Etiqueta: cciic

  • El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers valora positivament la resolució del CIC sobre les informacions del tertulià Jordi Barbeta i discrepa amb el CAC i TV3

    La máxima responsable del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Glòria Jodar, considera que “les infermeres hauríem de protestar molt més per tot el què es veu i es diu sobre la professió, tant a la TV com a la premsa escrita”. És la seva conclusió deprés d’analitzar les tres resolucions a la queixa formulada pel CCIIC arran de les intervencions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener.

    El CCIIC i els quatre col·legis –COIB, COIGI, COILL i CODITA – van fer arribar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per les declaracions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener, qui va arribar a afirmar que “els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres. Les infermeres són un lobby molt poderós, ja hem vist que tenen fins i tot anuncis a la televisió. En canvi, els tècnics sanitaris ningú sap ben bé que són. I són els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori… Que tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres”.

    https://www.ccma.cat/3cat/08012024/video/6259584/

    Jodar considera que les  intervencions de Barbeta van ser de “molt poca rigurositat, fins i tot en la manera d’expressar-se”, tot i que explica que “després va enviar una carta demanant-nos disculpes, i això trobo que ja és molt pel que ens acostuma a passar, ja que ningú rectifica sobre una informació mal donada; em dol dir-ho, però estem molt acostumades a que informativament no es tracti bé la nostra professió…”, afegeix.

    Tres respostes i diferents punts de vista

    La resolució del Consell de la Informació de Catalunya –la institució que vetlla pel compliment del codi deontològic dels periodistes– considera que el periodista va difondre dades falses i dictamina que Barbeta va “fer servir el seu torn de preguntes al conseller de Sanitat no per plantejar una qüestió, sinó per expressar una opinió crítica amb la professió d’infermeria” basada en dades incorrectes. “En el moment que dona aquestes dades ja no es troba expressant una opinió, sinó fent un exercici d’informació, i per tant –recorda el CIC– està sotmès al criteri 1 del codi deontològic que, evidentment, incompleix. En cap cas una tertúlia pot significar una llicència per a la mentida o la desinformació. Dues de les principals xacres que minen la credibilitat del periodisme”.

    La resolució conclou que les afirmacions de Jordi Barbeta sobre la “major formació” dels tècnics sanitaris respecte a les infermeres no responen a la realitat. El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Són estudis  de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores versus Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, s’ha de posar una professió per damunt de l’altra”. Els estudis d’infermeria tenen uns continguts generals i més teòrics en front els de Tècnic Sanitari, que són eminentment pràctics. Tenen competències diferents, y el CIC recorda que “totes són necessàries per al bon funcionament del sistema sanitari”. I en cap cas es pot justificar l’afirmació que “els tècnics sanitaris són persones que estan bastant més formades que les infermeres”.

    Per tant, el CIC considera que Barbeta vulnera el criteri 1 del Codi: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”

    Aquestes dades, considera el CIC, “en certa manera desacrediten el col·lectiu d’infermeres en afegir també que són “insolidàries” amb els Tècnics Sanitaris. Així, Jordi Barbeta vulnera també el Criteri 2 del Codi, que implica “Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. El CIC creu que “aquest tipus d’afirmacions en boca de periodistes coneguts i amb una llarga trajectòria i, encara més, efectuades en una televisió pública i sense declarar que només són opinions personals, no tan sols no beneficien cap professió, com seria en aquest cas la dels Tècnics Sanitaris, sinó que desinformen i creen desconfiança entre els ciutadans, ja especialment sensibles a tot allò que fa referència a la salut i al sistema sanitari”.

    Davant d’aquesta resolució, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va valorar molt positivament la tasca realitzada pel CIC en aquest tema. La degana Glòria Jodar, puntualitza que “no es tracta de si la resolució ens és favorable i defensa la formació, professionalitat i bon nom de les infermeres” –i, va afegir– “es tracta del fet que el CIC se cenyeix textualment a les declaracions del Jordi Barbeta al programa i, enlloc de basar el seu acord en la lliure interpretació, es documenta per avaluar la veracitat de les afirmacions i consensuar una postura al respecte, vull recordar assolida per la unanimitat de tots els seus membres. En definitiva, el que hom espera d’un organisme independent”.

