Just Deploy It!

Etiqueta: Creu Roja

  • Vuit de cada deu persones vulnerables no poden mantenir la llar a una temperatura adequada

    La pobresa energètica afecta cada vegada més persones vulnerables. La Creu Roja, que ofereix a aquestes persones diferents tipus d’ajuts, ha detectat que ja són vuit de cada deu persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa les que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adient.

    L’encariment del preu de l’energia, les condicions dels habitatges (un aïllament tèrmic precari) o un baix nivell de renda són alguns dels motius que, segons l’entitat, explica aquest augment de pobresa energètica entre les persones amb una major situació de vulnerabilitat. Amb tot, recorden en un comunicat, la pobresa energètica afecta un 11% de la ciutadania i és un fenomen «amb efectes transversals i permanents».

    Davant la informació recollida per l’entitat, que ha avançat dades de l’Observatori de la Creu Roja 2016, fan una crida a adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d’habitatges. En la mateixa línia insten a què es produeixin electrodomèstics més eficients energèticament així com treballar perquè els preus de l’energia no segueixin creixent -durant el segon semestre del 2016, el preu de la llum va pujar un 24,6% i un 16,2% entre 2012 i 2015-.

    Actualment Creu Roja té programes de lluita contra la pobresa i dóna suport a famílies vulnerables per pagar factures d’aigua, llum o gas, així com el lloguer de pis o per tornar a donar d’alta serveis que s’han interromput, entre altres.

    Accions per prevenir els efectes del fred

    Davant de la baixada de temperatures, equips de la Creu Roja rastregen carrers de diverses localitats per oferir a les persones que dormen al carrer anar als albergs habilitats amb aquesta finalitat. També aquests dies reforça els recursos habituals que ofereix als sense sostre la Fundació Arrels. Si la temperatura disminueix fins als 0 graus, com és el cas d’aquests dies, es posa en marxa el Servei d’Estades Breus del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un recurs nocturn de 108 places que s’habilita de forma temporal i que la nit passada va allotjar 66 persones, algunes d’elles amb el suport de voluntaris de Creu Roja.

    De moment, el dispositiu format per voluntaris s’ha activat ja a Barcelona, Mataró o Terrassa i està previst que continuï durant la matinada de dimarts a Sabadell, Figueres i Tarragona. Aquesta acció serveix de reforç a la que ja fan unitats d’emergència social de l’entitat com a seguiment de les persones sense sostre.

    A més, també es presta especial atenció a altres col·lectius vulnerables com ara persones grans, amb malalties cròniques o infants per prevenir els efectes del fred sobre la salut, ja sigui mitjançant un seguiment telefònic o visitant-los a les seves llars, ja que un habitatge amb condicions de fred s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental.

    La psicòloga Carme Manich, apuntava a aquest diari fa uns dies que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.

  • La desoladora destrucció del sistema de salut sirià

    Abans de l’inici del conflicte a Síria el sistema sanitari consistia en la coexistència d’un sistema públic que oferia la majoria de serveis d’atenció primària i un sector privat que oferia els serveis més avançats, concentrat a les àrees urbanes. “En les últimes tres dècades Síria s’havia caracteritzat per una millora global de la capacitat del sistema sanitari i una millora d’indicadors de salut com la caiguda de la mortalitat infantil i l’augment dels nivells d’immunització”, constata l’informe ‘War and Infectious Diseases: Challenges of the Syrian Civil War’. Avui però la població civil que continua vivint a Síria, un país que ha entrat en el seu cinquè any de guerra, veu la seva salut fortament amenaçada i les condicions en les quals treballen els professionals sanitaris que hi queden són molt precàries. “En lloc de proveir un lloc segur de refugi i atenció, el sistema sanitari sirià ha estat integrat al camp de batalla de la guerra civil”, escriuen els autors de l’informe.

    I és que malgrat que la convenció de Ginebra prohibeix a les parts d’un conflicte atacar doctors, ambulàncies, hospitals o hospitals de campanya amb l’emblema de la Creu Roja o la Lluna Creixent i fer-ho és considerat un crim de guerra, a Síria cap d’aquestes normes o convencions són respectades, alerta la Societat de Medicina Siriana-Americana. “A no ser que sentin que la seva vida corre perill, la majoria de la gent no anirà a un hospital perquè sap que aquest és objectiu de bombardeig”, relata un metge sirià en l’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’.

    Hospitals destruits i manca d’equipaments

    L’OMS estima que un 58% dels hospitals públics i un 49% dels centres d’atenció primària a Síria o bé han tancat o bé funcionen parcialment, a causa de la destrucció dels edificis, la manca de personal, equipaments mèdics o medicaments.  Aquest fet i el perill de ser bombardejat ha provocat que alguns dels hospitals de campanya s’hagin instal·lat en soterranis. A més, mentre que els metges i les infermeres han de tractar prop de 4.500 ferides de trauma al mes (segons dades de 2014), els hi manquen electricitat, generadors i instruments adequats.

