Just Deploy It!

Etiqueta: corrupció

  • Corrupció en sanitat

    Segons la definició de la Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) corrupció és “abús de la posició pública per obtenir un benefici privat”, segons altres és “l’acció humana que transgredeix els principis ètics o legals”. Aquí parlarem de la corrupció de les persones que s’aprofiten de la seva posició en els sistemes públics (polítics, funcionaris, treballadors) o d’altres persones que amb les seves “relacions” amb aquestes persones dels serveis públics, s’aprofiten  per obtenir beneficis privats dels recursos públics, parlarem dels corruptes. És a dir de les persones que es deixen subornar o en subornen un altra, apartant-la dels principis ètics o legals en benefici propi.

    Com sabem és una practica molt freqüent a casa nostra, sobretot en els serveis sanitaris, socials, urbanisme i altres contractacions. La corrupció d’amiguets, amiguets dels nostres, tant característica del nostre model, denunciada abastament per alguns mitjans, moviments polítics i plataformes, amb centenars d’implicats de tots els nivells d’administracions i de partits polítics que les han governat.

    Causes que fan possible la corrupció

    Els interessos econòmics privats mancats de ètica. La ineficiència i/o insuficiència del  propi sector públic. La mala qualitat del control (econòmic, de resultats, de qualitat, d’eficiència, de  contractacions i despeses , etc). El “Control previ” degenerat en “tràmit” inútil i que dificulta, a més,  una àgil  gestió. Absència de càstig ràpid i exemplar. Poca sanció social.  Acceptació legal de “portes giratòries”. Manca de transparència absoluta i clara (intel·ligible) de les institucions. Excessiva presència en el sistema públic d’entitats prestadores de serveis, amb estatus jurídic divers,  de difícil i complex control. Sistema de pagament de prestació de serveis pervers, paguem per activitat. Sistema de finançament  de partits polítics i partits clientelars. Manca de bústia ètica coneguda i segura. Sistema judicial amb poca cultura democràtica, lent i potser insuficient.

    Què s’hauria de fer en el sistema sanitari públic

    Que els diners i recursos públics es destinin a serveis amb valors ètics de bé comú, a satisfer drets de ciutadania, en aquest cas a la protecció i promoció de la salut i l’atenció sanitària universal, amb equitat i qualitat. Per tot això caldrà, en primer lloc, fer un pla temporal de reversió d’externalitzacions de serveis a empreses privades mercantils (amb lucre).

    Per a totes les altres entitats prestadores de serveis finançats per pressupostos públics (de propietat i gestió pública, empreses publiques, Consorcis públics, Fundacions, d’economia social i solidaria) que tinguin concerts i contractes, amb empreses privades nomenades “sense lucre” o altres d’economia social, exigència de declaració de valors explícits de servei al be comú. També de sostenibilitat, democràcia interna, transparència absoluta i bon govern, incompatibilitats, adhesió a codi ètic, governança amb participació de treballadors, ciutadans  i administració pública i control estricta de la autoritat pública.

    A més convé també no pagar per activitat (número de visites, ingressos, urgències, etc.) si no per millora de la salut i el benestar de les persones o un bon acompanyament a la cronicitat i al final de la vida. Si es paga per activitat podem tenir fàcilment corrupció i també mala gestió dels recursos públics.

    Informació, control i transparència

    Cal un control estricte de conflictes d’interessos i incompatibilitats professionals  d’exercici públic/ privat i òrgans de control del sistema públic potents, amb un control de gestió directa (no prèvia) i amb el suport de les tecnologies de la informació per ser immediat (diari).

    L’accés a la informació de les entitats ha de ser públic i fàcil i s’ha de tenir un control estricte de les portes giratòries, del finançament dels partits, dels contractes (per exemple si hi ha comissions externes a l’entitat), convenis i subvencions. Informació i documentació que ha de ser pública (també les clàusules, el procés, els concursants, etc.), així com també les memòries i auditories anuals per part de l’administració pública.

    Tot això que sembla de sentit comú caldria regular-ho estrictament per llei  i sobretot vigilar-ho i fer-ho complir. No sembla que el pendent decret del govern sobre la gestió de l’assistència sanitària vagi per aquesta línia. Com ja vaig dir, és una proposta ambigua, perillosa i que perpetua el  model sanitari que ens ha portat fins aquí.

