Etiqueta: cefalea

  • Les persones amb migranya triguen més de cinc anys en rebre un tractament

    Les persones que tenen migranya triguen més de cinc anys de mitjana en rebre un tractament i només el 14% de qui la pateix accedeix als fàrmacs més innovadors. Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta europea ‘Acces to Care’, que destaca que les complicacions administratives fan que la majoria de pacients no pugui accedir a les últimes medecines.

    Per tal de sensibilitzar sobre aquesta malaltia i fer que la migranya sigui una prioritat política, sanitària i social, l’Aliança Europea de Migranya i Cefalea (EHMA, per les seves sigles en anglès) i l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE) han participat en una trobada al Congrés dels Diputats.

    La directora executiva d’EHMA, Elena Ruiz de la Torre, ha lamentat que la migranya continua sent “la gran desconeguda” i “menyspreada” del sistema sanitari, la qual cosa és especialment greu perquè un diagnòstic i un tractament inadequat poden provocar la cronificació del dolor, així com efectes secundaris de la migranya, com la depressió.

    De la Torre remarca que “és tan difícil accedir a alguns tractaments, que algunes persones amb migranya opten per pagar el medicament de la seva butxaca”. De fet, l’enquesta indica que en molts casos les persones malaltes han d’assumir fins al 36% del cost econòmic del tractament.

    “Han sorgit noves medicacions que són molt beneficioses per al pacient amb migranya, però és difícil tenir accés a aquests tractaments innovadors perquè no hi ha pressupost”, afegeix.

    Els principals tractaments que es fan servir a Espanya són els triptans (48%) I els analgèsics (31%), mentre que és molt difícil aconseguir els anti-CGRP (14%) perquè no estan indicats com a primera línia de tractament.

    Millorar l’assistència sanitària

    La presidenta d’AEMICE, Isabel Colomina, ha demanat “donar visibilitat a la migranya” i “generar canvis polítics i legislatius que donin més protecció i atenció” als drets de les persones que pateixen migranya.

    “La nostra societat banalitza la migranya, i els representants polítics no són una excepció. Per això, és tan important que organitzacions de pacients com la nostra incideixin políticament a fer que això canviï”, destaca Colomina.

    AEMICE ha reclamat una estratègia nacional en l’abordatge de la migranya i altres cefalees que garanteixi millor assistència sanitària i més protecció social.

    Sense diagnòstic ni tractament adequat

    Per part seva, el president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el doctor José Miguel Láinez, ha lamentat que “encara hi ha un percentatge molt alt de pacients amb migranya sense el diagnòstic i el tractament adequat, per una falta d’atenció suficient; a la migranya no se li dona la transcendència que té”. Per això, dona suport a elaborar un pla estratègic nacional contra la migranya, que compti amb les entitats de pacients.

    Láinez censura que “continua havent-hi moltes iniquitats en l’atenció del pacient en funció de la comunitat autònoma en què viu” i creu que una solució seria destinar més recursos a l’Atenció Primària, ja que la majoria de malalts acudeixen al metge de família.

    La jornada a la cambra baixa, celebrada el 7 d’octubre, va ser inaugurada pel secretari quart de la Mesa del Congrés, Adolfo Suárez, i la presidenta de la Comissió de Sanitat i Consum, Rosa Romero.

     

  • Cirurgia robòtica pionera a l’Estat per tractar un dels tipus de cefalea més invalidant

    L’Hospital del Mar és el primer centre de l’Estat que realitza amb èxit una cirurgia per tractar la cefalea en agrupaments amb assistència robòtica. La intervenció, d’alta complexitat, es va fer a un pacient de 35 anys que en feia quinze que patia crisis diàries de cefalea en agrupaments, caracteritzades per episodis de cefalea diverses vegades durant el dia, amb una forta intensitat, que l’obligava a punxar-se medicació gairebé cada dia per controlar el dolor. Després de l’operació, realitzada el passat 9 de març, aquests episodis s’han reduït i són d’intensitat lleu, i això ha fet millorar la qualitat de vida del pacient.

    La que pateix el pacient operat és un dels tipus de cefalea més invalidant i un 10% de les persones que la pateixen necessiten assistència psiquiàtrica a causa de conductes d’ideació suïcida provocades pel dolor que ocasionen els atacs de cefalea. A més, entre el 10 i el 20% d’elles no respon a cap tractament farmacològic i s’hi han d’intentar alternatives, com ara infiltracions i cirurgies de complexitat baixa i si aquesta cirurgia no funciona, una cirurgia de complexitat moderada. Els atacs fan que aquests pacients, 50.000 a tot l’Estat segons la Sociedad Española de Neurología, visquin dificultats a la seva vida personal i laboral, si es té en compte que afecta generalment a població molt jove.

    L’origen d’aquest tipus de cefalea és desconegut, tot i estar vinculat a l’hipotàlem i al sistema trigemin-vascular. Existeixen tractaments farmacològics i altres quirúrgics menys invasius, però l’estimulació cerebral profunda és l’últim recurs per aquells pacients en els quals les altres alternatives no funcionen o deixen de fer-ho. A tot el món només s’ha realitzat un centenar d’intervencions d’aquest tipus.

    La operació consisteix en la col·locació d’un elèctrode a una determinada zona profunda i de dimensió reduïda del cervell (diana terapèutica), en aquest cas l’hipotàlem, per neuromodular les connexions entre aquesta diana i la resta del cervell implicat en la malaltia, la tècnica anomenada d’estimulació cerebral profunda. El pacient ja havia sigut intervingut prèviament amb tècniques menys invasives, experimentant una millora durant anys, fins que finalment va generar resistència al tractament, motiu pel qual s’ha decidit realitzar una operació amb aquesta tècnica.

    «És una cirurgia a la qual la precisió en la col·locació de l’elèctrode és imprescindible per a aconseguir la millora de la malaltia, si ens desviem més d’un mil·límetre, podria no tenir eficàcia», explica la Dra. Gloria Villalba, coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i neurocirurgiana responsable de la intervenció..

    En aquest moment, començarà el procés per ajustar l’estimulació a la zona del cervell seleccionada. “L’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda no és immediata en la cefalea en agrupaments”, explica la Dra. Villalba, que afegeix que “cal esperar uns mesos, i ajustar els paràmetres d’estimulació durant les primeres setmanes per obtenir el benefici més gran possible sense patir efectes secundaris de l’estimulació”.

    L’èxit del procediment se situa en el 80%. En el cas intervingut a l’Hospital del Mar, dos mesos després de la cirurgia, el pacient presenta una notable reducció dels dies amb crisis de dolor, i les crisis que pot tenir són d’intensitat lleu. Pel que fa a la qualitat de vida ha millorat significativament, segons relata ell mateix. En aquest sentit, i com apunta la Dra. Elisa Cuadrado, neuròloga i coordinadora de la Unitat de Cefalees del centre, «és molt important poder disposar d’aquestes tècniques de neuromodulació que són, avui dia, la millor opció en els casos refractaris».