Amb tan sols un any de vida des de la seva creació i aplicació, aquest espai busca propiciar un ecosistema que «permeti a les persones controlar les seves dades sanitàries, tant si es troben al país d’origen com en un altre Estat membre«, tal com explica la Comissió. A més de garantir que les mateixes persones puguin tenir les seves dades a l’abast i la interoperabilitat entre països, es planteja un marc regulador per a una utilització òptima i ètica de macrodades per a investigació i innovació.
L’entrada a la E-Health Network
A finals d’agost el Ministeri de Sanitat signava els acords per la incorporació del país a la xarxa sanitària europea transfronterera.
En el marc de la digitalització, la preservació de dades i la cooperació, des de la Moncloa es fa efectiva la incorporació de nou comunitats autònomes al servei d’interoperabilitat de la informació clínica amb països de la Unió Europea. Això suposa en exemples pràctics que si una persona de Barcelona té al·lèrgia a un medicament i necessita assistència a París, el personal sanitari podrà accedir a aquestes dades a través d’un sistema unificat d’historial resumit.
Durant aquest any s’han incorporat a aquesta proposta Andalusia, Catalunya i Castella i Lleó, unint-se així a Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, Extremadura, Comunitat de Madrid i País Basc. La intenció governamental es continuar introduint cada regió europea a aquest sistema durant els mesos vinents.
Aquesta integració forma part del projecte «MyHealth@EU«, que és la forma pràctica de l’Espai Sanitari de Dades Sanitàries, i que està previst que durant aquest any continuï agafant l’impuls per obtenir els objectius de digitalització sanitària unificats. En aquesta línia, també té rellevància el servei «ePrescription/eDispensation«, que es troba en estadis avançats i que busca que qualsevol ciutadà europeu pugui accedir als seus medicaments prescrits a qualsevol dels països de la Unió.
Mancances en l’ àmbit espanyol
Si bé en matèria europea s’avança en la mateixa direcció per tal de garantir l’accés a la sanitat dels ciutadans, l’eterna queixa és aquesta manca d’interoperabilitat entre les mateixes comunitats autònomes espanyoles. Si bé, com s’exemplificava, un barceloní accidentat a París tindrà garantit que el personal sanitari accedeixi a les seves dades, aquest mateix barceloní accidentat a Vigo no tindria les mateixes facilitats. I es que Galícia, Múrcia, Navarra, Comunitat Valenciana, La Rioja, Castella la Manxa, Cantàbria, Balears i Astúries no tenen aquesta interoperabilitat.
La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ofereix a la resta d’estats membres un pastís molt temptador: l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), la seu de la qual es troba des de 1992 a Londres i ara ha de ser reubicada arran del Brexit, previsiblement a l’abril de 2019.
El pastís no és petit: segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.
Fins a la data almenys una vintena de països han expressat la seva voluntat d’acollir l’agència, que té com a principal responsabilitat la protecció i promoció de la salut mitjançant l’avaluació i supervisió dels medicaments d’ús humà i veterinari.
La llista encara no està tancada però a tan sols uns dies perquè es tanqui el termini de presentació de candidatures -acaba el 31 d’aquest mes- ja sonen els noms de les ciutats amb més possibilitats d’acollir l’EMA: Barcelona, Amsterdam, Copenhaguen o Viena.
Aquestes són les que treuen millor nota en els requisits tècnics. No obstant això, la decisió final que es prengui a la tardor serà política, en un procés de votació a l’estil ‘Eurovisió’. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.
Brussel·les fixa cinc requisits tècnics
A grans trets, les institucions europees fixen cinc requisits. El primer és garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència -la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori- i la seva posada en marxa dins el termini que duri el Brexit.
El segon és l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El 2015 es van reservar fins a 30.000 nits d’hotel per visites de treball. «Al final, el que importa és que sigui una ciutat que estigui molt ben comunicada, la resta és una qüestió més política», asseguren a aquest mitjà fonts del sector de la investigació coneixedores del procés.
El tercer i el quart tenen a veure amb el que s’ofereix als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills -648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys-. De l’altra, «un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica» tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat el 2016.
Barcelona: ben connectada i preferida per treballadors
Més enllà dels requisits «objectius», el document elaborat per la Comissió Europea recomana tenir en compte l’esperit de descentralització adoptat per líders europeus el 2003 i 2008, segons el qual s’ha de prioritzar països que no alberguin cap altra agència.