  • Sistema sanitari i corrupció

    Les polítiques sanitàries s’han d’estructurar en, almenys, dos nivells clarament diferenciats: centralitzat i territorial. En el primer s’elaboren els conceptes, les estratègies globals i es dissenya el marc normatiu i financer general que farà possible el seu desenvolupament en el conjunt del sistema, mentre que en el segon s’adapten aquestes iniciatives al context local i s’operativitzen.

    Les interrelacions entre els dos nivells han d’estar fonamentades en principis bàsics com l’ètica i transparència dels comportaments. Les conductes corruptes i opaques dels diferents actors del sistema, amb referència especial als elements de direcció i gestió, fan inviable el desenvolupament estratègic i operatiu d’una política sanitària efectiva i eficient. Entre nosaltres, molts diuen que es tracta de casos aïllats però obliden que el més probable és que sigui exactament el contrari i que, com opinió pública, estiguem veiem solament la punta de l’iceberg de les conductes corruptes.

    Les conductes inadequades i corruptes són de tipus diferent en els dos nivells del sistema sanitari: en el “centralitzat” predominen les actuacions permissives o passives. Una mena de “lessez faire, lessez passer” que implica assumir l’existència d’un cert grau de corrupció estructural i institucional que es tradueix en conductes que es poden incloure en els conceptes de prevaricació (dictar una resolució arbitrària sabent que és injusta) i/o malversació (sostraure béns públics, o permetre que un altre ho faci). Aquests comportaments corruptes deixen aflorar la idea, molt estesa en la nostra cultura, que no es pot prestar el mateix nivell d’atenció a la gestió dels béns públics que als privats o propis.

    Si analitzem els casos de corrupció que apareixen cada dia en els mitjans de comunicació podem veure que, amb excepcions, els alts càrrecs polítics (que es mouen en el nivell centralitzat) cauen en conductes de prevaricació i malversació per omissió i/o connivència amb altres que es mouen habitualment en els nivells immediatament inferiors. Amb certa freqüència els polítics corruptes (sanitaris o d’altres sectors) pertanyen a classes socials altes o fins i tot a la noblesa, àmbits en els quals l’estima per l’erari públic és habitualment bastant baixa.

    Les conductes corruptes en el nivell “territorial” se situen majoritàriament en l’àmbit de l’apropiació indeguda (comesa per qui fa seva una cosa que ha rebut amb l’obligació de tornar-la) i/o el robatori (apropiar-se d’una cosa d’altre amb ànim de lucre, amb violència o utilitzant la força). En aquests casos els comportaments inadequats més freqüents no són per omissió, ja que impliquen accions d’apropiació i/o robatori que generen habitualment un benefici monetari i patrimonial immediat del corrupte. No cal aprofundir en les explicacions, ja que en el cas del nostre sistema sanitari molts dels casos que han sortit al domini públic pertanyen a aquest grup de conductes corruptes.

    No és fàcil pensar en solucions a curt termini d’aquest problema en un context com el nostre en què la corrupció ha arribat a impregnar la “cultura de funcionament” del sistema sanitari, i de molts altres àmbits de la vida política i econòmica. Se sap que canviar els marcs culturals requereix temps i, cal no oblidar-lo, una decisió ferma i continuada de correcció de les desviacions detectades així com el disseny d’estratègies preventives de les quals puguin produir-se en el futur. Fins ara, l’actitud de la majoria dels polítics ha estat una mica decebedora: giren el cap o fins i tot neguen els fets fins que l’evidència es fa insuportable. Encara no he vist ningú que faci autocrítica i que traslladi a l’opinió pública sanitària iniciatives en aquest àmbit.

  • La rehabilitació ambulatòria a Barcelona: un negoci amb presumptes corrupcions

    L’any 2012 l’Hospital Sant Rafael i l’Hospital Sagrat Cor van ser expedientats pel Departament de Salut per la subcontractació de CODEBI S.L, una empresa privada amb afany de lucre, que no havia aconseguit l’adjudicació del lot per la via del concurs públic per prestar els serveis de rehabilitació domiciliària que els esmentats hospitals s’havien compromès a subministrar. S’havia adjudicat el servei sense concurs, i l’havien subcontractat després a CODEBI, tot i que està estrictament prohibit.

