Etiqueta: Desconfinament

  • La desescalada confirma l’amenaça dels rebrots i obre pas a una nova onada de restriccions internacionals

    L’amenaça del rebrot ja no és fantasma. És real. I s’està manifestant en llocs concrets de països distants: el Marroc, Corea de Sud, Portugal, Alemanya i, fins i tot, províncies d’Espanya.

    El contagi de 1.553 persones amb coronavirus relacionades amb un escorxador a l’oest d’Alemanya ha portat aquest dimarts a les autoritats regionals a decretar el tancament parcial de la vida pública en els districtes de Gütersloh i Warendorf. Més enllà del rebrot a l’empresa càrnia Tönnies, el nombre de contagiats al districte de Gütersloh és de 24, informa Efe. La idea és poder determinar amb la realització de test massius fins a quin punt es pot haver estès el coronavirus entre la població. El primer pas després de detectar el rebrot a l’escorxador va ser el tancament de col·legis i guarderies, que ha afectat 50.000 menors.

    L’empresa càrnia també s’ha clausurat, i s’ha aïllat als seus 7.000 empleats encara sense haver-los fet el test. Part dels afectats són treballadors de Romania i Bulgària. Dels 6.140 tests realitzats, 1.553 van donar positiu, al que se sumen alguns altres casos confirmats de l’entorn familiar.

    Primer punt afectat a Alemanya en la desescalada

    Gütersloh és el primer districte a Alemanya afectat per la reintroducció de mesures restrictives des del retorn gradual a la nova normalitat al llarg del mes de maig. Les autoritats regionals han elaborat un paquet de mesures que inclouen la reducció dels contactes al nucli familiar o altres formes de convivència en una llar i el tancament de locals i instal·lacions públiques i privades, així com activitats on no és obligatori l’ús de mascareta. Aquestes normes s’han estès a Warendorf, on residien alguns treballadors de l’empresa càrnia afectada.

    Així mateix es forçarà el compliment de la quarantena i s’ampliarà la realització de test a tots els grups vulnerables, a tots els empleats en empreses càrnies i a tot ciutadà interessat a conèixer el seu estat.

    Al focus al voltant de l’empresa Tönnies se sumen brots registrats en un bloc d’habitatges de Göttingen (centre) i d’un barri de Berlín que ha disparat el factor de reproducció de la covid-19 a valors per sobre del 2,03, tot al baix còmput de noves infeccions en el conjunt de país.

    El nombre de contagis verificats, d’acord amb les xifres del RKI, competent en la matèria al país, és de 190.862, fet que suposa un augment de 503 respecte al dia anterior. El nombre de víctimes mortals va pujar a 8.895, mentre que el de pacients recuperats està en 175.700.

    Marroc

    L’Operació Pas de l’Estret (OPE), que cada estiu permet a més de tres milions de marroquins tornar al seu país per vacances, no tindrà lloc aquest any: encara no es coneix la data d’obertura de fronteres per part del Marroc. Així ho va anunciar el ministre d’Exteriors del Marroc, Nasser Burita aquest dilluns.

    En 2019 un total de 3.242.970 passatgers i 760.215 vehicles van prendre part en l’OPE, un 3% més que l’any anterior, segons les xifres del ministeri espanyol de l’Interior.

    En la seva compareixença davant el Parlament, Burita va indicar que els emigrants marroquins residents a l’estranger podran tornar al seu país d’origen quan s’obrin les fronteres terrestres, aèries i marítimes, però no va precisar data per a aquesta obertura. Al mateix temps va puntualitzar que aquests retorns estaran subjectes a les mesures preses pels països de trànsit (en particular Espanya i Itàlia) i a la situació epidemiològica tant marroquina com internacional, informa Efe.

    A més, s’ha d’imposar als viatgers diverses condicions, com l’obligació de sotmetre a un confinament individual de nou dies i la realització de dues proves de descart al principi i final de l’aïllament.

    El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha assegurat que el Marroc ha fet un favor a Espanya amb la decisió de suspendre aquest estiu l’operació Pas de l’Estret. «A nosaltres ens beneficia», ha dit l’expert, en comentar que amb la suspensió del Pas de l’Estret, s’evita «la concentració a Algesires» de milers de persones esperant els ferris, moltes d’elles «amb un alt nivell adquisitiu, però també moltes desfavorides» i «amb més probabilitat de transmissió que podrien originar un «problema important».

