Els investigadors Katalin Karikó (1955, Hongria) i Drew Wissman (1959, Estats Units) són considerats els «pares» de les vacunes d’ARN missatger contra la covid. Karikó i Wissman van establir els fonaments de les dues vacunes que han permès controlar les greus conseqüències del coronavirus, sobretot en persones grans i vulnerables. «Les vacunes han salvat milions de vides i han previngut malalties greus en moltes més», ha justificat el portaveu de l’Acadèmia durant l’anunci del premi. «Els descobriments dels dos premis Nobel van ser fonamentals per a desenvolupar vacunes d’ARNm contra la COVID-19 durant la pandèmia que va començar a principis del 2020. A través dels seus descubrimients innovadors, que han canviat fonamentalment la nostra comprensió de com interactúa l’ARNm amb el nostre sistema inmunològic, els galardonats van contribuir a la taxa sense precedents de desenvolupament de vacunes durant una de les amenaces a la salut humana més gran de l’època moderna”, va destacar el jurat.
La bioquímica hongaresa Katalin Karikó va passar 40 anys treballant i desenvolupant avenços que han estat claus per a les vacunes de Moderna i BioNTech. Per la seva banda, Drew Weissman va treballar amb Karikó i va fer possibles les teràpies a partir de l’ARN missatger que incorporen les vacunes de Pfizer o Moderna.
Els dos científics van descobrir que l’ARNm amb base modificada es pot utilitzar per a bloquejar l’activació de reaccions inflamatòries i augmentar la producció de proteïnes quan l’ARNm s’administra a les cèl·lules. Els premiats van publicar els seus resultats en un article l’any 2005 que aleshores va cridar poc l’atenció, però que va assentar les bases per a avenços de crucial importància que han servit a la humanitat durant la pandèmia de coronavirus.
Ambdós científics van rebre l’any passat el premi Fronteras del Conocimiento de la Fundación BBVA 2022 per aquest mateix motiu. Amb Katalin Karikó, són 13 les dones que han rebut fins ara el Nobel de Medicina.
L’alumnat d’infermeria que va treballar durant la pandèmia sanitària de la covid-19 va patir ansietat i estrès a causa de l’excés de responsabilitat, manca d’informació sobre els seus contractes, incertesa acadèmica, manca d’equips de protecció individual, por a contagiar-se i també temor a infectar els seus familiars.
Així ho indica un estudi liderat per la Universitat de Lleida i l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), publicada a Journal of Clinical Nursing, que ha comptat amb finançament del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL)- i en el qual també ha pres part personal investigador de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat del País Basc (UPV-EHU), la Universitat de Múrcia i l’Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la.
L’anàlisi, ‘From students to nurses under pressure: Nursing students’ entry into employment during the first covid-19 wave’ (D’estudiants a infermeres sota pressió: inserció laboral dels estudiants d’infermeria durant la primera onada de la covid-19), ha detectat diferents aspectes negatius en relació a la inserció laboral de l’alumnat abans de finalitzar la carrera i durant una crisi de salut pública.
Així, un 18,5% de les persones que han participat en l’estudi destaca que va patir incertesa, ansietat, estrès i manca de preparació psicològica, mentre que un 17% remarca la manca de suport legal o el fet de no pertànyer a un col·legi oficial d’infermeres i un altre 17% posa de manifest que els seus contractes temporals eren poc definits. La situació sobre l’organització de les contractacions la defineixen com a “caòtica, sobtada i mancada de garanties en algunes ocasions”.
Les mateixes xifres indiquen que el 51% de l’alumnat va ser notificat un dia abans de començar a treballar; el 42% no va rebre cap tipus de formació específica per protegir-se del contagi i el 84% va atendre pacients amb covid-19 confirmat o sospitós.
La por a contagiar
La incertesa laboral va ser un maldecap més dins de l’impacte emocional de la pandèmia, i és que la recerca indica que el 25% de l’alumnat va experimentar estrès, el 15%, ansietat i el 54% es va sentir preocupat amb freqüència o molt sovint.
Entre els símptomes que relaten trobem palpitacions (35%), malsons (30%), mals d’estómac o indigestió (31,5%), problemes per dormir (29%) i dificultats de concentració (26%).
També destaca la preocupació per contagiar-se (75%) i per encomanar el virus a familiars o persones convivents, sempre present per al 34% i freqüent per al 22%.
Emocions positives
L’alumnat ha explicat que treballar enmig d’una crisi sanitària mundial va aportar aspectes positius a nivell laboral i emocional, com l’adquisició d’experiència (28%), l’orgull d’haver pogut ajudar (8%), i l’esperit d’equip (4%).
La recerca apunta que durant la primera onada de la pandèmia de març a maig del 2020 “els estudiants d’infermeria participants van començar a treballar en entorns d’atenció mèdica, en la seva majoria amb contractes d’assistent d’atenció mèdica, amb el desig d’ajudar en aquesta situació d’emergència”.
Professionalitat
Com a conclusió, subratlla que “van exercir un paper important en l’atenció de la salut i van demostrar una gran professionalitat”. “Permetre que els estudiants dels últims anys de les seves carreres accedeixin a feines en entorns d’atenció mèdica, en particular com a auxiliars d’atenció mèdica, va ser beneficiós per a la seva capacitació per respondre les crisis de salut pública, per a les infermeres companyes que van rebre suport enmig de l’escassetat de personal qualitat, per a la resta de l’equip de salut, i per als propis pacients, que comptaven amb més professionals d’infermeria per atendre’ls en un context de carència important”, afegeix.
L’estudi posa de relleu que, si bé l’actitud estudiantil va ser “lloable”, les universitats tenen el “deure moral i legal de protegir la salut i el benestar dels seus estudiants, així com lidiar amb les conseqüències emocionals d’aquesta feina”.
Per a l’elaboració d’aquesta recerca, es va contactar amb un total de 413 estudiants de tercer i quart del grau d’infermeria de la UdL, la UAM i la UPV-EHU, dels quals 92 havien començat a treballar com a auxiliars sanitaris durant la primera onada de la pandèmia. Aquest darrer grup, amb un 83% de dones i un 17% d’homes i una mitjana d’edat, és el que ha respost un qüestionari en línia que contenia escales validades d’ansietat i estrès.
