“Es pot i cal construir un consens més ampli sobre la reducció de la jornada laboral”, afirma Héctor Tejero. El diputat de l’Assemblea de Madrid assegura que «és una bona política d’Estat donar incentius a les empreses que redueixin la jornada laboral» i creu que és la via per ampliar les veus favorables entre la dreta i l’empresariat al voltant de la jornada laboral de 32 hores. Després que Más Madrid hagi acordat presentar-se amb Sumar a les properes eleccions del 23 de juliol, assegura que els tres principals reptes en la propera dècada són la transició ecològica, la desigualtat i l’habitatge i defensa que “el projecte de Sumar i Más Madrid es fa càrrec dels problemes del país i vol que tots visquem millor”.
Per què és hora d’establir la jornada laboral de 32 hores?
Per poder viure millor. Hi ha un conjunt de problemes al món, que encara que no se solucionarien, millorarien amb una reducció de jornada: alts nivells d’estrès i d’ansietat; síndrome de burnout; treballar massa i no arribar a tot. També tenim una crisi de cures, que la gent no pugui tenir cura dels seus descendents o dels grans al seu càrrec. També hi ha una perspectiva climàtica; pensar noves maneres de viure al món. En tot això, la reducció de jornada laboral hi té un paper protagonista.
La prova pilot del Regne Unit, la 4 Day Week, va demostrar que a més a més d’una millora en la salut mental dels treballadors, hi havia un lleu augment de la productivitat (1,4%). Més enllà d’una reducció horària, no es planteja un canvi en la lògica laboral basat més en objectius que en hores?
El gran debat és a la productivitat. Els experiments demostren que la millora de la salut mental i física dels treballadors millora. A França, fins i tot amb la reducció de jornada també, es va veure que més gent va deixar de fumar. En tasques artístiques o que funcionen per objectius és evident que la reducció d’estrès augmenta la productivitat. A restaurants o fàbriques, s’observa com hi ha menor rotació de personal i la gent està més identificada amb la seva empresa. Hi ha un procés de captació de talent per les millores en les condicions laborals. D’aquesta manera augmenta lleument o no disminueix la productivitat.
La reducció de jornada genera condicions perquè es produeixi un canvi cultural, però no ho aconseguirà per si mateixa
De moment hem vist diferents proves pilot al món, però, com es pot traslladar a una política generalitzada? Perquè hi ha sectors com l’hostaleria que asseguren que tindrien més problemes per fer-la.
La idea de les proves pilot era una avaluació de polítiques públiques. Quins problemes i avantatges tenen empreses i treballadors per implementar la reducció de jornada? Per això, el projecte pilot que intentem fer des de Más País era intentar incloure empreses de molts sectors, encara que finalment el Govern ho ha plantejat al sector industrial. La idea de la prova pilot era poder entendre les necessitats de les empreses per resoldre-les. Per nosaltres ha de ser un procés gradual. Fer polítiques d’incentius des de les institucions perquè les empreses es vagin sumant. La gent té la idea que es decreta d’un dia per a l’altre, tot i que gairebé mai ha estat així. Per tant, nosaltres optem per la via d’incentius, desgravacions, ajudes directes o beneficis a la compra pública perquè les empreses es vagin sumant. Si juntament amb això, hi ha una pressió dels sindicats que posen la qüestió damunt la taula mitjançant el conveni, es podrà avançar col·lectivament. En aquest cas, la llei és el final del camí, quan ja hi ha un volum elevat d’empreses que la duen a terme. Com es va fer a França, es pot fer una llei amb una moratòria de dos anys. Al final depèn del sector, la mida i el tipus d’empresa. I ja per una qüestió de competició, de captació de talents, acabarà obligant les empreses a reduir la jornada.
A Espanya s’han plantejat diverses proves pilot de la jornada laboral de 32 hores. Com estan funcionant?
La primera va ser a la Comunitat Valenciana. Ja van per la segona edició. A la primera es van presentar moltes empreses, però algunes no complien els requisits. En aquesta segona fase s’han presentat més empreses i han modificat les bases perquè hi accedeixin més. En el cas espanyol, ara se n’estan comprovant quantes compleixen els requisits i se n’han presentat unes 70. El problema de la prova pilot d’Espanya és que s’ha plantejat des del Ministeri d’Indústria i, per tant, només són empreses industrials. Caldrà veure totes les que accedeixen al projecte pilot.
Hi ha consens social per establir-la? La patronal, per exemple, no la veu amb bons ulls, s’ha de buscar un suport de tots els agents socials?