    Un altre cas va sortir a la llum l’octubre del 2015. Una investigació de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va demostrar que l’empresa Corporación Fisiogestión (empresa a la qual pertanyia Josep Maria Padrosa abans de ser director del CatSalut), havia vulnerat la llei de Defensa de la Competència. Havia format una UTE, juntament amb 4 quatre empreses privades amb afany lucre per assegurar-se l’adjudicació de 4 lots, quan les tres primeres tenien la grandària i solvència suficient per a presentar-se al concurs en solitari.

    Recentment, ja al 2016, també ha estat denunciada per inspecció de treball la UTE ACERF per tenir treballadors contractats en condicions il·legals. Aquesta unió temporal d’empreses té el contracte de rehabilitació ambulatòria i domiciliària de la zona nord de la ciutat (la zona de Vall d’Hebron, SAP Muntanya o AIS Nord).

    Així com la rehabilitació hospitalària la realitzen els hospitals de la ciutat (sobretot dos grans centres públics com són l’hospital Vall d’Hebron i el Parc de Salut Mar/Esperança), la rehabilitació ambulatòria i la domiciliària l’ha contractada el CatSalut, en la seva quasi totalitat a Barcelona, a empreses privades que fan negoci, (excepte en alguns CAPs de l’ICS). Ens gastem en aquesta prestació uns 7.000.000 d’euros a l’any de diners públics, diners que van a parar a uns serveis que molts cops són criticats per la seva mala qualitat i a més molts d’ells han estat denunciats per presumpta corrupció o per les males condicions laborals dels seus treballadors.

    La Coordinadora d’entitats de la SAP Muntanya (Barcelona nord) ja havíem denunciat fa temps a l’administració del CatSalut aquesta situació de presumpta corrupció i precarietat laboral, denúncies amb resultats desconeguts. Nosaltres creiem que aquest no és un problema de pressupostos no prorrogats, ja que els diners públics ja hi són i se’ls emporten empreses que fan negoci. Aquest és un problema de mala gestió pública dels nostres diners. Creiem que és urgent revertir aquesta situació, acabar amb les concessions i els contractes vigents i revertir la situació de manera que els serveis  públics (hospitals públics i CAPs) siguin els prestadors d’aquest tipus de rehabilitació.

  • El jutge imposa una fiança milionària a l’exalcalde de Reus, exregidors i excàrrecs d’Innova

    El magistrat que lidera la investigació sobre el cas Innova, Diego Álvarez de Juan, demana 8 milions d’euros de fiança a la vintena d’investigats (antics imputats) en la peça 1 del cas, que té a veure amb la creació de l’empresa d’investigació nutricional Shirota l’any 2007. Segons la interlocutòria feta pública aquest dimecres i per la qual s’aixeca parcialment el secret d’aquesta peça, es mantenen els investigats per la seva presumpta participació en «delictes de prevaricació, malversació de fons públics i blanqueig de capitals». Entre els investigats hi ha l’exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’exdirector d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut Josep Prat o la llavors directora econòmica i financera de l’hòlding municipal Ester Ventura així com exregidors del PSC, ERC i ICV. Tots ells disposen de termini fins al 30 de setembre per aportar les quantitats sol·licitades.

    L’aixecament parcial de la peça correspon concretament a la creació i finançament presumptament delictiu de l’empresa Shirota Functional Foods S.L., presidida per Carles Manté, que havia estat director del Servei Català de la Salut. La investigació es fixa en la constitució per part d’Innova d’aquesta mercantil i també en l’aval que l’Ajuntament de Reus va concedir -a través d’Innova- a Shirota per valor de tres milions d’euros. Aquesta quantitat era la que necessitava una altra empresa, la privada La Morella Nuts, per dur a terme un projecte d’investigació a través del programa CENIT (llançat el 2006 per estimular la cooperació público – privada en investigació industrial) i gaudir d’una subvenció que el Ministeri de Sanitat li havia atorgat.