Cartell de l’exposició de “Memòries de la pandèmia” a La Model de Barcelona. Foto: Sara Aminiyan
Dialogar i recordar són els dos propòsits cabdals pel professor i doctor en humanitats, Jordi Mir, i el periodista i antropòleg, Joao França. Dialogar des del punt subaltern, poc escoltat i gairebé invisible als arxius històrics i al relat hegemònic. ‘Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes‘ és precisament això: un reclam per incloure la diversitat de la societat i completar la història amb la veu i les experiències de qualsevol persona resident a Barcelona i durant un període de temps molt trascendental, el confinament arran de la pandèmia de la Covid-19. “L’arxiu històric de Barcelona et diu que és més antic que el mateix Ajuntament i fins a l’any passat no hi havia cap fons que provingués de la comunitat veïnal”, puntualitza en Joao.
‘Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes’ és el projecte que han confeccionat el Joao França i en Jordi Mir arran de la petició de la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona per recollir les veus i experiències de les persones que vivien a la ciutat durant el confinament per la Covid-19.
“El diari en línia (‘Memòries del confinament’) que vam voler fer des de l’Ajuntament sobre les memòries va ser un fracàs estrepitós perquè hi havia molta gent que no volia explicar el que estava vivint durant el confinament, o que no sabia com fer-ho”, explica el Regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa.
Incertesa, confinament, cases, pantalles, serveis públics, xarxes de suport mutu, mascaretes, dol… i així fins als 14 mòduls que diversifiquen i unifiquen l’exposició, ubicada a la quarta galeria de l’antiga presó de Barcelona, ara La Model, Espai Memorial, i que es pot visitar fins al 12 de març. Sense necessitat de seguir un ordre cronològic, així com diu el Jordi Mir; entremig de les cel·les de la presó es forma un passadís al centre que deixa entreveure cadascuna de les estructures. De rerefons, el soroll de les converses, les 74 entrevistes que formen part del projecte i que aclaparen el silenci inquietant de la Model.
Una de les antigues cel·les de la presó de La Model de Barcelona. Foto: Sara Aminiyan
“L’expo conviu amb la pròpia presó i això per si sol crida l’atenció. A més la dinàmica de la presó dialoga molt amb el barri. Hi ha un primer pati que a la tarda es converteix en un espai lúdic on venen els nens i nenes de l’escola del costat. Crec que la majoria de cops que he anat a veure l’expo la gent que hi estava no venia a veure-la, però s’hi han quedat per casualitat, i això està molt bé”, explica en Joao.
Text, vídeo i imatges són els tres recursos que formen part de l’exposició. Gran part de les fotografies formen part de l’arxiu de l’Ajuntament de Barcelona, encara que, segons expliquen els comissaris, faltava imatge per poder il·lustrar tot el que succeïa a la ciutat. “Ens va costar molt tenir les imatges de les xarxes de suport mutu, les vam aconseguir gràcies a la feina de Fotomovimiento. I les de vida a les casa les tenim perquè la gent ens les va compartir. Aquest projecte va d’això: de posar el focus on no s’hi acostuma a mirar.” I amb la intenció de generar un “dispositiu” que pugui ser útil per altres ocasions i en moments de transcendència de la ciutat.
Un element central del projecte és el concepte ‘essencial’, tot allò que durant la pandèmia va posar-se de manifest que no es podia aturar: el transport, el dret col·lectiu a les cures, l’assistència a la llar, la neteja, etc; sectors de feina molt precaritzats, i també feminitzats. “No hem escoltat prou o res les seves experiències i ens hem adonat que són persones essencials; són poc visibles i precaritzades”, un fet que no s’ha revertit en la ràpida tornada a “la normalitat”, però que almenys en treballs com aquest fa palesa en la memòria històrica.
“Els 15 primers dies”
Segons l’observatori de crític dels mitjans, media.cat en el seu informe ‘Una pandèmia a cegues’, “durant el mes de març i les primeres setmanes d’abril es va produir un bloqueig informatiu, un control del relat que va impedir als professionals de la imatge accedir als epicentres informatius: hospitals, residències, tanatoris i/o cementiris. Un atac sense precedents, en un moment sense precedents, al dret a la informació i a la construcció del relat social”.
La fotoperiodista freelance i editora gràfica de la Revista 5W, Anna Surinyach, apunta en la primera taula de diàleg que se celebra a la Model dins el marc de l’exposició ‘Memòria de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes’, a un “bloqueig institucional” produïda per la desconfiança de les institucions cap als professionals de la comunicació d’aquest país. “Els primers 15 dies no hi ha cap imatge, no tenim documentat res del que va passar”, diu Anna Surinyach tot mirant de reüll el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que també participa a la taula.
Des que va sorgir la variant de SARS-CoV-2 òmicron, denominada científicament B.1.1.529, i va desplaçar predecessores com a alfa o delta, no n’han aparegut de noves. Però sí que han sorgit subvariants (o sublinatges) d’òmicron. A l’estiu, circulaven a Europa BA.2, BA.4 i BA.5. Aquesta darrera era la dominant, ja que tenia alta capacitat de transmissió, encara que causava una forma lleu de la malaltia.
Tot i això, amb l’arribada de l’hivern i la baixada de les temperatures –i atès que SARS-CoV-2 es comporta com un virus estacional–, el nombre de casos de covid ha pujat, sobretot a la Xina i els EUA. país asiàtic, la variant predominant continua sent BA.5, però ha aparegut un sublinatge, BF7, probable responsable de l’altíssim nombre de casos aquest Nadal.
Pel que fa als Estats Units, l’aparició de XBB.1.5, batejada com a Kraken, explicaria el salt de produir del 2% al 27% de les infeccions totals en només un mes. Aquesta subvariant s’ha seqüenciat en un nombre significatiu de casos a 38 països, com el Regne Unit i Dinamarca.
La raó d’aquesta explosió d’infeccions és perquè presenta la major capacitat de transmetre’s de totes les variants òmicron. La seva denominació diferent indica que ha sorgit d’una recombinació de dos sublinatges més: BA.2.10 i BA.2.75. La caracteritza una mutació a la proteïna spike (S486P), és a dir, precisament a la zona d’unió al receptor de les cèl·lules.