De prendre seriosament aquest criteri, Barcelona no estaria entre les primeres opcions, ja que a Espanya ja hi ha cinc agències europees (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) mentre que a Holanda, per exemple, n’hi ha dues (l’Europol i la Unitat de cooperació judicial), a Àustria una (Drets Fonamentals) i en altres cap. En total la UE compta amb 35 agències descentralitzades.
No obstant això, Barcelona compta amb molts punts a favor seu. L’edifici que acolliria l’EMA és la Torre Glòries (antiga Torre Agbar), un edifici amb capacitat similar a la de l’actual seu i que ja compta amb oficines, un auditori i un pàrquing, entre d’altres. «Cap altra ciutat té un edifici a punt, a més d’icònic, per albergar l’EMA demà mateix, si cal», expressa Mateu Hernández, CEO de Barcelona Global.
La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb el tinent d’alcalde Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l’EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA
A més, Barcelona està ben connectada – l’aeroport del Prat és a 40 minuts i és el desè en trànsit de passatgers a la UE-. D’altra banda, Barcelona va quedar segona per darrere de Londres quan es va decidir la seva primera ubicació, a principis dels noranta, i des de llavors la ciutat ha guanyat fama internacional i prestigi.
Segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.
Un altre punt a favor és que és la favorita dels actuals treballadors, segons una enquesta interna a la qual ha tingut accés La Vanguardia. «La retenció del talent que treballa a l’EMA és clau, si es decideix una ciutat que no agrada als treballadors molts optaran per buscar una altra feina a Londres», vaticina Hernández. En contra seu juga el fantasma del «Procés», tot i que el Govern de Rajoy, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona exhibeixen unitat respecte a la candidatura.
Amsterdam i Copenhaguen: ‘el model europeu’
Segons l’expert en Farmacologia Joan Ramon Laporte, coneixedor de l’EMA i els requisits tècnics, Amsterdam i Copenhaguen són dues candidates fortes. Totes dues estan ben connectades -compten amb aeroport amb múltiples connexions internacionals- i es presenten com ‘el model europeu’ pel que fa a eficiència, serietat i innovació.
«Els holandesos són molt bons a l’hora de treballar per obtenir fons comunitaris i en matèria de medicaments Holanda és un dels països que més diners s’endú. Tenen molts vincles amb la indústria i la bandera de la innovació», explica Laporte.
«D’altra banda, Copenhaguen compta amb l’Agència Nacional Danesa, que col·labora habitualment amb l’EMA», apunta el farmacòleg. A la pàgina de promoció de la candidatura, Dinamarca presenta Copenhaguen com el lloc ideal per l’EMA però també per als seus treballadors i famílies, destacant la qualitat de vida del país. Destaquen «el gran nombre d’escoles internacionals i les altes competències lingüístiques dels danesos» així com que no s’espera «treballar com un esclau, de vuit a vuit».
Mateu Hernández reconeix que Amsterdam i Copenhaguen són competidores potents. No obstant això, cap de les dues té a punt un edifici com la Torre Glòries. «Amsterdam ha ofert un edifici temporal mentre construeix un nou per l’EMA mentre que Copenhaguen, igual que Viena, tenen alguns suggeriments però cap determinant», explica.
Viena, Lilla o Milà: amb possibilitats
Altres ciutats com Lilla, Viena o Milà també tenen possibilitats. Viena té a favor seu la posició geogràfica i la bona comunicació. Al cor d’Europa, Àustria podria jugar també amb avantatge en cas de comptar amb el suport dels països de l’est, que podrien pactar votar en bloc en la decisió final que prenguin els 27.
«Milà té possibilitats tècniques però està a prop de Parma, on ja es troba l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària», diu Mateu Hernández. En els mateixos termes s’expressa Joan Ramon Laporte, que tot i que destaca l’elevat consens al país i la transversalitat en el suport intern a la candidatura, descarta que Milà quedi entre les opcions finalistes.
Pel que fa a Lilla, tant Hernández com Laporte coincideixen a excloure-la de la recta final, encara que per diferents motius. Laporte explica que encara que l’aeroport és molt més petit que altres com Amsterdam o Barcelona, en una negociació política França podria oferir, a canvi d’acollir la AME, renunciar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, que cada mes suposa el trasllat de més d’un miler de persones -entre eurodiputats, assistents i periodistes- des de Brussel·les fins a la ciutat francesa. Per la seva banda Hernández esmenta que el més probable és que França aposti més per quedar-se amb l’Autoritat Bancària Europea, que també ha de ser reubicada.
