Etiqueta: Consell de Col·legis d’Infermeres

  • El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers valora positivament la resolució del CIC sobre les informacions del tertulià Jordi Barbeta i discrepa amb el CAC i TV3

    La máxima responsable del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), Glòria Jodar, considera que “les infermeres hauríem de protestar molt més per tot el què es veu i es diu sobre la professió, tant a la TV com a la premsa escrita”. És la seva conclusió deprés d’analitzar les tres resolucions a la queixa formulada pel CCIIC arran de les intervencions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener.

    El CCIIC i els quatre col·legis –COIB, COIGI, COILL i CODITA – van fer arribar una queixa al Consell de la Informació de Catalunya (CIC), el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per les declaracions del periodista Jordi Barbeta al programa Els Matins, de TV3 del passat 8 de gener, qui va arribar a afirmar que “els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres. Les infermeres són un lobby molt poderós, ja hem vist que tenen fins i tot anuncis a la televisió. En canvi, els tècnics sanitaris ningú sap ben bé que són. I són els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori… Que tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres”.

    https://www.ccma.cat/3cat/08012024/video/6259584/

    Jodar considera que les  intervencions de Barbeta van ser de “molt poca rigurositat, fins i tot en la manera d’expressar-se”, tot i que explica que “després va enviar una carta demanant-nos disculpes, i això trobo que ja és molt pel que ens acostuma a passar, ja que ningú rectifica sobre una informació mal donada; em dol dir-ho, però estem molt acostumades a que informativament no es tracti bé la nostra professió…”, afegeix.

    Tres respostes i diferents punts de vista

    La resolució del Consell de la Informació de Catalunya –la institució que vetlla pel compliment del codi deontològic dels periodistes– considera que el periodista va difondre dades falses i dictamina que Barbeta va “fer servir el seu torn de preguntes al conseller de Sanitat no per plantejar una qüestió, sinó per expressar una opinió crítica amb la professió d’infermeria” basada en dades incorrectes. “En el moment que dona aquestes dades ja no es troba expressant una opinió, sinó fent un exercici d’informació, i per tant –recorda el CIC– està sotmès al criteri 1 del codi deontològic que, evidentment, incompleix. En cap cas una tertúlia pot significar una llicència per a la mentida o la desinformació. Dues de les principals xacres que minen la credibilitat del periodisme”.

    La resolució conclou que les afirmacions de Jordi Barbeta sobre la “major formació” dels tècnics sanitaris respecte a les infermeres no responen a la realitat. El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Són estudis  de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores versus Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, s’ha de posar una professió per damunt de l’altra”. Els estudis d’infermeria tenen uns continguts generals i més teòrics en front els de Tècnic Sanitari, que són eminentment pràctics. Tenen competències diferents, y el CIC recorda que “totes són necessàries per al bon funcionament del sistema sanitari”. I en cap cas es pot justificar l’afirmació que “els tècnics sanitaris són persones que estan bastant més formades que les infermeres”.

    Per tant, el CIC considera que Barbeta vulnera el criteri 1 del Codi: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.”

    Aquestes dades, considera el CIC, “en certa manera desacrediten el col·lectiu d’infermeres en afegir també que són “insolidàries” amb els Tècnics Sanitaris. Així, Jordi Barbeta vulnera també el Criteri 2 del Codi, que implica “Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. El CIC creu que “aquest tipus d’afirmacions en boca de periodistes coneguts i amb una llarga trajectòria i, encara més, efectuades en una televisió pública i sense declarar que només són opinions personals, no tan sols no beneficien cap professió, com seria en aquest cas la dels Tècnics Sanitaris, sinó que desinformen i creen desconfiança entre els ciutadans, ja especialment sensibles a tot allò que fa referència a la salut i al sistema sanitari”.

    Davant d’aquesta resolució, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) va valorar molt positivament la tasca realitzada pel CIC en aquest tema. La degana Glòria Jodar, puntualitza que “no es tracta de si la resolució ens és favorable i defensa la formació, professionalitat i bon nom de les infermeres” –i, va afegir– “es tracta del fet que el CIC se cenyeix textualment a les declaracions del Jordi Barbeta al programa i, enlloc de basar el seu acord en la lliure interpretació, es documenta per avaluar la veracitat de les afirmacions i consensuar una postura al respecte, vull recordar assolida per la unanimitat de tots els seus membres. En definitiva, el que hom espera d’un organisme independent”.

