Just Deploy It!

Etiqueta: contaminació atmosfèrica

  • Calor extrema i contaminació atmosfèrica: el doble càstig climàtic que incrementa les malalties cardiopulmonars

    “La contaminació atmosfèrica és el risc més gran per a la salut del continent europeu, i els episodis de calor extrema empitjoren la situació”. Així de contundent s’expressava Kristin Aunan, directora de recerca del Centre CICERÓ d’Investigació Climàtica Internacional i líder del projecte de recerca Exhaustion en la presentació dels resultats de la investigació, el passat 15 de novembre a Brussel·les. 

    El consorci científic Exhaustion, conformat per 14 socis de recerca de 10 països europeus, ha analitzat per primer cop els efectes de la interacció entre la calor extrema i la contaminació atmosfèrica en les malalties cardiopulmonars. És el que es coneix com a doble “càstig climàtic”. Un càstig climàtic que no afecta a tothom per igual: els resultats de la recerca han demostrat com la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema varien segons condicionants socioeconòmics com la infraestructura sanitària, l’edat, la geografia, el nivell d’ingressos o la qualitat de l’habitatge. Per aquest motiu, els investigadors han ressaltat la necessitat d’implementar polítiques específiques dirigides a persones grans, infants, malalts crònics i persones desfavorides a nivell socioeconòmic.

    En l’acte de presentació dels primers resultats hi han participat investigadors experts en la matèria, directors i caps d’unitat de les Direccions General d’Acció Climàtica i de Medi Ambient de la Comissió Europea, i organitzacions de la societat civil com l’Aliança Europea per la Salut i el Medi Ambient (HEAL). Els resultats arriben en un moment clau de les negociacions trílogues a Brussel·les sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, i pocs dies abans de la celebració de la COP28 –la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic– a Dubai, la primera que acollirà una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic. Un moment on és d’especial importància mostrar els beneficis tant per a la salut com per al clima de l’acció de mitigació i adaptació, segons han apuntat els i les ponents de la conferència.

    Calor extrema i contaminació atmosfèrica: “els assassins invisibles”

    Les onades de calor, els períodes freds i la qualitat de l’aire tenen un gran impacte en les malalties relacionades amb el cor i els pulmons a Europa. I aquests “ens afectaran de forma conjunta i ningú en pot escapar”, tal com va apuntar Alexandra Schneider, directora adjunta de l’Institut d’Epidemiologia i cap del Grup de Recerca de «Riscos Ambientals» de Helmholtz Munich.

    Tot i que les emissions de contaminació atmosfèrica han disminuït en les dues últimes dècades, millorant així la qualitat de l’aire, la contaminació atmosfèrica continua essent el risc més gran per a la salut ambiental a Europa. L’any 2021, l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) va trobar que el 97% de la població urbana d’Europa va estar exposada a concentracions de partícules fines per sobre dels nivells de salubritat establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causant unes 238.000 morts prematures, relacionades amb l’asma, les malalties cardíaques i l’ictus. Altres estimacions, com la citada per Ulas Im, científic sènior de la Universitat d’Aarhus expert en la interacció de partícules i projeccions climàtiques, eleven la xifra d’excés de mortalitat per contaminació de l’aire a Europa fins a les 790.000 morts. 

    Alhora, les elevades temperatures van ser responsables de 70.066 morts a Europa en el 2022, amb Itàlia, Espanya i Alemanya liderant les estadístiques de mortalitat en el mateix període, tal com ha exposat el científic d’ISGlobal i del projecte Horizon Catalyse Joan Ballester, que ha avaluat l’impacte epidemiològic del canvi de temperatura a Europa en un estudi recentment publicat a The Lancet.

    La química i científica climàtica Kristin Aunan va aclarir que l’escalfament global pot empitjorar la qualitat de l’aire a través de diversos mecanismes, dificultant assolir objectius de qualitat de l’aire, mentre que l’exposició concurrent a la calor i a la contaminació atmosfèrica amplifica els riscos a la salut, especialment en els casos de malalties cardiopulmonars. “Per aquest motiu els anomenem assassins invisibles”, apunta Aunan. 

    Els resultats del projecte Exhaustion també destaquen que s’han observat alts nivells d’ozó durant els últims esdeveniments d’onades de calor, i s’estima que el canvi climàtic pot augmentar els nivells d’ozó a l’estiu, la qual cosa també constitueix un risc important per a la salut. 

    Objectiu: Reduir la taxa d’augment de casos de malalties cardíaques i pulmonars

    Els i les científiques apunten que per tal de reduir l’increment de malalties i morts prematures causades per aquests condicionants atmosfèrics calen, en primer lloc, mesures de mitigació que redueixin la contaminació originada pel trànsit, la indústria i els incendis forestals, així com accions que frenin l’escalfament global. 

    En aquest sentit, les recomanacions del projecte ressalten la necessitat de complir amb les reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que “unes polítiques ambientals, climàtiques i sanitàries integrades poden tenir efectes sinergètics i generar co-beneficis per a la salut”, segons va ressaltar la investigadora alemanya Schneider. Efectes sinergètics que també alleugereixen la càrrega sanitària projectada relacionada amb la temperatura a Europa i els costos socioeconòmics del canvi climàtic, ressaltant també els beneficis socioeconòmics de l’acció climàtica.

    D’altra banda, les estratègies d’adaptació també són imprescindibles per a reduir la mortalitat i la malaltia, especialment entre els grups vulnerables. Algunes de les identificades en el marc del projecte són mesures de planificació urbana per a reduir l’exposició a la contaminació atmosfèrica i climàtica, o instaurar sistemes d’alerta tèrmica a partir de models que mostrin l’evolució del clima i la qualitat de l’aire en el futur que proporcionin informació per a les avaluacions de la salut.

    No tothom respira el mateix aire ni pateix la mateixa calor extrema

    “Respirem canvi climàtic”, tal com Elina Bardram, la directora general d’Acció Climàtica de la Comissió Europea, va expressar en la conferència. Però no tothom respira el mateix aire, ni està exposat a la calor extrema de la mateixa forma.

    En aquest sentit, Aunan destaca que “Europa és un punt calent no només per la pujada de temperatures, sinó per l’envelliment de la població i per la densitat demogràfica d’algunes de les seves principals ciutats”. En particular, les ciutats del sud i l’est d’europa poden experimentar pujades de temperatura de fins a 5 graus.

    Els resultats d’Exhaustion també han demostrat que la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema disminueix o augmenta en funció de variables socioeconòmiques com la infraestructura sanitària, la geografia, el nivell d’ingressos, l’educació i la qualitat de l’habitatge. 

    En tots els escenaris climàtics projectats, els països del sud d’Europa són molt més vulnerables a l’increment de la intensitat i la duració de les onades de calor. Aquests escenaris també preveuen que els incendis forestals augmentin, que també generen partícules tòxiques que empitjoren la contaminació atmosfèrica, segons va ressaltar Ulas Im.

    La nova Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, a la recta final

    Els resultats d’Exhaustion arriben en un moment clau de les negociacions trílogues de les institucions europees sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire entre el Parlament, la Comissió i el Consell. 

    François Wakenhut, cap d’unitat d’Aire Net i Política Urbana de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, va ressaltar que “s’acaba el temps”: “Estem arribant al final del mandat de l’actual Comissió i hem d’arribar a un acord abans de la primavera”. Actualment, el Parlament està demanant mesures que van més enllà del que la Comissió està proposant, segons Javi López, europarlamentari socialista i ponent del Parlament Europeu en la revisió de la Directiva, va explicar durant les conferències. 

    Salut i canvi climàtic, un punt essencial a l’agenda de la propera COP 28

    Els debats sobre els impactes en la salut dels diferents fenòmens causats per la crisi climàtica està assolint un lloc prominent en les converses diplomàtiques internacionals, a mesura que creix l’evidència científica que demostra com la crisi climàtica està posant en perill la salut de bilions de persones arreu del món. 

    L’escalfament global pot provocar un increment d’un 370% en les morts anuals vinculades a la calor, segons alerta el darrer informe de The Lancet Countdown, publicat el passat 14 de novembre. Per aquest motiu, aquesta publicació científica internacional, que analitza gairebé fins a 50 aspectes de la salut afectats pel canvi climàtic, se suma a les milers de veus científiques i mèdiques que demanen una reducció immediata de l’ús de combustibles fòssils, en un context en què la terra va pel camí d’escalfar-se el doble del previst en l’Acord de París.

    Segons el darrer informe de la bretxa d’emissions publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), les polítiques climàtiques actuals ens condueixen a escenaris en què les temperatures pujaran fins als 3ºC per sobre dels nivells preindustrials per a finals de segle, lluny de l’objectiu dels 1,5ºC pactat als Acords de París. 

    Per això, el secretari executiu del Canvi Climàtic de l’ONU, Simon Stiell, ha ressaltat que la COP28, que començarà el pròxim 30 de novembre a Dubai, “ha de ser un punt d’inflexió clar, en què els governs no només han d’acordar quines accions climàtiques més fortes es prendran, sinó que també han de començar a mostrar exactament com lliurar-les.” Una Conferència de les Parts en què, per primera vegada, hi haurà un dia dedicat a abordar els impactes del canvi climàtic en la nostra salut i les respostes necessàries en termes sanitaris, incloent-hi una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic.

  • Observant el futur per prevenir-lo

    Catalunya s’escalfa molt. I tota la Mediterrània
    Capítol 1r

    Enguany, els cirerers no han donat fruits al Solsonès. Les altes temperatures, quan no tocava, van fer que florissin abans, i després, una glaçada va matar les cireres. Fa dos anys, va passar amb els ametllers. Ho explica Aida Garriga, vigilant de la Xarxa d’Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya, a Emergència Climàtica/Vida Verda, programa de Ràdio 4.