La Comissió Europea no ha aconseguit assegurar-se la majoria d’estats necessàris per renovar la llicència de l’herbicida glifosat. Així que ha tornat a suspendre la votació al Comitè de Plantes, Animals i Aliments on estan representats els 28 membres. «Com que era obvi que no hi hauria aquesta majoria qualificada, no s’ha procedit a votar», ha explicat un portaveu de la Comissió. El comitè ha estat deliberant dos dies: el 18 i 19 de maig.
La polèmica que envolta a aquest herbicida gira entorn de la declaració de «probablement cancerigen» que ha sostingut l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Està contraposada a l’opinió de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) que diu que no ha apreciat riscos per a la salut humana.
Al debat d’aquesta setmana s’arriba després d’haver posposat ja la decisió el passat 8 de març. Llavors, l’oposició de França, Holanda i altres països impedia assolir els suports necessaris per la qual cosa l’Executiu comunitari va decidir retardar el procés fins aquest mes amb la idea d’aconseguir els vots. A més, just un dia abans d’arrencar les sessions, l’OMS i l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), van emetre un informe en què deien que era «improbable que el glifosat suposi un risc de càncer per als humans a través de la dieta».
Amb tot, els dubtes sobre l’herbicida no s’han dissipat prou com perquè els estats reticents acabessin per donar el vistiplau a la renovació del producte. La Comissió havia preparat un esborrany en el qual la llicència de l’herbicida es perllongaria uns altres nou anys amb poques restriccions. No va tenir en compte la moció del Parlament Europeu que, a mitjans d’abril, havia sol·licitat que el permís es paralitzes set anys i es prohibís l’ús particular així com l’aplicació en zones verdes pròximes a col·legis o parcs. El Grup dels Verds, que va defensar la prohibició del glifosat al parlament considera ara que aquest nou retard «confirma els nostres dubtes sobre el producte». El seu portaveu Florent Marcellesi creu que és «un senyal de que els governs estan prenent de debò la ferma oposició existent cap aquesta substància».
Vinculacions amb les biotecnològiques
L’informe conjunt de l’OMS i la FAO encara que va arribar en el moment decisiu de la presa de decisions, també ho va fer llastrat per les vinculacions d’alguns membres del comitè d’estudi amb la indústria dels fitosanitaris. El seu codirector, Alan Boobis, apareix en el panell d’experts de l’organització International Life Science Institute, entre els membres apareixen corporacions biotecnològiques com Monsanto o Dow Chemical. El mateix passa amb un altre dels científics que han dirigit aquest últim escrit sobre el glifosat: Angelo Moretto.
L’actual llicència per la qual es comercialitza el glifosat a la Unió Europea està a punt d’expirar. Per continuar venent és obligatori que es renovi el permís abans del 30 de juny. La Comissió Europea confirma que si no es pren una decisió «els Estats Membre hauran de retirar les autoritzacions de tots els productes basats en aquest producte».
La Comissió Europea amb prou feines ha modificat el seu pla per renovar la llicència del controvertit herbicida glifosat. Tot i que fa 13 dies el Parlament Europeu va aprovar una moció en què sol·licitava restringir l’autorització a set anys i prohibir el producte en zones escolars o parcs públics, l’esborrany preparat per Brussel·les ignora la postura parlamentària i es desvia molt poc del pla ja avançat al març.
L’esborrany del nou reglament, al qual va accedir el diari britànic The Guardian, preveu renovar el permís per aquest producte uns altres deu anys. La seva primera intenció era concedir un termini de 15 anys i l’opció votada pels parlamentaris volia deixar-ho en set. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar el glifosat com «probablement cancerigen». L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha apreciat riscos per la salut humana.
L’única excepció que introdueix el document és el mandat que si l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) qualifica el glifosat com a perillós, haurà de prohibir el seu ús. Aquest estudi està encara en marxa. Mentre la ECHA realitza la seva avaluació, l’herbicida continua el seu camí sense més traves.