    “Els metges no poden realitzar transfusions de sang perquè no tenen bosses de sang. A un amic meu li van haver d’amputar la cama perquè no tenien material per tractar-lo. Un nen petit va perdre els ulls després d’un bombardeig perquè no tenien les instal·lacions on extreure els fragments. Tot això s’hauria pogut evitar si tinguessin permís per tenir l’equipament i els recursos essencials”, assegura un treballador humanitari sirà en l’informe ‘Infancia bajo asedio’ de Save the Children.

    Més de 640 professionals sanitaris morts

    La destrucció de la infraestructura del sistema de salut, avisen des de la Societat de Medicina Siriana-Americana, ha forçat la fugida de milers de professionals, fet que complica encara més la tasca dels que resten al país deixant sense cobrir algunes àrees d’expertesa. Segons dades d’aquest organisme internacional, més de 640 professionals sanitaris han mort des de l’inici del conflicte al país.

    A Alep, per exemple, una ciutat de més de tres milions d’habitants, només hi queden uns 300 metges, dels quals només 16 són cirurgians i 3 són cirurgians ortopèdics. O, per exemple, a Madaia, amb una població de 42.000 persones, 29.000 necessiten algun tipus d’assistència sanitària, només hi ha un hospital de campanya i tres metges. A més, malalties que ja s’havien extingit al país, com la polio o la tuberculosi, han ressorgit i milers de persones han mort perquè no han pogut seguir els seus respectius tractaments per a malalties com el càncer o perquè no han pogut assistir a la seva sessió de diàlisi, per citar alguns dels exemples que documenta l’OMS.

    La Societat de Medicina Siriana-Americana recull, a més, que prop de 600.000 sirians han patit amputacions, cremades, dany cerebral o han perdut la vista i la majoria de les ferides han estat causades per armes de foc i bombardeigs indiscriminats.

    Els nens, les víctimes més vulnerables

    Save the Children calcula que almenys 250.000 infants sirians viuen sota un brutal assetjament que impedeix, entre d’altres, que medicaments i aliments bàsics arribin a algunes zones. Tot i que l’ONG reconeix la dificultat per obtenir valoracions sistemàtiques sobre la desnutrició, la salut o el benestar psicològic al país ha elaborat un informe basant-se en la informació recollida a través de diversos grups de discussió amb un centenar de participants que viuen en zones assetjades de Síria.

    “De vegades els meus germans i germanes i jo ens n’anem a dormir sense haver menjat res des del dia anterior perquè no hi ha menjar”, hi explica en Sami, un nen de Ghouta oriental. Les diverses entrevistes suggereixen que els infants pateixen desnutrició crònica i un dèficit de vitamines i minerals considerable.

    De fet a les zones assetjades, l’escassetat d’aliments provoca un increment que fa que molts dels productes bàsics siguin impagables. Per exemple, el preu d’un quilogram d’arròs superava al gener els 200 dòlars mentre que 100 grams de llet en pols podia arribar a costar 31 dòlars.

    A més de l’alimentació o les dificultats d’accés a un centre d’atenció primària o un hospital, els infants pateixen profundes ferides psicològiques pel fet de viure en una guerra. “Aquí ja no hi ha nens, només adults petits”, diu la Rihab, una mare de les que ha pogut parlar amb l’ONG.

    Veus des del camp de batalla

    Síria és avui probablement un dels pitjors països per exercir de metge. Més enllà de les circumstàncies amb les quals han de treballar -per exemple durant un bombardeig- i les condicions -sense material suficient ni idoni- han de veure i tractar diàriament centenars de víctimes de la guerra.

    L’informe ‘Syrian Medical Voices from the Ground: The ordeal of Syria’s Healthcare Professionals’, en el que ha participat el Centre per la Salut Pública i els Drets Humans de la John Hopkins University, recull les experiències de 27 professionals que treballen o han treballat a Síria.

    Tots els entrevistats experimenten algun tipus de trauma psicològic i, segons constata el document, el personal mèdic al país està “sobreexplotat, desmoralitzat i deprimit”. A més, segons recull, els treballadors del sistema de salut també s’han convertit en una arma de guerra. Alguns són arrestats, detinguts o torturats. “Un cop detinguts els interrogadors els demanaven que confessessin si havien tractat a membres de l’oposició”, s’assegura en el document.

    Mentre alguns pensen a marxar d’altres, com un dels testimonis de l’informe, un altre d’ells que és cirurgià assegura: “Si jo moro però en salvo a 100 ja haurà valgut la pena”.

  • El difícil accés a la sanitat fora de la cartera de serveis públics

    «Hi ha coses que encara que siguin de primera necessitat no pots pagar. Ni un empastament tant sols, perquè amb prou feines arribes a final de mes», relata Isabel Sánchez a Catalunya Plural. La Isabel té 56 anys i és una de les beneficiàries de programes de Creu Roja Catalunya des de fa un parell d’anys. El 2007 va tenir un infart i encara que després d’una llarga recuperació es va reincorporar al mercat laboral temps després va haver de deixar-ho perquè la seva salut es deteriorava. Ara rep una ajuda del Servei d’Ocupació de Catalunya de 480 euros al mes, uns diners que no li permeten pagar alguns serveis bàsics que, tot i que afecten a la salut, no es troben dins de la cartera de serveis bàsics de la sanitat pública. És el cas, per exemple, de l’atenció odontològica.

    Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja el 81,4% de les persones ateses per l’entitat tenen problemes de salut bucodental, i en canvi no poden pagar-se els serveis odontològics requerits. «El dret a la salut està contemplat en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets humans, però amb la situació actual no queda del tot garantit», expressa Josep Quitet, vicepresident de Creu Roja Catalunya.

    Amb l’objectiu de fer front a aquesta demanda el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), juntament amb la Creu Roja i l’empresa Henry Shein han constituït la primera clínica odontològica solidària a través de la qual s’atendrà als pacients derivats de Creu Roja. En total, es preveu donar cobertura a unes 1.000 persones cada any, encara que ara en un inici només s’atendrà a pacients un dia per setmana a l’espera de més voluntaris i de veure com funciona el servei.

    L’objectiu és donar cobertura odontològica a aquelles persones que la necessiten però que no poden pagar-la. «Donarem atenció gratuïta bucodental a pacients que no tenen accés a tractaments bucodentals», va expressar Antoni Gómez, president de COEC en la presentació d’aquesta nova iniciativa.

    La clínica solidària estarà situada a la seu del col·legi d’odontòlegs i constarà de vuit cadires per atendre pacients, totes amb la seva instrumentalització necessària, i dos quiròfans. Els professionals que treballaran allà seran col·legiats que ho faran de forma voluntària. De moment, com han informat des del COEC ja hi ha 32 voluntaris inscrits.

    El president del col·legi va aprofitar per criticar els preus desorbitats que posen algunes clíniques dentals, aprofitant-se que es tracta d’un servei majoritàriament privat. «Es mercantilitza la pobresa. S’estafa a la gent pobra», va dir. «L’administració hauria de ser la responsable de donar aquesta cobertura a la cartera de serveis», va reivindicar també.

    «No hi ha dret, no pot ser que això no entri per la seguretat social malgrat tot el que cotitzem», es queixa per la seva banda la Isabel fent referència als serveis odontològics. La Isabel, que ara es presenta a oposicions per un lloc de treball com a auxiliar d’infermeria perquè té ganes de tornar a treballar en la mesura del que pugui, celebra molt aquesta iniciativa.

    «Necessitaria anar al dentista, però ara mateix no puc. Encara que fos per a una revisió, fa molt que no hi vaig», expressa. És per això que ara és una de les candidates a visitar la clínica solidària.

    Altres serveis sanitaris no garantits

    Segons l’Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja sobre l’efecte de la crisi sobre la salut, un 70% dels enquestats opina que la seva situació socioeconòmica afecta a la seva salut. D’aquests, un 38% considera que aquesta situació li provoca problemes físics. Després de l’alimentació, la segona demanda que fan els usuaris d’aquesta entitat a Catalunya és la de poder rebre una atenció odontològica.

    Igual que els serveis odontològics no estan coberts pel servei públic, la part del cost de la medicació que va a càrrec del pacient també és un impediment per a moltes persones.

    Així, un 17% dels que pateixen una malaltia crònica, segons l’Observatori de Creu Roja, no poden pagar-se el tractament necessari. I això que dels enquestats per aquest Observatori, un 45% va dir patir algun tipus de malaltia crònica o viure amb algú que la pateix. És el cas de la Isabel, que des que va tenir l’infart té una cardiopatia crònica i no pot pagar-se el tractament necessari.

    Aquesta va ser la raó per la qual la Isabel es va apropar per primera vegada a Creu Roja Catalunya. «Em va enviar l’assistenta social, em va costar molt, però m’ajuden a pagar la medicació, amb 480 euros al mes no arribo», explica ella a aquest diari.

    Més enllà dels que tenen un problema crònic però, segons l’Observatori de Vulnerabilidad, un 64% del total de les persones encuetadas té dificultats o no pot pagar els medicaments que li prescriu el metge.

    A banda dels medicaments i l’atenció odontològica, l’atenció oftalmològica tampoc està garantida pel servei públic en la majoria dels casos.

    És per això que fa un any el Col·legi Oficial d’Òptics optometristes (COOOC) i la Fundació Privada de la Visió van signar un conveni amb Creu Roja per oferir tractaments òptics a persones amb situació vulnerable. Un any després de la signatura d’aquest projecte s’ha donat cobertura a 247 persones derivades totes de Creu Roja. L’objectiu ara, segons l’entitat, és poder seguir oferint el servei i incrementar el nombre de beneficiaris al llarg de 2016. Aquest tipus de tractaments, encara que també tenen a veure amb la salut, tampoc estan coberts per la cartera de serveis públics, i per tant, les persones vulnerables queden excloses d’aquesta cobertura.