Just Deploy It!

Etiqueta: condicionants socials

  • El Pacte del Temps: Ajuntament i organitzacions treballen en 57 mesures «per viure en una societat més eficient, igualitària i saludable»

    L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un Pacte del Temps amb 28 noves mesures municipals i 29 actuacions concretes per part de les empreses que volen incidir en l’organització del temps quotidià i per tant, a una major conciliació de la vida personal i professional. L’acord, asseguren des de l’Ajuntament, renova el compromís de ciutat per avançar cap a una integració d’un model de vida més saludable, eficient i equilibrat, en quant als usos que la gent fa de les hores del dia en la seva vida quotidiana.

    Des de diferents eixos com Salut, Educació, Empreses, Cura de les Persones i Participació ciutadana les 57 noves mesures van orientades a avançar en aquest canvi i sensibilitzar cap al nou model de vida. Segons asseguren els estudis, només una hora de privació de son d’un nen o nena ja té impacte en el rendiment escolar. Per això, iniciaran campanyes sobre la importància del dormir i els àpats en horaris saludables. Una mesura directa que notarà l’audiència de la cadena de televisió pública de Barcelona és avançar els horaris de la seva graella per adaptar els horaris a la nova organització del temps.

    En termes educatius, les actuacions inclouen per exemple una prova pilot a l’Escola Bressol Aurora, que habilitaran dos torns del servei adaptades a les necessitats de les famílies. Un altre punt clau, han explicat, serà la cura dels infants durant programes de formació i inserció amb un servei per a persones sense xarxa relacional o en situació d’exclusió.

    El Pacte preveu l’acompanyament a totes les empreses per tal que incloguin també la implementació de mesures de la Reforma Horària en la seva organització. A més, hi hauran pràctiques específiques per un ús racional de les TIC i humanització dels horaris.

    Desconnexió a la nit de les TIC

    La iniciativa ha aconseguit fer partícips tant a empreses privades, fundacions, institucions públiques i entitats del tercer sector, xarxes i grups, i preveu afavorir el benestar de la ciutadania atès que vetlla per una construcció del temps alineat a les necessitats de les persones. L’acord ha permès que empreses hagin llançat plans de millora del temps, com per exemple, la borsa de flexibilitat horària, o garantir una desconnexió dels usos de les TIC a partir de determinats horaris i recordar que les tecnologies han d’estar al servei de les persones i no a l’inrevés.

    Efectes en la salut i en el rendiment

    Per la construcció d’aquest pacte col·lectiu, s’han tingut en compte estudis i enquestes, segons les quals, els canvis en els usos dels temps tindran un impacte en totes les esferes socials. A més a més, s’ha qualificat com un assumpte d’una gran importància per la gran majoria de la població, en tant als efectes que té sobre la salut, especialment en els infants i joves en rendiment escolar.

    En el cas de les dones, asseguren que el Pacte incidirà en el seu benestar, sobretot per la sobrecàrrega de feines, la manca de son i el cansament acumulat. Recolzats en un estudi de la multinacional Nielsen i veient que les dones d’aquest país són les més estressades d’Europa, troben un sentit rellevant en les mesures, ja que volen contribuir a canviar el model social imperant «encara amb una concepció tradicional d’activitats centrades en el món masculí i amb un paper de les dones relegades a tasques reproductives i familiars, per un altre model equitatiu i plural».

    Des de l’Ajuntament de Barcelona entenen que amb el compliment d’aquest pacte «es podrà afavorir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i la coresponsabilitat d’ambdós sexes; s’avançarà en fer empreses més eficients, millor organitzades, amb menys absentisme i una òptima cohesió interna».

    Les 57 noves mesures se sumen a les 12 ja en marxa, com els ‘Patis escolars oberts’ per proporcionar un temps alternatiu al lleure; la iniciativa ‘Dedeuauna’ per incentivar propostes als joves que ni estudien ni treballen; el programa ‘Temps per tu’, que fomenta el lleure entre les persones amb diversitat funcional i l’harmonització del temps de les persones cuidadores; o també, el ‘Premi Barcelona a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps’.

  • Són les dones menys susceptibles de contraure un càncer que els homes?

