Etiqueta: Clínic

  • Barcelona esdevé pionera en cirurgia robòtica del cor en nens i joves

    Barcelona esdevé pionera en cirurgia robòtica del cor en nens i joves

    Cada any neixen a Catalunya 600 infants amb una cardiopatia congènita, ja sigui un problema estructural de cor (a les cavitats o de les vàlvules cardíaques, per exemple) o de grans vasos del tòrax.  En el 30% dels casos, es tracta d’una cardiopatia greu. Gràcies als avenços de les darreres dècades, un 95% d’aquests infants arriben a l’edat adulta, però ho fan amb unes necessitats molt específiques.

    Per poder atendre-les de manera multidisciplinar com requereixen aquestes necessitats i pels mateixos professionals que ja coneixen el pacient des de la seva infància, els hospitals Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic han creat un centre de cardiopaties congènites. En ell oferiran una atenció conjunta i, durant totes les etapes de la vida, als infants que neixen amb una malformació al cor.

    És el Centre de Cardiopaties Congènites Sant Joan de Déu–Clínic Barcelona, que ha estat presentat aquest dilluns pel conseller de Salut, Manel Balcells; Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic Barcelona; Stefano Congiu, cap de Cirurgia cardiovascular de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Dr. Daniel Pereda, director del nou centre i consultor del Servei de Cirurgia Cardiovascular del Clínic.

    Que sigui el mateix equip de professionals el que segueixi i tracti els pacients al llarg de tota la vida és una important aposta per a l’èxit en el maneig del pacient amb malaltia cardiovascular, ja que es basa en l’assistència multidisciplinària d’alta qualitat i en una estratègia de seguiment a llarg termini que assegura la continuïtat durant la vida adulta. Per això, comptar amb un centre especialitzat, integrat i amb visió transversal és clau per a millorar la qualitat en l’assistència d’aquests pacients.

    23 professionals

    El nou centre tindrà dues seus, una a l’Hospital Sant Joan de Déu i una altra a l’Hospital Clínic, que, en conjunt,  oferiran una cartera de serveis completa i complementària, i que disposarà d’un equip integrat per un equip de 23 professionals que inclou cirurgians cardiovasculars, cardiòlegs, pediatres i anestesiòlegs.

    La creació d’aquest centre fruit de l’aliança entre Sant Joan de Déu i el Clínic permetrà, a més, estendre a la població infantil tècniques quirúrgiques que fins ara no s’aplicaven en l’àmbit de la cirurgia cardíaca pediàtrica, però estaven ja implantades en la d’adults, com és el cas de les cirurgies mínimament invasives toracoscòpiques i robòtiques. Fins ara, els infants i joves afectats de cardiopaties congènites que havien de passar per quiròfan eren intervinguts mitjançant cirurgia oberta, el que allargava el període postoperatori i recuperació del pacient, a més de causar-los un major perjudici estètic.

    El nou centre de cardiopaties congènites ja ha dut a terme cinc intervencions d’aquest tipus en infants. En tres casos, els professionals han optat per una cirurgia toracoscòpica, que consisteix a fer unes petites incisions al tòrax de l’infant per introduir un dispositiu amb una càmera de vídeo que els permeti veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur la intervenció. La primera nena operada mitjançant aquesta tècnica presentava un tumor al cor que calia ressecar. La pacient de menor edat operada així fins ara al centre ha estat una pacient de 6 anys.

    Primer cas de cirurgia robòtica en infants

    En dos casos més, els professionals han optat per cirurgia cardíaca robòtica. La primera pacient pediàtrica intervinguda amb l’ajuda d’un robot ha estat una noia de 13 anys i veïna del País Basc que presentava una comunicació interauricular congènita del tipus ostium primum (tenia les dues aurícules connectades) i un defecte en la vàlvula mitral. Aquestes malformacions li provocaven una circulació anòmala de la sang dins del cor i un desequilibri que sobrecarregava la banda dreta del cor i, a llarg termini, li causava insuficiència cardíaca.

