Just Deploy It!

Etiqueta: Covid i infants

  • Què sabem sobre la Covid-19 en nens després de 18 mesos de pandèmia i a l’espera de la vacuna pediàtrica

    “Des que el març del 2020 es va declarar la pandèmia de Covid-19, hem après molt sobre el coronavirus SARS-CoV-2 i el seu paper en la malaltia pediàtrica”, escriuen a la revista de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) pediatres d’una desena d’hospitals i xarxes d’investigació espanyols, encapçalats per Cristina Calvo, de l’Hospital Universitari La Paz.

    Fer repàs és útil per valorar el balanç risc/benefici de vacunar els menors d’11 anys, l’únic grup de població a Europa que encara no disposa d’una vacuna contra la Covid-19. Als Estats Units s’acaba d’aprovar la vacuna de Pfizer-BioNTech per a nens entre 5 i 11 anys. L’Agència Europea del Medicament es podria pronunciar d’aquí a un mes.

    Com ha afectat els nens a Espanya la Covid-19?

    “Els nens s’infecten en un percentatge semblant als adults, si bé la majoria pateixen quadres lleus o asimptomàtics. Al voltant d’un 1% dels infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats”, escriuen els pediatres Cristina Calvo, Alfredo Tagarro, Ana Méndez Echevarría, Belén Fernández Colomer, Rosa Albañil Ballesteros, Quique Bassat i M. José Mellado Peinado en un article publicat a Anales de Pediatria a finals de setembre.

    Al voltant d’un 1% d’infectats necessiten hospitalització, menys d’un 0,02% cures intensives, i la mortalitat és molt baixa i generalment en nens amb comorbiditats.

    Estimen una mortalitat de 0,21 per 100.000 nens de 0-9 anys i de 0,34 per 100.000 nens de 10 a 19 anys. Segons dades recollides en un informe del ministeri de Sanitat, fins al 30 de juliol passat havien mort nou nens entre 6 i 11 anys.

    En la majoria, afirmen els pediatres, la Covid-19 provoca infeccions respiratòries i quadres gastrointestinals que no necessiten tractament. L’excepció, molt poc freqüent, és l’anomenada síndrome inflamatòria multisistèmica (MIS-C).

    El 60% dels nens que van necessitar cures intensives, i el 90% dels que van morir tenien altres patologies greus. En concret, la malaltia cardíaca i del fetge i l’asma s’associen a un risc més gran de Covid greu en nens; en canvi, aquesta associació no apareix amb pacients oncològics, malaltia reumàtica ni diabetis.

    Emmalalteixen més amb la variant delta?

    Tant Cinta Moraleda, responsable de l’estudi EPICO -que recull dades de nens amb Covid-19 a 74 hospitals espanyols-, com Francisco José Álvarez García, coordinador del Comitè Assessor de Vacunes (CAV) de l’AEP, insisteixen que no hi ha hagut a Espanya més hospitalitzacions de nens atribuïbles a la variant delta. Als Estats Units sí que s’ha observat una coincidència temporal entre l’extensió de la delta i un augment d’ingressos, però podria ser degut a factors diferents de la variant en si.

    La publicació en Anales de Pediatria reflecteix més aviat que “la gravetat i la freqüència de les hospitalitzacions pediàtriques segueixen disminuint” a cada nova onada de la pandèmia, “i no és clar si aquests canvis es deuen a l’emergència de noves variants o al nostre major coneixement sobre la malaltia”.

    Nounats: no hi ha contagis a través de la lactància

    “El nounat es pot infectar, si bé la transmissió vertical és molt baixa (< 1 %), i s’ha demostrat que el nadó pot cohabitar de manera segura amb la seva mare i rebre lactància materna”, escriuen Calvo i la resta de pediatres a Anales de Pediatria. «En general, les infeccions neonatals han estat lleus o asimptomàtiques».

    La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància -no hi ha casos confirmats per aquesta via-.

    La majoria dels contagis en nounats són postnatals per contacte estret, però no a través de la lactància.

    Però els pediatres assenyalen: “Aquesta pandèmia també ha tingut un impacte col·lateral derivat de les limitacions imposades a la presència dels pares i mares a les unitats de nounats i de l’estrès dels sanitaris”.