    Tanmateix, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), tot i admetre a tràmit la queixa de les corporacions infermeres i coincidir amb el CIC que Jordi Barbeta participava en el programa “en qualitat de tertulià, i per tant en un context d’expressió d’opinió”, va notificar  al Consell l’1 de febrer que havia “analitzat el fragment del programa” i que, “si bé entenem que algunes de les afirmacions fetes poden molestar al col·lectiu professional al qual representeu, no són susceptibles de cap més actuació per part d’un organisme regulador com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya”. Pel que fa a l’esmena expressada pel Consell i els col·legis d’infermeres al fet que ni la “conductora del programa ni cap dels col·laboradors i convidats participants a la taula” desmentís les afirmacions de Jordi Barbeta, el CAC considera que “tenint en compte les característiques de les diferents afirmacions del tertulià, el context en el que s’emeten i la intervenció del Conseller de Salut com a veu qualificada, no es pot entendre que fos necessari un posicionament o aclariment per part de la conducció del programa”.

    En aquesta línia, la Defensora de l’Audiència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals també va notificar al CCIIC el passat 12 de gener que “el comentari de Jordi Barbeta es referia únicament al nivell jeràrquic i d’estudis dels països europeus que, a diferència d’Espanya, apliquen el pla Bolonya”, basant-se en el fet que “el conseller de Sanitat, Manel Balcells, va contestar que “efectivament cal millorar la situació dels tècnics sanitaris”. El comunicat cloïa que “en un tuit posterior, Jordi Barbeta va lamentar que les seves paraules s’haguessin interpretat com un atac als professionals d’Infermeria i es va disculpar. Ens sumem a la disculpa i lamentem l’enuig que us han causat els comentaris del periodista a “Els Matins”.

    Sobre els posicionaments del CAC i de TV3, la degana del Consell de Col·legis considera que  es “fa una contextualització errònia de les paraules de Jordi Barbeta, basades en interpretacions subjectives de quan les afirmacions es refereixen a l’àmbit espanyol o europeu; afegint-hi matisos que el periodista no fa en cap moment, incorrent-hi en falsedats, creant confusió, desinformant i traslladant a l’audiència una concurrència i rivalitat entre professionals inexistent i impròpia d’un sistema de salut multidisciplinari, col·laboratiu i, sobretot, intel·ligent”.

    D’altra banda, Glòria Jodar resalta que “en general, TV3 mai ha tractat la nostra professió com toca; per exemple, en el programa sobre Atenció primària les infermeres surten sempre com si fossin ajudants de…” i –explica– “La d’infermera és una professió universitària científica que fa que les persones es curin més o menys ràpid en funció de les cures que hi apliquem, i les apliquem amb la màxima evidència científica…i tot això no surt mai; sempre surt la cara amable, la bona noia, l’altruisme etc… que no dic que això no hi hagi de ser també, però no forma part de la professió sèria, responsable, que pren decisions, que té un paper fonamental per a la recuperació de les malalties,…”.  Jodar conclou que “per part nostra, estava clar que era una cosa que havíem de fer, però ja ens imaginàvem una resposta poc contundent”.

  • Un 35,6% de les infermeres catalanes està en risc de desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat

    El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) i la Fundació Galatea han presentat els resultats de l’estudi “Salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya”.  L’estudi mostra, entre d’altres indicadors de salut, que les infermeres i infermers presenten un major risc de desenvolupar problemes de salut mental. Un 35,6% del personal d’infermeria podria desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat. Aquest percentatge gairebé dobla el d’altres professionals de la salut (18-20%) i queda molt lluny de la probabilitat de desenvolupar problemes de salut mental de la població general (9,7%).

    L’informe argumenta que aquest risc «ve determinat per múltiples factors com ara l’elevada presència d’indicadors de dolor i fatiga entre el col·lectiu, factors associats a trastorns d’ansietat o la manca d’hores de son». En aquest sentit, una de cada tres infermeres dorm menys de 6 hores, realitza llargues jornades laborals i en uns horaris poc convencionals. A més, el COIB també opina que les infermeres han de treballar amb unes elevades càrregues de treball i sota precarietat laboral, que asseguren que afecta a un 27% de les infermeres i infermers de Catalunya. També argumenten que «la tensió i frustració que causa el poc control sobre el propi treball, la poca participació en les decisions comunes i el poc suport de l’equip de treball i dels superiors» també són situacions de risc.