    L’augment de la temperatura està alterant la fenologia, manifestació directa de l’afectació del clima sobre les espècies vegetals i animals. S’avança la floració, s’allarga el cicle vital, cal més aigua, augmenta l’estrès hídric, les plantes són més vulnerables en augmentar el període vegetatiu…

    El canvi climàtic és cada cop més tangible. Ja es pot palpar. I afecta la vida quotidiana i l’economia familiar.

    Juny i setembre són els mesos en què el canvi climàtic es manifesta més a CAT. Entre el 10 i el 13 de juny, es va viure un episodi de neu i fred a la meitat nord, i fins quasi la revetlla de Sant Joan, les temperatures van situar-se per sota dels valors normals. La matinada del 12 va ser la més freda en un mes de juny a moltes contrades del país. La nevada fou excepcional a sectors del Pirineu Oriental i Prepirineu, amb neu a 1.800 metres.

    Pel contrari, i des del dia 25, la calor es va anar apoderant de Catalunya amb valors no assolits mai durant la revetlla de Sant Pere. A Barcelona, la nit del 28 al 29, la mínima no va baixar de 31 graus a l’Observatori Fabra [inversió tèrmica]. A l’Observatori del Raval, no va baixar de 27, i al de Zona Universitària, de 25. Les temperatures a l’interior, prelitoral i valls pirinenques assoliren, els dies 28 i 29, entre els 40 i els 43 graus, amb rècords històrics com ara 43,6 a Artés (Bages), 43,8 a Alcarràs (Segrià), o 42,4 a Breda ( Selva). Registres fins ara inèdits a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA). Episodis de temperatura molt alta que no són tan sols esporàdics. Si consulteu les temperatures a l’Observatori de l’Ebre, comprovareu que, des de 1990 ençà, s’han disparat els dies amb temperatures superiors als 35ºC.

    El divendres 28 de juny, un altre fenomen meteorològic fou encara més significatiu, la desproporció abismal entre les temperatures mínimes i les màximes. A Fornells de la Selva (Gironès), la mínima fou de 12,8 °C. Hores més tard, la màxima s’enfilava fins als 43,4 °C. Una diferència excepcional de 30,6 °C. A Das (Cerdanya), es va passar de 7,9 a 38,1ºC. 30,2ºC més alta. A Seròs (Segrià), la mínima fou de 12,7 i la màxima de 42,8 °C, 30,1 °C de diferència. Un fet que es va repetir l’endemà amb una distància de 30.1ºC [ de 13,0 a 43,3]. [Dades extretes del Butlletí de Juny del Meteocat]: Les estacions automàtiques de la XEMA mai havien registrat una amplitud tèrmica tan gran. Fou l’onada de calor més important de les últimes dècades a les comarques de l’interior. I castigà tota Europa. Per posar un exemple, a Gallargues-le-Montueux, a la Provença, es va batre el rècord històric de temperatura de França, 45,9.

    Totes aquestes dades confirmen una tendència: Catalunya s’escalfa molt i el clima es radicalitza. Ara com ara, la temperatura puja a un ritme de 0,40ºC cada decenni. Un grau en els darrers 25 anys. 1,2ºC des de l’era preindustrial. [La temperatura va anar baixant de promig fins a mitjans segle XX].

    Si es manté aquest ritme, i no hi ha res que indiqui el contrari, a Catalunya la temperatura haurà augmentat més de 1,5ºC des de l’era preindustrial, abans de 2030. I s’assoliria el punt de no retorn, – que l’IPCC publicat ara fa un any a Incheon, Corea del Sud, situa en els +1,7ºC -, poc després de 2030. 2ºC a 2040.

    La Conca Mediterrània, de la qual formem part, ja ha superat el grau i mig i té un pronòstic del MedEC de + 2,2ºC a 2040 respecte l’era preindustrial.

    Aigua i precipitacions

    A Catalunya, estem condemnats a disposar de menys aigua, sobretot per l’augment de la temperatura i de l’evaporació. Contràriament, hi haurà més demanda, tant per part dels ecosistemes com per a les activitats humanes. Pel que fa a les precipitacions, els indicis no són prou robustos però no és forassenyat parlar d’una disminució del 15/20%. També es constata una pèrdua d’entre el 20 i el 40% de l’aigua disponible a les capçaleres dels rius catalans. A mitjan segle, els models assenyalen una disminució dels recursos hídrics (aigua blava) del 9,4% al Pirineu i Prepirineu (bàsics per a la regulació dels embassaments i la gestió antròpica i ecològica), del 18,2% a les comarques interiors, i de fins al 22% al litoral. A la zona meridional, la disminució dels recursos hídrics serà molt més elevada: el 40% dels valors actuals respecte als anys 80. El 70%, si ho comparem amb els anys 40. Augmentaran els períodes de sequera – més llargues i continuades – arreu del país i avançarà la desertificació.

    La pèrdua de pluja i d’aigua disponible serà més accentuada als països del sud de la conca mediterrània. La disponibilitat d’aigua dolça caurà. L’augment de la temperatura incrementarà la demanda per irrigació i quedarà compromesa la quantitat d’aigua disponible per a la població. Una primera i evident conseqüència és que s’enduriran molt les condicions de vida per a les persones, els animals i vegetals. L’excés de temperatura, la manca d’aigua, les llargues sequeres i la falta d’aliments incrementaran els processos migratoris que miraran cap a la riba nord.

    Tempestes

    Malgrat la disminució de les pluges i l’augment dels períodes de sequera, que s’allargaran, les tempestes, quan caiguin, seran més intenses. Ho hem comprovat els dies 22 i 23 d’octubre de 2019. Per fer-nos una idea. Segons l’ACA, es van registrar 1.230 m/segon al riu Francolí la mitjanit del 22 al 23. Quasi 10 vegades el cabal de l’Ebre. Dies abans només portava 1m3/segon.

    Tot i que en altres episodis ha plogut més, el dimarts 22 fou el dia més plujós de les últimes dècades si el consideren en el conjunt de Catalunya. En l’últim mig segle no hi ha precedents d’un dia tan plujós a les Garrigues, Pla d’Urgell, sud de la Noguera i est del Segrià. Ha plogut més en un dia que en 10 mesos. Cinc de les estacions de la XEMA han registrat el dia amb més pluja d’una sèrie amb més de 25 anys de dades: Vinyols i els Arcs (Baix Camp), el Poal (Pla d’Urgell), Amposta (Montsià), Vallfogona de Balaguer (la Noguera) i la Granadella (Garrigues).

    Les poblacions més afectades i amb pluges de rècord s’han concentrat sobretot al Baix Camp, on Prades, Montbrió del Camp i Vinyols i els Arcs, han arribat a 292.6 mm, 208.8 mm i 199,7 mm, respectivament. També han estat registres mai assolits abans els 254.4 mm de la Pobla de Cérvoles (Garrigues) i els 206.3 mm de Torroella de Fluvià (Alt Empordà).

    La pluja en molts casos ha anat acompanyada de tempesta: 11.851 llamps núvol – terra. Un tornado al Maresme.

    Al mar es van enregistrar onades de fins a quatre metres i una disminució de la pressió atmosfèrica que, acompanyada de la tempesta, va augmentar el nivell de la Mediterrània, – rissaga: oscil·lació extraordinària del nivell del mar -, fins a mig metre a l’Estartit.

    Consulteu dades aquí.

    Les rierades, a causa de les construccions humanes, incrementen l’exposició i la vulnerabilitat. Això hauria d’obligar a no construir i a treure/apartar habitatges/infraestructures de zones inundables, lleres de rius desviats i terrenys robats al mar. Un mar més elevat i rius i rieres plens d’aigua per les tempestes més radicals inundaran les zones costaneres quan es trobin les dues aigües. La radicalització de la climatologia incrementarà els estralls si no canviem la manera de relacionar-nos amb el medi ambient. Polítics, constructors, societat en general, han d’entendre que el canvi climàtic causarà que la natura recuperi territoris ocupats. La societat ha de comprendre que és la natura qui té el control de la biosfera i ha de treure’s del cap el somni de que és la humanitat qui la governa.

    El mar

    La temperatura del mar ha arribat a 26,6ºC a l’Estartit a primers d’agosts d’aquest 2019. Un nou rècord. A la Mediterrània, de mitjana, ha pujat 1,2ºC en els darrers 40 anys i les aigües s’han elevat 13 cm des de 1990. Més de mig pam. En els darrers 20 anys, la línia de la costa ha retrocedit 12 metres de promig entre l’Estartit i Begur – 60 cm per any – , zona on fa les mesures en Josep Pascual, també de la XOM.

    Tot i que no se sap amb precisió quines seran les conseqüències del desglaç a la Mediterrània, les previsions no dubten en indicar que abans de final de segle el nivell del mar haurà augmentat més d’un metre. El mar anirà avançant poc a poc i recuperarà terren. Els deltes de l’Ebre, del Llobregat i la Tordera estan en perill evident. Tant per la salinització, com per la seva possible inundació/desaparició. I això afecta una infraestructura bàsica com és l’aeroport del Prat. Un bon moment, doncs, per plantejar-se el futur d’un sistema de transport de costos climàtics molt alts. De fet, tota la línia de costa és cada dia més vulnerable. Cal replantajar-se les infraestructures que hi ha i les que es puguin fer, començant per ports, espigons i passejos marítims, en definitiva< totes les construccions fetes a costa del mar i massa a la vora del mar.

