Espanya es va lliurar aquest any d’una demanda de la Comissió Europea per incomplir des de 2010 la normativa europea sobre qualitat de l’aire. Però aquesta exoneració in extremis –s’enfrontava a un ultimàtum– no significa que l’aire aquí sigui net. El 90% dels espanyols respira més contaminació del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera acceptable, i la seva esperança de vida pot escurçar-se fins a dos anys per això –pronòstic que l’OMS estén a tots els europeus–.
Les males notícies no acaben aquí. Un nombre creixent de recerques demostren que l’aire contaminat és tòxic per al cervell dels nens i llastra el desenvolupament cognitiu. Els experts reclamen mesures per protegir col·legis i zones infantils, alguna cosa que ciutats com Madrid i Barcelona encara no contemplen malgrat haver iniciat ambiciosos plans anticontaminació.
Respirar aire contaminat causa i agreuja malalties respiratòries i cardiovasculars. L’Agència Europea del Medi ambient (EEA) atribueix a la contaminació la mort prematura de 30.000 persones a Espanya. L’efecte sobre el cervell de fetus i nens encara no es tradueix en nombres en un informe i es coneix des de fa menys temps. Però les evidències són contundents.
Com sol ocórrer en els estudis sobre la influència de l’ambient en l’organisme –ja sigui el nexe entre tabaquisme i càncer o entre dieta i malaltia cardiovascular–, és complex demostrar una relació causa-efecte entre el fum del tràfic i l’alentiment de l’aprenentatge en nens. Però els estudis observacionals mostren una correlació tan clara i abundant que els experts no dubten a apel·lar al principi de precaució.
Durant la primera dècada del segle XXI van començar a acumular-se evidències del que dos experts en salut ambiental, Phillipe Grandjean i Philip Landrigan, van descriure en 2014 en The Lancet Neurology com una «pandèmia de neurotoxicidad» en nens.
Tots dos mèdics detectaven un «augment en la incidència d’autisme, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, dislèxia i altres problemes cognitius», i ho atribuïen a un conjunt de coneguts neurotòxics, com el plom, el metilmercuri o el toluè. Però també advertien de la possible existència de més compostos nocius per al desenvolupament del cervell, encara sense identificar. Diversos indicis apuntaven al fet que almenys parteix d’ells podrien procedir del tràfic.
Un treball de 2008 trobava inflamació en el cervell de nens i gossos a Ciutat de Mèxic, i culpava a l’alta contaminació. Efectes similars es van observar poc després en rates exposades a tubs de fuita de motors dièsel. Les partícules generades pels motors, especialment els dièsel, són tan petites que podrien passar dels pulmons a la sang i arribar al cervell, generant inflamació.
En 2010, un grup d’investigadors liderats per Jordi Sunyer, del CREAL –avui ISglobal–, a Barcelona, van decidir buscar un possible vincle entre contaminació del tràfic i aprenentatge infantil. El seu projecte BREATHE va ser finançat amb gairebé 2,5 milions d’euros del Consell Europeu de Recerca (ERC). «Postulem que la contaminació del tràfic, en particular les partícules ultrafines (…), obstaculitza el desenvolupament cerebral», van explicar els investigadors.
Aviat aquesta hipòtesi de partida es va veure recolzada. Un treball publicat en 2015 en PLOS Medicine mostrava que el desenvolupament cognitiu dels nens que van al col·legi en zones d’alta contaminació és més lent. En un any els escolars exposats a poca pol·lució van millorar un 11,5% la seva memòria de treball, mentre que en els col·legis amb aire de pitjor qualitat la millora va ser de solament un 7,4%.
L’estudi va consistir a mesurar durant un any habilitats cognitives de 2.715 nens de 7 a 10 anys de 39 col·legis de Barcelona, descartant en tant que sigui possible l’efecte de factors que se sap que influeixen en el desenvolupament, com la classe social. «La deterioració de les funcions cognitives té conseqüències per al rendiment escolar», va dir Sunyer en 2015. «Els nens de les zones amb major contaminació podrien estar en una situació de desavantatge».
Altres resultats de BREATHE han anat en la mateixa línia. Els investigadors van estudiar també, al llarg d’un any, la relació entre nivells de contaminació dins i fora de les aules i la capacitat d’atenció dels nens i nenes. «Els increments en els nivells ambientals procedents del tràfic es van associar a una disminució en tots els processos d’atenció a les aules», van explicar els autors en 2017 en la revista Epidemiology.