    Marroc va superar dilluns la barrera de 10.000 casos de coronavirus, amb 102 nous infectats, més de la meitat dels casos detectats a la regió de Rabat i el nord, que inclou les ciutats de Salé i Kenitra i el seu entorn.

    En aquesta última regió, i precisament a la localitat de Lalla Mimouna, i en pobles veïns, i va esclatar en els últims dies el pitjor focus de virus localitzat al país en els últims tres mesos amb 700 casos de contagis, localitzats principalment en dues empreses de fruita espanyoles.

    Es tracta de 700 dones que treballen recollint madueixes que seran ingressades en un hospital de campanya aixecat ad hoc a la població de Sidi Yahya del Gharb (uns 50 quilòmetres a nord de Rabat).

    Un altre focus ha aparegut en les últimes hores a la localitat de Tarfaya, a 100 quilòmetres a nord d’Aaiun (al Sàhara Occidental), després que les autoritats marroquines trobessin ahir 37 casos contagiats en una pastera interceptada amb 50 emigrants subsaharians que tractaven d’arribar a les costes de les illes Canàries.

    Aquests nous focus es produeixen en un moment en què el Govern marroquí va anunciar una sèrie de mesures per accelerar la desescalada al país.

    A partir de dijous que ve, es permetran més activitats comercials i econòmiques, a més d’altres d’oci i esbarjo, així com major moviment dels ciutadans a tot el país amb l’excepció de les ciutats de Tànger, Larache, Kenitra i Marràqueix, on de moment es registra un nombre elevat de casos actius.

    Les autoritats també van anunciar la represa de l’activitat turística i hotelera al país amb un aforament del 50% en un primer moment i limitant-se al turisme interior.

    Iran

    El nombre de morts diaris per la COVID-19 va superar aquest diumenge el centenar a l’Iran, on no es registrava una xifra de tres dígits des de fa dos mesos. La portaveu del Ministeri de Salut, Sima Sadat Lari, ha informat que en 24 hores es van comptabilitzar 107 morts i 2.472 contagis de coronavirus, informa Efe.

    Des del passat mes de maig els casos de contagi van tornar a presentar una tendència ascendent a l’Iran, després que les restriccions imposades per controlar la pandèmia fossin relaxant-gradualment des d’abril. De fet, l’última vegada que els morts diaris van superar el centenar ser el passat 13 d’abril. Des de llavors, aquesta dada sempre havia estat de dos dígits.

    El nombre de contagis diaris va marcar un rècord el passat 4 de juny, quan es van comptabilitzar 3.574 nous casos, la dada més elevada des de l’inici del brot al febrer. Davant l’augment dels casos, el president iranià, Hassan Rohani, va assegurar que de ser necessari tornaran a imposar restriccions com el tancament de comerços, restaurants i mesquites.

    Corea de Sud

    Corea de Sud reportar 17 nous casos de coronavirus registrats el diumenge, la menor xifra en gairebé un mes, tot i que les autoritats sanitàries van advertir que encara estan preocupades per l’aparició de grans rebrots a Seül i altres zones.

    Els 17 casos -sis van ser importats i 11 de transmissió local- suposen la menor xifra al país asiàtic des del passat 26 de maig i eleven la seva total de contagis detectats a 12.438, segons ha informat el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties Infeccioses de Corea (KCDC).

    La xifra també suposa una important caiguda respecte als 48 i 67 casos reportats dissabte i diumenge, respectivament, i, en aquest sentit, el KCDC va recordar que la dada pot respondre al fet que el nombre de proves PCR sol reduir els caps de setmana (el diumenge es van realitzar una mica més de 5.000 enfront de les més de 12.000 de divendres), informa Efe.

    Després estabilitzar el nombre de contagis i iniciar-se una fase de distanciament social més laxa el passat 6 de maig, la regió de la capital haver de fer marxa enrere fa gairebé un mes a causa de la constant aparició de brots lligats a esglésies, bars, saunes, centres de distribució, karaokes o empreses de venda porta a porta.

