Les entitats que ajuden a drogodependents ho van alertant des de fa un temps: torna a créixer el consum de cocaïna. O, almenys, la demanda de tractament per desintoxicar-se. Això últim ho acaba de constatar també l’informe anual de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que assenyala que des de 2015 està pujant el nombre de persones que demanen ajuda per deixar aquesta substància, alguna cosa que no passava des de 2009.
La progressiva sortida de la crisi econòmica, el pes de sectors com el turisme o la restauració o una major disponibilitat al carrer d’aquesta droga estan entre les possibles causes d’un repunt sobre el qual l’Administració es mostra prudent, però que alerta a associacions com Projecte Home.
El 2017, segons les últimes dades disponibles, van ser 3.041 persones les que es van dirigir als centres de salut públics catalans per sol·licitar tractament, al voltant d’un 25% més que fa dos anys. Joan Colom, sotsdirector general de Drogodependències de la Generalitat, adverteix que no obstant això caldria esperar algun any més per assegurar amb certesa que el consum està pujant. «No podem parlar d’una tendència encara, però estem alerta a la seva evolució», resumeix.
El repunt en les xifres oficials no ha agafat per sorpresa a ONG com Projecte Home, que han detectat en els seus pacients un patró semblant. El 2016, l’addicció a la cocaïna va superar l’alcohol com el principal motiu de tractament als seus centres, un pronunciat repunt després d’una dècada de decreixement. «El consum de cocaïna va baixar amb la crisi, que va fer que molts consumidors passessin a substàncies més barates o que alguns ja ni la provessin; així que la millora econòmica pot haver estat un factor influent», valora Oriol Escúlies, director de l’entitat a Catalunya.
Més enllà de les dades, les causes a les quals es pot atribuir aquest increment entren en el terreny de les hipòtesis. Una d’elles és la citada recuperació econòmica, però hi ha unes altres. L’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, dependent de la Unió Europea, va alertar en el seu informe de 2018 d’un «augment de la disponibilitat de la cocaïna» en tot el continent. En primer lloc, a causa d’un major cultiu i producció a Amèrica Llatina, però també pel preu de venda: el gram de cocaïna costa ara el mateix que fa deu anys, entre 57 i 76 euros de mitjana, mentre que la puresa de la droga sí que ha augmentat, i les dosis necessàries per al mateix efecte són menors.
Barcelona, capital del consum?
Va ser precisament aquest informe de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies el que va fer saltar les alarmes a Barcelona en situar la ciutat com la capital del consum de cocaïna de tota Europa. En una anàlisi de les aigües residuals de les principals urbs del continent, les de la capital catalana eren les que tenien una taxa més elevada de cocaïna per habitant i dia.
Però Barcelona no és una excepció al seu entorn. Ho desmenteixen les dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que situen la ciutat en la mitjana de Catalunya, amb 4,1 casos per cada 1.000 habitants, superada fins i tot per regions sanitàries com Terres de l’Ebre (4,3) o Camp de Tarragona (4,6). «L’àrea metropolitana i sectors del litoral solen coincidir amb un un major consum de la cocaïna, a causa que té més pes el turisme, la restauració o l’oci diürn i nocturn, sectors històricament més vinculats a aquesta droga que uns altres», sosté Escúlies.
Això explicaria per què Catalunya és la comunitat autònoma on s’han demanat en els últims anys més tractaments per addició a la cocaïna, encara que insisteix Escúlies que es tracta solament de possibles factors. Del que no hi ha dubte és que, segons les dades de Projecte Home, a Catalunya gairebé el 50% dels casos que assisteixen són per aquest tòxic, mentre que en la resta de regions el percentatge no sol arribar al 40%.
Finalment, Escúlies recorda que un element que sol condicionar el consum de drogues és si aquestes són percebudes per la societat com a nocives. «Assumint que la ciutadania espanyola considera la cocaïna com una substància perillosa des de fa 20 anys, no està de més recordar que provoca greus problemes en la salut i la vida de les persones», conclou.
«Vaig arribar a gastar 500 euros al dia en cocaïna»
Als seus 33 anys, Javier porta una dècada i mitja consumint cocaïna. Encara que durant molt temps va ser de forma esporàdica, associada a l’oci nocturn, en els últims anys va entrar en una espiral de consum compulsiu. «Pensava que ho tenia sota control, encara que en el fons sabia que no», expressa aquest jove veí de Badalona. En el seu cas és la primera vegada que demana ajuda per deixar la droga, però això no sol ser l’habitual: un 60% dels qui estan en tractament per cocaïna no és la primera vegada que se sotmeten a ell, segons dades de la Generalitat.
Ara en mans de Projecte Home, fa deu mesos que no consumeix. Però quan va arribar a l’entitat la seva situació era límit. La cocaïna havia fet mossa ja en el seu treball i el seu entorn familiar i social. «Anava a treballar només en dies concrets, per pagar-me el tòxic», relata Javier, que és electricista autònom. «També vaig començar a acudir a reunions familiars sota els efectes, alguna cosa que sempre havia pensat que no faria», reconeix.
En els moments més durs, explica que va arribar a gastar fins a 500 euros al dia en aquesta substància. «Fuges i quan tornes a la realitat, aquesta no t’agrada i tornes a fugir. És un maleït cercle viciós», lamenta.
En el seu cas, va ser el seu cosí qui va concertar a les seves esquenes una entrevista amb Projecte Home i després es va dirigir a ell per demanar-li per favor que acudís. «La primera entrevista va ser dura, la segona una miqueta menys… I vaig entrar aquí. Va ser un alleujament. No em sentia de gust, però em vaig adonar que l’única ambició d’aquests professionals és ajudar a gent com jo», afirma.
Ara segueix en tractament, però assegura sentir-se molt millor, sobretot a nivell emocional, un factor tan clau per caure en l’espiral de consum com per sortir d’ella. «És el creixement personal el que em portarà a tenir una vida una mica normalitzada. Diuen que l’addicte ho és per a tota la vida. No ho sé, però tinc moltes ganes de conèixer-me, i si no hagués entrat aquí mai ho hauria fet», celebra Javier.