Per la seva banda, el Parlament sí que va contemplar restriccions. En primer lloc, autoritzar aquest producte únicament per a ús professional sense admetre el particular. A més, pretenia allunyar-lo de llocs públics com els parcs o els col·legis. Cap d’aquestes premisses apareix en el pla que la Comissió prepara perquè votin els estats membre.
Aquesta votació del nou reglament està prevista per a mitjans de maig. La Comissió ja l’havia programat el març passat però la postura contrària de països com França, Holanda o Itàlia va fer que es retirés de l’ordre del dia. Des de llavors, l’Executiu comunitari ha estat treballant per obtenir una majoria en el Consell. El termini límit per tancar el text legal és el juny d’aquest any.
El grup europeu dels Verds ha qualificat el document com «un escàndol democràtic». El portaveu d’Equo a Brussel·les, Florent Marcellesi, considera que «si es confirmés, seria un assalt a la voluntat ciutadana expressada pel Parlament».
El glifosat és l’herbicida més venut a Europa, 24 corporacions el comercialitzen. Davant la postura menys permissiva del Parlament a l’hora de renovar la seva llicència, la patronal fitosanitària va contestar que aquesta votació «és simplement una proposta i, en cap cas, el seu resultat és vinculant».
Resposta de la patronal dels fitosanitaris
La indústria dels herbicides ha subratllat que el panell d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) «no és part oficial a la presa de decisions de la UE» i que l’agència encarregada de l’avaluació a Europa, l’EFSA, ha considerat que el «glifosat és segur quan s’usa apropiadament».
El fet que dues institucions científiques difereixin a l’hora de qualificar l’herbicida ha provocat «preocupació a la societat», com ho descrivia el comissari europeu de Salut Vytenis Andiukaitis. La disparitat de criteris va fer que Andiukaitis demanés al Grup de Treball del Glifosat que fes públiques les dades i estudis que van remetre a l’EFSA i que van servir per donar-li el vistiplau al producte químic.
No obstant això, aquesta transparència s’ha topat amb l’oposició de la patronal: «És comprensible que hi hagi mesures legals disposades per evitar la divulgació d’informació confidencial de l’empresa quan es tracta d’aquestes substàncies, per tal de protegir la propietat intel·lectual i la inversió en innovació». Des del seu punt de vista això «ha de ser respectat i tingut en compte».
Estan en joc vendes milionàries en herbicides. La Comissió Europea està esgotant els terminis legals per aplanar el camí que autoritzi la utilització del glifosat en els països de la Unió Europea, un producte que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar «probablement cancerigen» el 2015.
Fonts relacionades amb la negociació expliquen que «no poden arriscar-se a tenir una majoria en contra». Així que la Comissió ha demanat als països una nova posició sobre la seva proposta per vèncer les fortes resistències de diversos estats i aconseguir la llicència per a aquest producte químic: el primer termini previst es va acabar el passat 18 de març. La decisió final no es podrà prendre més tard del mes de juny.
Diversos representants polítics del Parlament Europeu, un organisme que no disposa de competències vinculants sobre aquesta qüestió, consideren que les negociacions «van encaminades cap a aconseguir un compromís que redueixi els anys de llicència i restringeixi els usos però no que el prohibeixi definitivament». Les mateixes fonts esperen que la votació definitiva sigui «a l’abril».
La importància rau en què el glifosat és l’herbicida més venut al món. Però respecte aquesta substància hi ha la sospita de la seva perillositat per a la salut. L’OMS va exposar fa un any el seu potencial cancerigen. El seu panell de científic va situar-lo en el grup 2A: probablement cancerigen, com la carn vermella. Tanmateix, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (AESA) no el considera perillós.
L’Executiu comunitari pretenia obtenir el vistiplau dels estats el passat 8 de març. Recolzant-se en l’opinió de l’agència europea, va demanar que es pogués comercialitzar el glifosat a Europa durant els propers quinze anys. Però fins a quatre països van anunciar que rebutjarien el permís. I aquests no eren actors menors, sinó França, Holanda, Itàlia i Suècia. Inclús Alemanya va plantejar-se la seva abstenció: la seva pròpia Agència d’Avaluació de Riscos havia demanat l’abril de 2015 major prudència i un estudi més detallat abans de donar suport a l’herbicida.