    Tanmateix, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i admetre a tràmit la queixa de les corporacions infermeres i coincidir amb el CIC que Jordi Barbeta participava en el programa “en qualitat de tertulià, i per tant en un context d’expressió d’opinió”, va notificar  al Consell l’1 de febrer que havia “analitzat el fragment del programa” i que, “si bé entenem que algunes de les afirmacions fetes poden molestar al col·lectiu professional al qual representeu, no són susceptibles de cap més actuació per part d’un organisme regulador com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”. Pel que fa a l’esmena expressada pel Consell i els col·legis d’infermeres al fet que ni la “conductora del programa ni cap dels col·laboradors i convidats participants a la taula” desmentís les afirmacions de Jordi Barbeta, el CAC considera que “tenint en compte les característiques de les diferents afirmacions del tertulià, el context en el que s’emeten i la intervenció del Conseller de Salut com a veu qualificada, no es pot entendre que fos necessari un posicionament o aclariment per part de la conducció del programa”.

    En aquesta línia, la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també va notificar al CCIIC el passat 12 de gener que “el comentari de Jordi Barbeta es referia únicament al nivell jeràrquic i d’estudis dels països europeus que, a diferència d’Espanya, apliquen el pla Bolonya”, basant-se en el fet que “el conseller de Sanitat, Manel Balcells, va contestar que “efectivament cal millorar la situació dels tècnics sanitaris”. El comunicat cloïa que “en un tuit posterior, Jordi Barbeta va lamentar que les seves paraules s’haguessin interpretat com un atac als professionals d’Infermeria i es va disculpar. Ens sumem a la disculpa i lamentem l’enuig que us han causat els comentaris del periodista a “Els Matins”.

    Sobre els posicionaments del CAC i de TV3, la degana del Consell de Col·legis considera que  es “fa una contextualització errònia de les paraules de Jordi Barbeta, basades en interpretacions subjectives de quan les afirmacions es refereixen a l’àmbit espanyol o europeu; afegint-hi matisos que el periodista no fa en cap moment, incorrent-hi en falsedats, creant confusió, desinformant i traslladant a l’audiència una concurrència i rivalitat entre professionals inexistent i impròpia d’un sistema de salut multidisciplinari, col·laboratiu i, sobretot, intel·ligent”.

    D’altra banda, Glòria Jodar resalta que “en general, TV3 mai ha tractat la nostra professió com toca; per exemple, en el programa sobre Atenció primària les infermeres surten sempre com si fossin ajudants de…” i –explica– “La d’infermera és una professió universitària científica que fa que les persones es curin més o menys ràpid en funció de les cures que hi apliquem, i les apliquem amb la màxima evidència científica…i tot això no surt mai; sempre surt la cara amable, la bona noia, l’altruisme etc… que no dic que això no hi hagi de ser també, però no forma part de la professió sèria, responsable, que pren decisions, que té un paper fonamental per a la recuperació de les malalties,…”.  Jodar conclou que “per part nostra, estava clar que era una cosa que havíem de fer, però ja ens imaginàvem una resposta poc contundent”.

  • La prescripció infermera a Catalunya a prop de ser una realitat per a tots els casos

    El Govern de la Generalitat de Catalunya donava llum verda al decret d’acreditació de prescripció infermera que permetrà que els més de 45.000 infermers i infermeres de Catalunya puguin acreditar-se per indicar, usar i dispensar medicaments i productes sanitaris d’ús humà. Aquest decret, que suposa el primer text normatiu català que regula la prescripció infermera en el sistema sanitari català, detalla el procediment que hauran de seguir els professionals per acreditar-se i que va iniciar-se divendres passat.
    En aquest sentit, d’acord amb el Reial Decret estatal, per aconseguir l’acreditació hauran de complir dos requisits. El primer serà disposar del títol de Grau d’Infermeria o un d’equivalent, i el segon requisit serà o bé acreditar un mínim d’un any d’experiència professional com a infermer o, si no és compleix aquest requisit, haver superat un curs d’adaptació, que està elaborant el Departament de Salut conjuntament amb el Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya, i que s’impartirà de manera gratuïta als professionals que no puguin acreditar l’antiguitat exigida.
    L’acreditació podrà ser atorgada per cures generals per al col·lectiu d’infermers i infermeres no especialistes, o per cures especialitzades per als especialistes. Des del moment que l’obtinguin, aquesta acreditació ja capacitarà els infermeres i les infermeres per indicar, usar i autoritzar la dispensació de productes sanitaris i de medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Això, com han comunicat des del Departament de Salut, suposa un ventall de més de 4.700 productes sanitaris finançats, com ara apòsits, gases i bosses d’ostomia, i més de 1.000 medicaments que no necessiten prescripció mèdica, la gran majoria dels quals no finançats.

    Respostes positives d’immediat des d’infermeria

    Al mateix temps que el Departament de salut donava a conèixer l’aprovació del decret, les respostes d’òrgans com el Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya (CCIIC) o l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) arribaven ràpidament.