    Tots aquests espais han estat ara qualificats d’»d’alt risc» i han d’implementar mesures de prevenció més estrictes com, per exemple, l’ús obligatori de codis QR per a clients.

    A Corea del Sud, un dels països que millor ha controlat el coronavirus i que, a més, no ha recorregut a confinaments ni ha tancat fronteres, només hi ha actualment 1.277 casos actius (el 10,2%), ja que el 87,5% d’infectats (10.881 persones) s’ha curat ja.

    El país suma 280 morts, de manera que el virus té una taxa de letalitat del 2,25%.

    Portugal

    La situació de la perifèria de Lisboa, on des de fa un mes es concentren a l’almenys dos terços dels nous contagis diaris, ha arribat a un punt d’inflexió dies després que es conegui que Portugal té el segon pitjor ràtio de nous contagis per 100.000 habitants a Europa, només superat per Suècia.

    El seu balanç de 1.540 morts i gairebé 40.000 contagiats va ser un important element a favor per fer-se amb la final a vuit de la Champions el proper mes d’agost a Lisboa, considerat estratègic per les autoritats que ha tingut un altre efecte: incrementar la pressió per frenar els rebrots, informa Efe.

    Les noves mesures restrictives que s’apliquen des de la regió metropolitana de Lisboa, on pràcticament tot excepte restaurants tancaran a les 20.00 hores i on estan prohibides les reunions de més de 10 persones, persegueixen frenar la pandèmia.

    Els brots es concentren a Lisboa i altres quatre municipis de la seva perifèria: Sintra, Odivelas, Amadora i Loures, on s’han incrementat sobretot des de l’inici del desconfinament el passat 4 de maig.

    En aquestes zones, on viuen 1,4 milions d’habitants, s’acumula la meitat dels nous casos identificats en les últimes dues setmanes en tot Portugal.

    En les últimes setmanes, el Govern del socialista António Costa ha atribuït l’augment de casos a la realització de més test. Un argument que va crear polèmica després que la setmana passada es conegués que 17 països limiten o prohibeixen l’entrada de portuguesos. Alguns especialistes han arribat a dir a la premsa lusitana que «Portugal peca per ser massa honest».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els canvis al sistema sanitari dins la fase 1: el cas del Camp de Tarragona

    Reunions de fins a 10 persones, obertura parcial de les terrasses de bars i restaurants o mobilitat lliure dins de la regió sanitària són alguns dels canvis que nota la ciutadania quan la seva regió passa a la fase 1 del desconfinament. Però, i el sistema sanitari? Què suposa el primer estadi de la desescalada pels professionals de la salut i per l’atenció mèdica?

    Repassem els principals canvis de la mà d’alguns sanitaris del Camp de Tarragona, que juntament amb les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu-Aran, és una de les tres regions sanitàries catalanes que aquest dilluns han passat a la fase 1 de la desescalada. El Camp és amb diferència la més gran de les tres, amb més de 610.000 assegurats i cinc hospitals per a sis comarques.

    Les regions han avançat en la desescalada perquè el Departament de Salut les va considerar de baix risc d’acord amb un índex que valora la incidència per població de la Covid-19 durant les últimes dues setmanes i en la taxa reproductiva del virus els últims set dies. El Ministeri de Sanitat espanyol va validar la proposta, valorant altres índexs com ara la disponibilitat de llits, tant de cures intensives com de convencionals, així com la capacitat d’ampliar-ne l’oferta.

    Hospitals: concentració en dos centres amb dos circuits

    Concentrar tots els casos positius de Covid-19 en dos dels cinc hospitals de la vegueria és el principal punt del pla de desescalada de l’activitat assistencial i de recuperació d’especialitats i proves que van presentar els responsables de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona (RSCT).

