Etiqueta: cura de la pell

  • Preparar la pell per a rebre el sol

    Preparar la pell per a rebre el sol

    La primavera convida a començar a treure’ns roba i deixar a l’aire parts del cos, com braços, escots i cames, que han estat allunyades de la llum del sol durant molts mesos.

    Els dies amb sol ens alegren la vida, i tot i que a Catalunya en podem gaudir durant tot l’any, la intensitat dels raigs de sol va augmentant a mesura que ens apropem a l’estiu. Per això, un cop ens hi atansem, es recomana anar preparant la pell per a rebre l’impacte dels raigs solars, i no exposar-la en excés a les radiacions, ni molta estona ni molt de cop.

    La llum solar premia la nostra salut, millorant l’estat d’ànim i contribuint a la producció de la vitamina D, que és la que ajuda a fixar el calci als ossos, que és allò que els dona fortalesa. També tot el sistema immunitari s’enforteix pels raigs de sol.

    Per a poder gaudir de tots aquests beneficis de l’energia propagada des d’aquest estel, els dermatòlegs recomanen banys de sol d’uns deu o quinze minuts diaris, si és que ho fem en ple estiu, perquè el sol ja ens arriba en els nostres desplaçaments a peu a l’aire lliure. A més, convé evitar, en l’època estival, prendre el sol entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, i sempre protegir abans la pell amb cremes foto-protectores de la graduació que requereixi el nostre tipus de pell. La cara, les orelles i totes les parts del cos exposades al sol han de ser cobertes per la crema de protecció almenys un quart o vint minuts abans de l’exposició al sol. Cal assegurar-nos que no han caducat les cremes solars, ja que pot ser que algú no les hagi utilitzat des de l’estiu anterior.

    Exposició gradual

    A l’hivern, en canvi, quan el sol és menys intens i li amaguem més la pell sota la roba, podem prendre el sol durant una hora cada dia. A la primavera i a la tardor, les sessions de solàrium poden anar des d’un quart d’hora fins als tres quarts. Però, en el moment de l’any que comencem a mostrar la pell al sol, convé fer-ho progressivament, a l’inici fent el bany de sol més curt i anar augmentant els minuts. D’aquesta manera, la pell es pot anar adaptant a poc a poc novament a l’impacte dels raigs solars, evitant cremades, melanomes, taques i altres mals que poden derivar d’una exposició massa intensa i sobtada.

    Sobre com actuen les radiacions ultraviolades en la pell, i els diferents tipus de pell i la seva predisposició a desenvolupar patologies de la pell com el melanoma, n’informa un article del Departament de Salut i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) compartit a la llibreria virtual de la Diputació de Barcelona.

    Cercar ombres en les hores de més intensitat solar, o si seiem a dinar al migdia en una terrassa, cobrir-se el cap –especialment dels infants i de persones calbes–, i protegir també del sol els llavis, amb cacau, són altres consells a tenir en compte per a cuidar la pell quan vulguem exposar-la als raigs del sol.

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) té dedicats un dels seus fulls d’informació per a pacients a l’exposició solar i la relació saludable amb la llum d’aquesta estrella sense la qual no hi hauria vida a la nostra terra. Un dels consells de la CAMFIC, per exemple, és beure molta aigua abans i després d’exposar-se al sol, i també utilitzar crema de factor 50 o superior en el cas de persones amb la pell molt clara, rosses o pèl-roges, o d’ulls clars.

    També al Canal Salut trobareu recomanacions per a una bona exposició al sol en benefici de la nostra salut, com ara la tria i aplicació del filtre solar correcte per a la pell. Adverteixen també que cal extremar aquestes precaucions en els nadons i infants. Sobre la protecció dels més petits, precisament, en el blog del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, hi ha un complet article d’informació.

    La prudència a l’hora de prendre el sol ens ajudarà a gaudir de tot el bo que la llum del sol ens garanteix, sense fer-li mal a la nostra pell.