    Insolació

    La tendència també assenyala un augment de la insolació. Tant l’Observatori de l’Ebre com l’Observatori Fabra han comprovat fa temps que pugen les hores de sol: 63 hores més cada decenni a l’Ebre, i 93, al Fabra, des de 1968. És a dir, que a Barcelona ara hi ha més de 450 hores de sol més cada any. I a l’Ebre més de 300. A més insolació, més evaporació i més pèrdua d’aigua, cosa que agreuja encara més les condicions de vida.

    Tampoc no s’han de menystenir les conseqüències sobre la salut que té una major exposició al sol.

    Algunes reflexions i conceptes finals

    El canvi climàtic és la conseqüència de la mala gestió que la humanitat fa de la biosfera – entre les quals i fonamental, la combustió de matèria orgànica, de la qual els combustibles fòssils en són un derivat – i no la causa dels problemes que l’amenacen: canvis en la temperatura de l’aire i de l’aigua, en les precipitacions, els sòls, els aqüífers, els oceans, els corrents marins, el gel/desglaç, la pèrdua de permafrost, l’efecte albedo, els vents, la insolació, la desertificació, la fenologia, els pol·linitzadors, la capacitat de fotosíntesi, la pèrdua de biodiversitat, els aliments, les migracions.

    La combustió de matèria orgànica que alimenta l’actual sistema econòmic, el capitalisme, suposa contaminar l’aire i abocar tòxics que enverinen l’espai que habitem amb les altres espècies.

    El planeta és finit i finits són els seus recursos, que s’esgoten

    Com més energia i materials es fan servir, més residus es generen i, per tant, augmenten els costos ambientals, perquè les economies estan esgotant la capacitat d’emmagatzematge de què disposen els sistemes ambientals.

    La salut està amenaçada. De fet, ho està la supervivència de les espècies, totes, que habitem la biosfera.

    És molt dur comprovar que la classe política catalana, espanyola, mundial, assisteix impertèrrita a un ecocidi de totes les espècies. Referint-nos a l’espècie humana, no s’immuta davant la mort prematura, evitable, de 350 persones cada any a Catalunya pel cap baix, per excés de calor. 1.400, a Espanya. Segons Ecologistes en Acció, 39,8 milions de persones respirem a Espanya aire contaminat per ozó, si ho mesurem amb els nivells marcats per l’Organització Mundial de la Salut. 9,8 milions, segons la normativa europea i espanyola Moren prematurament per ozó entre 1.500 i 1.800 persones a l’Estat. Els costos, segons el Banc Mundial, foren 5.000 milions d’euros l’any> 2013.

    En tot cas, a Catalunya moren 3.500 persones cada any per la mala qualitat de l’aire, 10.000 a tot l’Estat i 12,5 milions arreu del món. Tant és així que l’Agència Europea del Medi Ambient situa en 2,2 anys la pèrdua d’esperança de vida a tot Europa.

    A Catalunya, estan augmentant les nits en què la temperatura no baixa de 20ªC, nits tropicals, en diuen. A Barcelona, en són 90 de mitjana, però a l’Observatori del Raval superen el centenar. El descans nocturn és més difícil i les conseqüències sobre la salut, notables. De fet, l’augment de la calor té efectes tant sobre la salut física com sobre la mental. A banda de l’estrès que suposa conèixer i acceptar que el món tal com l’hem conegut ja no serà i que hem de canviar hàbits i estructures mentals. De tot plegat, en parlarem en el decurs de la sèrie.

    Enguany les cigonyes van arribar abans al Solsonès, desconcertades. Totes les espècies ho estan. Les persones, també. Amb una diferència: una part, no totes, però una part, les que controlen el sistema econòmic, en són les causants. La resta som col·laboradors necessaris. No podem continuar ni callades ni resignades. Ens hi va el futur, ens hi va la vida.

  • Les administracions acorden nous compromisos per reduir la contaminació atmosfèrica a la conurbació de Barcelona

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz; i el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda, i el diputat delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent, han presentat una declaració institucional amb un conjunt de noves mesures a emprendre per continuar reduint la contaminació atmosfèrica, en el marc de la celebració de la segona Cimera de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, celebrada al Palau de Pedralbes.

    Una declaració conjunta

    L’acte ha tornat a aplegar, com en la cimera de 2017, representants d’administracions, ens locals i organismes implicats en la reducció de la contaminació, especialment al voltant de Barcelona. Hi han assistit el conseller d’Interior, Miquel Buch; i representants de municipis de la conurbació de Barcelona, així com l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), el Port de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

    La declaració reforça el primer gran compromís comú de les diverses administracions al voltant d’uns objectius compartits per garantir la qualitat de l’aire i protegir la salut i el medi ambient. Un compromís que ha començat a donar fruits, ja que s’ha constatat un alt nivell d’assoliment. Les diferents administracions han determinat que, dos anys després de la primera cimera, s’han establert els mecanismes necessaris per gestionar els episodis ambientals i s’han creat les bases per dur a terme mesures estructurals per combatre la contaminació atmosfèrica a la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona a partir de l’1 de gener de 2020.

    També han establert noves mesures per reforçar el pacte i accelerar el procés de reducció de la contaminació atmosfèrica un 30% des de 2017 a tota la conurbació barcelonina.

    El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha explicat que “anem per bon camí però no hem de caure en l’autocomplaença. De les 17 estacions de la nostra xarxa de vigilància de la contaminació atmosfèrica que superaven els límits de diòxid de nitrogen l’any 2010, hem passat a dues, però l’objectiu és arribar a zero. Queda feina per fer i per això en la cimera d’avui hem aprovat noves mesures que contribuiran a millorar la qualitat de l’aire que respirem”. Calvet també ha posat en valor “el model de governança compartida que hem fet nostre totes les administracions catalanes implicades en la gestió de les accions que ens han de portar a reduir la contaminació”. Finalment el conseller demanat “la col·laboració de la ciutadania davant mesures que els poden haver de fer canviar alguns hàbits de mobilitat”.

    La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha destacat que ” Barcelona serà la primera ciutat que tindrà una Zona de Baixes Emissions permanent a partir del 1 de gener de 2020 i aquesta mesura ens permetrà amb l’objectiu del 2024 una reducció de 125.000 vehicles i d’un 30% de la contaminació”. Sanz ha reclamat que la resta d’administracions també compleixin les seves responsabilitats.

    El vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, ha manifestat que “l’AMB no vol donar un missatge massa optimista pel que fa al descens de la contaminació; cal tenir en compte que l’any passat el trànsit i les emissions van augmentar a l’àrea metropolitana. No obstant això, l’AMB ha aconseguit finalitzar la pràctica totalitat dels projectes a què es va comprometre a la cimera de fa dos anys. Ara cal que seguim avançant, amb consens entre administracions, però amb exigència davant del que és un problema greu per a la salut de la ciutadania”.

    Compromisos actualitzats

    Un dels punts acordats ha estat el de presentar un projecte de Llei de qualitat de l’aire en el termini d’un any, que establirà els criteris comuns de la definició de les Zones de Baixes Emissions (ZBE). En aquestes zones es vol habilitar i implementar el Registre metropolità de vehicles estrangers i altres vehicles autoritzats per fer efectiu el control automatitzat de les restriccions de circulació en l’horitzó 2020. Les restriccions han de comportar també el reforç del transport públic, l’ampliació d’aparcaments d’enllaç i la instal·lació de senyalització d’aproximació a les ZBE i derivació cap als aparcaments.

    La declaració contempla realitzar canvis en la gestió de la velocitat a determinades vies interurbanes, com limitar la velocitat màxima de circulació a 50 km/h a la carretera C-17 al pas per Barcelona, i estudiar si cal implantar el límit en d’altres carreteres. També s’analitzarà la viabilitat de limitar la velocitat en diferents trams de vies interurbanes de l’Àmbit 40, com l’AP-7, l’A-2 i la B-23, al Baix Llobregat, i l’AP-7, la C-17, la C-58 i la C-33, al Vallès Oriental.

    Respecte de la gestió del trànsit a les carreteres, es volen establir diversos carrils bus. El primer, de 15 quilòmetres, serà a la C-245, entre Castelldefels i Cornellà (Baix Llobregat), que ha de quedar enllestit l’any 2020. També s’impulsaran els treballs per poder licitar les obres dels carrils bus d’accés a la capital catalana des de diverses vies: C-31-Nord (Sant Adrià a Tiana); B-23 (Barcelona a Molins de Rei); C-31-Sud (Mas Blau –El Prat de Llobregat– a Plaça d’Espanya); i C-31-C (connexió C-31/C-245/C-32).

    Pel que fa a les vies d’altes prestacions i al seu finançament, s’estudiarà la implantació d’un possible peatge de congestió i la bonificació a vehicles de baixes emissions per part de les autoritats locals, que sigui compatible amb el model global plantejat per a tot Catalunya.

    En referència a l’ambientalització de flotes, es reforçaran les subvencions per a la renovació del parc de vehicles, especialment pel que fa als de distribució urbana de mercaderies.

    Requeriments a l’Estat

    Les institucions participants a la cimera han reiterat les reclamacions a l’Estat perquè s’impliqui en aquest àmbit. Cal, per exemple, una regulació de distintius ambientals; una revisió de l’etiquetatge per ajustar els nivells de contaminació de cada vehicle; o descomptes a autopistes per a VAO i ECO als peatges de competència estatal. També cal una transferència real del transport de mercaderies per carretera cap al transport ferroviari. Consideren imprescindible un increment de l’aportació a l’ATM; el traspàs de la B-23 i d’una partida pressupostaria per habilitar-hi el carril bus, o l’execució de les inversions pendents d’ADIF.