    Què se sap sobre la síndrome inflamatòria (MIS-C)

    «Un petit percentatge de nens experimenten la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica (PIMS-TS/MIS-C), generalment 4 a 6 setmanes després d’un quadre lleu de Covid-19», informa Sanitat. No s’ha estimat encara la incidència de manera precisa.

    Els símptomes són variats: “febre, símptomes gastrointestinals, erupcions cutànies, lesions miocàrdiques, aneurismes a les coronàries i xoc”. És freqüent l’ingrés a UCI. El MISC-C se segueix investigant, perquè encara que comparteix característiques amb altres síndromes inflamatòries en nens, també té diferències. En un estudi amb dotze nens espanyols de 5 a 14 anys sense malalties prèvies, els pacients van estar 10 dies de mitjana ingressats, gairebé la meitat a UCI. Cap no va morir.

    Els pediatres espanyols van elaborar ja fa un any un document de consens sobre com tractar aquesta síndrome.

    I la Covid persistent?

    Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir Covid ​​persistent, assenyala l’informe de Sanitat. “Els principals símptomes associats són: fatiga, mal de cap, dispnea, debilitat, confusió mental, deteriorament cognitiu i canvis d’humor, que poden afectar les activitats de la vida diària i l’exercici acadèmic, impedint assistir a l’escola o realitzar activitats extraescolars”. També és una àrea de recerca activa, explica Álvarez García.

    Com en els adults, s’estima que el 10% de nens que han passat la infecció de forma lleu o asimptomàtica poden tenir Covid ​​persistent.

    És, de fet, “la part que més desenvolupem a EPICO”, ​​diu a SINC Moraleda, “però encara no tenim dades per compartir”. Els símptomes són variats i inespecífics, “estem encara lluny de caracteritzar-los bé, però no podem banalitzar-los. Cal continuar investigant”.

    Són contagiats més que contagien, i no a l’escola

    Ja no hi ha dubtes, assegura el pediatre Ángel Hernández Merino, de l’AEP, que al contrari que amb altres virus respiratoris, com ara la grip, els nens no són grans contagiadors de la Covid-19. Al contrari. «Els nens rarament originen successos de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults», escriuen els pediatres a Anales de Pediatria. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana. Això és així, tot i que s’ha detectat alta càrrega viral, de virus viables, en nens i nadons.

    Els nens rarament originen esdeveniments de supercontagi i semblen ser menys infecciosos que els adults. La capacitat d’infectar augmenta amb l’edat, fins a igualar la dels adults a l’adolescència tardana.

    Els nens i nenes s’infecten sobretot a casa, assenyala Sanitat: “La major part dels contagis en nens tenen lloc en l’àmbit domèstic, fins i tot durant el curs escolar. En els brots als centres educatius, sovint els treballadors són els casos índexs (…). D’altra banda, en general, els adults en els entorns escolars no presenten una vulnerabilitat més gran a patir Covid greu que la població general”.

    Tot i així, els pediatres recorden que aquestes dades s’han recaptat amb una comunitat educativa que compleix estrictament l’ús de màscara.

    Efectes indirectes de la pandèmia

    La pandèmia no només ha provocat la malaltia de la Covid-19. També s’han produït nombrosos danys col·laterals derivats de la dificultat d’accés a l’assistència, escriuen els pediatres a Anales de Pediatría. «La salut mental de la població pediàtrica s’ha vist seriosament afectada«.

    En un recent article a La Voz de Asturias, Federico Martinón Torres, Cap del servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, alertava de la necessitat de prendre “les mesures adequades de protecció de la població infantil de les greus conseqüències indirectes d’aquesta pandèmia: descens en les cobertures vacunals rutinàries i «reemergència» d’infeccions pediàtriques greus, “despriorització” en les estratègies de salut, increment alarmant en patologia psiquiàtrica infantojuvenil, augment dels maltractaments infantils i violència domèstica, o interferències significatives en la seva educació i relacions socials amb imprevisibles conseqüències a curt i mitjà termini”.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí

  • L’experiència als casals d’estiu desmunta la idea dels infants com a vector de contagi

    La tornada a l’escola, d’aquí a pocs dies, és un dels moments més crítics en la gestió de la pandèmia de la Covid-19. Un parell de dies abans que es decretés l’estat d’alarma i comencés el confinament, el mes de març, tots els centres educatius catalans van aturar la seva activitat presencial. El 14 de setembre, però, l’executiu garanteix que es reprendrà la normalitat, malgrat que la incertesa encara planeja sobre com serà la tornada.