Ens hem de preocupar per l’aparició d’aquestes subvariants?
En realitat, l’aparició de subvariants és normal en els virus que circulen entre la població. El mateix passa a l’hivern amb els virus estacionals, ja que la seva estratègia és mutar. A això s’uneix que les persones poden infectar-se amb diferents variants del SARS-CoV-2 alhora, cosa que afavoreix que les variants es recombinin entre si i originin subvariants com XBB.1.5, detectada l’octubre del 2022.
Què podem fer per mantenir baixes les xifres de virus circulants, especialment a l’hivern? Vacunar-se és una molt bona mesura. Per això s’ha proposat a la tardor del 2022 que els grups de risc s’immunitzessin amb una nova dosi de reforç. Actualment a Espanya ja s’ha cobert a la franja de més grans de 60 anys.
Per què ha sorgit aquesta explosió de casos a la Xina i als Estats Units?
La situació dels dos països és diferent. A la Xina, la població portava confinada durant tota la pandèmia per l’estratègia anomenada “covid zero”. Per això, la població no ha tingut exposició al virus, només contactes entre habituals.
A això s’uneix una taxa de vacunació completa en més grans de 65 anys no superior al 40%. D’altra banda, les vacunes utilitzades i fabricades a la Xina (Sinovac i Sinopharm, totes dues del tipus de virus inactivats) són molt menys eficaces: un 58% d’eficiència davant d’infecció simptomàtica i 79% per a casos greus. Això les allunya de les immunitzacions utilitzades a Occident, ja siguin d’ARN (Pfizer o Moderna, amb eficiències entre el 93 i el 98%) o d’adenovirus (Astrazeneca o Jansen, entre el 80 i el 92%).
Les vacunes fabricades a la Xina requereixen més dosis per obtenir certa protecció i és aconsellable combinar-les amb altres d’RNA o proteïna, cosa que no ha passat en aquest país. Tot això explica que, després de la fi del confinament, els casos s’hagin disparat.
Als Estats Units, com que la població no ha estat confinada més que els tres mesos inicials, els seus ciutadans han estat exposats posteriorment a virus circulants. A més, s’ha vacunat amb pautes completes en percentatges adequats a un 69% de la població, i el 15,4% de persones de cinc o més anys han rebut dosis de reforç.
És veritat que el nombre de casos ha molt pujat a l’últim mes, amb més de 38 000 hospitalitzacions a l’actualitat [1] . Tot i això, aquesta situació era esperable després del final de les festes nadalenques, on hi ha més interaccions en llocs tancats. A això s’hi sumen les baixes temperatures de l’hivern, que faciliten la circulació de virus circulants, i l’aparició d’una subvariant de més transmissió, la XBB.1.5.
Les recomanacions són augmentar les taxes de vacunació en aquelles persones amb pautes incompletes i potenciar les dosis de reforç dels més grans de 65 anys i individus amb alguna immunosupressió.
Hi ha motius per alarmar-se?
La situació actual a Espanya és molt millor: un 92,9% dels més grans de 12 anys tenen la pauta completa de vacunació i un 55,7% de la població ha rebut les dosis de record. A més, el 56% dels menors entre 5 i 11 anys té una punxada.
Al començament de gener, les estadístiques indicaven que els nous casos diagnosticats eren 9 220, dels quals 3 520 van requerir hospitalització per covid i 231, ingrés a UCI.
Aquestes dades apunten que el panorama és bo i que l?arribada de passatgers de països amb altes xifres d?infecció no ha de ser motiu d?alarma. No obstant això, a causa de la manca de dades, demanar preses de còvid a viatgers procedents de la Xina per seqüenciar-les és científicament interessant si volem conèixer l’evolució de subvariants òmicron.
Ens protegeixen les vacunes davant de les noves variants i subvariants?
Les companyies Pfizer/Biontech i Moderna van posar a disposició dels països les vacunes bivalents per a la vacunació de reforç a la tardor. A més de protegir davant del virus SARS-CoV-2 original, immunitzen davant de les variants òmicron BA.1, BA.2, BA.4 i BA.5. A Espanya, la vacuna de reforç triada va ser la bivalent de Pfizer/Biontech per a la població més gran de 65 anys.
Per a aquelles persones amb alt grau d’immunosupressió que no responen bé a les vacunes, hi ha disponible el fàrmac Evusheld, que combina dos anticossos monoclonals humans (tixagemimab i cilgavimab) que es dirigeixen a la proteïna spike del virus SARS-CoV-2.
No obstant això, aquest fàrmac pot no protegir davant de variants i subvariants òmicron, per la qual cosa es recomana a aquests pacients utilitzar màscares i estar molt pendents dels símptomes de contagi.
Pel que fa a les vacunes de reforç i la seva capacitat de protecció davant de les subvariants, dos estudis recents detallen que aquestes immunitzacions generen bona immunitat humoral, d’anticossos, i suggereixen una adequada immunitat cel·lular davant del virus, especialment en la resposta de limfòcits citotòxics, CD8.
El primer estudi va analitzar la capacitat de les vacunes RNA bivalents de reforç per induir anticossos neutralitzants davant de les variants i subvariants BA.2.75.2, BQ.1.1 i XBB. Segons els seus resultats, les persones que van rebre dosis de record amb aquestes vacunes estaven més ben preparades perquè els seus anticossos neutralitzessin les subvariants òmicron que els que les van obtenir amb les vacunes monovalents originals.
L’altre treball avaluava la immunitat cel·lular generada per les variants BA.1, BA.2, BA.4 i BA.5 i el cep òmicron original. Aquest estudi va demostrar que cap variant escapava de la immunitat, ja que les regions de la proteïna Spike que induïen la millor resposta citotòxica d’immunitat cel·lular eren iguals a totes les variants. Això no havia canviat des del cep original, la qual cosa significa que aquestes regions estan conservades al virus i les seves variants. La raó és que el patogen no les necessita per entrar a la cèl·lula, que és on s’acumulen les mutacions .
Totes aquestes troballes fan que científics i acadèmics confiïn en la protecció de les vacunes RNA bivalents davant de les variants i subvariants òmicron. Tot i així, encara no s’han revelat els resultats de l’ estudi SWITCH ON entre el personal sanitari, que revelarà la immunogenicitat completa que indueixen la dosi de reforç amb vacunes bivalents.
