Just Deploy It!

Etiqueta: ciència ciutadana

  • Ciència ciutadana: implicar el veïnat per incidir en les polítiques públiques

    Fa dos anys, els investigadors que estaven darrere del projecte Making Sense van decidir estudiar els nivells de soroll a la plaça del Sol del barri de Gràcia de Barcelona. Aquest estudi, però, no el van fer sols. Els veïns de la plaça, molt afectats per la congregació dia i nit de joves que sovint fan botellón, es van sumar de seguida a la iniciativa.

    L’experiment va consistir a instal·lar 25 sonòmetres als balcons dels veïns que monitoraven la contaminació acústica i, d’aquesta manera, crear un banc de dades amb el qual poder exigir solucions a l’Ajuntament. Però les dades que anaven recollint seguien un patró que no aconseguien entendre: el soroll es movia per la plaça cada dia de la mateixa manera.

    “És el moviment del sol! La gent que seu a la plaça sempre busca l’ombra dels edificis”, va dir als investigadors un nen de dotze anys que vivia a la plaça. “Aquesta dada qualitativa va ser clau per entendre la desviació de les dades”, explica Mara Ballestrini, la investigadora responsable d’aquest projecte. I és que, en tractar-se d’un projecte de ciència ciutadana, els veïns estaven implicats de ple en el projecte i hi podien fer aportacions.

    Mara Ballestrini és doctora en Human Computer Interaction i està especialitzada en el desenvolupament de projectes de ciència ciutadana. En aquests tipus de projectes, és la gent qui s’implica en diverses fases de les investigacions científiques i recull les dades rellevants per a produir coneixement i millorar les polítiques públiques.

    Encara que ens pugui sorprendre, aquesta metodologia no és nova. Ja durant el segle passat, hi havia aficionats a l’observació d’ocells a Anglaterra i als Estats Units que feien recomptes d’aus per a associacions científiques. De totes maneres, és cert que en els últims anys el moviment de la ciència ciutadana ha anat creixent “perquè ara la ciutadania té més a l’abast dispositius de recollida – com els telèfons intel·ligents – i xarxes de coordinació – com Wikipedia o Dropbox – que faciliten la participació”, explica la Mara.

    I no és només la tecnologia el que ha fet créixer aquest tipus d’investigacions. “Hi ha una tendència cap a la democratització i l’obertura dels processos de coneixement, perquè cada vegada la gent està més informada”, diu Ballestrini. És a dir, s’han unit “la voluntat i la possibilitat tecnològica de fer-ho”, afegeix.

    Les investigacions que impliquen a la ciutadania no només són més justes, també poden ser més robustes. La investigadora argumenta que, tot i que alguns científics tradicionals defensen el contrari, “l’error de regressió és menor en ciència ciutadana”, el que significa que poden arribar a ser més fiables. “L’aportació que dóna la gent pot generar resultats significatius, perquè ells tenen informació sobre el seu entorn i les seves pròpies decisions que complementa el coneixement científic”, diu Mara.

    Un pas més: la ciutadania tria la investigació

    Ara Mara Ballestrini està immersa en un nou projecte de ciència ciutadana de la mà d’Ideas 4 Change, l’organització que dirigeix, i ISGlobal. Mentre normalment són els investigadors els qui decideixen la línia d’investigació i la hipòtesi, en el projecte Cities Health volen que la ciutadania dirigeixi la investigació.

    Per això, han preparat un qüestionari on la gent pot exposar les seves principals preocupacions sobre el tema de la contaminació i la salut. Aquesta enquesta, que romandrà oberta fins a mitjans de setembre, va rebre 250 respostes en tan sols els dos primers dies. “Te n’adones la voluntat de la gent de participar”, diu Mara amb orgull.

    A partir d’això, després de l’estiu realitzaran una sessió oberta on es convertiran les preocupacions ciutadanes en preguntes d’investigació viables. Després, vindrà el moment de co-crear amb ciutadans no científics l’experiment i posteriorment, desenvolupar-lo conjuntament. Alhora, es realitzaran projectes similars a Lucca (Itàlia), Kaunas (Lituània), Ljubljana (Eslovènia) i Zutphen (Països Baixos).