    És necessària, alhora, la revisió de l’impost sobre carburants per no afavorir la compra de vehicles dièsel, i la de l’impost de matriculació per incentivar la compra de vehicles menys contaminants; mentre que, d’altra banda, cal que s’estableixi durant cinc anys un IVA superreduït del 4% en l’adquisició de vehicles elèctrics. Finalment, han reclamat la creació d’una Àrea de Control d’Emissions (ECA) al Mediterrani i d’un fons estatal per finançar els plans autonòmics i municipals.

    Un balanç positiu però insuficient

    Durant la cimera s’ha fet un balanç de la feina feta en els dos darrers anys i de com les mesures empreses han contribuït a millorar la qualitat de l’aire. La mostra n’és el grau de compliment de les accions consensuades ara fa dos anys, que arriben, en conjunt al 70%.

    Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants atmosfèrics més problemàtics en aquesta àrea, han disminuït. L’any passat només dues estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació van superar el límit de la mitjana anual, quan el 2017 l’havien superat cinc. Aquestes dues estacions són representatives de condicions de trànsit intens, que es dona en moltes vies dels centres urbans de grans ciutats. En la darrera dècada, la reducció ha estat clara. El 2010 eren 17 les estacions que superaven els límits d’aquest contaminant. Pel que fa a les partícules PM10, s’han consolidat uns nivells per sota del que fixa la Unió Europea.

    Encara que la mobilitat està augmentant, s’observa una tendència positiva, amb un augment de l’ús del transport públic i de vehicles més nets. L’1 de gener del 2020 quedarà definitivament implantada la Zona de Baixes Emissions intrarondes de Barcelona que, juntament amb d’altres mesures complementàries, ha d’ajudar a reduir els nivells d’òxids de nitrogen.

    En els propers mesos quedarà enllestit el document base del nou Pla d’Actuació de Qualitat de l’Aire 2020-2025. El Pla Director de la Mobilitat 2020-2025 està en fase de participació pública i el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 està en execució.

    Més enllà de l’Àmbit-40

    L’acord assolit el març de 2017, en el marc de la primera Cimera de la qualitat de l’aire, afecta l’Àmbit-40, que són els municipis que integren la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric. Són Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, i Sant Fost de Campsentelles.

    A més d’aquests, hi ha implicats en l’acord municipis de l’àrea d’influència de l’Àmbit-40, que es comprometen a contribuir en la difusió i sensibilització entre la ciutadania, en tant que són generadors de mobilitat sobre aquesta zona de protecció especial. Concretament, Abrera, Alella, Begues, Caldes de Montbui, Cervelló, Corbera de Llobregat, el Masnou, Esparraguera, Igualada, la Palma de Cervelló, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Manresa, Mataró, Montgat, Olesa de Montserrat, Palau-solità i Plegamans, Polinyà, Premià de Mar, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Sentmenat, Sitges, Teià, Tiana, Torrelles de Llobregat, Vallirana, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vilassar de Dalt.

    En total, les mesures beneficiaran directament 4,3 milions de persones de 4 comarques de l’Àmbit-40 (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental), i indirectament 6 comarques més de l’entorn de Barcelona (Osona, Bages, Anoia, Maresme, Alt Penedès, i Garraf).

  • Un estudi dobla el nombre de morts anuals relacionades amb la contaminació de l’aire: 800.000 en tota Europa

    Prop de nou milions de morts a tot el món i 800.000 només a Europa estan relacionades amb la contaminació de l’aire, segons un estudi publicat ahir a l’European Heart Journal. L’Organització Mundial de la Salut ja havia establert que la mala qualitat de l’aire està relacionada amb l’aparició de diversos tipus de càncer, malalties respiratòries i cardiovasculars, per la qual cosa estimava que la contaminació provocava cada any una mica més de quatre milions de morts prematures. No obstant això, aquestes estimacions podrien haver subestimat l’impacte real de la contaminació de l’aire a tot el món.

    Utilitzant un nou mètode de modelització dels efectes de diverses fonts de contaminació sobre les taxes de mortalitat, un equip internacional d’investigadors suggereix que aquesta contaminació està associada a uns 8,79 milions de morts prematures a tot el món i 790.000 a Europa, de les quals 659.000 es donen a la Unió Europea. Aquestes estimacions eleven la xifra de morts prematures a pràcticament del doble del que estimaven anàlisis anteriors, com l’últim informe de l’OMS, que establia en 4,2 milions el nombre de morts prematures, o el de l’Agència Europea de Medi Ambient, que estimava 422.000 defuncions a Europa, dels quals al voltant de 391.000 es donaven a la UE.

    Per a posar aquests resultats en perspectiva, els investigadors fan una comparació amb la taxa de mortalitat per consum de tabac. «L’OMS estima que la taxa de mortalitat per tabaquisme és de 7,2 milions de persones a l’any, per tant, la contaminació atmosfèrica es considera ara com un major factor de risc», asseguren en l’estudi.

    En declaracions a eldiario.es, l’investigador Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa de contaminació atmosfèrica i director de la iniciativa de salut urbana de l’ISGlobal, ha valorat positivament el nou estudi i encara que assegura que aquest tipus d’estimacions solen tenir un marge d’error relativament gran, considera que els resultats són «raonables». En qualsevol cas, conclou Nieuwenhuijsen, «més enllà de les estimacions, la qüestió principal és que es produeixen moltes morts a Europa per la contaminació de l’aire i hem de fer alguna cosa per a reduir-la».

    Sobre la comparació amb la taxa de mortalitat del tabac, Nieuwenhuijsen aclareix que «el potencial de la contaminació de l’aire per a causar malalties és evidentment menor que el del tabac», no obstant això, «hem d’adonar-nos que només consumeix tabac un 20% de la població, però tots estem exposats a la contaminació de l’aire, per la qual cosa al final és perfectament possible que tinguem un efecte major per la contaminació de l’aire que pel tabac».

    La salut dels europeus està «desprotegida»

    L’estudi ha posat l’accent principalment a Europa, on els investigadors estimen que la reducció de l’esperança de vida mitjana és d’uns 2,2 anys, amb una taxa de mortalitat per càpita anual de 133 per cada 100.000 persones, superior a la mitjana global, situada en 120 per cada 100.000 habitants. «La taxa de mortalitat per càpita és relativament alta a Europa, a causa de la combinació d’una mala qualitat de l’aire i una població densa, la qual cosa dóna lloc a una exposició que es troba entre les més altes del món», assegura l’estudi.

    Analitzant els resultats per països, els investigadors van observar que les taxes de mortalitat eren particularment altes a Europa oriental, especialment a Bulgària, Croàcia, Romania i Ucraïna, amb taxes pròximes a les 200 morts a l’any per cada 100.000 habitants. També van mostrar una mortalitat superior a la mitjana Alemanya, amb 154 per cada 100.000 i Polònia amb 150. Espanya, igual que França, Suïssa o Regne Unit, es manté en valors per sota de la mitjana, amb 105, 104, 103 i 99, respectivament. Mentre que els valors més baixos es van donar a Noruega, Finlàndia, Islàndia i Irlanda, amb taxes de mortalitat per sota de 70.

    Aquests resultats reforcen la posició que va mantenir l’any passat l’informe especial del Tribunal de Comptes Europeu, segons el qual la salut a la UE-28 no està prou protegida, ja que «els ciutadans europeus continuen respirant aire nociu, sobretot a causa de la feblesa de la legislació i a la mala aplicació de les polítiques». Segons Nieuwenhuijsen, «els límits establerts a la Unió Europea per al material particulat són indubtablement massa alts i haurien d’acostar-se als proposats per l’OMS».

    Malalties cardíaques: principal causa de mort

    Precisament el material particulat, que es genera en la combustió de combustibles fòssils, el trànsit rodat, la indústria, l’agricultura o que es troba en la pols arrossegada pel vent, és un dels contaminants sobre els quals s’han realitzat més estudis. «Cada vegada hi ha més proves d’una relació causal entre l’exposició a partícules fines amb un diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i la morbiditat i mortalitat cardiovascular», asseguren els autors de l’estudi. «L’exposició crònica a nivells més alts de partícules fines danya la funció vascular, la qual cosa pot conduir a infart de miocardi, hipertensió arterial, accident cerebrovascular i insuficiència cardíaca», conclouen els investigadors.

    Aquests efectes provoquen que la principal causa de mort associada a la contaminació siguin les malalties cardiovasculars, especialment atacs cardíacs i vessaments cerebrals, que, segons els autors de l’estudi, estarien implicats n’entre el 40% i el 80% de les morts, pràcticament el doble que les vinculades a malalties respiratòries.

    «Efectivament hi ha una relació causa efecte entre el material particulat i alguns efectes sobre la salut», explica Nieuwenhuijsen. «El que no tenim clar és si les partícules provinents de diferents fonts tenen exactament el mateix efecte, ja que la major part dels estudis han analitzat les partícules que provenen del trànsit de les ciutats i no tant de les quals vénen, per exemple, en la pols sahariana».

    En qualsevol cas, els autors de l’estudi conclouen que «la millora de la qualitat de l’aire a Europa és una intervenció de promoció de la salut realitzable, altament eficaç i, per tant, imprescindible», per la qual cosa fan una crida per a «substituir les fonts d’energia fòssil per combustibles nets i renovables», la qual cosa podria reduir la taxa de mortalitat atribuïble a la contaminació fins i tot a Europa fins a un 55%.

