Etiqueta: COP26

  • Els EUA i la UE lideren a la COP26 una aliança de més de 100 països per reduir un 30% les emissions de metà el 2030

    Al voltant de 103 països –responsables del 46% de les emissions globals de metà i almenys el 60% del PIB mundial– han signat aquest dimarts el Compromís Mundial sobre el Metà a la COP26 de Glasgow. Liderat pels Estats Units juntament amb la Unió Europea, aquest compromís té com a objectiu reduir les emissions d’aquest gas d’efecte hivernacle en un 30% com a mínim fins al 2030.

    Fins ara, no existien objectius concrets sobre el metà, tot i ser un dels gasos més potents que escalfen el planeta, responsable d’això en un 25% i amb un potencial d’escalfament molt superior al diòxid de carboni, les emissions del qual solen ser més protagonistes de les converses climàtiques.

    Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE)  –un organisme que històricament ha donat suport a la indústria dels combustibles fòssils i s’ha mostrat reticent davant de les alternatives netes–, les emissions mundials de metà procedents dels combustibles fòssils es podrien reduir un 75% entre 2020 i 2030 si es posa en marxa una estratègia global. Tot i això, fins a la intervenció de Joe Biden aquest dimarts a Glasgow, era un assumpte omès per la indústria del petroli i el gas, i també pels governs.

    Es tracta, això sí, d’un avenç a mitges, ja que aquest compromís no és vinculant ni forma part de les negociacions de la COP26.

    Grans absències

    Entre els països que no hi són, destaquen la Xina ni Rússia  –absents de per si mateix a la COP26–. Tampoc Austràlia o la Índia, principals responsables de les emissions de metà procedents de les mines de carbó. El president d’aquest últim es va comprometre aquest dilluns a assolir les zero emissions netes de CO2 el 2070; vint anys després del que demana l’ONU.

    La setmana passada, diversos grups ecologistes assenyalaven com les empreses càrnies i làcties més grans estan llastant la reducció global d’emissions de metà: no tenen plans, objectius ni tampoc informen amb transparència sobre quant metà emeten.

    Accions sobre els sectors que més emeten

    En aquesta segona jornada de la COP26, més de 40 governs, inclosos Espanya, Estats Units, la Xina, Marroc, la Índia, Bangla Desh i Kenya, han signat un compromís per accelerar el desplegament i la viabilitat financera de solucions de zero emissions en alguns dels sectors que més emeten.

    Sota el lema Glasgow Brakthrough Agenda, aquest compromís està dissenyat per ampliar la implantació de polítiques climàtiques en sectors clau: l’acer, l’hidrogen, l’energia i el transport. Pretenen així estimular les associacions publicoprivades i la col·laboració entre països en aquests àmbits.

    És la primera vegada que l’hidrogen i el sector de l’acer –les emissions dels quals es consideren difícils de reduir– ocupen un lloc central en les negociacions.

    Aquest és un article original de Climàtica-La Marea.

  • COP 26: la crisi ecològica demana respostes urgents

    #JUNTS PEL NOSTRE PLANETA | @COP26

    Aquesta conferència número 26 és la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de 2021 i ha de tractar el risc més gran que tenim com a humanitat: la crisi ecològica. Té lloc a Glasgow, Escòcia, entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre. Durant aquests dies hi ha diferents activitats que donen continuïtat a la feina que ja s’està fent. En un espai com aquest no només es troben les persones representats dels governs, també hi ha qui va en nom d’organitzacions socials, empreses… No tothom té la mateixa posició, ni els mateixos interessos, i convé que puguin debatre sobre allò que ens està passant.

    El conjunt de la humanitat des de fa anys no està fent els deures i va molt tard per fer front a aquesta crisis ecològica que ja ens està afectant. Ho podem veure, per exemple en el número de persones desplaçades en contextos de canvi climàtic, persones que  marxen de la seva llar perquè el canvi climàtic dificulta que hi puguin viure.  Es calcula que 20 milions ho van ser només el 2018. Un informe del Banc Mundial parla de la possibilitat de que l’any 2050, d’aquí només 30 anys, hi hagi 216 milions de persones que s’hauran de desplaçar per efectes de la crisi ecològica. També hi ha previsions més pessimistes.   

    A casa nostra també ens està afectant aquesta crisi ecològica, encara que potser no en siguem massa conscients. Ho podem veure en els millers de vides que moren abans d’hora per efecte de la contaminació al nostre país, o en l’agreujament dels fenòmens meteorològics extrems que també estem vivint… Tot això està motivat per com els éssers humans han afectat la vida al planeta: per la manera que tenim de produir, fabricar, consumir, desplaçar-nos… Ja és temps de que ho resolguem.

    D’aquesta COP26 hauria de sortir una convicció ferma del conjunt de països per tal que els seus plans nacionals d’acció climàtica (NDC per Nationally determined contributions) responguessin a les necessitats que tenim: frenar les emissions contaminants a l’atmosfera, frenar el canvi climàtic, frenar l’escalfament global… Cada país ha de fer un pla per donar resposta a la crisi que tenim. El coneixement científic no deixa lloc a dubtes, disposem del Panel Intergubernamental del Canvi Climàtic, IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) i els seus informes. L’IPCC és una organització de l’ONU que té per missió és proveir al món coneixement rigorós sobre el canvi climàtic, els seus impactes, riscos i les opcions que tenim per donar-hi resposta.  En el seu darrer informe l’IPCC, que incorpora 234 persones investigadores de 66 països diferents, ens diu que en l’escenari més optimista, l’increment de temperatura del planeta a finals d’aquest segle seria de  2,7 graus per sobre dels nivells pre-industrials. En el COP21,l’any 2015, es va arribar a l’anomenat Acord de París on s’estableix el Compromís per mantenir l’augment de temperatura global de mitjana per sota del 2 °C i continuar fent esforços per limitar l’augment a 1.5 °C. Estem lluny de poder mantenir aquest creixement i hem d’assumir que tot creixement ja és dolent.

    No fem els deures. No fem els deures en aquest compromís, ni en d’altres. Per exemple, el que portaria als països més enriquits a oferir recursos que permetin als països més afectats pel canvi climàtic poder donar-hi resposta. Els països més enriquits són els principals causants del canvi climàtic i els països més empobrits el que més el pateixen i els que tenen menys capacitat per actuar.

    Fa anys que ho saben i fa anys que hi ha qui ha reivindicat respostes. Si no ho hem fet ha estat per una clara falta de voluntat política que respon als interessos econòmics per mantenir el model econòmic que ens ha portat fins a aquesta crisi ecològica. ¿Hi ha alternatives? Sí, sempre han existit. Podem viure bé, podem aconseguir que tothom al planeta visqui millor del que ho fa avui, però hem de decidir viure d’una altra manera.

    Podem recordar les paraules de Rachel L. Carson (1922-1964), algú que ja aleshores va fer investigacions que ens avisava del mal camí que portàvem i portem:

    “L’ésser humà forma part de la natura, i la seva guerra contra la natura és inevitablement una guerra contra ell mateix”.

    Ara que ens apropem al centenari del seu naixement i al 60 aniversari de la publicació de la seva obra Primavera silenciosa, obra precursora de la consciència ecologista. S’ha publicat Rachel Carson y el libro que cambió el mundo. Obra molt recomanable per a gent gran i petita, per a fer front als reptes que tenim, per canviar veritablement el món.