Just Deploy It!

Etiqueta: conflicte

  • Jerarquia, gènere i cirurgia: així són els conflictes davant la taula d’operacions

    Les relacions de cooperació i conflicte entre professionals sanitaris dins d’una sala d’operacions segueixen patrons de jerarquia i gènere, dos elements que també modelen les conductes socials de primats no humans, com a ximpanzés i bonobos.

    Segons les observacions de l’equip del primatòleg Frans de Waal, publicades a la revista científica PNAS, el protagonista més habitual del conflicte va ser el cirurgià assistent amb la infermera circulant, seguida pel metge resident. A més, si l’equip humà està format per una majoria d’homes, la probabilitat que hi hagi disputes es duplica.

    Inspirats per l’estudi de la conducta animal, els científics han registrat un 59% de seqüències de cooperació i un 2,8% de conflicte, mentre que la resta de conductes no es van classificar en cap de les categories anteriors.

    «La majoria de les vegades observem moltes interaccions socials. Jo descriuria la sala d’operacions com un lloc bastant sorollós», descriu a Sinc la primera autora de l’estudi, Laura K. Jones que va fer totes les observacions i és investigadora de la Universitat d’Emory.

    En total, els investigadors han classificat més de sis mil interaccions espontànies i no tècniques de professionals en un catàleg de diferents comportaments, des de converses breus a confrontacions i flirteigs. L’anàlisi es va fer a partir de 200 intervencions quirúrgiques –68% a cor obert i 32% per laparoscòpia– de tres hospitals de la mateixa regió dels Estats Units entre els anys 2014 i 2016.

    «El nostre objectiu no era una comparació amb primats, volíem desenvolupar una metodologia d’observació directa més fiable que els qüestionaris que utilitzen els científics socials», aclareix a Sinc per correu electrònic Frans de Waal, catedràtic de psicologia a la Universitat d’Emory (EUA).

    Cooperació i conflicte

    La cooperació va ser més freqüent entre dones i va incrementar encara més quan el gènere del cirurgià assistent va diferir del de la majoria dels membres de l’equip, segons els resultats. Els comportaments d’afiliació i construcció d’equip van ser més habituals entre el cirurgià assistent i el resident. Per departaments, ginecologia va ser el més col·laboratiu i el que va tenir menys conflictes. Per contra, ortopèdia va ser el menys cooperatiu.

    «La cooperació en el quiròfan és imprescindible i la relació acostuma a ser molt cordial», destaca d’entre els seus 40 anys d’experiència Joan Francesc Julián, cap de servei de cirurgia general i digestiva de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que compara l’equip d’un quiròfan amb la tripulació d’un avió, on hi ha pocs professionals, en interacció constant i amb funcions molt específiques.

    Julián té la impressió que no existeixen diferències de gènere en el quiròfan: «No tens present si t’està ajudant un cirurgià o una cirurgiana perquè estàs molt concentrat en la intervenció». Considera que els conflictes personals són «puntuals i excepcionals» i que sempre es queden fora del quiròfan, on hi ha un «gran respecte» per tot el món i silenci per afavorir la concentració de tots els membres de l’equip.

    Som primats

    No obstant això, els resultats del nou estudi realitzat en sales d’operacions dels EUA descriuen una altra realitat. Els xocs van ser el doble d’habituals entre cirurgians homes que van treballar amb un equip majoritàriament masculí, d’acord amb les aproximacions evolucionistes: la competència entre mascles és més intensa.

    «La competència i la rivalitat són més comunes entre individus del mateix gènere pels mateixos recursos, sovint per apariar-se», puntualitza de Waal. Mentre els mascles competeixen entre ells per les femelles, elles lluiten pel menjar i l’estatus. En el cas de les dones, també hi ha disputes per apariar-se.

    «En aquest sentit, la nostra espècie i altres primats es comporten igual», compara de Waal: un mascle defineix la seva posició enfront dels altres i una femella contra les altres. En canvi, entre gèneres hi ha molta menys competència i gairebé cap rivalitat.

    Aquest és un article original de l’Agència Sinc

  • La desoladora destrucció del sistema de salut sirià

    Abans de l’inici del conflicte a Síria el sistema sanitari consistia en la coexistència d’un sistema públic que oferia la majoria de serveis d’atenció primària i un sector privat que oferia els serveis més avançats, concentrat a les àrees urbanes. “En les últimes tres dècades Síria s’havia caracteritzat per una millora global de la capacitat del sistema sanitari i una millora d’indicadors de salut com la caiguda de la mortalitat infantil i l’augment dels nivells d’immunització”, constata l’informe ‘War and Infectious Diseases: Challenges of the Syrian Civil War’. Avui però la població civil que continua vivint a Síria, un país que ha entrat en el seu cinquè any de guerra, veu la seva salut fortament amenaçada i les condicions en les quals treballen els professionals sanitaris que hi queden són molt precàries. “En lloc de proveir un lloc segur de refugi i atenció, el sistema sanitari sirià ha estat integrat al camp de batalla de la guerra civil”, escriuen els autors de l’informe.