En definitiva, l’únic missatge que cal transmetre és tranquil·litat. En primer lloc, cal continuar amb la pauta de dosi de reforç perquè el grup de més grans de 50 anys en reforci la protecció al virus i evitar nombres alts de virus circulants. I en segon lloc, hem d’aplicar el sentit comú amb altres mesures de prevenció com ara la recomanació de l’OMS de l’ús de màscares en interiors i transport públic, i si és possible, treballar per una millor qualitat de l’aire en interiors.
La doctora Laura Conangla havia acabat la residència i havia començat a treballar al CAP Doctor Robert de Badalona, en l’especialitat de medicina familiar i comunitària, el 2014, quan buscava un camp innovador en què investigar. Havia fet ecografies de tiroides, d’abdomen, i veia que tot just es començaven a fer en l’àmbit pulmonar, sobretot a persones en estat crític o amb pneumònia a les Unitats de Cures Intensives i a Urgències. “Són patologies que també veu el metge de família, vaig pensar que havíem d’intentar detectar-les a temps perquè no empitjoressin”, explica Conangla. “Pràcticament, no hi havia res publicat, vaig començar a formar-me per veure què podia aportar, i vaig haver d’anar a l’estranger, a Itàlia, que era on estaven els grans referents”.
Uns anys abans, un metge d’urgències de Torí, Giovanni Volpicelli, havia liderat un consell d’experts i havia capitanejat aquesta nova tècnica. Encara no hi havia unes pautes a nivell mundial i s’havia de fer un mapa de ruta comú per estandarditzar les bases. Conangla va aprendre de Volpicelli i d’altres professionals de renom, com la doctora Luna Gargani, que era cardiòloga a Pisa, i el doctor Peiman Nazerian, metge internista a Florència.
Conangla va estar diversos mesos a Itàlia. En tornar a Badalona, va començar a aplicar la nova tècnica. “Estava acabant la residència, estava en una situació inestable, però em feia molta il·lusió. Vaig anar a Can Ruti i vaig parlar amb el cap de Cardiologia, el doctor Antoni Vallès, i li vaig dir: ‘M’agradaria fer un estudi sobre ecografia pulmonar amb pacients amb insuficiència cardíaca’. Ell és una eminència. Es va quedar descol·locat, i em va dir: ‘No n’he sentit parlar d’ecografia pulmonar en cardiologia. Pot ser útil’”.
El doctor li va demanar bibliografia, i aquell mateix dia li va contestar: “Tens el suport de cardiologia de l’hospital, i dirigiré la teva tesi doctoral”. La metgessa va fer un primer estudi sobre persones amb insuficiència cardíaca ateses a la primària i va demostrar com es millorava el diagnòstic i com es diagnosticava abans. L’equip de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol també ho va començar a fer, i la Laura Conangla es va doctorar.
“A la primària vam seguir fent ecografia pulmonar amb persones que tenien insuficiència cardíaca i que patien diferents patologies pulmonars, com vessaments, pneumònia, embòlia pulmonar o pneumotòrax. Quan va esclatar la covid, es va demostrar que era molt útil per al diagnòstic i l’estratificació del risc del pacient. Ens vam adonar de seguida i, des del grup d’ecografia de la Societat de Medecina Familiar, vam impartir cursos on line, primer als companys d’Igualada, per ser la zona que primer es va confinar, i després a professionals d’atenció primària”.
La importància dels ecògrafs quan no hi havia ni PCR
L’ecografia pulmonar pràcticament no es feia quan va començar la pandèmia, per això, la doctora, amb el suport de la Societat Catalana de Medecina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la compra d’ecògrafs que havia fet anteriorment el Servei Català de la Salut (CatSalut) va poder formar els professionals, primer telemàticament i després en terreny, mentre els CAP rebien els aparells.
“Al principi, érem pocs els que ho fèiem. Necessitàvem que els ecògrafs aterressin urgentment als ambulatoris. I es van repartir. I, de cop i volta, més del 80% de l’atenció primària de Catalunya disposava d’ecografies. Aquestes màquines també serveixen per a abdomen, tiroides… però, en aquell moment, era especialment rellevant per als pulmons de les persones amb sospita de covid, perquè encara no hi havia ni proves PCR ni test d’antígens”, recorda la metgessa, i és que era l’època en què fins i tot faltaven mascaretes i encara s’estava investigant sobre possibles futures vacunes.
Doctora Conangla: «Necessitàvem que els ecògrafs aterressin urgentment als ambulatoris»
Els mesos d’abril i maig van anar arribant els ecògrafs als ambulatoris, mentre la doctora Conangla impartia des de casa seva classes virtuals en català i castellà per arribar al màxim de metges i metgesses, sobretot de Catalunya, Espanya i Sudamèrica, com Colòmbia, Argentina i Xile.
La formació era totalment gratuïta, Conangla no va rebre cap retribució per això. El pagament era el nivell de satisfacció: “Com a metge, ets conscient que a altres llocs estaven patint la pandèmia com nosaltres, i que podien tenir aquests coneixements per saber quin pacient podia tenir més risc i havia d’hospitalitzar-se, i qui no tenia tant de risc”.
Al juny, va començar a anar presencialment als CAP per tot Catalunya, fins a arribar a més de 200 centres. I així ho va fer aproximadament durant un any i mig: “Vam arribar a tot arreu perquè els metges de família es formessin en ecografia pulmonar i ho poguessin fer servir. L’ecografia és una tècnica i és millor tenir algú al teu costat que et digui com posar la sonda o com col·locar millor la mà”.
En total, es van formar 12.214 professionals en els cursos on line i 1.731 en els tallers presencials.
El millor premi, impactar en la salut de les persones
La doctora Conangla ha estat guardonada per la seva tasca durant la covid-19. L’abril del 2022 va rebre el Premi a la Tasca innovadora de medecina familiar per part de CAMFiC, on li van arribar a dir que era una visionària. “Jo crec que va haver-hi un factor sort. Soc la cara visible d’aquest canvi, d’aquesta revolució. Vaig estar en el lloc adequat en el moment adequat”.
