Etiqueta: codi risc suïcidi

  • Vinils negres al carrer per a prevenir conductes suïcides

    “No podem baixar la guàrdia en un tema com el suicidi”. Així de categòric es va mostrar ahir el conseller de Salut, Manel Balcells, durant la presentació de la primera acció al carrer de la campanya de prevenció al suicidi No el deixis caure en el pou del suïcidi, que el Departament va posar en marxa el desembre passat. I és que el suïcidi continua essent una de les principals causes de mort a l’estat espanyol, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, i s’ha convertit en un greu problema de salut pública. A Catalunya, els episodis d’ideació suïcida han crescut un 16% en majors de 18 anys durant el 2023 respecte l’any 2022, segons dades provisionals del Codi Risc Suïcidi. Aquestes dades representen una tendència creixent d’atenció a la ideació suïcida en els darrers anys, situant-la prop del 50% dels casos atesos el 2023. La xifra esperançadora és que els números s’han estabilitzat en els joves, i durant el primer semestre de l’any passat, els intents de suïcidi en noies adolescents ja van disminuir un 10%.

    Un punt negre de 260 cm de diàmetre, situat en indrets com la plaça Universitat de Barcelona, on Balcells va presentar ahir l’acció, simbolitza l’abisme on es poden trobar moltes persones amb ideació suïcida. Aquest cercle de color negre adherit a la via pública, que també es podrà veure durant un mes a noranta indrets més de Catalunya, pretén conscienciar de la importància de detectar senyals d’alerta en persones susceptibles de desenvolupar una conducta suïcida; en el vinil, un missatge a l’interior de la circumferència anima a demanar ajuda si es coneix algú que és “a punt de caure en el pou del suïcidi” i insta a trucar al telèfon 061/Salut Respon. “Es tracta d’una campanya adreçada a l’entorn i als familiars d’aquestes persones, els quals poden ajudar a que aquesta persona que ha tingut la idea suicida no consumeixi el suicidi”, va destacar Balcells.

    Un problema greu de salut mental

    El suicidi és un greu problema de salut mental que registra una freqüència elevada en persones de més de 50 anys, sobretot en homes. Amb dades provisionals, s’han identificat 1.904 episodis l’any 2023 en homes d’entre 26 i 64 anys, considerant ideacions i temptatives ateses en el marc del Codi Risc Suïcidi. Aquesta actuació representa una taxa de 116 episodis per cada 100.000 habitants i suposa un 10% més respecte l’any anterior. Una ràpida detecció i atenció en episodis d’ideació suïcida possibilita una intervenció precoç, i més efectiva, per part dels professionals de salut. En aquest sentit, Balcells va apuntar que «aconseguir reduir la taxa és una cursa de fons, perquè es tracta d’un treball multifactorial».

    La nova acció de la campanya No el deixis caure en el pou del suïcidi recorrerà els carrers dels principals pobles i ciutats de les regions sanitàries catalanes –des de l’Alt pirineu fins a les terres de l’Ebre, passant per la Catalunya Central, el Tarragonès i el Penedès– amb l’objectiu de donar la mà a totes aquelles persones amb conductes que atempten contra la pròpia vida, i “en moltes ocasions allargar la mà vol dir trucar automàticament al 061”. Segons dades del departament de Salut, el telèfon d’emergències de la Generalitat 061/Salut Respon ha rebut unes 22.000 trucades en l’últim any i mig, fet que suposa unes 40 o 50 trucades al dia de mitjana, i s’ha demostrat que funciona, perquè activa tots els mecanismes dels serveis assistencials. Tanmateix, des del mateix departament de Salut van assegurar que, en moltes ocasions, l’atenció telefònica redueix la situació de crisi i de desbordament emocional, de manera que només en un 17 o 18% dels casos cal enviar un equip in situ.

  • Parlar, escoltar i aprovar polítiques públiques per a la prevenció del suïcidi

    El Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi ve carregat d’activitats i campanyes per lluitar contra una causa de mort que, segons dades de l’OMS, acaba amb la vida de 800.000 persones l’any. Segons la mateixa font, cada 40 segons una persona mor per suïcidi i per cada suïcidi consumat es produeixen 20 temptatives de suïcidi. El que suma 16 milions de temptatives l’any.

    Sota el lema “Parlar i escoltar, salva vides”, la Federació Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de “Després del Suïcidi – Associació de Supervivents” (DSAS), Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i Mans Amigues – Dol per Suïcidi (DSMA), posen avui en marxa una campanya amb l’0bjectiu de «millorar la informació i prevenció de la mort per suïcidi, i mostrar els recursos i entitats que treballen per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica de salut mental, masses vegades silenciada». A través de diversos recursos toquen la prevenció, destrueixen els mites, faciliten informació sobre on anar i apropen testimonis més enllà de les dades i els informes.

    A Catalunya, amb dades de 2017, les últimes recollides fins el moment, es comptabilitzen 495 morts per suïcidi. I, a més, el suïcidi és la mort prematura que més ha incrementat als darrers anys, segons l’estudi «Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013: quin impacte ha tingut la crisi econòmica?» del Departament Salut.