Era una situació insostenible. No només perquè les decisions exigeixen una majoria qualificada, sinó també perquè «si hi han diversos països que el rebutgen, aquests poden aprovar lleis en contra del producte en el seu territoris, i això és un inconvenient per a les empreses que el comercialitzen”, analitza Dolors Romà, experta en químics d’Ecologistes en Acció. Sense cap garantia d’obtenir el suport dels estats membres, la Comissió no es va arriscar a un rebuig directe a l’autorització i va preferir ajornar la votació.
«Encara hi ha temps per seguir negociant, ja que la data límit per decidir sobre una possible autorització és a finals de juny», ha contestat la portaveu de la Comissió Europea a eldiario.es. També ha confirmat que «tot i que la següent sessió del comitè sobre pesticides està prevista per al maig, l’assumpte pot discutir-se en una altra sessió anterior”.
24 corporacions implicades
Les reticències per seguir venent el glifosat xoquen amb els interessos de les 24 empreses que el comercialitzen a Europa. Els herbicides a la Unió Europea van compondre un mercat de 127.000 tones de químics el 2013. Les estadístiques oficials no ofereixen dades individuals per cada producte, però alguns estudis per països indiquen uns percentatges força elevats: el glifosat es va utilitzar en el 35% dels cultius a Dinamarca o el 39% a Alemanya.
Entre les corporacions pendents de la decisió, hi ha la inventora del producte: Monsanto, que ven els seus compostos amb glifosat amb el nom de Roundup. Sens dubte, un dels pilars del seu model de negoci.
La divisió de Monsanto que distribueix aquest herbicida va ingressar 4.100 milions d’euros el 2015. El seu benefici net va ascendir a 1.064 milions, segons els comptes de la companyia . Malgrat això, la multinacional nord-americana considera que va ser un mal exercici, ja que va ingressar 316 milions d’euros menys que el 2014 per la venda d’aquests productes. Al gener, la multinacional va anunciar que es desfaria del 16% dels seus empleats, això representa la supressió de 3.600 llocs de treball fins al 2018.
L’anàlisi de l’OMS no ha estat l’únic que ha deteriorat la posició comercial del productes que contenen glifosat. Després de la declaració de risc, l’Autoritat Alimentària dels EUA (FDA) ha iniciat una investigació en busca de restes de glifosat en els aliments. A més, un altre organisme comunitari, l’Agència Europea de Químics (ECHA) està estudiant com etiquetar-lo.
No és un detall menor. La ECHA té la potestat d’obligar que el Roundup (i d’altres marques) informin sobre la seva composició i toxicitat. La qual cosa condiciona que es pugui vendre o no a Europa. L’anàlisi que prepara l’agència es concentra en «la carcinogènesi, la mutació de cèl·lules i la toxicitat en la reproducció «i no s’espera que es publiqui abans del 2017.
Mentre es resol el permís o la prohibició, els productors de glifosat no deixen de subratllar la seguretat del seu compost. Monsanto explica que l’OMS «no es recolza en dades científiques» i que no es corresponen amb les conclusions de «les avaluacions realitzades per centenars de científics encarregats de la seguretat pública». A més, sosté que els estudis que va utilitzar la companyia per donar la seva opinió havien estat «prèviament revisats per les agències reguladores europees». Assegura també que «al ser consumidors nosaltres mateixos, la seguretat és una prioritat».
També en el negoci transgènic
El glifosat Roundup és una etapa clau en el desenvolupament de l’agricultura amb organismes modificats genèticament, com els que ven Monsanto. Diverses varietats de transgènics són creades per resistir als efectes d’aquest herbicida. D’aquesta manera, es poden utilitzar a discreció en les plantacions: mata la mala herba, però deixa créixer la soja transgènica i el blat de moro resistent.
Des de Brussel·les, el portaveu d’Equo al Parlament Europeu, Florent Marcellesi entén que «la possibilitat de permetre l’ús del glifosat durant quinze anys més és escandalosa». Marcellesi considera que representa un «perill per a la salut i el medi ambient» i dóna «més poder per a les multinacionals de l’agroindústria».
A Espanya, el Govern s’ha mostrat tradicionalment favorable a seguir les directrius de la Comissió Europea basades en l’informe de l’EFSA. El passat 17 de març, el diputat del grup de Podemos, Juan López de Uralde, va demanar per escrit a l’Executiu que fes pública quina ha estat l’última posició adoptada pel Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient durant les sessions que decidiran el futur comercial del glifosat. «La transparència ho exigeix».