    S’afiança la tesi, segons el magistrat, que Shirota «va ser un instrument que l’Ajuntament de Reus va posar en mans d’una empresa privada [La Morella Nuts] perquè aquesta es beneficiés d’una subvenció pública». A més, l’Ajuntament de Reus ha hagut d’assumir els deutes de la societat privada (Shirota) -ara ja liquidada- després que aquesta fes fallida i per això hi hauria un presumpte delicte de malversació de fons públics.

    Segons el jutge, l’aval no complia l’interès públic necessari i la participació d’Innova en la creació de l’empresa Shirota es va fer seguint un procés d’opacitat i sense sotmetre’s a informació pública, ja que segons la llei la fundació o la participació en el capital d’altres societats -com era el cas de Shirota- exigia l’autorització expressa i l’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament. «A Innova hi havia un evident interès en que tot es fes en l’opacitat absoluta», s’assegura en la interlocutòria. A més el jutge també afirma que l’objecte social de Shirota -establiment de metodologies pel disseny d’aliments, entre altres- «no és una activitat connexa, complementària ni accessòria de l’objecte social d’Innova». D’altra banda, en el text s’afirma que la participació d’Innova a Shirota s’hauria d’haver limitat en qualsevol cas al finançament del 40% del capital social (i no del 100% com va ser), que és el percentatge de participació municipal en la mercantil.

    «Ignorància deliberada dels implicats»

    De les declaracions dels investigats, el jutge destaca en la interlocutòria que molts d’ells asseguraven que la Junta General d’Innova – on es va votar la creació de Shirota- i el Ple de l’Ajuntament eren el mateix. Sobre aquesta afirmació el magistrat matisa que tot i que els membres eren els mateixos, «les funcions, els requisits i els efectes de les seves decisions en cada cas són molt diferents». A més, assegura que del seu vot afirmatiu que dóna llum verda a Shirota sorgeixen els motius per a la imputació, «desconeixement palmari i presumptament dolós de la legislació local de la qual eren representants públics, democràticament escollits».

    Segons el text, «tots els fets investigats estan informats per una presumpta ignorància deliberada dels implicats que van permetre en l’exercici d’aquesta que diversos milions d’euros sortissin de les arques municipals cap a Shirota amb la finalitat d’acabar engrossint el patrimoni de La Morella Nuts».

    El control sobre Innova, «estrangulat pel poder polític»

    En aquest sentit apunta a Josep Prat, Ester Ventura i Natalia Torrell així com també Lluís Miquel Pérez com «les figures essencials d’un entramat d’empreses municipals que presumptament estava dissenyat perquè no hi hagués cap tipus de control».

    De fet, de les declaracions de l’interventor de l’Ajuntament el jutge dedueix «que les possibilitats de control sobre Innova estaven estrangulades pel poder polític, ja que el volum de l’empresa municipal no es veia correspost amb la dotació dels mitjans humans necessaris a la intervenció de l’Ajuntament». En l’actualitat hi ha 14 peces separades incoades, a més de la peça principal i la suma d’imputats ascendeix a més de 110. La investigació sobre el cas Innova va començar arran d’una denúncia presentada per la CUP de Reus.

  • Què sap De Alfonso de sistemes sanitaris?

    Per entendre la que ha liat De Alfonso amb la famosa frase seva ‘Els hi hem destrossat el sistema sanitari’, provocant interpretacions interessades de polítics que, amb diferents dosis d’ignorància i de mala fe, tenen més interès a treure’n partit que a explicar veritats, faríem bé de distingir entre els conceptes de sistema i model sanitari, de sanitat i de salut. D’aquesta última, ningú no n’ha parlat, potser perquè és el concepte més ample i inabastable que hauria de ser l’objectiu de totes les polítiques. Podríem trobar que destrossar un determinat sistema sanitari fos el més favorable per a la salut.

    Catalunya, per molt que tingui transferides les competències sanitàries des de 1981, no té un sistema sanitari propi. Hi ha aspectes bàsics, el model de finançament només n’és un, que depenen de l’estat espanyol. Existeix una llei general de sanitat que teòricament condiciona tot l’Estat. Les qüestions relatives a la propietat dels centres construïts per l’antic INP, ara gestionats per l’ICS, i les incidències en el desenvolupament de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) demostren aquesta falta de sobirania necessària per tenir un sistema sanitari propi.