    Els ciutadans no han de ser només la mà d’obra

    En molts projectes de ciència ciutadana, tot i això, el paper de la ciutadania es redueix a ser els encarregats de recollir les dades i de fer tasques instrumentals d’anàlisi. “Això comença a ser molt criticat”, diu Ballestrini. “Segueix sent important, però el que veig és que la gent ha d’aportar en totes les parts del procés científic perquè la ciència realment analitzi el que a la gent li importa i l’afecta”, afegeix.

    Els ciutadans poden arribar a implicar-se més si reben de la investigació, i no només donen. En aquest sentit, “si el ciutadà participa, que sigui una investigació que li resulti rellevant”, diu Mara. Aquesta participació també li aporta coneixement científic i l’ajuda a desmitificar la ciència.

    A més, els resultats científics poden arribar a incidir i produir canvis en les polítiques públiques si arriben a la ciutadania, aquesta és capaç de comprendre-ho i es mobilitza, perquè “no és el mateix un moviment ciutadà amb queixes que amb dades”, diu Ballestrini.

    Més projectes de ciència ciutadana a Barcelona

    Més enllà del Cities Health, que just es comença a desenvolupar aquest estiu, hi ha a Barcelona múltiples projectes científics que impliquen la ciutadania per estudiar i combatre la contaminació.

    Un d’ells és LiquenCity, un projecte que va voler descobrir la diversitat de líquens que viuen als arbres de la ciutat per relacionar-ho amb la contaminació de l’aire. Durant aquest any, més de 800 persones – entre alumnes i ciutadania en general – van buscar i van identificar líquens per a la investigació, al mateix temps que aprenien sobre la qualitat d’aquests éssers com a bioindicadors. Aquest projecte del centre de recerca CREAF està ara en fase d’anàlisi i de generació de mapes de nivells de contaminació.

    També el Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica (CRECiM) està desenvolupant projectes d’aquest tipus de la mà d’alumnes de primària i secundària. Un d’ells es diu ATENCI!Ó i vol analitzar si la contaminació atmosfèrica en els entorns dels instituts pot afectar l’atenció dels alumnes.

    Com que sembla que els projectes de ciència ciutadana estan en auge, una bona manera de trobar-los, més enllà de les xarxes socials, és el web de voluntariats ambientals, que té una categoria específica de ciència ciutadana.

  • Ciència ciutadana i aprenentatge servei

    No fa massa, la Fundació Catalana de l’Esplai va organitzar una jornada per presentar diferents projectes de ciència ciutadana i per relacionar aquestes experiències amb l’aprenentatge servei. Crec que va ser una iniciativa encertada, amb un gran futur per a totes les parts i amb possibilitats clares de sumar esforços en benefici dels joves, la ciència, l’educació i, naturalment, de l’entorn i de la comunitat. Anem, però, pas a pas. Abans de preguntar-nos per quins motius vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei, dues paraules sobre aquestes dues tradicions de treball participatiu.

    La ciència ciutadana té com a objectiu incorporar ciutadans en la realització de tasques pròpies de la recerca científica. Animats per les enormes possibilitats que ofereix aquesta iniciativa, s’estan multiplicant els projectes, i més que en sorgiran en el futur. Tres exemples quasi a l’atzar: el Projecte Orenetes vol estudiar els ocells en el medi urbà i demana col·laboració per fer un cens dels nius d’oreneta cuablanca que permeti conèixer la població d’aquestes aus, els seus requeriments ecològics, i també preveure les mesures de protecció que necessita l’espècie; el Projecte Plàstic 0 parteix de la constatació que bona part dels residus que produïm els humans són plàstics i pretén, entre altres iniciatives, promoure la seva localització i classificació i també la detecció de micro plàstics a la sorra del mar per assolir en els dos casos un diagnòstic i buscar solucions; el Projecte Alerta Forestal està pensat per analitzar l’estat de salut dels boscos, i la seva proposta és recollir dades sobre diferents amenaces que poden patir els boscos amb la intenció de confeccionar mapes que ens donin una idea de la situació actual, del futur previsible i del que caldria fer per revertir alguns problemes.

