Just Deploy It!

Etiqueta: CNJC

  • Parlar, escoltar i aprovar polítiques públiques per a la prevenció del suïcidi

    El Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi ve carregat d’activitats i campanyes per lluitar contra una causa de mort que, segons dades de l’OMS, acaba amb la vida de 800.000 persones l’any. Segons la mateixa font, cada 40 segons una persona mor per suïcidi i per cada suïcidi consumat es produeixen 20 temptatives de suïcidi. El que suma 16 milions de temptatives l’any.

    Sota el lema “Parlar i escoltar, salva vides”, la Federació Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de “Després del Suïcidi – Associació de Supervivents” (DSAS), Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i Mans Amigues – Dol per Suïcidi (DSMA), posen avui en marxa una campanya amb l’0bjectiu de «millorar la informació i prevenció de la mort per suïcidi, i mostrar els recursos i entitats que treballen per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica de salut mental, masses vegades silenciada». A través de diversos recursos toquen la prevenció, destrueixen els mites, faciliten informació sobre on anar i apropen testimonis més enllà de les dades i els informes.

    A Catalunya, amb dades de 2017, les últimes recollides fins el moment, es comptabilitzen 495 morts per suïcidi. I, a més, el suïcidi és la mort prematura que més ha incrementat als darrers anys, segons l’estudi «Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013: quin impacte ha tingut la crisi econòmica?» del Departament Salut.

    Així, una altra de les activitats per aquest Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi és la que realitzarà l’Associació «Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)» a través de la campanya «Et volem dir una cosa important» que han iniciat persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi. Des de la DSAS, posen de manifest que el «suïcidi es una mort ignorada socialment, que encara suscita uns temors enormes, una ignorància incomprensible, sobretot un terrible silenci que cau amb tot el seu pes sobre els que han sofert una pèrdua per aquesta causa». Denuncien que «ningú que hagi mort a causa del suïcidi no es mereix que qualifiquin tota la seva vida per aquest acte. No hi ha ningú que sigui simplement suïcida. És una reducció injusta, fruit de la ignorància i el temor». Així, recomanen que parlar del suïcidi és la millor manera de prevenir-lo. Amb aquesta campanya volen fer comprendre a la societat que «cal canviar els punts de vista sobre aquest greu problema».

    Per fer-ho, durant tot el matí d’aquesta jornada es trobaran a les portes de l’Hospital Sant Pau de Barcelona per oferir informació al públic sobre el fenomen del suïcidi i té l’objectiu de canviar les idees falses o els mites que envolten del suïcidi i informar sobre signes d’alerta que poden ajudar a detectar, en el moment inicial, persones en risc.

    Infografia de la campanya “Parlar i escoltar, salva vides” / Federació Salut Mental Catalunya

    Contra el suïcidi juvenil, polítiques públiques

    Diferents dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre els i les joves d’entre 15 i 34 anys. Que es produeix 1 suïcidi juvenil cada 5,2 dies. Que els homes d’entre 15 i 34 anys multipliquen per 2,5 vegades les dones en els casos de suïcidis (l’any 2016 van ser 50 nois i 20 noies).

    Avui, en el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) ha fet públic un seguit d’exigències a l’administració pública catalana en els àmbits de la salut, l’educació i la comunicació per tal de reforçar la prevenció del suïcidi juvenil. Des del CNJC a través d’una publicació anomenada «Encarem el suïcidi juvenil» aporten que «és necessari superar la visió del suïcidi com a una acció individual i enfocar-lo des de la perspectiva de problemàtica social, així com comprendre els diferents factors de risc que poden conduir algú a treure’s la vida». Inclouen per exemple com a factor de risc els trastorns de la salut mental, les drogodependències, les situacions d’abús o violència, l’assetjament escolar, el ciberbullying o mobbing, patir algun tipus de discriminació, o haver d’afrontar una experiència difícil de superar.

    Opinen que les polítiques de prevenció del suïcidi a Catalunya són ara per ara «mesures puntuals mancades d’una visió global de la problemàtica i no plantegen un pla d’actuació dirigit al jovent». En aquesta línia, el passat mes de juliol, com a conseqüència d’una sessió monogràfica sobre el suïcidi juvenil a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, impulsada pel CNJC, el Parlament va aprovar per unanimitat una moció que insta al govern de la Generalitat a emprendre una sèrie de mesures.