El més emotiu d’aquella entrega de premis al Palau de Congressos de Girona va ser quan, des de l’organització, van demanar a l’auditori ple de metges i metgesses quantes persones havien sentit parlar de l’ecografia pulmonar abans de la covid. Van aixecar la mà tres persones, una d’elles la Laura Conangla. “I quantes heu fet després el curs d’ecografia pulmonar?”, van preguntar. Gairebé tothom va aixecar la mà, i la majoria coneixia la doctora perquè l’havia vist a través de l’ordinador.
Entrega de premis de CAMFiC
“És llavors quan dius: ‘Que bé!’ Jo em gravava, sense recursos, a la nit, des de casa, després de treballar 14 o 15 hores a l’ambulatori. Això és el que t’emociona, saber que tot el que has fet ha impactat en la salut de les persones. Gràcies a un millor diagnòstic, hem pogut salvar vides o millorar la qualitat de vida, hem estat més a sobre, hem estratificat millor, hem prioritzat i hem fet seguiment en condicions”.
El passat mes d’octubre va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional 2022 per part del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per haver compaginat una tècnica molt pionera amb l’atenció primària. Aquesta és una de les seves reivindicacions: demostrar que des de la primària també es pot apostar per la innovació.
“És la metgessa dels ecògrafs? Gràcies, perquè això va salvar el meu pare”
Més que els premis tangibles, que són d’agraïment pel reconeixement per part de companys i companyes de professió, Conangla guarda moments d’afecte, com quan, mesos després de l’època forta de la pandèmia, una veïna d’Igualada li va dir: “És la metgessa dels ecògrafs? Gràcies, perquè això va salvar el meu pare”.
“Això és el més important, i aquest és el motiu pel qual fem medecina, que hi hagi un impacte positiu en els pares i les mares de totes nosaltres”, assegura Conangla.
Una altra vegada, en unes jornades a Saragossa, una companya de Madrid se li va apropar i li va explicar: “A mi em van enviar a Ifema, gràcies al curs d’ecografia pulmonar vam poder gestionar i fer triatge en un moment en què no teníem res”.
“Ara, fent mirada enrere, penso, que bé que hagi arribat a tants llocs. Com a professional, el que més en satisfà és la satisfacció dels pacients, saber que estem fent una bona feina o tot el millor que podem fer, i que les inversions públiques que s’han fet amb diners públics, com la compra d’ecògrafs, estiguin ben aprofitades i exprimides al màxim en benefici de les persones que estan malaltes”.
Ara, la Laura Conangla dirigeix el mateix CAP en què va exercir per primera vegada com a metgessa i, des de fa dos mesos, és mare. Continua treballant en el sector que li va interessar fa vuit anys i lidera un document de consens d’ecografia en atenció primària a escala europea.
Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oviedo ha aconseguit identificar nous gens involucrats en la infecció de cèl·lules respiratòries i intestinals humanes pel virus SARS-CoV-2 causant de la COVID-19. Els resultats del treball, dirigit pel catedràtic Carlos López Otín, s’han publicat en The EMBO Journal.
Alejandro Piñeiro i Gabriel Bretones, investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la universitat asturiana i autors principals, han realitzat en aquest estudi un complex cribratge genètic de tot el genoma humà mitjançant la tecnologia d’edició genòmica CRISPR Cas9 fins a aconseguir identificar els gens necessaris per a la infecció pel coronavirus.
Per a això, en primer lloc, van construir mitjançant enginyeria genètica una versió artificial del virus SARS-CoV-2 mancat de capacitat de replicació i, per tant, incapaç d’expandir-se en l’entorn. A continuació, van eliminar en cèl·lules pulmonars humanes, de manera específica i individualitzada, cadascun dels més de 20.000 gens humans codificants de proteïnes i van interrogar gen a gen la susceptibilitat cel·lular a la infecció amb el pseudovirus artificial.
Aquest estudi va conduir a la identificació, entre altres, dels gens humans PLAC8 I SPNS1, codificants de proteïnes implicades en processos biològics com l’endocitosi i l’autofàgia, que poden contribuir a les infeccions víriques.
A fi de corroborar aquests descobriments, els autors van contactar amb la llavors directora del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CISA-INIA), Marisa Arias, per a dur a terme experiments amb virus SARS-CoV-2 naturals i plenament infecciosos. Aquest centre és referència internacional en l’estudi de malalties infeccioses i disposa de les instal·lacions d’alta seguretat biològica imprescindibles per a aquesta mena de treballs.
Soca de virus original de la primera onada
Allí els investigadors, amb l’ajuda del grup de Malalties Emergents i Transfrontereres van confirmar les seves troballes prèvies utilitzant una soca del virus original (CISA/H-Ap20-1) aïllat pel propi grup durant la primera onada de la pandèmia.
Piñeiro, primer autor de l’article, assenyala que “no és el primer estudi d’aquest tipus que es realitza en el món, però el nostre disseny experimental basat en l’ús de cèl·lules pulmonars humanes i complexes tècniques d’edició gènica ens ha permès identificar gens essencials per al procés infectiu que havien passat inadvertits en altres estudis”.
A més, “a diferència d’uns altres, aquest treball s’ha centrat a trobar gens humans necessaris per a les primeres fases de la infecció del virus, abans que es produeixi la seva replicació a l’interior de la cèl·lula”, destaca l’investigador.
Per part seva, Bretones emfatitza que “aquestes troballes permeten comprendre millor el mecanisme d’internalització del virus i, per tant, la identificació de noves dianes terapèutiques per al tractament de la COVID-19 i d’altres malalties causades per coronavirus que puguin aparèixer en el futur. Això permetrà el desenvolupament de teràpies dirigides per millorar el tractament i ajudar les vacunes a contenir l’expansió de la malaltia”.
Finalment, López-Otín destaca que “el nostre laboratori no es dedica a la virologia, però en aquests últims anys hem desenvolupat mètodes experimentals molt avançats per a l’anàlisi genòmica i funcional del càncer i de l’envelliment, que ara hem pogut aplicar a l’estudi del coronavirus SARS-CoV-2”.
Otín afegeix que se sent “molt orgullós de tots els membres del meu grup que, per pur compromís social, van deixar els seus projectes particulars entre parèntesis per a dedicar el seu esforç i el seu talent a l’estudi d’un virus que ens ha mostrat amb absoluta nitidesa la gran veritat de la vulnerabilitat humana”.