    En aquests com en altres molts exemples estem davant d’un procés de creació de coneixement gràcies a la participació de la ciutadania en tasques de recerca científica. La suma de múltiples col·laboracions realitzades per ciutadans amb una variada formació científica permet completar tasques impossibles d’abastar d’una altra manera i assolir així resultats rellevants. El diàleg entre científics i ciutadans ajuda a detectar temes socialment rellevants, a fer-ho amb un major control de la ciència per part de la ciutadania, i també a eixamplar el ressò social i la implicació del conjunt de la societat en els canvis que inevitablement s’han d’emprendre en molts ordres de la nostra forma de vida.

    En síntesi, la ciència ciutadana és una magnífica eina de compromís social i de democratització del treball científic. Però a més a més permet als ciutadans implicats aprendre sobre la temàtica investigada i realitzar una positiva contribució cívica. En aquest sentit és important assenyalar que a banda d’aportar dades, interpretar-les o ajudar en el disseny de les recerques, els participants poden contribuir a crear opinió sobre els problemes abordats i a promoure accions de transformació.

    Si ara mirem la tradició de l’aprenentatge servei, ens trobem igualment amb una gran varietat de projectes. També tres a l’atzar: nois i noies que participen en una activitat de recuperació de la memòria històrica gravant persones grans que expliquen aspectes significatius de la seva vida i després difonen els resultats; futurs mestres de primària que fan un reforç escolar amb nois i noies que tenen dificultats d’aprenentatge; un grup classeque col·labora amb el Banc de Sang i organitza al seu barri una campanya de promoció de la donació de sang. Són alguns dels molts exemples d’una metodologia que combina l’aprenentatge curricular amb el servei a la comunitat.

    Potser ara estem en millors condicions de fer-nos una pregunta que plana des de l’inici: per què vincular ciència ciutadana i aprenentatge servei? El motiu és ben clar: comparteixen un nucli comú. En els dos casos els participants aprenen (es fan observacions, activitats de recerca o simplement s’estudia), en els dos es presta un servei altruista a la comunitat (s’ajuda a fer recerca i a difondre els resultats, s’ajuda alguna entitat social), i tot plegat es fa per assolir un repte real i a vegades urgent que motiva el projecte (pal·liar una necessitat d’una persona o d’un grup, o bé respondre una pregunta científica amb relleu social). Com dèiem, ciència ciutadana i aprenentatge servei tenen un mateix esquelet conceptual: enfrontar-se a problemes reals amb una intel·ligència col·lectiva que experimenta i aprèn per tal d’impulsar projectes de millora de la vida de la comunitat. Per tant, podem dir que la ciència ciutadana és també aprenentatge servei, o bé que una de les modalitats de l’aprenentatge servei és la ciència ciutadana. Naturalment, els dos àmbits tenen la seva especificitat, però poden establir potents sinergies en benefici de la ciència democràtica i de l’educació compromesa.

    El que imaginem, en alguna mesura ja s’està fent. La participació de les escoles en projectes de ciència ciutadana no és una novetat. De fet, quan es treballa amb escolars la metodologia de l’aprenentatge servei sovint està ja incorporada en els projectes de ciència ciutadana. I tampoc és nou veure projectes catalogats d’aprenentatge servei que són bons exemples de ciència ciutadana. Està clar que els noms i les tradicions no mereixen més temps. Crec que la qüestió és trobar formes de col·laborar que permetin al món de la ciència i al món de l’educació introduir la ciència ciutadana en el currículum de tots els escolars, i fer-ho amb els requeriments de la metodologia de l’aprenentatge servei. Seria una contribució al coneixement científic, a la democratització de la ciència, a la formació científica dels joves i, potser pel damunt de tot, a la seva formació com a ciutadans amb criteri científic, capacitat crítica i voluntat d’intervenir en la transformació de les formes de vida que avui van contra la vida.