    «El moment més crític de la pandèmia des del minut zero», la tornada a les classes, genera molts dubtes entre professionals de l’educació i de la salut i entre les famílies. A fi d’aclarir si la capacitat de transmissió de la Covid-19 que té la canalla és diferent de la d’altres grups d’edat, l’Hospital Sant Joan de Déu ha publicat un estudi que revela que els nens i nenes transmeten el coronavirus sis vegades menys que el global de la població.

    Un 4’7% dels contactes van contagiar-se a partir dels 30 casos inicials. L’índex de reproducció, de 0’3, va ser sis vegades inferior al del global de la població

    El treball, que ha analitzat durant cinc setmanes un total de 22 casals d’estiu amb mostres de 1.905 infants i monitors, conclou que l’índex reproductiu de la Covid-19 ha estat del 0’3 en aquests espais lúdics. Durant el mateix període, l’àrea metropolitana de Barcelona, d’on eren tots els casals que s’han utilitzat com a mostra, tenia un índex de reproducció d’entre 1’7 i 2 punts. Així, la taxa de transmissió del coronavirus era sis vegades inferior als casals lúdics i esportius que al global de la metròpoli barcelonina.

    En concret, durant les cinc setmanes de l’anàlisi es van donar 39 casos de Covid-19, dels quals nou van ser entre els monitors i 30 d’entre els 1.905 infants que van participar com a mostra. La trentena de nens i nenes va estar en contacte amb un total de 253 persones que formaven part dels seus grups estables de convivència. D’aquestes, només 12 van contraure el virus. En percentatge, suposa que un 4’7% dels contactes van contagiar-se a partir dels 30 casos inicials.

    Per filar encara més prim, el Sant Joan de Déu especifica que 22 dels 30 infants positius, un 73%, no van contagiar cap altra persona. D’entre els set restants, cinc van transmetre el virus a un contacte, un parell a dos i un únic cas a tres persones. D’aquestes dades s’extreu que la taxa bàsica de reproducció local del virus (Ro) era del 0’3 a les colònies analitzades.

    L’estudi, un dels més amplis a escala internacional per mesurar la transmissió del SARS-CoV-2 entre la canalla, no troba diferències dins del grup infantil: “Els més petits [menors de 12 anys] han mostrat la mateixa capacitat de transmissió de la malaltia que els més grans [de 13 a 17 anys]”, diu el comunicat emès pel Sant Joan de Déu.

    “Vam participar convençuts per esbrinar què pot anar bé per prevenir la Covid-19 i ha passat el que pensàvem: mantenint el protocol d’higiene, distància… els casals i esplais s’han pogut tirar endavant amb èxit”, explica Josep Mª Valls, portaveu de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai). “Vist des de la perspectiva del mes d’abril o maig, ha anat molt bé. És la primera activitat en què els nens han socialitzat i han gaudit del seu dret després del confinament”, afegeix.

    Entorn similar a l’escolar, però no extrapolable

    “Les activitats s’han desenvolupat en un entorn similar al d’una escola, implementant mesures bàsiques de contenció de risc com el rentat de mans freqüent, grups bombolla reduïts, mascareta i activitats principalment a l’aire lliure”, diu l’informe de l’hospital que ha coordinat l’estudi. “Hem reproduït unes condicions semblants a les que ens trobarem a la tornada a l’escola”, explica Juan José García, cap de Pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu i coordinador de Corona Kids, la plataforma del SJD que ha realitzat l’estudi.

    L’estudi no és extrapolable a les aules: «Els casals són a l’aire lliure, on sabem que la infectivitat és 20 vegades inferior a la d’espais tancats»

    En efecte, el resultat és esperançador de cara a la tornada a l’escola: “Dona pistes per obrir-les al setembre d’una forma segura i controlada, aplicant mesures com les dels casals d’estiu”, assegura Iolanda Jordan, coordinadora d’investigació pediàtrica de Kids Corona. Amb grups bombolla, utilització de mascareta i rentats de mans freqüents “s’aconseguirà mantenir la transmissió a nivells molt baixos i garantir el funcionament normal de la majoria de les escoles”, pronostica Jordan.