    Uns mesos després, i coincidint amb aquesta jornada, han publicat 10 demandes emmarcades dins una campanya d’incidència política. En l’àmbit de l’educació demanen que es realitzin formacions proporcionades per experts dirigides a professorat i professionals de l’educació sobre com actuar davant d’idees i/o conductes autolítiques. També assegurar i responsabilitzar persones referents a cada centre educatiu dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica així com incorporar l’educació emocional en el currículum educatiu, de manera transversal i actualitzada també a les noves realitats digitals de joves i adolescents. Un quart punt seria incloure un pla preventiu del suïcidi juvenil dins el Programa Salut i Escola (PSiE) del Departament d’Educació i el de Salut de la Generalitat de Catalunya i, a més, crear protocols d’actuació a les escoles davant les conductes autolítiques revisats per les Unitats de Prevenció del Suïcidi, així com davant l’assetjament escolar i les situacions de risc de l’alumnat.

    Algunes de les demandes que dibuixen dins l’àmbit de la salut impliquen integrar la perspectiva juvenil al programa Codi Risc Suïcidi i en el Pla Integral del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i en la resta de polítiques de prevenció. Com en moltes altres matèries, també exigeixen resoldre la manca de recursos i d’Unitats de Prevenció del Suïcidi existent fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. On dibuixen demandes de mínims i de màxims és en acabar amb la descoordinació actual entre els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) i per a infants i adolescents (CSMIJ). «Actualment quan una persona jove adquireix la majoria d’edat el seu expedient és traslladat i minva l’atenció professional», denuncien des del CNJC que idealitzen crear un centre de salut mental específic per a joves dels 16 als 30 anys però, veient que per ara és inassolible, proposen aquesta millorar de coordinació i incorporar-hi la perspectiva juvenil.

    Les dues últimes demandes es centren en l’àmbit de la comunicació i busquen que es portin a terme campanyes públiques de sensibilització i prevenció del suïcidi, «com es fa en altres àmbits com en les violències masclistes o els accidents de trànsit -segona causa de mort entre el jovent, per sota del suïcidi-«. A més, que es doti els mitjans de comunicació de recursos i formacions per sensibilitzar i adequar un bon tractament informatiu sobre el fenomen, que fugi dels sensacionalismes i abordi l’arrel social del problema.

  • Els joves de Catalunya no necessiten lliçons, només demanen educació i atenció sexoafectiva amb perspectiva de gènere

    El Parlament de Catalunya acull periòdicament trobades de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva. La darrera sessió va organitzar-se al voltant del lema Tira pels Drets i va ser coordinada per L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius. El debat es va enfocar cap a com han de ser i com han de treballar els Serveis de Salut Sexual i Població Jove a Catalunya.

    Carles Pericas, del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), va ser qui va trencar el gel i va fer palesa la necessitat d’establir una educació sexual sana a les escoles. A part de conèixer de primera mà les necessitats per ser una plataforma que reuneix 60 entitats joves d’arreu del territori, el CNJC darrerament ha volgut incidir en la detecció de les necessitats i la reivindicació dels drets vinculats a la salut sexual i reproductiva. El mateix Pericas en va parlar d’aquesta necessitat explicant la seva primera relació sexual. Si bé considerava que havia rebut prou educació sexual, va opinar que aquesta sempre havia estat encara cap a una prevenció potencial de les coses negatives que pot aportar el sexe.  Una primera relació sexual i un preservatiu que es trenca és quelcom davant el que es troben molts joves i davant aquesta situació, com Pericas, molts no saben com actuar per «no tenir eines ni referents del que s’ha de fer». D’allà, normalment els joves visiten els Centres d’Atenció Primària o algun altre servei competent per realitzar-se proves de VIH o ITS o embaràs en el cas de les noies però Pericas denuncia aleshores que els joves reben poca informació de com seguir amb la seva sexualitat i això el què fa és produir molta por.