    El que va fer Catalunya, desobeint l’esmentada llei general, no només amb el consentiment sinó amb la col·laboració dels partits que han ostentat la dèria espanyolista al llarg dels anys, com ja vaig explicar l’any 2010 en el capítol referent a Catalunya del llibre ¿Por nuestra salud?, va ser crear el seu propi model de gestió, el que sempre s’ha conegut com a model sanitari català. No va ser obstaculitzat perquè era un experiment neoliberal, basat en el model thatcherià, que convenia a totes les elits, a les elits comerciants de sempre i a les noves elits gerencials. Ans al contrari, va ser adaptat i traslladat a l’Estat amb la Llei 15/97 que, com ha criticat sempre CASMadrid, obria la veda de les privatitzacions. Aquí ja teníem el nostre propi model de privatització, fet que no va ser obstacle al total suport de CiU a aquesta llei.

    És evident que l’expressió de De Alfonso no només demostra la seva ignorància en aquestes qüestions, sinó que és atrevida perquè el PP només pot estar en contra del sistema o model sanitari que patim per nimietats, pel repartiment del pastís, per l’»y tú más», i hauria fet arribar a De Alfonso un avís, «vigila què destrosses», si no quedés sobreentès que simplement es tractava d’evidenciar que a Catalunya també existeix la corrupció. I si no, que algú ens expliqui quin va ser el pacte entre el Govern de Mariano Rajoy i el nostre Boi Ruiz que permet que els gerents dels nostres consorcis segueixin cobrant per sobre de les possibilitats que els donava l’esmentada LRSAL, per posar un cas.

    De Alfonso parlava doncs de model de gestió, no de sistema sanitari, ni molt menys de la sanitat, com li va imputar el representant de JxS en la seva intervenció parlamentària amb evident mala fe, amb una rebequeria que clarament buscava un boc expiatori per a les malifetes sanitàries pròpies. I no en parlem del tuit de la diputada Montserrat Candini que acusava Albano Dante de ser un simple portaveu de l’ara maleït director de l’OAC. Com evidencien les declaracions dels meus amics David Vidal i Albano, ambdues recollides al recent escrit d’aquest últim a Crític, i la intervenció de Benet Salellas al Parlament (minut 5:25), el paper de De Alfonso en la persecució de la corrupció ha estat ínfim i a més ens ha sortit caríssim. Una de les activitats que més m’enorgulleixen és haver treballat conjuntament amb en David i l’Albano en múltiples investigacions i publicacions. Va ser en aquella gloriosa època que vaig construir un gran mapa de relacions que desprèn la pudor del nostre model sanitari.

    Preocupant és la reacció dels líders d’ERC en relació a la conspiració de De Alfonso i Fernández Díaz. El candidat Rufián es va fer ressò, massa irreflexivament, de la incitació d’Alfred Bosch a exposar als centres sanitaris la frase de De Alfonso. La iniciativa ignora o contradiu el pensament amplament majoritari, per no dir unànime, entre la gent que lluitem contra les retallades sanitàries i per una sanitat 100% pública que precisament planteja l’abandonament del model sanitari català, un model que ha estat posat seriosament en qüestió després de tants anys de consens amb el mercat relacional (pàg. 18) establert amb la sanitat a Catalunya. Molta d’aquesta gent és la que menysprea el procés d’independència perquè desconfia d’una Catalunya on realment es pugui decidir en tots els àmbits de la vida, del ‘primer la independència i després ja veurem’, perquè veu que les cartes estan marcades.

    Hagués tingut més lògica que ERC, en comptes de centrar-se en aquestes confuses referències al sistema sanitari, hagués exigit responsabilitats a CDC pel paper jugat per Germà Gordó, com apunta en Lluc Salellas, tant en el nomenament del director de l’OAC com en la suposada operació per posar Gordó al capdavant del país. I és tant absurd com intranscendent intentar esbrinar si va ser una maniobra seva o de la seva esposa, que li volia regalar la presidència del país. Són aquestes operacions fosques, i no els dubtes raonables que planteja la CUP, les que haurien de fer desconfiar a ERC de la viabilitat del procés, perquè és CDC i no la CUP qui el subordina a interessos bruts.