    En el cas d’aquesta pacient, a més, la patologia es veia agreujada per una escoliosi molt accentuada que dificultava l’accés al cor. Per això, els cirurgians cardíacs van optar per fer servir un robot quirúrgic que, a través de quatre petites incisions en el tòrax de la pacient (de 8 mil·límetres de diàmetre cadascuna), els va permetre introduir una càmera en el cor per veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur a terme la intervenció. D’aquesta manera, un equip mèdic del Centre de Cardiopaties Congènites va aconseguir tancar, d’una banda, la connexió entre les dues aurícules i, d’una altra, reparar la vàlvula mitral danyada. La intervenció, que va tenir lloc al novembre, va durar quatre hores i hi van intervenir una desena de professionals.

    El segon pacient intervingut mitjançant cirurgia cardíaca robòtica és un jove de 15 anys que fa mesos va ser tractat d’una comunicació interauricular mitjançant cateterisme i havia presentat una infecció del dispositiu de tancament (endocarditis).

    El director del centre, Daniel Pereda, explica que, en el cas dels infants, la cirurgia robòtica està limitada a la mida i edat dels pacients perquè els estris quirúrgics han estat ideats i dissenyats a mida dels adults.

    Per això, ara mateix els cirurgians es plantegen aquesta opció només en els infants més grans i adolescents. Els principals pacients candidats a sotmetre’s a una intervenció d’aquest tipus són els que pateixen les següents patologies: comunicacions interauriculars  (sempre que no es puguin resoldre amb un cateterisme), problemes en les vàlvules mitral o tricúspide o tumors cardíacs. La previsió és operar mitjançant cirurgia robòtica mínimament invasiva una dotzena de pacients cada any i començar amb una activitat anual de 20 cirurgies toracoscòpiques.

  • És més barat l’Hospital Sagrat Cor que el Clínic o el Sant Pau?

    És clar que sí, només faltaria, si el Sagrat Cor atén patologia senzilla, només faltaria que costés tant com els grans hospitals d’alta tecnologia de la ciutat. Això no és ideologia, això són matemàtiques. Operar una hèrnia o un galindó no costa el mateix que fer un trasplantament d’òrgan, fer tractaments oncològics, tractar a un cremat o un politraumatisme. És per aquesta complexitat que l’alta dels grans hospitals es paga més, ja que els costos de totes les patologies són majors perquè es paga per estructura i per complexitat.

    Entenem que la patronal privada que ha estat cobrant del sistema públic de salut aquests anys pels seus beneficis, mentre als públics els hi retallaven els pressupostos, ara utilitzin la por i la mentida per moure als professionals i els treballadors amb la por de pèrdua de llocs de treball, cosa que no ha de passar.

    Perquè malauradament de feina no en falta i de llistes d’espera en sobren, si la feina no la fa un equipament privat de lucre cobrant diners públics, aquests pressupostos, els mateixos, passaran als equipaments que es facin càrrec d’aquesta atenció. I aquests equipaments amb més feina necessitaran el personal expert que fins llavors ho feia en els privats de lucre (aquesta sí que serà una feina a reivindicar pels sindicats).

    La sanitat privada dels negocis amb diners públics sabem que es guanya la vida (si no fos així plegarien) de diverses maneres: fent patologies senzilles que no comporten masses despeses. Si tenen segons quines complicacions no les poden atendre (són cares i complexes) i tornen el pacient a la pública, paguen al personal per sota dels preus del personal públic i no estan obligats a fer concursos públics de la compra de material i tecnologia, per tant les qualitats es poden veure afectades (tenim l’exemple recent de les pròtesis de Traiber).

    Tot això ho podem revertir utilitzant millor els diners públics dedicats a assistència sanitària, en benefici dels ciutadans i ciutadanes usuàries i també en benefici de tots els treballadors del sistema (cal demanar un conveni laboral únic i de qualitat). I l’administració sanitària ha de donar urgentment informació transparent a tots els actors de les línies sanitàries estratègiques de futur, així com de la transposició a sanitat de les lleis i directives pendents d’implantar-se que poden fer canviar profundament el terreny de joc (llei de transparència i bon govern i Directiva de la Unió Europea de Contractació del sistema públic) i demanar a la patronal nerviosa que es deixi de demagògia i d’enganys, que els temps estan canviant.