    Per a Nieuwenhuijsen, aquest estudi representa «un altre toc d’atenció, que ens recorda que hi ha moltes morts associades a la contaminació de l’aire», per la qual cosa «hem de canviar al més aviat possible la nostra forma de consumir energia, les nostres pràctiques agrícoles i la forma en la qual ens movem per les ciutats».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • La biodiversitat a Catalunya ha caigut un 13% en els últims 15 anys: l’Informe sobre l’estat del medi ambient assenyala les preocupacions

    La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat presenta públicament l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Les preocupacions més notables que s’extreuen d’aquest tracten sobre la biodiversitat i sobre l’estat de l’aire.

    Ferran Miralles, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, ha explicat durant la presentació de l’informe que els espais naturals ocupen una superfície del 65% del país i la part protegida és del 31%. A través d’un indicador sobre la vida al planeta s’ha vist que des del 2002 hi ha hagut una pèrdua del 13% en aquest indicador que fa referència a ocells, papallones, amfibis… On s’ha fet notable la desaparició és entre les espècies de climes més freds encara que la seva disminució no està sent tan ràpida com l’increment de les espècies de climes càlids.

    El fet de disposar de dades fiables i de coneixement és un element que permetrà impulsar noves polítiques. Així ho ha afirmat Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, qui durant la presentació ha explicat que un dels objectius de l’informe és que «els poders públics que han de prendre decisions puguin traçar estratègies, plans i accions».

    Biodiversitat, aigua i contaminants atmosfèrics el més preocupant

    Ferran Miralles ha relacionat estretament l’evolució dels diferents àmbits treballats a l’informe amb causes econòmiques. Per exemple, pel que fa a la contaminació atmosfèrica, ha assegurat que els òxids de nitrogen s’han reduït. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona segueixen sent alts però han baixat un 20%. El què es pregunta Miralles i també l’estudi és si és fruit de la crisi i per tant de la baixa activitat, per refer el parc automobilístic o per un altre motiu.  Com a exemple ha posat les autopistes com a indicador de mobilitat i com un paràmetre lligat a l’activitat econòmica.

    El mateix passa amb els residus que van lligats a la situació econòmica i al consum i per això Miralles observa que les xifres «ens poden estar enganyant una mica». Pel que fa als residus l’informe indica que la recollida selectiva ha de preocupar. Miralles ho explica per relaxació en els hàbits, perquè s’ha valoritzat l’aprofitament de materials i de nou per la situació econòmica.

    Entre els ponents que han participat de la presentació, el catedràtic Josep Planas ha valorat de nou amb el terme preocupant l’estat de l’aigua. A més, ha criticat que «les conclusions de les dades de l’estat global de masses d’aigua que al 2010 marcaven en un 37% les que estaven en bon estat, en el període 2013-2015 qui ha tingut majoria absoluta ha estat el percentatge de ‘sense dades completes’».

    Per altra banda, afirmant que el canvi climàtic és una realitat i demanant que les administracions seguissin treballant, Maria Gonçalves Ageito ha remarcat les repercussions que té per la salut. «Les onades de calor afecten la salut de manera directa però els episodis de contaminació atmosfèrica ho fan de forma indirecta», ha destacat Gonçalves.

    La contaminació atmosfèrica provoca més de 9.000 morts prematures

    Aquest informe sobre l’estat del medi ambient arriba poc després que l’Escuela Nacional de Sanidad corroborés que la contaminació atmosfèrica s’hagi convertit en una de les principals causes de mort evitable a Espanya. Les dades que donen s’han extret de l’anàlisi i la relació de la pol·lució a cada capital de província entre l’any 2000 i 2009 amb la mortalitat.

    L’estudi s’ha publicat a la revista especialitzada Environment International. En aquest, els seus autors expliquen que el trànsit rodat és la font més important de contaminació de l’aire urbà. El PM2.5 és el contaminant de l’aire, els efectes de la salut dels quals s’han estudiat més estretament, mentre que les proves sobre concentracions de diòxid de nitrogen (NO2) encara s’estan estudiant. De fet, en el cas d’Espanya, no hi ha estudis actualitzats específics que qualifiquin la mortalitat a curt termini relacionada amb el NO2. Aquest estudi pretenia doncs quantificar els riscos relatius i els riscos atribuïbles de la mortalitat diària associada a les concentracions NO2 registrades a Espanya durant tot el període d’estudi, 2000-2009; i calcular el nombre de morts relacionades amb NO2.

    A partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística es va calcular la mortalitat diària per causes naturals, causes circulatòries i causes respiratòries corresponents a augments de 10μg/m3 en concentracions NO2. Els resultats suposen un total anual de 6085 morts com a conseqüència de causes naturals, 1031 per causes respiratòries, i 1978 per circulatòries. El que suma més de 9.000 morts prematures anuals per culpa de la contaminació atmosfèrica. Així, les autores afirmen que «aquest estudi proporciona una estimació actualitzada de l’efecte que va tenir aquest tipus del contaminant sobre les causes de mortalitat i constitueix una base important per reforçar les mesures de salut pública a nivell nacional».

    20 anys d’informació sobre el medi ambient

    La presentació d’aquest informe coincideix amb el 20è aniversari del conegut com Conveni d’Aarhus, un acord en plena vigència que garanteix en el marc ambiental el dret a la informació, a participar en la presa de decisions i a accedir a la justícia en temes ambientals. En aquest sentit, un dels altres objectius de l’informe que ha explicat Subirà és  «ser font de coneixement, que els ciutadans puguin disposar d’informació ambiental de tot el que els envolta i de com els afecta». Subirà ha fet referència a temes com ara la qualitat de l’aire, com evoluciona el clima al nostre entorn, com reacciona la biodiversitat davant tots aquests efectes o també quines deficiències hi ha a les polítiques ambientals que es duen a terme.

    La signatura del Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient va acabar desembocant en una directiva europea i finalment com a dret garantit per l’ordenament jurídic. En l’acte on s’ha presentat l’Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2011–2015 han participat 6 experts de cada un dels principals vectors ambientals de l’Informe: l’aigua, el medi atmosfèric, els residus, la biodiversitat, el canvi climàtic i l’educació ambiental i la participació ciutadana.

  • “Cal disminuir els nivells de contaminació a les escoles on hi ha més trànsit”

    L’investigador català Jordi Sunyer porta bona part de la seva trajectòria professional estudiant l’efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut de les persones. En els seus últims treballs, amb gairebé 3.000 estudiants de Barcelona, ha comprovat que la pol·lució que produeixen els cotxes té un efecte negatiu sobre el desenvolupament de funcions bàsiques del cervell, com l’atenció o la memòria de treball. En resum, si el creixement d’aquestes és d’un 11% en els alumnes d’escoles menys contaminades, en les més afectades era del 7%.

    Amb tot, hi ha motius per a l’esperança: Sunyer intueix que aquests efectes són fàcilment reversibles si es deixa d’estar sotmès als alts nivells de contaminació… Però això no sembla senzill en ciutats com la capital catalana. Per això mateix demana mesures urgents com aïllar els centres de la contaminació i limitar l’ús de cotxes. Tot això des de l’ascendència que atorga ser catedràtic en Medicina Preventiva i Salut Pública per la UPF, haver dedicat anys a la recerca sobre la qualitat de l’aire i ser el responsable del programa de Salut infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

    De la contaminació coneixem que té efectes negatius per a la salut: afecta els pulmons, al cor… I també al desenvolupament del cervell, quelcom que vostè ha investigat. Què en sabem d’això?

    Bastants coses. En aquest àmbit hi ha tres tipus de recerca: la primera va ser en animals; la segona, amb població en procés d’envelliment, per comprovar si el que vèiem en els animals, que era un tipus de lesió en el cervell semblant al de l’alzheimer, també passava amb els humans. En aquest sentit, de moment tenim diversos estudis que indiquen que la gent més exposada a alts nivells de contaminació del trànsit presenta un declivi més accelerat, encara que les evidències no són totals pel que fa a l’alzheimer.

    El tercer àmbit és el de la infància. Hem volgut investigar com la contaminació pot produir danys en les fases en les quals el cervell s’està creant. Doncs bé, les evidències dels nostres estudis ens diuen que sí que genera un trastorn funcional: els escolars més exposats a la contaminació dels cotxes tenen un cervell que no funciona tan bé, encara que el que no hem demostrat és que hi hagi una lesió. És a dir, que no hi ha un dany estructural, almenys en l’edat que hem analitzat. El que ara volem estudiar si hi ha dany o no en les etapes més vulnerables, quan el cervell s’està creant, que és el final de l’embaràs i els dos primers anys de vida.

    Quan diu que han detectat un “trastorn funcional”, a què es refereix exactament?

    El seu cervell funciona d’una forma més desorganitzada i lenta. És una diferència significativa si es compara entre grups exposats i no exposats, com si un estigués ben greixat i l’altre no. És un efecte semblant al que generava el plom i que va portar a un canvi en la forma com es produïa la benzina a la fi dels anys 90 a tot el món. Es va retirar el plom de la gasolina dels cotxes i això ha tingut un impacte molt positiu en el cervell i la salut dels nens.

    Les seves conclusions poden preocupar moltes famílies que visquin en ciutats. És reversible l’impacte de la contaminació?

    Segons els estudis actuals, creiem que sí, sobretot en edats escolars. Si desapareix l’exposició, és reversible. Això s’ha trobat per exemple amb l’efecte de la contaminació en els pulmons de nens a Califòrnia; si van a viure on hi ha menys contaminació, el creixement alentit dels seus pulmons es reverteix. El problema és que els nens estan exposats a la contaminació de forma crònica, cada dia, des que neixen fins a l’adolescència.

    Quan parlem de contaminació de cotxes, a què ens referim?