    Llàstima que ERC segueixi ocupada a continuar donant peixet a una CDC moribunda, fins i tot amb concessions que perjudiquen la nostra salut com el nou BCN World, paradigma d’un model de desenvolupament indesitjable per a una Catalunya independent. Llàstima que segueixi atenent els seus compromisos amb els fons de capital risc, creadors de misèria, com demostra el fet que Comín ni tan sols hagi penalitzat encara la multinacional Transport Sanitari de Catalunya, SA, pels seus evidents incompliments, sinó que, ans al contrari, consideri que ha complert amb la transparència exigida pel Parlament amb la patètica «Anàlisi dels resultats inicials del desplegament del Model de transport sanitari integral». O dient, en seu parlamentària, el disbarat que l’ICS no convocarà places per la no aprovació dels pressupostos. Estem veient clarament que Espanya és irreformable, però també que Catalunya serà independent amb transparència o no ho serà.

  • La corrupció existeix, una altra cosa és com s’instrumentalitza

    Arran de les publicacions de les converses entre el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz i el fins fa poc director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s’ha posat de manifest com es poden interpretar, manipular i instrumentalitzar les notícies per tal de treure un profit ja sigui, traient un rendiment o carregant contra altres.

    Em refereixo concretament a la publicació del dimecres dia 22 Juny al diari Público, que dóna a conèixer unes converses on De Alfonso afirma a Fernández Díaz: “Les hemos dado en todos los morros con Ramon Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”.

    Primer de tot, cal recordar que el més important de tot el que evoca aquesta notícia és que un senyor amb càrrec de ministre faci servir el seu nomenament per iniciar una guerra bruta amb una part del territori que legítimament fa les seves polítiques, juntament amb el director de l’OAC, paradoxes de la vida, sent aquest el representant màxim d’un instrument que hauria de ser útil per prevenir i lluitar contra la corrupció i que acaba fent frau ell mateix.

    Està clar que la primera lectura del que ens ha d’escandalitzar de la notícia ha degut passar molt inadvertida veient els resultats electorals d’aquest 26J, que continuen premiant la tasca d’un absorbit PP per una corrupció generalitzada.

    En segon lloc, la notícia ens hauria de disparar totes les alarmes perquè en benefici dels seus càrrecs aquests personatges han iniciat el que es tractava i es tracta d’una conspiració de l’estat espanyol en contra del projecte de sobirania engegat a Catalunya. Interpretació que majoritàriament en territori català ha generat una forta repulsió.

    Però de totes les possibles lectures, la que més m’ha sobtat per enrevessada, partidista i, fins i tot, diria per intentar escapolir responsabilitats pròpies sobre una corrupció real que existeix però que intenta tirar pilotes fora, és acusar als que precisament han volgut aclarir els fets de la corrupció sanitària en els responsables de defensar la guerra bruta de l’estat espanyol.

    Tant la CUP de Reus en el seu escrit, com el diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) Albano Dante Fachín en el seu article s’han hagut d’afanyar a fer aclariment i desmentir de per a qui es treballa quan es treballa per aclarir la corrupció, que és ben diferent amb el fruit que es vulgui treure’n de destapar-la.

    Quan es treballa per destapar la corrupció es treballa pel bé del conjunt de la ciutadania, més encara quan l’objectiu del frau és un dret col·lectiu com la sanitat. Afirmar que contribuir a la transparència, així com destapar l’opacitat dels fraus comesos en la sanitat és anar en contra del procés sobiranista i en contra del país, no només em sembla una bajanada, sinó que intencionadament hi ha darrere una clara instrumentalització per intentar amagar les vergonyes d’un país que ha fet massa habitual fer unes polítiques en benefici només d’uns pocs.

    Per això, les organitzacions pro d’una Sanitat 100×100 Pública, així com els diferents sindicats i partits polítics que ens van fer ressò de tot l’entramat de corrupció sanitària catalana, ens hem sentit igualment insultats com l’Albano Dante quan una dirigent de CDC i diputada de Junts pel Sí dóna a entendre que Albano Dante feia de portaveu del director de l’OAC perquè investiga i treu a la llum el que hauríem d’estar obligats a saber totes i tots, sobre el que alguns estan fent per benefici propi  amb un dret col·lectiu.