    Des del CCIIC han celebrat poder acreditar-se per a la prescripció infermera però han volgut recordar que «l’actual marc legal no respon encara a la realitat de la pràctica real de les infermeres i els infermers si bé apunta cap a una seguretat jurídica per a les infermeres».

    Aquesta reflexió sorgeix perquè amb aquest decret les infermeres que obtinguin l’acreditació podran prescriure aquells medicaments que qualsevol usuari pot adquirir a les farmàcies. No obstant això, per als medicaments i productes sanitaris subjectes a prescripció mèdica, caldrà esperar a que el Ministeri de Sanitat prepari els protocols i guies de pràctica clínica. Segons el propi Real Decreto 1302/2018 han d’estar a disposició  com a tard el novembre de 2020.

    Núria Cuxart, degana del CCIIC denunciava que «la lluita per aconseguir esmenar el gran error de la Llei del Medicament en el que no es reconeixia la infermera com a subjecte prescriptor fa molts anys que dura i no resoldrem definitivament el problema fins aconseguir esmenar aquesta llei». Paral·lelament, Cuxart també destacava que tant el moment com el decret són importantíssims «no tant pel que ens permeti fer en termes pràctics, que encara no s’acosta al que necessitem, sinó pel que representa haver traspassat la immensa barrera que ens impedia prescriure». «Aquest és un procés irrevocable», afegeix Cuxart, «un cop acreditades podem seguir treballant per millorar les condicions en les que les infermeres podem fer, amb seguretat legal, el que fa anys fem dia a dia pel que fa a la prescripció infermera i demostrar sense obstacles legals els seus beneficis».

    Per la seva banda, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) valora «positivament l’inici d’aquest procés d’acreditació per a la prescripció infermera, que segur ens permetrà treballar amb una major seguretat jurídica però no podem oblidar que aquesta prescripció, recollida al Real Decreto 1302/2018,  de 22 d’octubre, està molt lluny de regular la veritable pràctica de les infermeres i els infermers, i per tant, aquest Real Decreto se’ns queda curt”. Afegeixen a més que aquest Real Decreto estableix també un segon requisit, la disponibilitat de protocols o guies de pràctica clínica i assistencial elaborats conforme normativa estatal per la Comissió Permanent de Farmàcia del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Degut a aquesta implicació, des de l’AIFiCC no entenen «com les competències de la infermera d’Atenció Primària i de l’especialista en Familiar i Comunitària que les capacita per atendre a les persones en processos aguts i en el seguiment de les malalties cròniques, puguin entrar en contradicció amb la legalitat quan ha d’indicar i dispensar un fàrmac subjecte a prescripció mèdica, i que ja estan indicats en els protocols i guies de pràctica clínica utilitzades a l’Atenció Primària de Salut (APS)».

    Davant el què entenen com a contradicció, demanen al Govern que segueixi treballant «per a que les infermeres i els infermers de Catalunya puguin assolir a curt termini el reconeixement legal en la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris financiats o no, en el marc dels protocols i guies de pràctica clínica i assistencial utilitzades a l’APS».

    El sindicat Metges de Catalunya estudiarà la impugnació del decret d’acreditació

    Metges de Catalunya (MC) valorarà la possible impugnació del decret que activa. El sindicat recrimina a la Direcció General de Professionals de la Salut (DGPS) que no hagi tingut en compte cap de les al·legacions presentades per l’organització i mantingui un sistema d’acreditació que «no garanteix la seguretat clínica i ratifica la manca de rigor en la validació dels mèrits».
    Una de les peticions de MC era que les dues vies que contempla el decret per donar l’acreditació que inclou el decret fossin «successives i acumulatives». És a dir, que s’exigeix al personal d’infermeria tant l’experiència professional mínima com la superació d’un programa de formació específica. A més, el sindicat mèdic reclama que l’acreditació no sigui genèrica, sinó que es vinculi a l’àrea d’especialitat infermera o al servei assistencial, perquè, en cas que la professional canviï de destinació, sigui necessària una nova acreditació “per seguretat i control”.

    Pel que fa a la formació, l’organització rebutja que siguin les mateixes entitats d’infermeria les que s’encarreguin d’impartir els cursos acreditatius. “Per sentit comú, no pot ser que el mateix col·lectiu d’infermeria sigui alhora jutge i part. La formació l’han d’impartir professionals amb els coneixements científics i la pràctica clínica suficient en l’exercici de la prescripció de medicaments i productes sanitaris, supervisada també per les autoritats sanitàries”, al·lega el sindicat.