    Ramon Descarrega, metge especialista en Medicina Familiar i gerent de la RSCT, va explicar que a partir del dilluns 18 -una setmana després que la regió hagi passat de zona- tots els malalts ingressats pel nou coronavirus es concentraran a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

    Amb aquesta mesura es busca treure pressió sobre els altres tres hospitals de la zona, que “podran treballar en un entorn de no-Covid i ser més eficients amb l’activitat programada i la recuperació de consultes”. Quant als dos centres que hauran d’acollir tots els casos positius de la Covid-19 hauran d’habilitar un mecanisme ja preparat de “doble circuit”, tant a l’UCI com als llits de planta i als quiròfans per evitar al màxim el contacte entre els malalts del nou coronavirus i els d’altres patologies.

    En el cas de Joan XXIII els pacients es repartiran en tres plantes segons el seu epidemiològic -negatiu, positiu o pendent de resultat-, mentre que l’hospital reusenc ubicarà els pacients amb Covid-19 que necessiten cures intensives a la zona de l’hospital de dia i l’UCI convencional quedarà alliberada per pacients sense el coronavirus.
    Malgrat que la concentració dels positius per Covid-19 es farà a partir del dilluns 18, algunes unitats dels hospitals que els allotjaran ja s’han adaptat. És el cas de la Unitat de la Clínica del Dolor de l’Hospital Joan XXIII, que coordina l’anestesiòleg Sergi Boada. El doctor explica que durant la primera fase de la pandèmia la tasca dels seus professionals va ser principalment de suport als quiròfans, però ja fa dies que estan en una nova normalitat.

    “El canvi de fase no ens ha portat cap novetat a la nostra manera d’actuar, ens vam adaptar a la nova normalitat fa 15 dies quan vam deixar de fer suport i vam tornar a la nostra unitat. Ja vam canviar els protocols, els fluxos de pacients i la manera de tractar i com vénen a les consultes”, explica Boada.

    El coordinador apunta que ara el gran problema a què fan front és la manca de personal d’infermeria i no espera que la situació es normalitzi totalment fins al setembre: “Ara estem adaptant les agendes, els circuits i estem identificant les prioritats. La tercera onada [sobre malalts crònics] la tindrem continguda a partir del setembre”. Amb tot, Boada demana confiança en el sistema sanitari: “S’adaptarà al que faci falta, com ja s’ha demostrat, gràcies als professionals que l’integren. Estem acostumats a treballar amb canvis de protocols”.

    La sala d’espera al CUAP Sant Pere amb les cadires degudament senyalitzades per prevenir la transmissió / Daniel Gallego

    Una única llista d’espera per a tota la regió

    El pla de desescalada hospitalària, “dinàmic per força” segons Descarrega, inclou la creació d’una llista d’espera única per a tots els pacients del Camp de Tarragona que estan esperant una intervenció quirúrgica.

    “Els hospitals que atenen pacients amb Covid-19 tindran una activitat que per la redistribució de feina no podran fer, per això ens plantegem una llista d’espera única”, va argumentar Descarrega. El gestor de la RSCT també va reconèixer que és una mesura que necessita “visió de territori” i un “canvi de mentalitat” tant pels pacients com pels professionals sanitaris.

    Segons aquesta proposta, qui necessiti una intervenció no urgent potser ha de desplaçar-se a un hospital diferent del que té com a referent si els quiròfans o els facultatius estan ocupats. El mateix succeiria amb els especialistes, que haurien de fer operacions en centres diferents dels que treballen habitualment.

    El pla de Salut contempla que el Pius Hospital de Valls, que ja ha iniciat aquest mes l’activitat quirúrgica de cirurgia major ambulatòria, comenci amb les intervencions de curta estada i al juny, si no hi ha incidències, «el ritme d’activitat s’incrementarà». L’Hospital del Vendrell, per la seva banda, va començar dilluns 11 amb una distribució de l’activitat operatòria amb un dels tres quiròfans amb què compta. Les consultes externes es recuperaran entre el 25 i el 30% durant la primera quinzena de la fase 1.

    La mobilitat dels sanitaris dins d’un mateix centre o municipi ha estat freqüent en les primeres fases de la pandèmia, però la proposta de desplaçaments entre comarques no és encara gaire clara. Els especialistes d’atenció primària consultats desconeixen la formulació. El doctor Sergi Boada reconeix que “la idea pot ser bona, però s’ha de desplegar”.