L’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carles III (COV20/00652), el Ministeri de Sanitat, el Ministeri de Ciència i Innovació i la Conselleria de Ciència, Innovació i Universitat del Principat d’Astúries.
Aquest és un article publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castella aquí.
La COVID-19 ha accelerat el procés de virtualització en tots els àmbits. Ha crescut el consum de televisió per streaming, han augmentat les compres en línia en tots els sectors… i la salut tampoc s’ha quedat enrere en el procés de digitalització. Les dades mostren com LaMevaSalut, l’aplicatiu del Servei Català de la Salut per gestionar l’accés a la informació i els tràmits sanitaris, ha passat de tenir 160.942 usuaris el març de 2020 a tenir-ne més de 4 milions el novembre de 2021.
Les administracions i les empreses veuen l’ampliació de l’ús de les TIC com una via per a simplificar processos i millorar l’eficiència i l’atenció cap al consumidor o ciutadà. Tot i això, algunes persones es troben una mica perdudes en el nou entorn digital. En el cas dels professionals, lluny de facilitar-los la vida, sovint els genera estrès i els distancia dels seus pacients. Amb tot, és evident que existeix un grup d’edat que pateix, en major mesura, les conseqüències del procés de digitalització: la gent gran.
Pilar Trasserra és una activista social que als seus 80 anys participa activament a entitats socials i polítiques a Manresa. La Pilar manifesta que “la gent gran tenim un greu problema que a simple vista no es veu: la soledat. No només existeixen les malalties físiques, sinó també les psíquiques. La medicina familiar era una eina positiva, ja que es mantenia un seguiment del pacient i del seu entorn, però ara no és el mateix”. A més, la Pilar creu que “l’administració no escolta la gent gran i que ens tracta com si fossin nens, i això fa mal”.
A Catalunya hi ha 7.649.708 persones amb targeta sanitària, de les quals 746.233 són majors de 75 anys, segons dades del Departament de Salut, que representa gairebé un 10% de la població.
“La fractura digital no està vinculada a l’edat”
Anna Buisan, cap de l’Oficina d’Estratègia de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut, davant la pregunta de si considera que s’impedeix l’accés a molta gent amb la digitalització de l’accés a la sanitat, explica que “tot el que s’ofereix a través de canals digitals, sigui LaMevaSalut o sigui el canal de citació, són serveis que també estan disponibles a través del taulell, el 061 o el mateix telèfon del CAP”. Amb això, afegeix que “a causa de la necessitat de poder accedir a certa documentació d’una manera molt àgil -es refereix al Passaport Covid– s’ha migrat tota l’atenció a la part digital”.
La digitalització combinada amb algunes decisions polítiques, com la necessitat de presentar el Passaport Covid a la restauració, han causat el col·lapse del sistema. Des del departament de Buisan han hagut d’iniciar projectes “per intentar descol·lapsar el sistema, com ara el Projecte de Programació per motius per cites i consultes d’atenció primària”. Buisan explica que és un model de gestió de la demanda “que activa el ciutadà i el que fa és seleccionar certs motius de consulta, contra unes agendes de professionals vinculades i amb un canal de resposta: presencial, telefònic o TIC”.
L’oficina d’estratègia no contempla l’edat com a un factor de discriminació, ja que segons ells la fractura digital no està vinculada al perfil d’edat, sinó al perfil socioeconòmic i apunta que “normalment, són els centres amb més vulnerabilitat social els que requereixen més atenció presencial per resoldre tots els temes que també es poden resoldre en l’àmbit digital”. Buisan fa servir dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre equipaments i ús de les TIC a les llars per defensar la seva posició i afegeix que “les limitacions d’accés als canals digitals depenen més de temes formatius i dels nivells socioeconòmics que no pas de trams d’edat, que poden estar més o menys fracturats digitalment”.
Internet i els gadgets que es fan servir per accedir-hi formen part de la vida quotidiana i una gran part dels usuaris no és conscient que no tothom té accés a Internet. Al mateix temps molta gent tampoc sap fer servir gadgets específics, com el cas de la aplicació sanitària.
Segons dades de l’Idescat, extretes d’una enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el tipus de feina o els ingressos no afectarien l’ús de les TIC.
Tanmateix, la relació amb l’activitat laboral o la ocupació de les persones sí reflecteix diferències notòries. Només el 77% dels pensionistes en fan un ús habitual de les xarxes digitals.
El nivell d’estudis és un altre factor determinant pel que fa a la digitalització. Les persones amb un nivell educatiu baix fan menys ús d’Internet.
Finalment, tot i que és veritat que els factors més importants serien el tipus de feina que es té i el nivell d’estudis, l’edat també afecta l’ús de les TIC. Amb tot, només un 74% de les persones més grans de 65 anys utilitza Internet de manera habitual.
L’enquesta d’on s’han extret les dades es realitza un cop a l’any i reflecteix l’ús d’Internet per a persones d’entre 16 i 74 anys. El gran problema, però, radica en el fet que a les persones més grans de 75 anys, que representen gairebé un 10% de la població, no se les entrevista.
“La digitalització ha sigut una pèrdua per a tothom”
Nura Estany és metgessa adjunta de primer any a un CAP de Rubí. És la primera generació de residents formats durant la pandèmia. Tot i que valora positivament els canvis tecnològics, ha trobat la manera d’assegurar-se que ningú quedi exclòs.
“Quan vam reobrir, ens van proposar que comencéssim a fer videoconferències amb els pacients, però la major part dels pacients que tenim són gent gran i és difícil que es connectin si no tenen els recursos. Vam decidir que era millor el telèfon tot i que perds molta informació, tant visual com de la vida del pacient, que al final és essencial en medicina. Hi ha moltes coses que són útils amb la medicina telemàtica i amb l’aplicació LaMevaSalut, però moltes vegades quan m’envien una eConsulta, amb tot de fotos, he d’optar per citar-lo presencialment, perquè necessito veure-ho. A més, als meus pacients que, per exemple, estan amb un càncer molt avançat o gent amb molta dependència els faig uns papers signats per mi assegurant que poden agafar visita presencial. Tots fem el que podem perquè les persones puguin accedir a l’atenció d’una manera més normal», apunta la Nura, que, tot i això, està favor que es quedi el sistema telemàtic «amb millores».