  • Fred a la pell, perill de penellons

    Orelles i mans al descobert pateixen la davallada de la temperatura i, si el fred estreny, són dues parts del cos, juntament amb els peus, on acostumen a fer diana els penellons. Són una inflamació dels vasos sanguinis més petits que provoca picor, coïssor, i un dolor expressat en forma de fiblades, punxades que venen de dins, però que semblen provocades per la incisió d’agulles.

    La vermellor que sobresurt en els dits de les mans i els peus o en el marge de les orelles, on acaben aquests petits vasos sanguinis, delata aquestes manifestacions tan molestes. La picor s’accentua amb l’escalfor, per això a la nit, al llit, cal protegir les zones afectades amb pomada que pot portar cortisona. Si s’arriba a manifestar una infecció de la ferida que pugui derivar-se de gratar-se amb intensitat, es requerirà un antibiòtic, prèvia consulta a un professional mèdic.

    L’origen d’aquestes inflamacions és el fred combinat amb la humitat, que encara les propicia més. Tècnicament, aquesta patologia es denomina perniosi, o pernio. És la reacció dels vasos sanguinis més extrems en relació amb la distància al cor, des del qual es bomba la sang. Aquests s’inflamen davant de la irrupció sobtada del fred i humitat severs, i una mala circulació general hi pot també contribuir.

    Els penellons poden adquirir diferents nivells de gravetat. Si només afecten uns dies, no se’ls ha de donar més importància. Però si se superen les quatre o cinc setmanes, convé consultar al metge.

    Per part nostra, si apareixen, cal mantenir la zona afectada neta i seca, i evitar el sobreescalfament directe o la fricció, ja que podrien empitjorar-los i sobre-infectar-los.

    Prevenir afectacions de la pell

    Aïllar-se del fred i hidratar-se bé, per dins i per fora, bevent aigua -entre 1,5 i 2 litres per dia- i lubricant bé la pell amb cremes o bé oli, són els millors preventius, tant dels penellons com de la sequedat, que pot provocar esquerdes, fissures que, en cas de no protegir-se, podrien infectar-se. La supervisió mèdica sempre ha de precedir l’autoavaluació i automedicació d’aquest tipus de ferides.

    L’afectació de penellons es dona més en persones grans a causa d’un índex més gran de deteriorament d’artèries i petites venes. I, en general, solen afectar més dones que homes, i per això es podrien relacionar també amb aquesta patologia influències de tipus hormonal.

    Galtes i llavis també són susceptibles de la necessitat de la cura de la pell quan les baixes temperatures impacten aquestes parts de la cara. Cremes hidratants i de cacau cal tenir-los a mà.

    Evitar l’aigua amb temperatura extrema, tant calenta com freda, a la dutxa i a l’hora de rentar-nos mans i cara, per a una millor cura de la pell.

    La protecció de la pell del sol, també a l’hivern, i especialment quan som sobre la neu, perquè aquesta actua com a mirall del sol, cal igualment aplicar-la.

    Alimentació que ajuda

    Des de la Fundación Piel Sana ens recorden que una alimentació sana i equilibrada resulta molt beneficiosa per a la cura de la pell. Apunten que no s’ha d’abusar del consum de sal i greixos saturats, s’ha de beure aigua en abundància -com ja hem precisat-, i fer un ús moderat de l’alcohol.

    També els seus dermatòlegs afirmen que “l’exercici físic d’acord amb l’edat i les capacitats de qui el practica, així com el control de l’estrès, una bona higiene i una hidratació adequada contribueixen notablement a preservar la salut de la pell i a retardar el seu envelliment”. Sobre l’exposició al sol puntualitzen que “el sol pot ser un bon amic de la pell i un enemic mortal, depèn de com es tracti. Amb una exposició adequada, l’astre rei aporta la síntesi de la vitamina D, una important acció antidepressiva i fins i tot és capaç d’embellir la pell, amb un atractiu bronzejat. Però, sense les degudes precaucions (el foto-protector és el cosmètic més saludable), pot implicar cremades, irritació, envelliment prematur i l’aparició del melanoma, un càncer que pot arribar a ser mortal”.