En la tercera trobada del Fòrum de Diàleg Professional s’ha conclós el primer full de ruta de polítiques de professionals de salut de Catalunya. El resultat han estat 17 reptes professionals de present i futur, 46 línies de treball prioritzades i 185 accions definides per donar resposta als reptes de salut de Catalunya ens els pròxims quatre anys. En aquesta trobada, com ja és costum, han participat representants de 80 entitats de la salut i agents del sector de la salut, des de col·legis professionals, agrupacions de pacients, societats científiques, organitzacions sanitàries i docents, sindicats i representants del Departament. Entitats que durant els darrers mesos han estat treballant per definir aquestes mesures.
La consellera Alba Vergés, que ha assistit a la reunió, ha posat l’accent en la voluntat de Departament de Salut d’enfortir el paper de l’atenció primària i salut comunitària com a eix vertebrador del sistema de salut. Al respecte, Vergés ha remarcat que, «els acords que s’han pres al Fòrum implicaran redefinir i reordenar dels rols de totes les seves professions sanitàries, com els rols que cal que pivotin entre metges i infermeres per donar resposta a les necessitats de la ciutadania». En aquest sentit, Vergés ha destacat que «les infermeres han de tenir un paper clau en la promoció de la salut i en el seguiment de persones amb patologies cròniques» i els metges «han de tenir un gran pes en el diagnòstic i el seguiment de persones amb una patologia crònica que no estan estables».
Des del Departament de Salut han volgut assenyalar com un altre focus rellevant que el full de ruta posa l’accent en la formació, «on sobretot se centra en treballar per l’adquisició de valors, tant professionals com humanístics, dels programes de grau que condueixen a professions sanitàries». Aquesta decisió pot ser de gran importància perquè pot canviar el mecanisme d’admissió a graus sanitaris. Del Fòrum va sortir la idea de valorar la «possible implantació d’una prova d’aptitud personal, que aplicarien els centres formatius i que serviria per seleccionar les i els estudiants amb un perfil de valors més humanístics en l’admissió a aquests graus sanitaris». En aquest sentit, la consellera va afirmar que la decisió ve per voler «uns professionals que tinguin coneixements però també valors humans, i aquesta prova ens possibilitarà poder-los conèixer més profundament».
Amb aquesta tercera trobada plenària el Fòrum ha volgut definir les accions per abordar les necessitats de professionals de salut a Catalunya a partir dels 17 reptes als quals s’havia arribat ja al mes de març després de sis mesos de treball i diagnòstic.
Per exemple, si el primer repte el mes de març parlava de «definir els principals rols de les professions», ara han arribat a la conclusió que «aquests rols hauran de ser coherents amb les competències pròpies de cada professió, amb les necessitats de la ciutadania, amb la cartera de serveis de cada àmbit assistencial i amb els nous models d’atenció i el treball multidisciplinari».
El cinquè repte parlava d’»adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials». Des del Fòrum de Diàleg Professional responen per què cal fer-ho i argumenten que «els canvis que està experimentant el nostre sistema sanitari han posat de manifest la necessitat d’actualitzar els coneixements que adquireixen els futurs professionals de la salut. És per això que cal identificar aquelles competències o habilitats que avui en dia són necessàries per exercir amb excel·lència la professió, però que no estan suficientment presents en els itineraris formatius dels estudiants de grau o postgrau».
El dotzè repte parla d’»establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català». Sobre això, les principals línies de treball identificades i consensuades pel grup de treball són, per una banda, mesures dirigides a complir les expectatives del professional sobre el seu lloc de treball i el seu desenvolupament professional i, per una altra, mesures dirigides a actuar sobre els factors d’atracció i retenció de professionals.
Dins el primer bloc inclouen millorar el reconeixement salarial i no salarial, dedicació parcial a tasques no assistencials com ara recerca, docència, innovació i projectes i millorar el clima en la institució i en l’equip de treball i tenir conciliació personal i familiar i flexibilitat laboral. Dins el segon bloc parlen de millorar l’estabilitat laboral, incentivar la permanència en el centre formador, fomentar la possibilitat de pertànyer a un centre de referència, mitjançant xarxes de cooperació o aliances entre centres, fonamentades en el principi de responsabilitat i reconèixer la especificitat de llocs de treball de difícil cobertura. El per què? L’anàlisi que han fet entén que «el professional sanitari no només té un coneixement imprescindible per a la millora continuada dels serveis que presenten les entitats, sinó que a més, quasi com a part integrant de la seva raó de ser professional, té tendència a cercar vies de participació en la gestió quotidiana. Assegurar que les entitats puguin reaprofitar el coneixement que generen dia a dia els seus professionals és positius per als centres, al mateix temps que aquests veuen reforçada la seva participació i satisfacció professional. També cal tendir a implementar un model de col·laboració territorial entre centres, que garanteixi l’equitat territorial en l’assistència sanitària pública i que, alhora, mantingui els professionals vinculats a una xarxa investigadora, de recerca i docent, atractiva de cara al desenvolupament de la carrera professional, sigui des d’on sigui que es desenvolupi».