» que per defensar millor els drets de la ciutadania, han de tenir necessàriament competències d’àmbit federal, idealment europeu, i si no espanyol. Es tracta de guanyar eficiència, treballar de forma coordinada i respectar les evidències científiques.

    Com és possible pensar en una regulació catalana del medicament? Què pensarà Europa al respecte? Com és possible que Barcelona aspiri amb tota legitimitat a portar-se l’EMA -que més tard o d’hora abandonarà Londres- i que, en paral·lel, Catalunya decideixi dotar-se de la seva pròpia agència? De ben segur que Brussel·les sol·licitarà amb urgència que es desfaci l’embolic i es clarifiquin les posicions. Una Catalunya independent mai podrà ser seu de l’EMA. Com a nació no pertanyent a la UE perdria aquest dret a més de molts més. La mera possibilitat d’una futura secessió hauria de contemplar-se com el principal obstacle perquè Brussel·les es fixi a Barcelona com a futura seu de l’EMA. Un pot tenir vel·leïtats secessionistes però el que no pot ser és ignorant del que això comporta ni justificar políticament el que constitueix un cas d’incompetència o, pitjor, d’irresponsabilitat. I si no és incompetència ni irresponsabilitat és una cosa pitjor: una mentida, una gesticulació més.

    Si us plau, els que vulgui que siguin els responsables últims d’encoratjar les «estructures d’estat» posin una mica de sentit comú en les seves polítiques; donin una imatge coherent capaç de generar confiança entre la ciutadania i les instàncies decisòries de la Unió Europea. No juguin al melic. Catalunya ha de fer una aposta ferma, inequívoca, per endur-se l’EMA a Barcelona i deixar-se d’històries. Les sis, o més, agències que hi ha a Espanya haurien de confluir en un òrgan federal comú, a la manera de la Food and Drug Administration nord-americana per defensar millor els drets a la salut de tots els seus ciutadans i ciutadanes i evitar la medicalització innecessària. Posin al capdavant d’aquests organismes federals a bons professionals, lliures de conflictes d’interès tant polítics com industrials i avancem en la coordinació, en el respecte a les evidències científiques i en la clarificació de competències. I deixin-se d’històries!

  • Neix la Xarxa Oncològica de Catalunya per millorar l’abordatge del càncer

    Un de cada dos homes té probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. En el cas de les dones, una de cada tres té probabilitats de fer-ho. El càncer és una patologia creixent al món i un tema central del sistema sanitari català. L’any 2010 més de 20.000 homes va patir un càncer a Catalunya i gairebé 15.000 dones també en va patir un. El Departament de Salut preveu que aquestes dades augmentin un 22,5% en el cas dels homes i un 24,5% en el cas de les dones d’aquí a 2020.

    Malgrat la incidència d’aquesta malaltia el càncer és una patologia que cada vegada més persones combaten, aconseguint sobreviure. La mortalitat disminueix un 1,3% cada any en el cas dels homes i un 2,1% en el cas de les dones. Per tant, cada cop hi ha més persones que han sobreviscut al càncer. Els nivells de supervivència són en alguns casos bastant alts. El 2010 van sobreviure al càncer de mama el 94% de les afectades, o el 94% de pacients que van patir leucèmia, per posar alguns exemples. Però encara queden patologies difícils de combatre, com el càncer de pulmó, un dels càncers amb uns índexs de supervivència més baixos (28% el 2010 a Catalunya).

    Amb aquesta premissa l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), dues organitzacions públiques, han firmat una aliança estratègica per tal de crear un model de futur per l’abordatge del càncer. Un model que vol ser d’excel·lència, i que segons el conseller de Salut, Toni Comín, es vol posicionar com un dels millors. “Volem ser un dels líders mundials d’oncologia al món”, ha ressaltat el conseller en roda de premsa durant la presentació d’aquesta aliança. La creació d’aquesta xarxa dóna resposta a una resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2015 que instava al Govern a que establís una xarxa Catalana d’Atenció Oncològica.

    L’ICS i l’ICO en conjunt atenen un 60% del total de malalts oncològics de Catalunya, si es pren com a referència aquells centres on hi són presents. L’ICS controla dos grans hospitals que ofereixen assistència oncològica, L’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau Vilanova. Per la seva banda l’ICO està present a l’Hospitalet, als centres de Girona, a Badalona i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb tot, el Departament ha remarcat que tots els centres que atenen malalts oncològics i que queden fora d’aquesta aliança ofereixen també una assistència quotidiana perfectament tractada. Per això també, la xarxa es presta a que altres proveïdors puguin incorporar-s’hi de forma voluntària.

    Segons el Departament de Salut aquesta xarxa aportarà una sèrie de beneficis pels pacients com l’accés a nous medicaments i a tractaments innovadors, una atenció més integral i multidisciplinària, més equitat en l’accés a l’alta especialització i millor qualitat de l’atenció rebuda. Pel que fa als professionals, aquests tindran un paper central en l’abordatge de la malaltia, tindran un lideratge clínic fort i seran més partícips i apoderats, treballant en una xarxa dedicada exclusivament al tractament del càncer. Tot plegat, asseguren, suposarà millors resultats en salut, i una atracció de professionals altament qualificats.

    El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 ja estableix el càncer com una de les prioritats. Aquesta xarxa s’emmarcà també dins del pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 que pretén generar centres de referència amb capacitat de se competitius a Europa. Per crear aquesta xarxa els actors implicats s’han emmirallat d’altres projectes creats en diversos països que tenen aliances semblants i que són líders en el tractament del càncer, com és el cas dels Països Baixos, França, Austràlia o Estats Units.