    El sanitari assegura que “ha tingut una repercussió d’incertesa entre els facultatius per saber com es podrà gestionar” i afegeix: “No puc valorar perquè no tinc més informació. De fet, en tota aquesta crisi els professionals hem estat bastant mal informats. S’hauria de reflexionar sobre això”.

    L’atenció primària: PCR i seguiment proper

    “Un dels objectius és que així com apareguin símptomes, la detecció i el control sigui des de l’atenció primària”, va apuntar Descarrega. David Sabaté -infermer i director de l’ACUT del Camp i del CUAP Sant Pere de Reus- creu que ha arribat el moment de demostrar la importància de la medicina primària: “La nostra funció és l’atenció i promoció de la salut. Tenim una oportunitat per aplicar-la”.

    Sabaté tampoc nota grans canvis en el passi de fase: “La principal diferència és que potenciarem la idea d’avançar-nos a la demanda de l’usuari”, explica. La seva proposta és evitar al màxim que la gent necessiti anar al CUAP: “Volem avançar-nos a la situació delicada en què el pacient ha d’acudir al centre. Volem anar per davant de la demanda i oferir-los una atenció més directa, individualitzada, propera i casolana”. A aquests efectes, explica Sabaté, “s’ha multiplicat per 10 les sortides de l’equip d’atenció domiciliària”.
    Referent a les proves PCR de detecció d’anticossos de la Covid-19, el director del CUAP Reus assegura que “ja s’estan fent i existeix un procediment molt clar al respecte”. Sabaté argumenta que als centres d’atenció primària on es faran -en el cas de Reus en un parell- s’han adequat sales d’aïllament a tals efectes.

    Tanmateix, el canvi de fase no ha comportat una modificació de la regla per escollir qui es fa la prova PCR: “Es faran testos a totes les persones susceptibles fer-se’l. El criteri no ha canviat”. De fet, Sabaté treu pes a la importància del test: “L’objectiu final és tenir un diagnòstic i la PCR és un mitjà. És la confirmació de la radiografia de tòrax o de l’ecografia pulmonar”. En aquest sentit, l’infermer destaca l’ecografia com una prova més eficaç que la placa a l’hora de determinar la gravetat d’un possible cas de Covid-19. Per això, “s’ha habilitat a tots els centres principals un ecògraf portàtil”.

    Prioritat per l’atenció telemàtica

    El que tampoc no canvia a la nova fase és la potenciació de l’atenció via telefònica per evitar que la ciutadania acudeixi als centres sanitaris. La consellera de Salut, Alba Vergés, va informar el passat dissabte que s’ha aconseguit capgirar la tendència habitual: abans un 70% dels pacients hi anaven presencialment i el 30% no. Segons Vergés, ara aquesta tendència és a la inversa.

    El cap de la Regió Sanitària del Camp, Ramon Descarrega, va apuntar en la mateixa direcció: “Tot allò que es pugui fer per la via no presencial, serà potenciat. Tant en l’àmbit hospitalari com en atenció primària, perquè cal mantenir la distància social fins que la pandèmia estigui resolta o totalment controlada”.

    Fonts administratives del CAP Horts de Miró de Reus, l’altre centre de la ciutat on també es faran tests PCR expliquen que el protocol d’atenció als pacients no ha canviat amb l’avançament de fase del Camp de Tarragona: els facultatius fan un cribatge a la porta del centre i, en cas necessari, deixen passar els pacients dividits entre aquells que tenen símptomes respiratoris i els que no.

    Quant a la reprogramació de cites suspeses per la pandèmia explica que “l’hospital està començant a reprogramar i enviaran cartes amb noves citacions, però l’atenció primària no reprogramarà automàticament”.

    També reconeix que “hi ha usuaris d’edat avançada que no s’adapten a la tecnologia actual i es presenten al CAP perquè no saben què fer”, però “els professionals hi estem habituats i en contínua formació”. L’administrativa posa el focus en la gestió dels espais: “Tothom és atès, però per tal d’evitar aglomeracions a la sala d’espera i als passadissos la majoria rep una atenció telemàtica. La gent estava acostumada a fer cues només per demanar hora, i això canviarà. Les administratives estem treballant a informar i activar el servei ‘LaMevaSalut’ perquè la gent mantingui un contacte directe amb els professionals mèdics”.