    En el cas del nostre estudi, no podem diferenciar en el laboratori entre tots els contaminants del trànsit, en si el més perjudicial és el coure dels frens, el ferro, el vanadi, el carbó que surt del tub… Però el que sí que sabem és que el conjunt de partícules que provenen del trànsit per al cervell són més tòxiques que les que vénen de la indústria. I intuïm que el més perjudicial són les partícules ultrafines que generen els cotxes dièsel, però no podem descartar uns altres.

    Què són les partícules ultrafines?

    En l’aire hi ha d’entrada gasos, com l’òxid de nitrogen que generen els cotxes, que es converteix en NO2, penetra en els pulmons i pot empitjorar atacs d’asma. Però aquest és un impacte sistèmic molt menor que el de les partícules, que són tot el sòlid que hi ha en l’aire i que poden ser per exemple metalls que emeten els tubs de fuita o els frens, o els mateixos hidrocarburs que en combustió surten en forma de partícula. Els humans estem preparats per gestionar partícules com la sorra o el pol·len, però no les que són molt més fines, gairebé nanopartícules, que no només arriben als pulmons sinó que penetren en el cos. La part més tòxica de l’aire urbà són aquestes partícules.

    Han detectat com intervenen altres variables en la manera en què la contaminació perjudica al desenvolupament cognitiu dels infants? Per exemple, el tipus d’edificis o si passen més o menys temps al pati.

    Una variable és la quantitat de vegetació que hi ha a l’escola. Una altra, que és independent del centre, és la quantitat de temps que el nen passa caminant cap a l’escola. Si en el trajecte hi ha més contaminació, té un impacte afegit. El temps que passa un nen en el trajecte a l’escola o a altres activitats és el 5% de la seva jornada, i en aquest temps rep el 20% de la contaminació del seu dia a dia.

    Jordi Sunyer, cap de Salut Infantil de ISGlobal i investigador especialitzat en contaminació ROBERT BONET

    Hem de protegir els nens i escoles de la contaminació?

    N’estic convençut. Cal prendre mesures urgents per disminuir els nivells de contaminació de les escoles on hi ha més trànsit. Cal allunyar els cotxes d’enfront dels centres, almenys 50 metres. També les parades d’autobusos. A Califòrnia o Dinamarca ja no es pot construir escoles al costat del trànsit. A Londres han fet un rànquing amb les escoles més contaminades per veure com poden prendre mesures una per una. Unes altres serien fer murs vegetals o fins i tot renovar l’aire amb purificadores, com a la Xina, encara que això últim és molt ineficient, perquè va en contra de les mesures per frenar el canvi climàtic.

    Seria de fet la constatació d’un fracàs. No haurien de prendre’s mesures per reduir la contaminació en general?

    Exactament. Encara que el problema aquí no és solament la mitjana de contaminació d’una ciutat, sinó la contaminació que es genera al voltant de l’escola. A Barcelona més del 70% de la ciutat supera els límits de contaminació establerts per la Unió Europea, però no és el mateix tenir un centre al carrer Aragó, que té sis carrils de circulació, que en un carrer per als vianants a 150 metres d’ella. Per tant, necessitem intervencions generals, però també mesures concretes.

    Parlem d’intervencions generals. Barcelona vetarà en 2020 l’accés dels vehicles més contaminants. Què li sembla?

    Molt tard. Celebro que s’hagi creat una Zona de Baixes Emissions (ZBE), això significa que es reconeix el problema. Però la meva queixa és que cal abordar mesures de forma urgent. I ja sé que són difícils: limitar l’ús dels cotxes pot ser injust para determinades classes socials si no va acompanyat de certs incentius econòmics, doncs plantegem-los. D’altra banda, cal ocupar espai dels cotxes i afavorir maneres actives de transport que ocupin aquest espai, com el carril bici. També cal posar-ho difícil al cotxe per aparcar, limitar la seva velocitat…

    En resum, fer que no et surti a compte agafar el cotxe.

    Exacte. En aquest sentit, Barcelona té un transport públic molt bo dins de la ciutat, però té un problema amb els accessos. Caldrà millorar-ho, fins i tot afavorir el transport compartit amb l’ús de les noves tecnologies. Penalitzar el transport privat si no és compartit. Parlem de canvis d’hàbit.

    En un reportatge publicat a eldiario.es es va detectar que els hospitals de Madrid van registrar un 42% més d’ingressos per problemes pulmonars durant els pics de contaminació. El sorprèn?

    Jo vaig dedicar la meva tesi fa 30 anys a estudiar com en dies de major contaminació hi havia més malalts de pulmó i amb asma que sofrien reaguditzacions i acudien a urgències. Després vam veure que alguna cosa semblant passava amb els infarts de miocardi. Encara que la xifra que dóna és molt alta. El problema és que a diferència de Barcelona, que sempre té neteja natural de l’aire, Madrid no. Quan hi ha anticicló, no.

    Per això sofreixen més pics de contaminació?

    Són faves comptades. La contaminació que genera una ciutat es pot escapar cap amunt o cap als costats. Quan hi ha un anticicló potent, la possibilitat d’anar cap amunt és menor, perquè hi ha un matalàs damunt de la ciutat. A Barcelona, a diferència de Madrid, sempre hi ha règim de vents, amb el que la brisa marina sempre s’emporta la contaminació inclús en els dies més calorosos. Per això no tenim grans pics de contaminació. Però així i tot, el nivell mitjà de contaminació a Barcelona és major que a Madrid, perquè hi ha més densitat de població i de trànsit. Generem més contaminants per quilòmetre i hora.

    La lluita contra la contaminació és un dels reptes del nostre temps de les ciutats?

    Sí. És la quarta causa de mort al món. Provoca més de 8 milions de morts a l’any al món (4,3 si ens referim a la contaminació urbana). Això és més que les morts per accident de trànsit, també que la sida o la malària. Tots els governs han d’enfrontar-se a això si volen estalviar-se costos de salut pública, prevenir malalties i millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans. És un repte no solament per a les ciutats, perquè elles soles no poden tirar endavant, sinó per als governs.

    Entrevista publicada a eldiario.es

  • La contaminació química i la salut

    Recentment s’ha donat a conèixer un Informe titulat: «Rios hormonados. Amplia presencia de plaguicidas disruptores endocrinos en los rios españoles» d’Ecologistas en acción, del febrer del 2018. Informe que és tant o més preocupant que el tema de la contaminació atmosfèrica a les ciutats, el de la contaminació química del medi, les aigües, els aliments i les persones.

    L’espècie humana sempre ha viscut d’extreure productes i substàncies de la natura, però a partir del segle passat ha anat creixent el nombre de substàncies que han estat transformades o sintetitzades de nou pels humans, de tal manera que avui trobem més de 100.000 substàncies químiques declarades a la Unió Europea i cada any s’hi afegeixen unes 5.000 substàncies noves. D’aquestes substàncies químiques unes 80.000 són utilitzades i, d’aquestes, unes 8.000 són sospitoses pel seu possible potencial tòxic. De fet, el que ha de preocupar no és la proliferació creixent d’aquestes substàncies sinó la seva seguretat i el seu impacte en el medi i la salut humana.

    L’any 1962 (fa 50 anys) va ser publicat un llibre que podem considerar el precursor de la denúncia científica i ecologista sobre els danys que poden ocasionar molts d’aquests productes: el títol de la traducció castellana era La primavera silenciosa, i la seva autora la biòloga americana Rachel Carson. Uns anys més tard, es publicava un altre llibre titulat en castellà Nuestro futuro robado, de Theo Colbon, Dianne Dumanoski i Pete Myers, que també va ser fonamental per a la informació i la sensibilització ecològica. Actualment, la situació de risc no ha variat gaire segons l’informe de l’OMS a Europa de l’any 2010 sobre medi ambient i salut. Les principals fonts d’aquesta contaminació són: en les àrees metropolitanes la mobilitat (basada en vehicles privats), en tot el territori la indústria (producció elèctrica, cimenteres, crema de residus, producció industrial i transport d’aliments i altre molt específiques) que contaminen les aigües, el sòl, els aliments, el producte de la llar i l’atmosfera.

    Els compostos orgànics persistents (COP) i la seva acumulació en humans. L’any 2009 es va editar un llibre imprescindible per a qui vulgui estudiar l’estat actual del coneixement i la realitat a Catalunya de la contaminació per aquests compostos, Nuestra Contaminación Interna. Al llibre es publica el treball de recerca liderat per Miquel Porta (IMIM-UAB) titulat «Distribución de las concentraciones de compuestos orgánicos persistentes en la población general de Catalunya». És un treball que mesura les concentracions de 19 COP en la sang d’una mostra representativa de la població de Catalunya. Els resultats d’aquesta recerca són molt preocupants, perquè entre altres conclusions es diu:

    • Malgrat que la majoria dels 19 compostos analitzats estan ja prohibits des de fa temps, es troben en un 85% de les persones analitzades. Això demostra l’elevada persistència en el medi, l’acumulació en les cadenes tròfiques, el transport a llarga distància i la contaminació humana fonamentalment a través dels aliments.
    • No hi ha ningú de la mostra analitzada que no tingui algun compost dels 19 analitzats; el mínim és de tres i el màxim tots els 19. La mitjana de la població és d’11,3 compostos.
    • Les concentracions són molt variables, però en general són superiors a les detectades en estudis de la població nord-americana (EUA) i alemanya.
    • Els compostos tòxics i les seves concentracions augmenten amb l’edat (com era d’esperar), són superiors en les persones obeses (acumulació al teixit gras) i en el sexe femení (excepte en les dones multípares i que han donat lactància materna que «depuren» aquests compostos passant-los al nadó).