    Sempre que hem defensat la sanitat pública, venia implícita fer una defensa aferrissada de la transparència en la gestió del sistema sanitari català, i a llum dels fets, no ens hem equivocat ni una mica quan hem afirmat i reafirmat que el sistema sanitari català, amb el seu model mixt públic- privat, és un gran niu de corrupció i opacitat, tan gran o més que la claveguera d’un ministre de l’Interior que fa servir el poder per beneficiar-se particularment.

    Per això, i com diria en David Fernàndez:  “Que la corrupció no tapi la guerra bruta de l’estat, i que la guerra bruta de l’estat no tapi la corrupció”.

  • La CUP respon a De Alfonso: «Els responsables de destrossar el sistema sanitari són els partits»

    La sanitat catalana ha aparegut en les converses enregistrades entre el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso i el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz revelades pel diari Público. «No soy de la Generalitat, la oficina no pertenece a la Generalitat, somos independientes. Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado…», diu el primer al ministre en una referència implícita als diversos casos de presumpta corrupció en la sanitat pública catalana com el holding empresarial Innova -dirigit llavors per Josep Prat- o el del Consorci Hospitalari de Catalunya -presidit per Ramon Bagó-, tots dos investigats per la mateixa OAC el 2012. 

    Davant aquesta informació, la CUP s’ha volgut pronunciar aquest dijous: «Els únics responsables de la destrucció del sistema sanitari català són els partits polítics que han gestionat les administracions autonòmiques i els directius i empresaris que han utilitzat aquestes institucions per treure’n un benefici particular», assegura la formació anticapitalista en un comunicat fet públic.

    Sobre el cas de Ramon Bagó, exalcalde de Calella per CiU, l’Oficina Antifrau va publicar un informe el 2013 en què denunciava que Bagó hauria obtingut contractes milionaris per a la seva empresa, el grup Serhs -que ofereix serveis de restauració a hospitals-, fent ús de la seva posició d’alt càrrec al Consorci de Salut i Social de Catalunya, un consorci que gestiona hospitals i equipaments sociosanitaris de tot Catalunya.

    A més del retret, la CUP de Reus també ha fet públic a través del regidor David Vidal -qui va destapar el cas de corrupció Innova- que a començaments del 2012 aquest va rebre una trucada de l’Oficina Antifrau de Catalunya interessant-se per les gestions realitzades per la CUP en relació al cas Innova, les quals en aquell moment ja havien provocat la dimissió de Josep Prat com a director general del holding d’empreses municipals. «En trobar-se el cas en procediment judicial i sota secret de sumari no us podem oferir informació al respecte”, va respondre-li Vidal al treballador de l’OAC.

    El cas Innova suma ja més de 100 investigats -antics imputats- entre els quals hi ha diferents empresaris però també polítics de Convergència com per exemple l’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet, i té més d’una desena de peces obertes. «Només és la punta d’iceberg d’un procés que hauria de posar llum a un sistema sanitari opac construït durant dècades d’autonomisme», afirmen els anticapitalistes que en el comunicat demanen que s’aclareixi judicialment aquest cas.

    “Estem davant d’una xarxa criminal que aprofitant el coneixement de la legislació i l’àmbit de l’actuació estava saquejant les arques públiques en benefici propi i especialment en l’àmbit de la sanitat”, assegurava a aquest diari fa uns mesos el regidor de la CUP David Vidal en relació al macro cas de corrupció sanitària Innova.

     

     

  • Un hospital de Castelló va pagar irregularment 25 milions a empreses vinculades a la Gürtel

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Generalitat Valenciana denunciarà davant la Fiscalia Anticorrupció una presumpta trama de facturació irregular de l’Hospital Provincial de Castelló que hauria superat els 25 milions d’euros amb empreses vinculades a la Gürtel. Segons ha avançat la Cadena SER el presumpte frau de factures, que consistirien en treballs no realitzats, sense expedient de contractació o pagats per sobre del seu preu de contracte, s’hauria desenvolupat almenys entre 2006 i 2015, amb governs del PP a les administracions que formen part del consorci sanitari, la Generalitat i la Diputació de Castelló.