    Hi ha 50 mil infermeres i infermers a tot Catalunya que treballen en activitat assistencial de l’àmbit públic, concertat, privat i per compte propi. Les «complicades condicions de treball» afecten directament als seus hàbits de vida i la seva salut. L’estudi explica que aquestes condicions augmenten els riscos psicosocials als que les infermeres estan exposades i que són especialment elevats en el cas de les que treballen a hospitals. Això passa perquè aquest personal, expliquen, té una major càrrega de treball alhora que participen menys en les decisions del centre i tenen un menor suport dels seus superiors, tal i com desvetllen les dades recollides. A banda del que viuen dins els centres, el col·lectiu infermer ha patit una «baixada de sous generalitzada» que l’estudi recull que afecta el 83% del conjunt. Aquesta incidència és major entre els professionals del sector públic o el concertat i que treballen en un centre d’atenció primària, un àmbit on s’ha arribat fins a pèrdues del 41,4% del sou.

    Tant el CCIC com la Fundació Galatea han valorat positivament que s’hagi dut a terme aquest estudi. Per la seva part, el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Galatea, ha valorat que «aquests resultats ajuden sempre a dissenyar intervencions tant preventives com assistencials que milloren el benestar no solament d’aquests professionals, sinó també el dels ciutadans atesos per ells».

    Per altra banda, la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart, explica que l’estudi confirma «quelcom que ja intuíem». «La sensació de cert maltractament del col·lectiu està molt present entre les infermeres i està clar que té un impacte directe en la seva salut», afegeix, «cal que hi posem mesures i compromís per part dels centres de treball per revertir una situació que afecta precisament als professionals que tenen cura del ciutadà. Les infermeres i infermers del nostre país han d’estar també ben cuidades a fi que puguin desenvolupar la seva professió en les millors condicions».

  • «El temps per fer un decret que permeti a les infermeres prescriure medicaments s’esgota»

    El dia a dia de les 42.000 infermeres que exerceixen a Catalunya entre hospitals, centres d’atenció primària, ambulàncies o residències, entre altres, es veu limitat pel reial decret estatal de prescripció infermera, que les deixa sense seguretat jurídica per prescriure medicaments. Des de fa prop de dos anys el col·lectiu reivindica que el Govern faci un decret autonòmic que els permeti prescriure medicaments i productes sanitaris habituals de l’àmbit infermer, com poden ser cremes o apòsits. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart, explica que tot i que «la infermera és qui valora la situació, en el moment que li ha de dir a l’usuari que vagi a la farmàcia a comprar-ne ha de buscar a un metge que faci la recepta».

    Recorda en aquesta entrevista que «el temps per un decret català s’esgota» i per això aquest dijous els col·legis d’infermeres, sindicats i associacions fan una crida a la mobilització. Cuxart, que compagina el càrrec amb el de directora de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, demana també que s’aposti per un model de país més «cuidador», amb més infermeres però també amb la seva participació en la planificació de polítiques de salut.

    Fa un any i mig les infermeres reclamaven al conseller de Salut Toni Comín que complís amb la promesa del seu predecessor en el càrrec de regular la dispensació per part de les infermeres dels medicaments subjectes a prescripció mèdica. Al cap d’un parell de mesos Comín va prometre redactar un decret català i va anunciar també que recorreria l’estatal. En quin punt ens trobem?

    El decret estatal es va recórrer, el departament va complir amb el compromís de tirar endavant la norma i s’està treballant des d’aquell mes de llavors. S’ha estat treballant en un text, a partir de diferents propostes. L’hem pensat i repensat i ha estat feixuc però efectiu, estem a dies que el conseller digui si decreta o no. Hi ha un acord grandíssim entre Salut i infermeres, hi ha uns serrells que s’han d’acabar de llimar però hi ha un acord molt sòlid. El que no sé és quin acord té Salut amb el consell de Col·legis de metges, que és una part quasi imprescindible, ja que no es tracta de fer una proposta de decret sinó que quan es faci funcioni.

    En una concentració a Barcelona fa poc més d’un any, on el conseller va estar present i es demanava prescriure sense barreres, hi havia la sensació que el canvi seria imminent?