    Així, una altra de les activitats per aquest Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi és la que realitzarà l’Associació «Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)» a través de la campanya «Et volem dir una cosa important» que han iniciat persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi. Des de la DSAS, posen de manifest que el «suïcidi es una mort ignorada socialment, que encara suscita uns temors enormes, una ignorància incomprensible, sobretot un terrible silenci que cau amb tot el seu pes sobre els que han sofert una pèrdua per aquesta causa». Denuncien que «ningú que hagi mort a causa del suïcidi no es mereix que qualifiquin tota la seva vida per aquest acte. No hi ha ningú que sigui simplement suïcida. És una reducció injusta, fruit de la ignorància i el temor». Així, recomanen que parlar del suïcidi és la millor manera de prevenir-lo. Amb aquesta campanya volen fer comprendre a la societat que «cal canviar els punts de vista sobre aquest greu problema».

    Per fer-ho, durant tot el matí d’aquesta jornada es trobaran a les portes de l’Hospital Sant Pau de Barcelona per oferir informació al públic sobre el fenomen del suïcidi i té l’objectiu de canviar les idees falses o els mites que envolten del suïcidi i informar sobre signes d’alerta que poden ajudar a detectar, en el moment inicial, persones en risc.

    Infografia de la campanya “Parlar i escoltar, salva vides” / Federació Salut Mental Catalunya

    Contra el suïcidi juvenil, polítiques públiques

    Diferents dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre els i les joves d’entre 15 i 34 anys. Que es produeix 1 suïcidi juvenil cada 5,2 dies. Que els homes d’entre 15 i 34 anys multipliquen per 2,5 vegades les dones en els casos de suïcidis (l’any 2016 van ser 50 nois i 20 noies).

    Avui, en el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) ha fet públic un seguit d’exigències a l’administració pública catalana en els àmbits de la salut, l’educació i la comunicació per tal de reforçar la prevenció del suïcidi juvenil. Des del CNJC a través d’una publicació anomenada «Encarem el suïcidi juvenil» aporten que «és necessari superar la visió del suïcidi com a una acció individual i enfocar-lo des de la perspectiva de problemàtica social, així com comprendre els diferents factors de risc que poden conduir algú a treure’s la vida». Inclouen per exemple com a factor de risc els trastorns de la salut mental, les drogodependències, les situacions d’abús o violència, l’assetjament escolar, el ciberbullying o mobbing, patir algun tipus de discriminació, o haver d’afrontar una experiència difícil de superar.

    Opinen que les polítiques de prevenció del suïcidi a Catalunya són ara per ara «mesures puntuals mancades d’una visió global de la problemàtica i no plantegen un pla d’actuació dirigit al jovent». En aquesta línia, el passat mes de juliol, com a conseqüència d’una sessió monogràfica sobre el suïcidi juvenil a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, impulsada pel CNJC, el Parlament va aprovar per unanimitat una moció que insta al govern de la Generalitat a emprendre una sèrie de mesures.

    Uns mesos després, i coincidint amb aquesta jornada, han publicat 10 demandes emmarcades dins una campanya d’incidència política. En l’àmbit de l’educació demanen que es realitzin formacions proporcionades per experts dirigides a professorat i professionals de l’educació sobre com actuar davant d’idees i/o conductes autolítiques. També assegurar i responsabilitzar persones referents a cada centre educatiu dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica així com incorporar l’educació emocional en el currículum educatiu, de manera transversal i actualitzada també a les noves realitats digitals de joves i adolescents. Un quart punt seria incloure un pla preventiu del suïcidi juvenil dins el Programa Salut i Escola (PSiE) del Departament d’Educació i el de Salut de la Generalitat de Catalunya i, a més, crear protocols d’actuació a les escoles davant les conductes autolítiques revisats per les Unitats de Prevenció del Suïcidi, així com davant l’assetjament escolar i les situacions de risc de l’alumnat.

    Algunes de les demandes que dibuixen dins l’àmbit de la salut impliquen integrar la perspectiva juvenil al programa Codi Risc Suïcidi i en el Pla Integral del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i en la resta de polítiques de prevenció. Com en moltes altres matèries, també exigeixen resoldre la manca de recursos i d’Unitats de Prevenció del Suïcidi existent fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. On dibuixen demandes de mínims i de màxims és en acabar amb la descoordinació actual entre els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) i per a infants i adolescents (CSMIJ). «Actualment quan una persona jove adquireix la majoria d’edat el seu expedient és traslladat i minva l’atenció professional», denuncien des del CNJC que idealitzen crear un centre de salut mental específic per a joves dels 16 als 30 anys però, veient que per ara és inassolible, proposen aquesta millorar de coordinació i incorporar-hi la perspectiva juvenil.

    Les dues últimes demandes es centren en l’àmbit de la comunicació i busquen que es portin a terme campanyes públiques de sensibilització i prevenció del suïcidi, «com es fa en altres àmbits com en les violències masclistes o els accidents de trànsit -segona causa de mort entre el jovent, per sota del suïcidi-«. A més, que es doti els mitjans de comunicació de recursos i formacions per sensibilitzar i adequar un bon tractament informatiu sobre el fenomen, que fugi dels sensacionalismes i abordi l’arrel social del problema.