    Tanmateix, els mateixos investigadors avisen que “la major part de les activitats dels casals s’han fet a l’aire lliure i amb grups petits, de forma que els resultats no són directament extrapolables en altres condicions”. Aixó ho exposa l’expert en gestió epidemiològica Àlex Arenas, qui rebaixa les esperances i assegura que «la incidència quan es va fer l’estudi era molt més baixa que l’actual» i, com els mateixos autors reconeixen, «els casals són a l’aire lliure, on sabem que la infectivitat és 20 vegades inferior a la d’espais tancats».

    A més, els signants de l’estudi reconeixen que les cinc setmanes en què han pres mostres és un període “curt”, cosa que esdevé una “limitació a l’hora d’extrapolar els resultats”. En la mateixa línia, expliquen que s’estan realitzant “seguiments clínics als contactes per tal de detectar possibles falsos negatius”.

    Sigui com sigui, la Generalitat valora positivament l’estudi. “Estem construint les evidències i l’estudi pot aportar idees per a la presa rigorosa de decisions”, ha declarat la consellera de Salut Alba Vergés, en referència als protocols per la tornada a les escoles i instituts.

    El problema: les aules, no la canalla

    Amb aquest nou estudi de la plataforma Corona Kids de l’Hospital Sant Joan de Déu creix l’evidència científica entre els experts que els infants no s’infecten més que els adults ni són focus d’infecció, tal com es va presumir en alguns moments a l’inici de la pandèmia. Un altre treball de Kids Corona va estudiar entre l’abril i el maig un total de 411 famílies, amb 724 infants, a les quals almenys un progenitor havia contret la Covid-19.

    La problemàtica no rau en cap especificitat de la canalla, que infecta igual o menys que el col·lectiu adult, sinó en les condicions de la tornada a l’escola

    Les conclusions apuntaven que “un 17,5% dels infants que han conviscut amb un pare o mare malalt de COVID-19 també ha contret el virus”, mentre que el percentatge dels adults era del 18’9%. Els investigadors van concloure que “els infants s’infecten igual que els adults quan estan exposats a una font d’infecció”. Ara bé, “la malaltia es manifesta molt més lleument”, ja que “més del 99% dels menors no mostraven símptomes o aquests eren poc importants”, diu l’informe.

    Les conclusions són compartides amb altres estudis similars, que “demostren que la Covid-19 pot provocar una càrrega important de malaltia en els nens, però confirma que les malalties greus són menys freqüents i que els ingressos hospitalaris precoços en els nens conclouen millor que en els adults” o que «és generalment una malaltia lleu en nens, inclosos els nadons» i «el resultat fatal és generalment inusual».

    Així les coses, la problemàtica no rau en cap especificitat de la canalla, que infecta igual o menys que el col·lectiu adult i requereix menys ingressos, sinó en les condicions de la tornada a l’escola. Salut i Educació han realitzat diversos anuncis de les mesures que es prendran: a mitjans d’agost van crear un protocol insuficient, a la vista de molts experts epidemiòlegs, i fa pocs dies van anunciar que la mascareta seria obligatòria a partir de secundària i mig milió de tests PCRs per a l’àmbit educatiu.

    Aquest dijous hi ha hagut una nova actualització, després que totes les comunitats autònomes de l’Estat hagin aprovat una guia comuna. Entre les novetats hi ha que la mascareta serà obligatòria per tothom a partir dels sis anys.
    Poc després, set col·lectius sindicals de professorat català han emès comunicat unitari en què exigeixen a la Generalitat una baixada de les ràtios de 10 alumnes a infantil, de 15 a primària i «tan baixa com sigui possible» a secundària i poder «garantir la presencialitat de tot l’alumnat a tots els nivells educatius».

    Un dels punts cabdals serà la ventilació de les aules, principal fet diferencial entre els casals d’estiu en què es basa l’estudi del Sant Joan de Déu i les classes d’una escola o institut. La importància és tal que un estudi prepublicat, que encara està en la darrera fase de revisió, apunta que la Covid-19 s’expandeix fins a 20 vegades més en un espai tancat que obert, segons avança The New York Times.