    Hi ha l’errònia creença que les dones són menys susceptibles de tenir un càncer que els homes, pel fet que el risc de càncer és més alt en els homes que en les dones. Per exemple, es va considerar durant molt de temps que les dones eren menys susceptibles de tenir un càncer de pulmó associat al tabac, perquè presentaven un risc menor. Però les dones van començar a fumar en una edat més avançada que els homes i fumaven menys quantitat. Una revisió sistemàtica publicada a la revista mèdica més important sobre càncer, la Journal of the National Cancer Institute (JNCI), l’any 2004 va demostrar que quan es comparaven patrons de consum similars com l’edat d’inici, la durada i la dosis el risc és similar.

    Sembla evident que cal diferenciar el concepte de susceptibilitat. Segons el diccionari de Maria Moliner expressa «l’aptitud per experimentar cert efecte» o «propensió a», del concepte de risc, que es defineix com «la possibilitat que passi una desgràcia o contratemps i que en termes epidemiològics es defineix com la probabilitat de desenvolupar una malaltia en un temps donat». La propensió podria estar determinada en part per condicions innates, com la susceptibilitat genètica o per característiques distintives entre dones i homes com poden ser les hormones sexuals femenines. La probabilitat de desenvolupar una malaltia no hereditària depèn majorment de l’exposició a factors de risc i en menor mesura de la susceptibilitat. En el càncer, en aproximadament el 80% dels casos, si no hi ha exposició als factors de risc no hi ha malaltia, encara que la susceptibilitat sigui molt alta. A la pràctica no sempre es diferencien aquests conceptes.

    Està comprovat que els homes tenen major risc de càncer que les dones. Segons estimacions del Departament de Salut de Generalitat de Catalunya l’any 2012, un de cada dos homes desenvoluparan un càncer en la seva vida. Per a les dones en canvi la probabilitat és més baixa, una de cada tres. Però aquesta diferència de risc no és causa d’una major susceptibilitat. Possiblement el càncer gàstric, la incidència és molt més baixa en el sexe femení (tot i que l’exposició al principal factor de risc: la infecció pel bacteri Helicobacter Pilory és similar). És l’únic tumor pel qual la susceptibilitat és més baixa en les dones que en els homes. Això s’atribueix a un efecte potencialment protector dels estrògens.

    En el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de regulació i control del creixement i reproducció cel·lular, però no són els gens els que majorment determinen el nostre risc de càncer, tot i que les administracions públiques i agències públiques de finançament li concedeixin la gran majoria dels recursos d’investigació. El determinant és l’exposició a factors ambientals i d’estil de vida. Això s’ha comprovat amb estudis en bessons univitel·lins en països escandinaus, és a dir germans genèticament iguals, però que tenen un diferent risc de càncer, o en poblacions que han emigrat de països de baix risc (com l’Iran o la Xina) a països d’alt risc de càncer (com els EUA o el Canadà) i que sense canviar els seus perfils genètics, s’acosten al nivell de risc de la població receptora.

    Sense tenir en compte els tumors específics de la dona (com mama i genitals femenins) i de l’home (pròstata i genitals masculins) hi ha una evidència científica sòlida que mostra l’associació d’una àmplia varietat de tumors comuns a les dones i els homes: el consum de tabac, la inadequada alimentació, l’obesitat i la manca d’activitat física, l’excessiu consum d’alcohol, l’exposició solar, els agents biològics com virus i bacteris, l’exposició a cancerígens en el medi ambient o en el lloc de treball. Per a gairebé tots aquests factors la prevalença d’exposició és més alta en els homes i per això el risc és comparativament més baix en les dones.

    Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2014) els homes fan menys activitat física, una major prevalença de consum de tabac, un major consum d’alcohol, una menor ingesta diària de fruites i verdures i una major prevalença d’excés de pes que les dones. Com els hàbits de vida i les condicions ambientals són modificables i millorables, el càncer es pot prevenir i aquesta estratègia és igualment vàlida i necessària tant per als homes com per a les dones.