Hi ha un suport social elevat. Nosaltres vam fer una enquesta l’1 de maig del 2021 i un 70% el recolzava. Més a l’esquerra que a la dreta i més els joves que els grans. A més a més, més del 50% pensa que és viable. A l’àmbit de les empreses, a Anglaterra un 5% l’estan aplicant i un 20% s’ho han plantejat. A Espanya, en una enquesta que va fer Adecco el 2021, un 70% de les empreses estava en contra de la reducció de la jornada laboral sense abaixar els salaris, però al voltant d’un 12% estaven a favor de provar-ho. Encara que sembli poc, són moltíssimes empreses, són 400.000. Probablement amb la crisi d’Ucraïna, el rebuig des de les empreses hagi augmentat, però hi ha sectors que ja ho fan i veuen que és beneficiós tant per als treballadors com per a les mateixes empreses. Sempre hi haurà reticències. Es pot i cal construir un consens més ampli sobre la reducció de la jornada laboral.
La reducció de jornada, més que l’efecte sobre les emissions, té potencial per trobar noves maneres d’estar al món que són sostenibles, també vitalment
I hi ha un consens favorable a l’àmbit polític?
Des de la política, la via ara és la dels incentius. Es pot construir un consens polític amb la dreta en la reducció de jornada laboral. No tant imposant-la sinó per la via dels incentius. L’empresa que la vulgui provar, se li poden donar ajuts. Això ja es fa realment. Les empreses ja reben subvencions per fer R+D, per contractar gent de determinades minories, etc. La reducció de la jornada laboral també permet que es redueixin les baixes laborals, l’absentisme laboral i té beneficis en la conciliació i les millores en la salut. És una bona política d’Estat donar incentius a les empreses que redueixin la jornada laboral. En això també hi podria haver consens amb els empresaris.
La jornada laboral de 32 hores s’ha plantejat com una de les mesures que ajudaria la salut laboral per reduir l’estrès o millorar la conciliació, entre d’altres. Més enllà d’això, continuem amb una manca d’accés a salut mental, quines altres polítiques laborals cal plantejar per garantir una salut laboral real?
Totes les polítiques que redueixin la precarietat i fomentin l’estabilitat i la formació. La majoria de problemes de salut laboral es produeixen per treballar massa. Els accidents laborals, per exemple, es produeixen majoritàriament les darreres hores de la jornada i els últims dies de la setmana per temes d’esgotament. A més, hi ha més d’un 20% de gent que pateix la síndrome de burnout. L’estabilitat permetria també reduir l’estrès i qüestions com ara menor rotació i més formació també ajudarien. També hi ha altres temes fonamentals com ara la salut mental o l’habitatge, que estan relacionats amb el món del treball. Cal reduir preus de l’habitatge o augmentar els salaris.
Més enllà de la millora de la conciliació, també es parla que és una mesura que beneficia moviments socials com el feminisme o l’ecologisme. Quina és la seva aportació?
Amb la conciliació hi ha debat. La reducció de la jornada laboral és una precondició per afavorir un canvi cultural. No solucionarà els problemes de conciliació en el repartiment desigual de les tasques domèstiques entre homes i dones. Alguns estudis demostren que no hi ha un efecte gaire fort. Quan els homes es jubilen o entren a l’atur de llarga durada, no assumeixen més càrrega de feines de casa. La reducció de jornada genera condicions perquè es produeixi un canvi cultural, però no ho aconseguirà per si mateixa. A la reducció de jornada es planteja l’opció de treballar menys dies o menys hores al dia. Les dones s’estimen més treballar menys hores al dia i els homes menys dies a la setmana, per una qüestió de conciliació. A l’enquesta que vam fer vam veure un biaix de gènere, encara que tampoc molt evident. Per tant, és un debat interessant, tot i que encara és obert i s’ha de resoldre.
Pel que fa al, ecologisme hi ha dues qüestions: els efectes directes al medi ambient; perquè hi ha menys desplaçaments, perquè quan la gent té més temps lliure té comportaments més sostenibles, etc. L’efecte principal de la reducció de jornada és la transició cap a un model de treballar menys i tenir més temps lliure com a forma de riquesa. El més important és crear imaginaris col·lectius que no passin per haver de treballar i consumir molt: treballar menys i tenir més temps per dedicar-te a tu i als teus vincles. La reducció de jornada, més que l’efecte sobre les emissions, té potencial per trobar noves maneres d’estar al món que són sostenibles, també vitalment.
Per tant, és una mesura que va contra el capitalisme consumista.