    Els disruptors endocrins. Avui sabem que moltes d’aquestes substàncies químiques, a més de ser tòxiques a determinades dosis, també tenen la capacitat de provocar alteracions hormonals que poden afectar les funcions sexuals, la fertilitat, la immunitat, el creixement i el metabolisme, interferint el metabolisme normal de les hormones, o bé suplantant-les o bé bloquejant-les i augmentant-ne o disminuint-ne l’acció. Aquests efectes es poden donar ja amb absorcions petites, però prolongades. Durant dècades els estudis de disrupció endocrina química han canviat els tradicionals conceptes en toxicologia, en particular el dogma que «la dosi fa el verí», ja que hi pot haver efectes a dosis baixes.

    La contaminació a l’interior dels edificis i amb productes d’utilització quotidiana. L’interior dels edificis, ja sigui d’habitatges com edificis de serveis, empreses o equipaments, està sotmès a la contaminació que es desprèn de diversos productes estructurals o que són utilitzats, com ara pintures, productes de neteja, cosmètics, insecticides, dissolvents, etc. Molts d’aquests productes són compostos orgànics persistents, que ja han estat descrits i que encara que sigui a dosis petites poden anar-se acumulant a l’organisme. Aquests productes químics poden actuar com a tòxics, alguns produint al·lèrgies (el més freqüent) i altres poden actuar com a disruptors endocrins. Alguns d’aquests productes, com els insecticides, són dissenyats i basen la seva efectivitat en el seu potencial neurotòxic. Han produït diferents patologies en persones que ocupen locals de treball, que han estat tractades com a problemes irritants, sensibilitzacions com la SQM, alteracions endocrinològiques o de l’esfera cognitiva. Si han originat aquest tipus de problemes en la població treballadora, cal esmerçar esforços també per controlar l’ús que es pot fer d’aquests productes en domicilis, piscines, jardins, llars d’infants i zones esportives.

    Patologies emergents i contaminació del medi. Les conseqüències per a la salut degudes a l’exposició a xenobiòtics i tòxics ambientals no estan totalment establertes, però sí que ho estan bastant en molts casos per a agents específics, com per exemple: agents organoclorats, amiant, plom, organofosforats, dioxines, mercuri i altre. A més, comencen a aparèixer patologies emergents (síndrome de sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica) que s’han iniciat de forma abrupta o insidiosa en relació amb l’exposició ocupacional, ambiental o accidental. Encara que sigui difícil establir l’impacte global sobre la salut de l’exposició a plaguicides, dissolvents o cosmètics, està ben establerta la seva relació amb diversos tipus de càncer, malformacions congènites, disrupció endocrina i neurotoxicitat. L’estudi de més de 193 persones a Catalunya afectades per exposició laboral a plaguicides i dissolvents i el seu seguiment durant quinze anys ha constatat que en la seva evolució posterior presentaven sensibilitat química múltiple, fatiga crònica i fibromiàlgia. Per reduir la contaminació química cal estar convençuts del problema i aplicar el concepte de producció neta. Enfront del risc de compostos tòxics s’han de trobar alternatives de productes i processos sostenibles i saludables. Per a aquesta tasca, cal implicar activament als governs, la ciutadania, els tècnics, els sindicats i els empresaris.

    És necessari donar molta informació a la ciutadania sobre els riscos dels productes d’utilització quotidiana a la llar (neteja, desinfectants, insecticides, cosmètics, desodorants, additius, etc.) i obligar els fabricants a informar a l’etiquetatge dels productes dels compostos que poden ser perillosos per a la salut i el medi

    Cal continuar limitant la utilització d’insecticides i herbicides a l’agricultura, estimular la producció i el consum d’agricultura ecològica i de proximitat així com controlar la presència de tòxics als cosmètics, neteja i altres productes de la llar.

  • «L’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut de la població»

    Segons dades de l’OMS, un 23% de les morts que es produeixen al món en un any estan relacionades amb el medi ambient: 1,4 milions a Europa. David Donaire estudia com els factors ambientals afecten la salut de les poblacions, és a dir, investiga sobre el que es coneix com epidemiologia ambiental i ho fa des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

    Quines conseqüències té per a la salut la contaminació atmosfèrica?

    Les investigacions han demostrat que hi ha relació entre la contaminació atmosfèrica i efectes adversos a nivell respiratori, cardiovascular, metabòlic, neurològic i també a nivell reproductiu. Per exemple, a nivell reproductiu, hi ha estudis sobre baix pes en néixer i n’hi ha altres sobre infertilitat o problemes reproductius.

    En un estudi dut a terme a ISGlobal s’ha analitzat un grup de nens de primària que assisteixen a escoles exposades a la contaminació de l’aire per la seva proximitat al trànsit. Quina n’ha estat la conclusió?

    En aquest estudi en concret es van seguir 58 escoles de Barcelona i es van classificar segons la contaminació ambiental. Es van mirar diverses capacitats del neurodesenvolupament i es va trobar que en aquells col·legis que es trobaven més exposats a la contaminació, els alumnes, al cap de dos anys, patien un retard de desenvolupament del voltant d’un mes en les capacitats de memòria de treball. Portat a la pràctica, això seria el fet de poder realitzar diverses tasques alhora. Aquest retard d’un mes a nivell individual és imperceptible però a nivell de societat és una cosa que no hauríem de permetre que passés.

    Saber si el fum dels cotxes augmenta el risc de patir un atac de cor, per exemple, com es mesura això?

    Som molts els que ho estudiem i això és un avantatge. A ISGlobal ens centrem principalment en estudis epidemiològics observacionals i fem alguns petits experiments a la vida real però bàsicament les nostres troballes vénen d’estudis d’observació amb grans quantitats de població. En altres centres es fan més dissenys experimentals, no només amb persones, sinó també amb animals per replicar les mateixes hipòtesis. En general totes les branques o tècniques utilitzades per establir la relació entre la contaminació de l’aire i problemes cardiovasculars tenen resultats equiparables i congruents. Aquesta és la manera que tenim d’aconseguir complementar-ho i assegurar-nos que estem veient tots el mateix. A través d’un únic estudi és impossible tenir una certesa absoluta, el que ens dóna prou certesa és quan alguna cosa s’ha comprovat moltes vegades i sempre surt el mateix resultat.

    Ha costat anys, per exemple, que cali en la societat que el tabac és nociu per a la salut i s’adoptin mesures legislatives i polítiques de salut pública. La societat és prou conscient de les conseqüències per a la salut que té la contaminació?

    És treball dels científics ser contundents amb el missatge i donar-lo de manera clara i convincent als ciutadans, intervenir sobre els polítics per conscienciar-los. És obvi que allunyar la contaminació dels cotxes de les persones és saludable. Un pot discutir si l’efecte és més o és menys però hi ha un efecte i és nociu. La llibertat de tothom s’ha de protegir mentre no menyscabi la salut dels que tenen al seu voltant. Si que vagi una persona per cotxe particular està afectant la salut dels nens que van a l’escola, hem de fer-nos-ho mirar. Potser hem d’aconseguir que viatgin almenys tres persones per cotxe.

    Hi ha suficient investigació sobre els efectes de la contaminació en la salut?

    És fàcil queixar-se i dir que hauria d’haver-hi més investigació i més recursos per fer-ho. Avançaríem molt més si es posessin més diners però també si ens coordinéssim més. Som molts centres d’investigació mirant el mateix i aplicant a les mateixes beques. Si la coordinació foa a l’uníson i els recursos se centralitzessin en un megaprojecte que estigués molt ben coordinat per poder respondre a totes les preguntes alhora podríem sortir-ne beneficiats. Per exemple, seria molt útil un megaestudi amb talls poblacionals des de fa anys. Però cal reconèixer que el sistema, tal com està muntat, també genera moltes noves troballes originals: hi ha moltes ments pensant de manera creativa i diversa sobre el mateix problema. És el que ens ha portat al punt on som ara, que coneixem tots aquests efectes a diferents nivells que té sobre la salut.

    Està la ciència més centrada a investigar altres causes de malaltia relacionades amb la genètica i no tant amb factors ambientals?

    Sí, hi ha un gràfic molt representatiu en el qual surten el percentatge de malalties que es poden prevenir mitjançant la intervenció clínica, que és la que rep major subvenció, està més reconeguda i és fonamental, i veiem que només es poden prevenir al voltant d’un 30% de les malalties millorant el sistema clínic. La resta són el que s’anomena prevenció. Els governants poden fer mesures de salut pública que són preventives i que en el fons poden abastar a aquest 70%. És clar que cal seguir promovent la investigació clínica però s’ha de ser més dinàmic amb la salut pública i la prevenció de les malalties a nivell d’ajuntaments, mesures socials i ambulatoris.

     

    David Donaire investiga sobre aspectes relacionats amb l'epidemiologia ambiental/ ROBERT BONET
    David Donaire investiga sobre aspectes relacionats amb l’epidemiologia ambiental/ ROBERT BONET

    La contaminació atmosfèrica forma part del que alguns anomenen ‘Exposoma’. Què significa aquest concepte i quina és la seva importància? Parlarem en un futur de l’exposoma com ha passat amb el genoma?