Els dies de més pol·lució els nens van mostrar «un retard equivalent a més d’un mes en la millora natural de la velocitat de resposta» esperable per l’edat. «És una evidència més de la necessitat d’evitar la contaminació atmosfèrica al voltant dels centres escolars, i especialment la dels vehicles dièsel», va declarar Sunyer.
Els més vulnerables
L’efecte de la contaminació sobre els nens és important perquè el seu cervell està en ple desenvolupament. També el dels fetus. Diversos estudis a Europa i els Estats Units mostren que quan les embarassades respiren aire contaminat, els seus fills es ressenten.
Entre 1998 i 2006 un grup liderat per Frederica Perera, avui directora del Centre de Salut Ambiental Infantil de la Universitat de Columbia (Nova York, EUA), va reclutar a 720 embarassades residents en barris de baixos ingressos a Nova York, com Harlem o South Bronx. D’elles, 665 van portar durant 48 hores una motxilla amb equips de mesurament per a un tipus de contaminants anomenats hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH), que s’emeten en cremar combustibles fòssils i que, segons han mostrat estudis en animals, són neurotòxics que travessen la placenta i poden causar inflamació, estrès oxidatiu i lesions vasculars en el cervell del fetus.
Els treballs amb aquesta cohort de parelles mare-fill van començar a publicar-se fa uns quinze anys i mostren que a major exposició a PAH de les mares, pitjor desenvolupament neurològic dels fills. Els nens que van respirar més PAH van obtenir pitjors puntuacions en test d’intel·ligència general i verbal, i tenen més risc de patir ansietat, depressió i dèficit d’atenció.
El 2012 el grup de Perera va fer escàners cerebrals a 40 nens de la cohort. Els resultats, publicats en JAMA Psychiatry el 2015, revelen alteracions morfològiques en els cervells dels nens amb major exposició, en concret menys substància blanca –la que formen els axons de les neurones–en l’hemisferi cerebral esquerre. Aquest tret «es va associar amb un processament més lent de la informació durant les proves d’intel·ligència» i amb problemes de comportament.
A Espanya existeix el Projecte INMA-Infància i Medi ambient, una cohort d’unes 4.000 parelles mare-fill reclutades entre 1997 i 2008 en set regions espanyoles. Fa uns anys investigadors d’ISGlobal coordinats per Mònica Guxens van començar a analitzar la relació entre exposició a diòxid de nitrogen –un dels principals contaminants del tràfic– i capacitat d’atenció en nens de la cohort INMA.
Una publicació l’any passat en Environment International revela que les exposicions altes es relacionen «amb un retard en la capacitat de nens i sobretot de nenes». Guxens va declarar: «Es desconeix encara l’impacte clínic d’aquesta falta d’atenció, però podria tenir implicacions per a tota la població a causa de la ubiqüitat de l’exposició».
Els resultats de diferents grups de recerca en diferents llocs conflueixen. Un article de revisió publicat en 2015 en Endocrinology mostra «un augment exponencial» d’aquest tipus d’estudis en l’última dècada, amb resultats que ofereixen «evidències suficients» que l’exposició pre i posnatal sobretot a PAH, partícules molt petites i òxids de nitrogen incideix negativament sobre la intel·ligència global i la capacitat d’atenció, i augmenta el risc de sofrir trastorns de l’espectre autista. Aquest efecte «no pot ser ignorat: ha d’aplicar-se el principi de precaució per protegir als nens», conclouen els autors.
Política municipal basada en l’evidència
Malgrat aquests advertiments, els embussos entorn dels col·legis a les hores d’entrada i sortida són quotidians a les ciutats espanyoles. El missatge triga a calar. Solament en la ciutadania, o també entre els polítics?
Xavier Querol, de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, a Barcelona, porta dècades no solament investigant la qualitat de l’aire –és un dels autors en BREATHE– sinó també assessorant responsables polítics. Assegura que, quant a coneixement del problema, Espanya està a l’altura dels països del seu entorn. En la presa de mesures, en canvi, «hem anat més lents».
Ángeles Cristóbal, sotsdirectora General de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Madrid, no lleva un àpex d’importància a les evidències científiques. La ciutat està engegant l’anomenat Pla A, que engloba les mesures més dràstiques mai preses a Madrid per millorar la qualitat de l’aire. El Pla A restringeix l’accés dels vehicles a una àmplia zona central de la ciutat; bonifica als més ‘nets’; potencia el transport públic i renova la seva flota amb vehicles de baixes emissions. Es creu que així es reduirà fins a un 30% les emissions d’òxids de nitrogen, el contaminant que sistemàticament superava els límits a Madrid. «Millorarà la qualitat de l’aire de tota la ciutat», diu Cristóbal. Encara que encara no hi ha gens previst específicament per als col·legis.