Anna Cos fa cinc anys que treballa d’infermera. Fins fa poc treballava a un CAP de poble, al CAP Cardona, i ara treballa al CAP Sagrada Família de Manresa, on ha notat un canvi immens pel que fa a la gestió de la sanitat durant la pandèmia de la Covid-19.
L’Anna creu que la realitat és que el sistema digital no funciona per a moltes persones, sobretot per a la gent gran. “Et venen i et diuen: a això de LaMevaSalut com s’hi entra? Que jo no tinc dades al mòbil!”. Doncs demana-ho al seu net… “Ai no, no, el meu net viu a Madrid!”. La infermera del Bages reconeix que hi ha persones grans que s’han posat molt les piles i que ho saben fer, però n’hi ha que no. Igual que hi ha gent jove que no es vol fer LaMevaSalut, perquè volen que els truquin com tota la vida.
La Covid-19 ha fet augmentar significativament les persones usuàries de LaMevaSalut.
Però potser per no fer-ne l’ús que n’havia previst l’administració. La gent segueix anant al CAP quan es troba malament.
Un dia qualsevol davant del CAP Bages a Manresa, hem volgut preguntar a la gent si havien demanat cita, com l’havien demanada, si tenien l’aplicació de LaMevaSalut i si la feien servir. La majoria dels enquestats han afirmat tenir l’aplicació de LaMevaSalut per “deixar algun comentari al metge o metgessa” o “mirar les vacunes”. Ara bé, els que han negat tenir l’aplicatiu han estat la gent més gran, el grup poblacional més vulnerable i oblidat en la digitalització de l’atenció primària.
Ni LaMevaSalut ni el telèfon han servit per agilitzar processos. Tampoc han generat la confiança necessària en temps de crisi sanitària, perquè les persones segueixen volent presencialitat. Si es descarreguen l’aplicació és perquè decisions polítiques, com la necessitat d’usar el passaport Covid per entrar a restauració i gimnasos, obliguen a fer-ne ús.
El Departament de Salut és conscient que ha de treballar per intentar millorar la utilitat de LaMevaSalut: “estem fent un estudi d’ús d’eines digitals per identificar els factors de la població que no en fa ús, quins són els motius i què podríem posar a disposició de la ciutadania per millorar-ne l’accés”.
Així, potser la Pilar Trasserra i més persones perjudicades per la seva situació se sentiran, per fi, escoltades.
Ara fa més d’un any, durant la primera onada de la pandèmia, un equip d’investigadors codirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’IDIAP Jordi Gol (IDIAP JG), amb la col·laboració de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu, va començar a estudiar la immunitat de les persones infectades amb SARS-CoV-2, concretament d’un grup format per 173 sanitaris.
Les conclusions d’aquest estudi, publicades recentment, apunten que la gran majoria de persones que han patit la malaltia manté anticossos anti-Spike, de manera que manté la seva immunitat al SARS-CoV-2. Segons l’estudi, aquesta immunitat de llarga durada és independent a la gravetat dels símptomes i s’aplica també a la generada per les vacunes.
“Com que és un virus tan nou, és molt important poder analitzar el seu comportament i l’afectació en les persones”, afirma Anna Ruiz, investigadora de l’ICS i coautora de l’estudi.
Què són els anticossos anti-Spike?
El Sars-COV-2 és un virus que té quatre proteïnes estructurals: S, M, N i E. Quan s’ha superat la covid-19, el sistema immune actua contra totes les proteïnes presents, generant anticossos per a totes aquestes proteïnes.
La proteïna Spike, la S, és la que permet l’entrada del virus a les cèl·lules humanes, de manera que quan el cos genera anticossos després d’haver patit la malaltia o d’haver estat vacunat, està bloquejant l’entrada del SARS-CoV-2 al cos humà.
Ruiz afegeix: “Els resultats obtinguts fins ara ens fan pensar que la immunitat al virus SARS-CoV-2 és més llarga del que intuíem a l’inici de la pandèmia”. Es refereix a la presència d’anticossos en les persones que havien estat infectades, que es va mantenir a nivells molt similars un any després de la infecció.
Per mesurar la quantitat i el tipus d’anticossos presents en els pacients, l’equip d’investigadors va extreure sang als 173 sanitaris el setembre de 2020. Cinc mesos després, els anticossos no havien caigut significativament i, als nou mesos, el 92,4% de les persones seguien sent seropositives: el 90% tenien IgG, el 76% IgA i el 61% IgM específiques de la proteïna Spike o del domini d’unió al receptor. Un any després de la infecció, a l’abril de 2021, les persones que encara no havien estat vacunades encara mantenien alts nivells d’anticossos: el 95% IgG, el 83% IgA i el 25% IgM.
També hi ha bones notícies per a les vacunes i la immunitat que generen. Per a Carlota Dobaño, investigadora de l’ISGlobal i autora principal de l’estudi, “Com que els nivells d’anticossos que es generen després de la vacuna solen ser més elevats que els que es generen després d’una infecció natural, els resultats de l’estudi suggereixen que la immunitat per les vacunes també serà duradora”.
Dels 173 sanitaris i sanitàries que van participar a l’estudi, tots ells personal de centres d’atenció primària de la Catalunya central, la majoria van presentar quadres clínics lleus o moderats, i només alguns casos van requerir d’hospitalització. Hi va haver quatre reinfeccions, dues simptomàtiques en persones seronegatives i una altra en una persona amb molt pocs anticossos, cosa que fa pensar als investigadors que els anti-cossos anti-Spike protegeixen només contra la infecció simptomàtica.
Un estudi internacional apunta l’efecte protector de la placenta enfront de la Covid-19 durant l’embaràs. Després de realitzar una anàlisi clínica, morfològica i molecular completa de les placentes de 37 dones embarassades, 21 de les quals havien confirmat una infecció per SARS-CoV-2, es va observar que, encara que el virus va poder infectar les placentes de gairebé la meitat de les embarassades, no es va trobar evidència de transmissió vertical en cap nounat.