    I és que malgrat que la convenció de Ginebra prohibeix a les parts d’un conflicte atacar doctors, ambulàncies, hospitals o hospitals de campanya amb l’emblema de la Creu Roja o la Lluna Creixent i fer-ho és considerat un crim de guerra, a Síria cap d’aquestes normes o convencions són respectades, alerta la Societat de Medicina Siriana-Americana. “A no ser que sentin que la seva vida corre perill, la majoria de la gent no anirà a un hospital perquè sap que aquest és objectiu de bombardeig”, relata un metge sirià en l’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’.

    Hospitals destruits i manca d’equipaments

    L’OMS estima que un 58% dels hospitals públics i un 49% dels centres d’atenció primària a Síria o bé han tancat o bé funcionen parcialment, a causa de la destrucció dels edificis, la manca de personal, equipaments mèdics o medicaments.  Aquest fet i el perill de ser bombardejat ha provocat que alguns dels hospitals de campanya s’hagin instal·lat en soterranis. A més, mentre que els metges i les infermeres han de tractar prop de 4.500 ferides de trauma al mes (segons dades de 2014), els hi manquen electricitat, generadors i instruments adequats.

    “Els metges no poden realitzar transfusions de sang perquè no tenen bosses de sang. A un amic meu li van haver d’amputar la cama perquè no tenien material per tractar-lo. Un nen petit va perdre els ulls després d’un bombardeig perquè no tenien les instal·lacions on extreure els fragments. Tot això s’hauria pogut evitar si tinguessin permís per tenir l’equipament i els recursos essencials”, assegura un treballador humanitari sirà en l’informe ‘Infancia bajo asedio’ de Save the Children.

    Més de 640 professionals sanitaris morts

    La destrucció de la infraestructura del sistema de salut, avisen des de la Societat de Medicina Siriana-Americana, ha forçat la fugida de milers de professionals, fet que complica encara més la tasca dels que resten al país deixant sense cobrir algunes àrees d’expertesa. Segons dades d’aquest organisme internacional, més de 640 professionals sanitaris han mort des de l’inici del conflicte al país.

    A Alep, per exemple, una ciutat de més de tres milions d’habitants, només hi queden uns 300 metges, dels quals només 16 són cirurgians i 3 són cirurgians ortopèdics. O, per exemple, a Madaia, amb una població de 42.000 persones, 29.000 necessiten algun tipus d’assistència sanitària, només hi ha un hospital de campanya i tres metges. A més, malalties que ja s’havien extingit al país, com la polio o la tuberculosi, han ressorgit i milers de persones han mort perquè no han pogut seguir els seus respectius tractaments per a malalties com el càncer o perquè no han pogut assistir a la seva sessió de diàlisi, per citar alguns dels exemples que documenta l’OMS.

    La Societat de Medicina Siriana-Americana recull, a més, que prop de 600.000 sirians han patit amputacions, cremades, dany cerebral o han perdut la vista i la majoria de les ferides han estat causades per armes de foc i bombardeigs indiscriminats.

    Els nens, les víctimes més vulnerables

    Save the Children calcula que almenys 250.000 infants sirians viuen sota un brutal assetjament que impedeix, entre d’altres, que medicaments i aliments bàsics arribin a algunes zones. Tot i que l’ONG reconeix la dificultat per obtenir valoracions sistemàtiques sobre la desnutrició, la salut o el benestar psicològic al país ha elaborat un informe basant-se en la informació recollida a través de diversos grups de discussió amb un centenar de participants que viuen en zones assetjades de Síria.

    “De vegades els meus germans i germanes i jo ens n’anem a dormir sense haver menjat res des del dia anterior perquè no hi ha menjar”, hi explica en Sami, un nen de Ghouta oriental. Les diverses entrevistes suggereixen que els infants pateixen desnutrició crònica i un dèficit de vitamines i minerals considerable.

    De fet a les zones assetjades, l’escassetat d’aliments provoca un increment que fa que molts dels productes bàsics siguin impagables. Per exemple, el preu d’un quilogram d’arròs superava al gener els 200 dòlars mentre que 100 grams de llet en pols podia arribar a costar 31 dòlars.

    A més de l’alimentació o les dificultats d’accés a un centre d’atenció primària o un hospital, els infants pateixen profundes ferides psicològiques pel fet de viure en una guerra. “Aquí ja no hi ha nens, només adults petits”, diu la Rihab, una mare de les que ha pogut parlar amb l’ONG.

    Veus des del camp de batalla

    Síria és avui probablement un dels pitjors països per exercir de metge. Més enllà de les circumstàncies amb les quals han de treballar -per exemple durant un bombardeig- i les condicions -sense material suficient ni idoni- han de veure i tractar diàriament centenars de víctimes de la guerra.

    L’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’, en el que ha participat el Centre per la Salut Pública i els Drets Humans de la John Hopkins University, recull les experiències de 27 professionals que treballen o han treballat a Síria.

    Tots els entrevistats experimenten algun tipus de trauma psicològic i, segons constata el document, el personal mèdic al país està “sobreexplotat, desmoralitzat i deprimit”. A més, segons recull, els treballadors del sistema de salut també s’han convertit en una arma de guerra. Alguns són arrestats, detinguts o torturats. “Un cop detinguts els interrogadors els demanaven que confessessin si havien tractat a membres de l’oposició”, s’assegura en el document.

    Mentre alguns pensen a marxar d’altres, com un dels testimonis de l’informe, un altre d’ells que és cirurgià assegura: “Si jo moro però en salvo a 100 ja haurà valgut la pena”.