    La nostra experiència ens diu que això mai no és imminent. El problema l’arrosseguem des del 2006, quan es va canviar una llei orgànica [la llei espanyola del medicament] i diferents comunitats autònomes han intentat fer-hi alguna cosa. Pot semblar fàcil però la realitat és que no ho és. El conseller mateix va dir que ell pensava que l’acord interprofessional era més fàcil de dur a terme del que ha acabat sent en realitat. Tot i això mai s’havia avançat tant en el sentit que l’acord entre el col·lectiu infermer i Salut és molt gran. Ara bé, el temps s’esgota i el conseller haurà de decidir si decreta o no.

    És amb els col·legis de metges amb qui és més complicat arribar a un acord?

    El col·lectiu mèdic “perd” una exclusivitat i això no agrada als metges, tot i que ells ho defensen “per garantir la seguretat de l’usuari”. No ho pensen tots els metges, molts comparteixen la pràctica assistencial com nosaltres i saben els beneficis que té que les infermeres puguin prescriure. Demanem un decret que doni cobertura a les infermeres per prescriure medicaments, un decret per fer el que ja fem cada dia i des de fa molt temps. És a dir, ja hi ha tots els mecanismes de seguretat desplegats. A més, els resultats ens diuen que la infermera prescriu medicaments amb criteri clínic adequat.

    Hi ha altres comunitats on s’hagi fet quelcom similar?

    La primera que va desmarcar-se va ser Andalusia perquè la Junta d’Andalusia va aconseguir que les infermeres andaluses prescrivissin sota l’empara de la Junta un llistat de medicaments dels no subjectes [La llei espanyola afecta tant els que estan subjectes a prescripció mèdica com els que no]. Una altra comunitat que va fer un intent en aquest sentit va ser Balears. Ara, quan ja va tenir decret hi va haver un canvi de govern i el nou govern no va desplegar-lo i va tenir una actitud molt passiva. Ara ha tornat a canviar el govern i hi ha una consellera infermera que potser s’anima a fer-ho. No pot ser que la infermera segueixi treballant amb inseguretat jurídica i que costi tant posar negre sobre blanc el que fan cada dia uns col·lectius professionals.

    Què reivindiqueu? De quin tipus d’inseguretat jurídica parlem?

    Tota activitat que suposi el que se’n diu indicar o prescriure o posar sobre un paper -recepta o pla terapèutic- un medicament. Perquè a més la legislació espanyola afecta tant els subjectes a prescripció mèdica com els que no. Nosaltres el que intentem -i això és un encert de la norma catalana- és que Catalunya, amb les seves competències en provisió de serveis, intenti que almenys la infermera no pagui els plats trencats d’aquesta encallada.

    Núria Cuxart durant l’entrevista. / © SANDRA LÁZARO

    Perquè quedi clar, si avui una infermera prescriu un medicament o una pomada a un pacient comet una il·legalitat?

    Exacte. No ho pot fer. Des d’un bolquer, una pomada o una cura de ferides. La infermera és qui valora la situació i en el moment que li ha de dir a l’usuari que vagi a la farmàcia a comprar-ne ha de buscar a un altre professional que ho faci.

    Més de 8.000 infermeres de 150 països van trobar-se a Barcelona en el marc del Congrés Internacional d’Infermeria (CIE) 2017 per posar en comú estratègies globals. Un dels temes més sentits va ser la importància que les infermeres s’asseguin a les taules on es dissenyen les polítiques de salut. A Catalunya o a Espanya estem molt lluny d’això?

    Sí. Si tu mires en els càrrecs que hi ha que prenen decisions en l’estructura sanitària sí que hi ha alguna infermera, que és directora d’equip en l’atenció primària però el 99,9 no hi són. També n’hi ha alguna al departament de Salut però la immensa majoria de les persones que hi prenen decisions tenen altres perfils professionals.

    Un conseller o consellera de salut infermera és difícil d’imaginar?

    A Balears la consellera de Salut és infermera però és anecdòtic. Dins dels organigrames dels centres es fan jocs de mans i la infermera queda sovint sota l’etiqueta d’una direcció. Sap greu fer aquest símil però és el mateix que la història de les dones; som cridades a participar quan un programa ja està dissenyat i acordat, llavors la possibilitat que tens és la d’un matís o una esmena però no hi has participat. Això però passa aquí i arreu del món, en alguns llocs més que en d’altres. En general no som cridades a les taules on es prenen les decisions però com es deia en el CIE hem d’agafar la cadira i asseure’ns-hi. Podem incidir en les polítiques de Salut perquè la manera en com ho veiem no és una visió alternativa, sinó que és una visió molt complementària i és diferent a d’altres visions professionals. Totes les aportacions són necessàries però en la presa de decisions la visió és molt exclusiva dels metges perquè és qui tradicionalment ho ha fet. Per exemple, el metge cura la malaltia però quan el malalt sobreviu a aquesta qui el cuida? Les infermeres. Són visions diferents. De vegades al malalt el que el preocupa és més si després podrà descansar bé, si es podrà valdre per ell mateix, mantenir la vida.