Totes les mostres utilitzades en la investigació procedien de dones que van donar a llum durant la primera onada de la pandèmia el 2020 a Itàlia. En l’estudi han participat investigadors de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIO), de l’Hospital Policlínic de Milà (Itàlia) i de la Universitat de Basilea (Suïssa) i els resultats s’han publicat a la revista The Journal of Clinical Investigation.
Totes les dones que van participar en la investigació van donar a llum amb èxit a nounats vius i asimptomàtics excepte en dos casos. Un va ser el cas d’una pacient que havia tingut donat negatiu en la PCR que es va sotmetre a una inducció del part per un avortament espontani terapèutic a causa d’una anomalia cromosòmica.
El segon cas és el d’una dona positiva amb SARS-CoV-2 el nadó de la qual va mostrar asfíxia perinatal i va requerir ventilació mecànica i suplements d’oxigen durant els primers tres dies de vida. Va tenir també episodis d’epilèpsia i símptomes neurològics que es van resoldre progressivament després d’un tractament farmacològic.
Aquests problemes no es van deure a què el nadó tingués el coronavirus, sinó a què la placenta no funcionava adequadament degut a la malaltia de la mare. En aquest sentit, el Dr. Paolo Nuciforo, cap del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO i coautor del treball, apunta que, gràcies a la investigació, «s’ha pogut constatar que, encara que el virus pot infectar la placenta, en cap cas es va produir una transmissió vertical de la mare al nadó, cosa que apunta que la placenta pot ser una barrera maternoinfantil neonatal eficaç contra el virus, fins i tot en presència d’una infecció greu».
L’estudi també ha permès demostrar que quan la càrrega viral en la placenta és molt elevada, tot i que la placenta continua actuant com a barrera, es pot veure severament afectada i influir en el desenvolupament del nounat, tot i que no està relacionat directament amb cap paràmetre clínic o patològic conegut en les embarassades. «Ara mateix no sabem com identificar aquestes pacients de manera adequada, per poder oferir-los un tractament diferent que ajudi a evitar que la placenta se’n vegi afectada. Hi ha diferents alternatives, com el desenvolupament de possibles marcadors en la sang de les pacients, però encara és un camí inexplorat sobre el qual cal investigar més», assenyala el Dr. Nuciforo.
Semblances amb el càncer
Aquest treball de recerca que es va dur a terme amb el virus de la SARS-CoV-2 en les placentes de dones que tenien la infecció ha permès observar que la seva resposta inflamatòria era molt similar a la que s’observa en alguns tumors. «A l’anàlisi hem emprat la mateixa tecnologia que utilitzem quan estudiem el càncer i hem vist que la inflamació generada pel virus és molt semblant a la induïda per alguns tumors. Si entenem aquest sistema inflamatori serem capaços de desenvolupar nous tractaments», comenta el Dr. Joan Seoane, director del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i investigador principal del Grup d’Expressió Gènica i Càncer.
Les malalties infeccioses són una gran preocupació per als oncòlegs, ja que els pacients amb càncer que reben quimioteràpia o immunoteràpia són especialment vulnerables a les infeccions, com la de la SARS-CoV-2, perquè el seu sistema immunològic està debilitat. Per això, estudiar la Covid pot ajudar a prevenir i tractar el càncer. «L’estudi dels bacteris i altres microbis que poblen el nostre cos, el que es coneix com el microbioma, podrà ajudar-nos a entendre millor la predisposició a desenvolupar un càncer i la resposta als tractaments», apunta el Dr. Nuciforo, qui destaca la importància d’aquesta recerca multidisciplinària.
Segons donava a conèixer el Diario de Teruel, el Jutjat del Social de Terol ha condemnat a les administracions de la Comunitat Autònoma d’Aragó per haver vulnerat els drets dels treballadors durant la pandèmia de la Covid-19. La sentència condemna a la Diputació General d’Aragó, al Servei Aragonès de Salut i a l’Institut Aragonès de Serveis Socials per haver vulnerat els drets dels treballadors i empleats públics de Terol en matèria de prevenció de riscos laborals en no proporcionar-los els equips de protecció individual (EPI) adequats.
La magistrada del jutjat del Social de Terol, Elena Alcalde, ha dictat una sentència en la qual estima la demanda presentada pel sindicat FASAMET i signa la condemna a aquestes administracions públiques a proporcionar els EPI als treballadors de tots els centres sanitaris, unitats sanitàries, centres sociosanitaris o socials, públics, concertats i privats intervinguts, dirigits o coordinats de la província de Terol. En l’àmplia i detallada sentència dictada, la jutge centra el debat jurídic en la tutela de drets fonamentals i la prevenció de riscos laborals i davant de les argumentacions esgrimides per les administracions codemandades, sosté que l’administració autonòmica conserva, dins del seu àmbit de competència, la gestió dels corresponents serveis sanitaris, i ha d’assegurar en tot moment el seu adequat funcionament.
Les condemandes van afirmar que la salut no és un dret fonamental i que per tant no té consistència el plantejat. Davant d’això, la magistrada va respondre dient que «hi ha tan íntima relació entre la salut i la integritat física, i que podria existir vulneració de l’art. 15 de la Constitució, quan es generi un risc greu per a la salut dels treballadors, ometent les obligacions de protecció i prevenció que competeixen a l’ocupador «. En el seu raonament incideix que «la declaració de l’estat d’alarma no comporta la suspensió dels drets fonamentals al·ludits en la demanda com la vida, la integritat física, ni la salut, ni tampoc suposa la suspensió dels drets a la protecció i prevenció de riscos laborals», explica el TSJA.
Davant la premissa de les administracions sobre que ens trobem davant d’un supòsit de força major, imprevisible i inevitable, la magistrada argumenta en contra d’això que «la pandèmia, i en conseqüència la crisi sanitària que ens ocupa, no és un supòsit de força major o risc catastròfic, ni un succés que no hagués pogut preveure o que fos inevitable». Entén que l’Administració va haver d’actuar «segons el principi de precaució, d’acord amb aquest nou ordre que evidenciaven les coordenades exposades» -en referència als reiterats anuncis realitzats per l’OMS – i conclou dient que «va haver de preveure la necessitat de disposar d’abundants EPIS per als sanitaris amb la finalitat de protegir-los enfront del risc de contagi per Covid-19, la qual cosa redundaria en la protecció de la resta de la ciutadania».