    El CNJC demana que els professionals aprenguin a parlar sobre sexualitat, sobre desig sexual i sobre plaer. Cal, consideren, una educació sexoafectiva de qualitat que no caigui en el discurs del risc, ja que, com diu Pericas, «no calen més fotos de gonorrea i sífilis a les pantalles dels instituts». Aquesta educació, segons el parer del CNJC, ha de ser una educació que exploti més el plaer i que entengui que tenir relacions sexuals segures i sanes va més enllà del cisheteropatriarcat, ja que ha de comptar amb decidir pràctiques compartides que combatin els rols de poder. Aquesta educació ha de veure’s complementada amb una bona assistència. Per ara, el CNJC considera que a primera línia de consulta dels Centres d’Atenció Primària pel que fa a les persones joves no es compleixen els criteris d’accessibilitat. Pericas considera que perquè això es doni, «cal incloure perspectiva de gènere i de drets humans en tota l’atenció en drets sexual i reproductius per donar tota l’assistència que calgui a tots els col·lectius oprimits».

    Eines públiques per acompanyar els joves en salut sexual i reproductiva

    En aquest sentit, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitat (CJAS), un centre assistencial creat fa 25 anys que pertany a L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, treballen dia a dia per generar coneixement per poder canviar discursos i visualitzar que «la gent jove fa el què pot amb les eines que té». Jordi Baroja, director del CJAS, defensa aquesta necessitat d’estar format: «quan una noia ve a buscar un mètode postcoital al centre cal que et posis les ulleres perquè potser ve amb un cas d’abús de poder darrere, un problema de negociació i per tant de dominació». Amb aquesta idea, Baroja defensa que encara que els joves s’apropin al centre per resoldre un cas puntual, «s’ha d’intentar desplegar un discurs i un anàlisis perquè aquesta visita serveixi més enllà».

    Així doncs, a banda de l’educació sexual que es demanava com curricular a les escoles per part del CNJC, el CJAS treballa per «aportar un model assistencial adaptat per joves, amb la seva participació, basat en una sexualitat positiva, inclusiva i amb perspectiva feminista, en un marc de drets sexuals i amb una mirada reductora de desigualtats socials». Donat que l’edat pediàtrica acaba als 15 anys, el CJAS acostuma a rebre joves a partir dels 14 i sobretot fins els 21 anys d’edat tot i que poden rebre’n fins els 30.

    Altres serveis també de caràcter públic que trobem serien els que dóna el CatSalut i també l’eina dels Centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Catalunya que compten amb les Tardes Joves de la Xarxa de Salut Pública de Catalunya.

    Les diverses dades que cada any recopila el CatSalut, com va explicar Ramon Escuriet, un dels responsables de Salut Reproductiva del CatSalut, han fet que dins la nova cartera de serveis en atenció sexual i reproductiva que inclourà l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) també s’ofereixi atenció més enllà dels serveis sanitaris. Uns serveis que Escuriet va reconèixer que els hi calia una reordenació de l’atenció en salut afectiva, sexual i reproductiva. Així, amb el canvi de cartera, es canviarà el concepte de patogènesi a salutogènesi i es realitzarà una atenció immediata i multidisciplinar.

    Els objectius que descriu Escuriet dins la nova cartera de serveis per a l’ASSIR de l’ENAPISC busquen millorar l’accessibilitat dels joves a l’ASSIR i als diferents mètodes contraceptius. També incloure una formació específica pels professionals i incorporar algunes millores tant en la coordinació amb els recursos de la comunitat com a l’atenció a la diversitat sexual i a la diversitat funcional.

    Per la seva banda, Cristina Martínez, responsable de l’Institut Català de la Salut dels serveis d’Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) va destacar que entre els punts clau en l’atenció en joves cal detectar les necessitats, no jutjar, potenciar les conductes saludables, fer un abordatge adaptat a les característiques fisiològiques, socioculturals i individuals.

    Aquestes actituds s’intenten generar a tots els punts del territori on es compta de tardes joves. En total són 55 punts, la majoria a Barcelona, la Metropolitana Nord i la Metropolitana Sud. En total els punts ASSIR van atendre 98.907 joves el 2018 donada la facilitat d’aquest tipus de visites. L’atenció en aquests serveis de salut sempre es dóna per decisió pròpia del jove i l’atenció és confidencial, fins el punt que, com explica Martínez, se’ls rep sense targeta sanitària. «Sovint la targeta, si són menors, la poden tenir els pares i demanar-los-hi seria una trava més», especifica Martínez que afegeix, a més, que des de l’ASSIR «el dret a l’anticoncepció no es basa en si pots pagar o no i per tant és totalment gratuït».