Depèn de com es plantegi. El capitalisme existeix treballant 16 hores o 8 al dia. Tot i que és cert que la reducció de jornada va contra l’hiperconsumisme. Com menys temps tens, més gastes a comprar a domicili, etc. Una reducció horària portaria el consum cap al sector serveis, gimnasos, teatre, cultura, bars, etc.
Hi ha un camí polític més senzill que la gent entengui que es pot millorar la vida a base de treballar menys que no pas millorar la vida a base d’una ajuda de l’Estat incondicional
La jornada de 32 hores planteja un canvi de paradigma laboral. És el moment d’afrontar canvis estructurals també a les prestacions socials, per exemple amb la renda bàsica universal?
Hi ha una tendència en l’esquerra a posar a competir mesures. En realitat són complementàries. La reducció de la jornada afavorirà fonamentalment els treballadors assalariats, que signifiquen un 85% del total. Els autònoms tindrien més complicacions per beneficiar-se’n. Després, qüestions com la renda bàsica universal permetrien que autònoms poguessin reduir la jornada. És important, doncs, no posar-les a competir sinó complementar-les. Mecanismes com la renda bàsica, permetrien que perfils com els riders poguessin treballar menys.
Al final són mesures estructurals, hi ha una acceptació social suficient per dur-les a terme?
Amb les reduccions de jornada hi ha més acceptació crec, sense entrar a valorar si una és millor que una altra. A Espanya, hi ha un imaginari que un es guanya la vida treballant i hi ha vergonya de cobrar ajuts. Tenen certa estigmatització. Es veuen com una cosa de pobres. En altres països hi ha una cultura més gran de rebre-les.
Hi ha un camí polític més senzill que la gent entengui que es pot millorar la vida a base de treballar menys que no pas millorar la vida a base d’una ajuda de l’Estat incondicional. Només parlo duna percepció social. Totes dues mesures són canvis estructurals. Al final no són canvis revolucionaris i es poden aconseguir aplicant-los a poc a poc, encara que tots dos tenen problemes d’implementació. El projecte pilot de la renda bàsica era una bona proposta i és una llàstima que s’hagi retirat a Catalunya. Es pot buscar un model d’aplicació gradual on les prestacions actuals vagin transicionant cap a la Renda Bàsica.
Les tendències polítiques demostren una elevada polarització amb una ampliació dels drets socials des de les forces progressistes i una onada reaccionària davant. L’esquerra està capitalitzant aquests nous drets?
L’esquerra avança en termes de drets civils i socials: la reforma laboral, l’augment del salari mínim o l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Són mesures barates amb grans efectes en la reducció de pobresa i desigualtat al país. Sempre ha passat així. Per mi no s’han de convertir en batalles culturals. Tot i que l’esquerra faci bandera, la reducció de la jornada millora la vida de tot el món al marge del que pensin. És important estendre ponts amb sectors moderats de la dreta. Jo crec que la dreta s’equivoca en atrinxerar-se en millores clares dels drets civils.
Hi ha hagut una capacitat de la dreta per capitalitzar un enuig de la ciutadania contra un govern d’esquerres que ha fet bones polítiques
Però, no creus que l’esquerra no és capaç de capitalitzar aquestes mesures? Perquè després d’una legislatura amb moltes mesures socials hi ha hagut unes eleccions municipals on ha arrasat la dreta.
La política no és la traducció directa de les millores a la vida de la població. És una època complexa on hi ha hagut inflació, hi ha un problema estructural amb la vivenda i això genera frustració als votants d’esquerres. Hi ha hagut una capacitat de la dreta per capitalitzar un enuig de la ciutadania contra un govern d’esquerres que ha fet bones polítiques. Algunes insuficients, d’altres no. De vegades és difícil traslladar-ho a vots. El govern progressista ha fet les coses força bé i per a les eleccions generals, si es fa una bona campanya i es convenç la gent del que s’ha fet bé i del que falta per fer, se’n poden millorar els resultats.
La teva formació política ha arribat a un acord amb Sumar per concórrer a les properes eleccions, on es planteja un projecte de país per als propers deu anys. Quines propostes es fan en aquesta via des del moviment Sumar?
Les línies generals són compartides a bona part de l’esquerra. Hi ha diversos problemes fonamentals: necessitem una transició ecològica justa que doni seguretat a la gent i generi ocupació, la desigualtat i l’habitatge, que ha esdevingut una soga al coll per als més joves. Hem de pensar en un horitzó de país habitable i més just. El projecte de Sumar i Más Madrid es fa càrrec dels problemes del país i vol que tots visquem millor.