    L’exposoma és el conjunt de les exposicions ambientals, biològiques o químiques que pateix una persona des que està en la fase gestacional fins a la vida adulta. L’exposoma té a veure amb aquest 70% de risc de patir una malaltia que des dels hospitals no es pot prevenir. És difícil que aquest missatge arribi a ser equiparable a curt termini amb el genoma per la inversió econòmica que s’està fent. Als Estats Units es va fer una inversió estratosfèrica per desenvolupar el genoma, crec que era al voltant de tres trilions de dòlars. En una de les últimes propostes de beca es van aprovar tres projectes per explorar l’exposoma a Europa. Si comparem els 21 milions d’euros que s’han invertit comparat amb els tres trilions de dòlars que s’han invertit en el genoma….dista molt. Avui dia estem a punt d’acabar dos dels projectes que s’encarreguen de mesurar l’exposoma i sí que és veritat que hem fet avenços molt interessants en intentar recollir tota la història d’exposicions de les persones. D’aquí que això sigui una cosa sistemàtica que es pugui aplicar en molts més estudis encara hem de seguir treballant-hi. El que a mi m’agradaria que passés per seguir avançant de veritat és que es faci una inversió per poder fer talls poblacionals.

    Explica’t.

    L’enveja de tots els investigadors és que hi ha països com Dinamarca o Noruega que tenen talls de població des de fa anys, és a dir, que fa anys que estan mesurant la salut de les seves poblacions i aquesta informació, que és anònima, és fonamental per contestar preguntes de causa-efecte. Si per contestar una pregunta has de muntar la mostra de persones, és molt més complex. Per exemple, si vols investigar el càncer, necessites un grup de gent a seguir durant anys. Si, per contra, muntes la mostra, has de preguntar de manera retrospectiva a què han estat exposats per poder trobar relacions amb la malaltia.

    Perquè això sigui possible aquí, què ha de passar?

    Depèn de la determinació dels que dirigeixen el país de fer-ho bé. De preguntar-se: Què necessitem per prevenir aquestes malalties? Tenir dades de la gent. La gent té dret a què les seves dades siguin anònimes i confidencials…Posem barreres llavors per blindar aquest dret i que tot aquell que vulgui accedir a aquestes dades hagi de complir molts requisits. Qui ha de jutjar quins estudis són bons per accedir a aquestes dades i quins no? Doncs experts en la matèria, que avaluïn tots els projectes d’investigació que vinguin, nacionals i estrangers. Disposar de les dades és una font inesgotable de coneixement. El projecte de big data sanitari català, que pretén recollir les dades de salut dels hospitals per fer-los accessibles per a la investigació, és el futur sempre que es faci amb unes barreres adequades i sigui amb una finalitat adequada.

    Abans esmentaves el paper dels governants. ¿Es pren Espanya seriosament lluitar contra la contaminació atmosfèrica mitjançant mesures de salut pública?

    A escala de país s’han vist molt pocs avanços. El més increïble que ha passat va ser en la reunió de París, on a part dels governants de tots els països es van reunir alcaldes de tots els països i ells sí que s’ho han pres seriosament i tenen capacitat per incidir en l’urbanisme de les ciutats. I això és molt interessant perquè l’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut i ara estem una altra vegada en aquesta interacció per revolucionar l’urbanisme un cop més en macrociutats que cada vegada seran més grans i qui té capacitat per fer això són els alcaldes i s’han posat mans a la feina.

    En les dues ciutats amb probablement més contaminació urbana, Barcelona i Madrid, s’estan prenent mesures per reduir el trànsit rodat. Com veus aquestes mesures?

    Qualsevol canvi serà positiu. Hi ha gent que sempre és resistent al canvi però tenim exemples que ens fan preveure que els canvis que es volen fer a Madrid i a Barcelona en el fons ja s’han fet. A Barcelona, ​​per exemple, la Ronda del Mig ja s’ha mig enterrat i s’està assajant el projecte de ‘superilles’. Puc entendre la preocupació dels negocis de la Gran Via de Madrid o els negocis automobilístics però per exemple al barri de Gràcia, a Barcelona, ​​a l’inici els comerciants estaven molt en contra de la peatonalització. Anys més tard molts han reconegut que els seus negocis no s’han vist afectats, al contrari, perquè va passar de ser un lloc agressiu pel trànsit a ser un lloc agradable per passejar. Tot el que sigui allunyar els cotxes i fer que l’espai públic es destini als individus és guany assegurat.

    Un moment de l'entrevista / ROBERT BONET
    Un moment de l’entrevista / ROBERT BONET

    El trànsit rodat és la principal causa de contaminació en una ciutat?

    Sí, sobretot per la proximitat que té amb les persones. No es pot comparar un cotxe amb una fàbrica però les fàbriques solen estar als afores de les ciutats i la contaminació es dispersa exponencialment des de la font d’emissió. Però el tub d’escapament del cotxe el tens a molt pocs metres de la boca, allà no hi ha capacitat de dispersió i els carrers fan d’embut.

    A París, Londres o Berlín també se superen els límits de contaminants que han estat establerts per la Unió Europea, com el diòxid de nitrogen (NO2). S’estan prenent mesures des d’aquestes ciutats?

    Totes aquestes ciutats són molt més actives que nosaltres en la prevenció. Nosaltres anem per darrere en aquest sentit. Londres fa molt temps que té una zona d’emissions reduïdes i cal pagar per accedir al nucli antic. A París, per exemple, s’aplica el de les matrícules parells i imparells però també tenen pàrquings dissuasius i ha millorat el transport públic perquè la gent s’aproximi a la ciutat, aparqui a pàrquings gratuïts, a l’entrada de la ciutat, i a partir d’aquí es desplaci en transport públic. Alemanya, per exemple, també té una zona d’emissions reduïdes. Els resultats han estat més baixos del que s’esperava, potser perquè les previsions eren molt optimistes o perquè es van fer estimacions sense saber que els cotxes que estaven entrant contaminaven sis vegades més del que pensaves [diu en al·lusió l’escàndol conegut com Dieselgate].

  • El cost de la contaminació de l’aire a Espanya: 15.000 morts prematures i 45.000 milions d’euros

    El cost sanitari associat a la contaminació atmosfèrica va ser de gairebé 45.000 milions d’euros l’any 2013 a l’estat espanyol, una quantitat equivalent al 3,5% del PIB. Així ho denuncia Ecologistes en Acció, que es fa ressò de l’informe del Banc Mundial “El cost de la contaminació atmosfèrica. Reforç dels arguments econòmics en favor de l’acció”.

    L’informe analitza el cost però també fa un càlcul aproximat del nombre anual de morts atribuïbles a la contaminació atmosfèrica, que constitueix segons el text, un argument contundent per reduir la contaminació. Segons recull l’organització l’any 2013 cinc milions i mig de persones van morir de forma prematura a causa de la contaminació de l’aire a tot el món, essent els adults molt joves i els adults més grans el col·lectiu més vulnerable. A l’estat espanyol es calcula que el mateix any van ser 14.689 morts prematures les que poden associar-se a aquest factor.

    I és que l’exposició a un aire contaminat tant en l’ambient com dins d’habitatges augmenta el risc de patir malalties com el càncer de pulmó, accidents cerebrovasculars, cardiopaties o bronquitis crònica. Precisament un informe publicat a la revista The Lancet Neurology al juny revelava per exemple que gairebé un terç de la càrrega dels infarts cerebrals s’atribueix al factor de risc que suposa la contaminació de l’aire que respirem.  

    Davant els resultats de l’informe del Banc Mundial, Ecologistes en Acció considera “molt preocupant” la situació que descriu i fa una crida al Govern espanyol perquè canviï les seves polítiques energètica i de transport per millorar la qualitat de l’aire, “salvant amb això milers de vides i reduint la despesa sanitària de les Administracions públiques i de la població”.

    Els països menys desenvolupats: més castigats

    La investigació feta pel Banc Mundial juntament amb l’Institut d’Avaluació de la Salut (IHME per les seves sigles en anglès) remarca, amb tot, que els riscos de salut de la contaminació de l’atmosfera són més grans en països en vies de desenvolupament – el 93% de morts i malalties no letals atribuïdes a aquest factors van tenir lloc en regions en vies de desenvolupament-. Un dels motius que esgrimeix l’informe és per exemple el fet que en aquests països hi ha més dependència de la crema de combustibles mòbils, com ara la llenya o el carbó, per coure aliments i calentar-se.

    “La contaminació ambiental és un repte que amenaça el benestar humà elemental i limita el desenvolupament econòmic”, assenyalava la vicepresidenta per al Desenvolupament Sostenible del Banc Mundial, Laura Tuck, en un comunicat de premsa. “Pot ocasionar la pèrdua de mà d’obra productiva i tenir un efecte durader en la productivitat d’altres maneres, com ara reduir la productivitat de l’agricultura”, s’assegura en l’informe.

    El text també destaca com la contaminació de l’aire és especialment severa en regions urbanes de ràpid creixement on la combinació de més població, més vehicles o més construcció generen índex de contaminació més elevats.  

    La contaminació a Catalunya

    Segons l’anuari 2015 sobre qualitat de l’aire impulsat a Catalunya 40 municipis propers a Barcelona, la capital catalana inclosa, superen els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10). A més en molts territoris catalans se supera també el límit legal de contaminants ozó (O3). Els tres són contaminants que afecten directament la salut dels ciutadans.

    En els dies previs a la Setmana Europea de la Mobilitat i el Dia sense Cotxes, des d’Ecologistes en Acció recorden que les principals vies d’actuació per reduir la contaminació de l’aire, a l’Estat espanyol i a Europa, passen per la disminució del trànsit motoritzat, la reducció de la necessitat de mobilitat amb un urbanisme de proximitat i la potenciació del transport públic

    Precisament amb l’objectiu de reduir la contaminació a la ciutat de Barcelona, el Pla de Mobilitat Urbana que va presentar l’Ajuntament al juny inclou un seguit de mesures per reduir en un 21% la circulació del vehicle privat d’aquí al 2018, apostant per un model de ciutat «més sostenible que permeti afrontar el repte de millorar la qualitat de vida de les persones, fent que la ciutat sigui més habitable i més saludable».