A Barcelona tampoc, però Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament, coneixedora dels resultats del projecte BREATHE, explica que han decidit estudiar la situació de cada col·legi en concret: «No en tots cal prendre les mateixes mesures: depèn de la situació, de quin sigui la manera de transport habitual dels nens… fins i tot de la disposició del pati o de les aules».
A Berlín «es té en compte el soroll i la contaminació ambiental quan es planifica la construcció de noves instal·lacions, així que els col·legis i zones de joc més nous rarament estan prop de les vies de més tràfic», explica Martin Lutz, Cap de Sector de Gestió de Qualitat de l’Aire en aquesta ciutat. A part d’aquesta mesura la ciutat ha dedicat molt esforç a la instal·lació de filtres en els cotxes, perquè «coneixem la toxicitat de les partícules ultrafines que emeten especialment els dièsel (…). Sembla més eficient atacar el problema en la font, és a dir, en els tubs de fuita».
A Londres, el combat a la contaminació és, almenys en teoria, una prioritat política. L’alcalde ha anunciat campanyes de mesurament de qualitat de l’aire en els col·legis i enviarà alertes als centres quan hi hagi becs de contaminació. Regne Unit i Alemanya són dos dels sis països que sí seran demandats per la Comissió Europea davant el Tribunal de Justícia Europeu per incomplir la normativa sobre qualitat de l’aire.
Les solucions al problema de la contaminació triguen a fer-se efectives. Mentre arriben no es pot deixar de respirar, però «hi ha coses que es poden fer des de ja, com deixar de carregar i descarregar els nens enfront de l’escola», deia Jordi Sunyer en una intervenció en Facebook l’any passat; «això s’hauria de fer a 100 metres i desplaçar el tràfic que passa per davant del col·legi a 50 metres com a mínim».
Alguns pares creuen que portant als seus fills amb cotxe estaran a resguard de l’aire contaminat: error. El 2014 diversos polítics britànics van seguir la seva rutina londinenca equipats amb mesuradors d’aire, i van sorprendre als propis investigadors amb les dades: travessant la ciutat amb cotxe s’exposaven fins a deu vegades més contaminació. Els sistemes de ventilació del vehicle absorbeixen el que surt del tub de fuita del cotxe de davant i ho injecten en les fosses nasals dels passatgers. La millor opció és caminar el més lluny possible de la calçada i per vies de poc tràfic. I, si no, el transport públic.
Diversos grups estudien també el paper de la vegetació urbana per combatre la contaminació. Hi ha troballes curioses, com que els arbres no sempre són bons. Per exemple, als carrers flanquejats per edificis alts, que acaben formant un canó per on passa l’aire, la qual cosa convé són els arbustos baixos i els jardins verticals, expliquen investigadors de la Universitat de Surrey (Regne Unit). Els arbres, en canvi, atrapen els contaminants i fan que la seva concentració augmenti prop del sòl. Els arbustos baixos també són efectius com a barrera entre la calçada i les voreres.
L’assassí silenciós i la desigualtat
No consola saber que el fenomen és global. En tota Europa les morts prematures són més de 400.000, i de fet la Comissió portarà davant el Tribunal de Justícia europeu, per la seva alta contaminació, a França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Romania i Hongria. La contaminació roba entre 2 i 24 mesos de vida a cada europeu, en funció del grau de contaminació del lloc on visqui. I això és tenir sort.
L’OMS acaba de publicar un informe en el qual estima que «el 90% de la població mundial respira aire contaminat» i que hi ha regions del Mediterrani oriental i del sud-est asiàtic on se superen fins a cinc vegades els límits que aquesta organització considera acceptables. La contaminació –afirma l’OMS– és un ingredient més del cercle viciós de la pobresa, i un molt poderós: dels set milions de persones que moren a l’any a tot el món per respirar aire contaminat, el 90% viu en països en vies de desenvolupament.
Amb xifres tan impactants la pregunta és obligada: com no s’actua més i més ràpid? Experts d’àmbits diversos –qualitat de l’aire, gestió urbana, epidemiologia– ho atribueixen en part al fet que l’aire contaminat és el que l’OMS crida «un assassí silenciós». Cap certificat diu «causa de la mort: alta contaminació». I no obstant això l’aire contaminat és causa directa de càncers i patologies respiratòries i cardiovasculars.