    La principal empresa de la trama seria Piaf, que entre els seus propietaris té a Alejandro Pons, empresari que el passat mes d’abril va reconèixer donacions il·legals al PP. A més també estaria l’empresa Telecso, lligada familiarment a l’anterior. Pel que fa als responsables polítics, durant aquest període van presidir la Generalitat Francesc Camps i Alberto Fabra, tenint com consellers de Sanitat a tres imputats en la Gürtel com són Vicente Rambla, Manuel Cervera i Luis Rosado, i d’altra banda Rafael Blasco, a la presó pel ‘cas Cooperació’, a més de Manuel Llombart, l’últim conseller popular amb Fabra. Pel que fa a la Diputació, durant aquest període van exercir la seva presidència Carlos Fabra (condemnat per frau fiscal) i l’actual president, Javier Moliner.

    La denúncia serà presentada davant la Fiscalia Anticorrupció pels responsables de la conselleria de Sanitat Universal que dirigeix ​​Carmen Montón, que aportaran milers de factures analitzades fins al 2006, però no es descarta que la trama es remunti a més temps enrere, de manera que s’ha ordenat que tota la documentació sigui custodiada per evitar que pugui ser manipulada.

  • Prat assegura que Marina Geli va ordenar contractacions d’Innova com a «favors polítics»

    El principal acusat d’Innova -el cas de corrupció a la sanitat catalana que acumula prop d’un centenar d’imputats-, l’ex director de l’ICS Josep Prat, va declarar davant de la Guàrdia Civil el passat 10 de març que els contractes de l’empresa pública Innova amb Carles Manté i Jorge Batesteza eren «favors polítics» ordenats per la llavors consellera de Sanitat, la socialista Marina Geli (avui diputada de Junts pel Sí). Segons avançava aquest dijous el diari El País, la Generalitat hauria inflat contractes per beneficiar els dos alts càrrecs sanitaris. Segons detalla la informació publicada, Prat va declarar que a començaments del 2007 va rebre «instruccions» de Geli i del llavors alcalde de Reus Lluís Miquel Pérez, investigat també en el macrocas, «perquè és donés una retribució» a l’exdirector del CatSalut Carles Manté i a l’exgerent d’Infraestructures també del CatSalut Jorge Batesteza.

    «No era necessari contractar Manté, va ser una decisió política», va declarar Prat. Tampoc no ho era contractar a Batesteza però es va fer. Segons declaracions de Prat que recull El País, «això va passar en diverses reunions en les quals se li ordena a Manté que ha de ser contractat a Innova amb uns emoulments equivalents als que cobrava com a director del CatSalut, més la part de Seguretat Social». Com que Prat va exigir que aquestes contractacions no suposessin una pèrdua econòmica per l’empresa que dirigia, Innova, el mecanisme per fer les contractacions era el següent: s’ampliava el contracte entre el CatSalut i l’Hospital Sant Joan de Reus -centre gestionat per l’empresa municipal Innova- i l’hospital desviava els diners a Innova, que acabaven pagant Manté.

    Tal com va publicar Catalunya Plural, una interlocutòria feta pública al desembre indica que entre 2007 i 2011 i com a únic soci de CCM Estratègies i Salut, Carles Manté va facturar per diferents serveis 839.540 euros a Innova. La facturació a Innova és la que investiga precisament la peça principal del cas -n’hi ha 14- i per tant segueix sota secret de sumari. Per la seva banda l’arquitecte Jorge Batesteza va ser contractat per Innova pocs dies després de deixar el càrrec al CatSalut. L’empresa municipal l’hauria fitxat a través d’un contracte subscrit pel també imputat Josep Prat, que llavors n’era el gerent, per realitzar funcions d’assessorament tècnic en la construcció del nou hospital, funcions per les quals va cobrar 9.000 euros mensuals. El total facturat a Innova en relació als tres contractes que l’arquitecte va signar entre el 2007 i el 2010 ascendeix a 387.000 euros (més IVA).

    Josep Prat, que rebia un sou de 265.000 € anuals de l’Ajuntament de Reus, està acusat per delictes d’estafa, malversació, blanqueig i falsejament documental entre altres. Durant la presidència de l’Institut Català de la Salut, Prat també va ser director d’Innova, adjunt a la presidència amb caràcter executiu de SAGESSA, director general de Serveis de l’Ajuntament de Reus,  membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari i dirigia també l’empresa d’hospitals privats més important d’Espanya: USP Hospitales.