  • Més escolta activa, menys medicalització: el canvi de paradigma que defensa l’Atenció Primària

    No és cap novetat que la crisi econòmica iniciada el 2008 ha afectat i continua afectant la salut de les persones, en especial la seva salut mental. Arran de la crisi i l’empobriment, però, més persones busquen alleujament al seu malestar emocional per la condició social que viuen –ja sigui un problema laboral, d’habitatge, d’aïllament social, etc.- a les consultes d’atenció primària.  

    “Ens trobem cada dia amb persones que tenen problemes l’origen del qual sovint és social, vinculat a la crisi. Acudeixen a les consultes perquè troben comportaments molt empàtics però els professionals, que volem canalitzar el seu malestar, sovint no sabem com fer-ho”, explica Juan Manuel Mendive, metge del CAP La Mina. “Treballar en aquest document ens ha servit per veure que no ho estàvem fent prou bé i que hi havia una connotació massa biològica en el tractament amb el fàrmac”, assegura Maria José Fernàndez de Sanmamed, metgessa jubilada.

    Precisament per fer front a aquesta demanda i facilitar eines als professionals, el Grup de Reflexió i Acció del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) -del qual en són membres tant Mendive com Fernàndez de Sanmamed entre altres- ha elaborat el document Atenció a les persones amb malestar emocional, presentat aquest dimarts. “Els professionals ens hem vist en la situació d’haver d’afrontar el patiment mèdic però també el patiment social, que truca de ple a les portes de les nostres consultes”, ha dit la presidenta del FoCAP, Nani Vall-llossera, durant l’acte de presentació.

    Segons ha lamentat, aquesta situació arriba en un context professional en el qual es disposa de pocs temps, poca formació amb visió de prescripció social i pocs recursos». Amb tot, els autors del document han insistit a mostrar-se contents per algunes iniciatives que ja s’han fet a Catalunya amb aquesta perspectiva i que han donat bons resultats. “Això ens legitima a canviar fàrmacs per temps, etiquetes diagnòstiques per narracions”, ha apuntat Vall-llossera. Segons el psiquiatre Josep Moya el model social actual “està basat en una idea de felicitat que per si sol ja ha generat malaltia mental” i davant la prescripció de fàrmacs el document planteja una idea basada en un altre tipus de prescripció:  la prescripció social, és a dir fer activitats socials com a tractament. Com a exemple Moya ha citat participar en un voluntariat o realitzar alguna tasca en un projecte col·lectiu.

    Els autors alerten de la tendència a la medicalització

    Segons alerten els autors del document sovint els motius de consulta són generats per un malestar de causa social -és a dir, pel context social que viu aquella persona- i la manera d’afrontar-ho des de les consultes, alerten, tendeix cada vegada més a una medicalització. Alguns dels símptomes d’aquest malestar són ansietat, trastorns de conducta en nens i adults, tristesa, reclam d’atenció psicològica especialitzada, fòbies, temors o símptomes orgànics.

    “A l’atenció primària li correspon atendre a persones amb símptomes emocionals encara que no tinguin un trastorn, reconeixen, però “s’han d’atendre d’una altra manera, canviant el paradigma, construint nous coneixements i recuperant uns altres que hem deixat pel camí. S’han d’atendre sense caure en la medicalització i tenint cura amb el sobrediagnòstic i l’etiquetatge”, resa el document.

    Un tractament pensat en el benestar més que en el diagnòstic

    Segons s’estipula en el document les eines bàsiques i fonamentals pel maneig del malestar emocional a la consulta d’atenció primària són l’escolta activa i empàtica, el vincle assistencial, l’entrevista clínica, l’exploració física i la contenció terapèutica. “La percepció de ser escoltada depèn més de la qualitat de l’escolta que de la durada i té efecte terapèutic”, es diu i es recorda per exemple que “cal escoltar el que es diu i el que no es diu, “escoltar” el llenguatge no verbal i respectar els silencis” del pacient.

    Sobre la contenció terapèutica, per exemple s’assenyala que s’entén per aquesta “la capacitat de rebre, tolerar i acompanyar les emocions (dolor, angoixa, desesperació, ràbia, confusió, temor) de les persones consultants, sense rebutjar-les ni jutjar-les, ni passar directament a l’acció”.