    Què canviaria a la pràctica si s’incorporessin més infermeres en el disseny de polítiques o planificació? Quin seria l’impacte en salut?

    Es fa difícil pensar això perquè és ciència ficció però probablement canviarien les prioritats. En Salut no hi ha res que no s’hi valgui, el repte és de quina manera fem compatible que es pugui fer la intervenció quirúrgica més innovadora amb què la gent gran tingui els peus ben cuidats i no caigui. Una cosa no és més important que l’altra, senzillament el que canviaria és les iniciatives per fer les dues coses compatibles. Nosaltres tenim una formació i una visió professional que pivota sobre com manté la persona la vida i l’autonomia. Renunciar a aquesta visió és renunciar a la promoció de la salut, a la capacitat de les persones sobre la seva salut. Es prioritzarien més línies de treball sanitari que ara hi són tímidament.

    El nou director de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom, va adreçar unes paraules de forma telemàtica posant de manifest que les infermeres són l’eix clau per garantir l’accés a la salut i va demanar més inversió en infermeres als equips de salut.

    Les infermeres caminem al costat de la persona. Mentre altres es cuiden de coses absolutament complexes, com ara a operar, les infermeres ens dediquem a aquelles coses petites aparentment senzilles però que fan que una persona millori en salut o no. Al congrés hi havia moltes dades d’estudis internacionals de gran abast que demostren la relació entre com s’estructuren les infermeres amb els resultats de salut de les persones d’aquestes institucions sanitàries. Per exemple, si l’estructura infermera no és bona en un hospital, les persones surten amb més efectes secundaris de l’hospitalització, amb infeccions sobrevingudes, etc.

    Cuxart en un moment de l’entrevista. / © SANDRA LÁZARO

    A l’abril el Govern va anunciar l’aprovació d’una convocatòria de 2.500 places públiques per a personal sanitari per fer fixos a interins. Bona part seran infermeres.

    Sí. El pla d’estabilitat no afegeix ni mig professional en el sistema però intenta que les condicions d’eventualitat amb les que estan -sobretot les falses eventualitats- es resolguin. Tot el que ajudi a estabilitzar la feina infermera i de qualsevol professional és bo, sobretot en salut. No es pot atendre bé quan a les deu del matí ets en una unitat i a les dotze ets en una altra i a més d’avui per demà et diuen que et canvien el torn i que en lloc de venir a la tarda has de venir a la nit. Això acaba destrossant les persones i no es pot cuidar bé si el professional no està mínimament cuidat. La precarietat infermera és endèmica i s’arrossega des de fa molt temps.

    Fa uns mesos es va presentar un Pla de garantia de l’estabilitat laboral per al sector amb moltes propostes però poca concreció. Vostè va dir que “El pla toca de peus a terra perquè reconeix que la temporalitat no sempre respon a necessitats assistencials”. Com millorarà les condicions dels professionals aquest pla?

    El pla proposava un observatori de l’estabilitat que encara no s’ha convocat però s’ha de fer. D’altra banda, fer públiques les dades de temporalitat i reconèixer-la és un primer pas. I sí, tot i que la temporalitat de vegades és obligada perquè has de resoldre una situació assistencial no sempre respon a això sinó al fet que falten infermeres. Segons l’OCDE, la ràtio d’infermeres per metge a Espanya està molt per sota de la mitjana. Som un país poc cuidador. Als països escandinaus, per exemple, tenen una ràtio que gairebé duplica la nostra perquè el seu model és un model cuidador i prioritza tenir cura de les persones.

    En un dels àmbits on tindrà un pes destacable la professió serà en l’atenció primària. La meitat dels professionals que preveu incorporar Salut són infermeres.  

    El dèficit d’infermeres és tan brutal en el sistema que ajudarà molt però que ningú pensi que es resoldrà. Això sí, més que benvingudes. A més, a l’atenció primària li passa com a les infermeres: sempre diuen que és «clau» però no acabem mai de donar-li la volta.