Just Deploy It!

Etiqueta: Desinformació

  • Protesta unànime d’infermeria per la desinformació d’un tertulià de TV3

    El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis del sector –COIB, COIGI, COILL i CODITA– demanen la rectificació del periodista Jordi Barbeta per “utilitzar i menystenir les infermeres”, per argumentar una pregunta dirigida al conseller de Salut, Manel Balcells, sobre la situació dels tècnics sanitaris. La interpel·lació es va produïr ahir durant la tertúlia del programa Els Matins, que presenta Ariadna Oltra a la televisió pública catalana TV3 i en el qual col·labora el periodista.

    Barbeta va carregar contra el sector de’infermeria dient que “Es parla molt de les infermeres i no es parla gens dels tècnics sanitaris. I els tècnics sanitaris són persones bastant més formades que les infermeres”. Va arribar a afirmar que “(els tècnics sanitaris) tenen un nivell d’estudis que a tota Europa està per sobre jeràrquicament al de les infermeres” o que l’acord de Bolonya “ja posa per damunt els estudis de tècnic sanitari que no pas els d’Infermeria i, en canvi, a Espanya, aquest acord de Bolonya no s’està implementant”. Aquestes afirmacions, tal com rebaten el CCIIC i els col·legis, no s’hi diuen amb la correspondència que estableix l’Espai Europeu d’Educació i consegüent regulació dels estudis d’Infermeria. A Espanya, així com a d’altres països europeus com Portugal o Itàlia, els estudis d’Infermeria són de Grau i s’imparteixen en universitats públiques, privades i centres adscrits a les diferents universitats.

    El Grau universitari en Infermeria té una durada de 4 anys i està reconegut amb 240 crèdits ECTS, d’acord amb la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de qualificacions professionals; mentre que els cicles de grau superior (tècnics sanitaris) s’estudien en centres de formació professional i tenen una durada de 2 anys, amb una equivalència de 120 crèdits ECTS. Es tracta d’estudis de diferent durada –Infermeria més de 8.000 hores, Tècnic Sanitari 2.000 hores– que s’adapten a l’objectiu del Pla de Bolonya d’harmonitzar els estudis en el territori europeu i afavorir la mobilitat dels professionals i, “en cap cas, posar una professió per damunt de l’altra”, expliquen fonts del Consell en un comunicat.

    El periodista també va acusar les infermeres de ser un “lobby absolutament insolidari, quan no bel·ligerant, contra els tècnics sanitaris perquè els consideren que són una competència que els hi passa pel damunt”. Aquestes declaracions, junt amb la descripció que fa el periodista dels tècnics sanitaris, referint-se a aquests professionals com “els que fan medicina nuclear, els que fan radiologia els que fan anatomia patològica, els que fan laboratori…”; demostra, segons destaca el CCIIC en el seu comunicat, “el desconeixement que el periodista té del sistema de salut, del caràcter multidisciplinari dels equips de salut i del rol autònom i complementari que tenim tots els professionals”. En aquest sentit, la degana del Consell d’Infermeres, la Dra. Glòria Jodar, va lamentar “la desinformació que provoquen aquest tipus de declaracions, en boca de periodistes amb una llarga i reconeguda trajectòria i, encara més, en una televisió pública. Confondre les competències professionals amb els serveis o nivells d’atenció, no beneficia cap professió i, a més, desinforma i crea desconfiança entre els ciutadans i ciutadanes en un moment que el sistema de salut es mostra tensionat i sobrepassat”.

  • La batalla contra la desinformació sanitària també es lliura a internet

    La desinformació sanitària s’expandeix sense control per internet. Notícies errònies i rumors relacionats amb la salut estan a l’ordre del dia, per molts esforços que es facin a eliminar-los o restringir-los. Per això han nascut nombroses iniciatives, originades des de múltiples fronts, per a posar-los fre.

    L’educació i el pensament crític són claus per a saber com processar i valorar la informació amb la qual ens topem. En el millor dels casos, aconseguirem el criteri per a distingir la informació falsa de la veritable, i també per a reconèixer quins webs són fiables i quins no. Però la realitat és que no se li poden posar portes al camp. Hi ha molts interessos darrere que porten a la creació i difusió dels rumors sanitaris: l’afany econòmic, la falta de temps per a contrastar, la intenció de danyar a empreses o persones concretes… O, simplement, com deien en la pel·lícula El caballero oscuro, hi ha gent que vol veure el món cremar.

    El primer pas és dubtar raonablement de la informació. Per exemple, davant un missatge de WhatsApp amb una notícia sobre salut que sona molt impactant o conspiranoica, moltes vegades n’hi ha prou amb buscar el títol de la informació a Google acompanyada de la paraula «bulo» per a arribar a webs fiables que expliquen i desmunten aquesta informació.

    Com crear consciència crítica

    Existeixen multitud de maneres més desenvolupades de potenciar aquesta educació sanitària i pensament crític entre la població. Com? Començant per l’educació en els col·legis i les famílies, passant per cursos i activitats a diferents públics i arribant fins als pacients a través dels professionals sanitaris. Ricardo Reolid, metge de família, participa en una iniciativa sorgida l’any passat a Albacete amb l’ajuda de la Fundació Biotyc i el suport del Col·legi Oficial de Metges: el projecte P@cientes 3.0. El seu objectiu, segons Reolid, és «crear competències digitals en els pacients per a evitar que quedin ancorats en la bretxa digital. Se’ls ha format en habilitats digitals amb un taller presencial i se’ls ha donat accés a un escriptori virtual específicament dissenyat per a accedir a pàgines web amb informació sobre salut».

    Més del 60% de la població espanyola utilitza Internet per a consultar informació de salut pel seu compte i risc. Llavors, per què no prescriure enllaços i aplicacions de salut fiables quan passin per la consulta? Segons el I Estudio sobre Bulos en Salud, elaborat per l’Observatorio de los Bulos de Salud a Internet i Doctoralia, només 1 cada de 3 metges recomana aquests recursos perquè els pacients puguin consultar els seus dubtes amb totes les garanties. Prefereixen fer pedagogia en la consulta per a combatre la desinformació (era així per al 79% dels metges enquestats) i utilitzar les xarxes socials per a desmentir rumors (41%).

    Reolid explica la importància de la formació en habilitats digitals dels professionals sanitaris: «El problema és que un important gruix dels professionals sanitaris no està familiaritzat amb la prescripció de links de salut o no coneixen la varietat de recursos digitals de qualitat que s’han anat creant. En aquesta línia, en el Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM) s’estan realitzant dos cursos per a formar als professionals en l’ús de les xarxes socials per a proporcionar aquesta sèrie d’habilitats, per a reconèixer llocs fiables i poder atendre aquesta demanda creixent. Un d’aquests cursos l’any passat va rebre més de 500 sol·licituds».

    I el paper de les institucions… i dels usuaris?

    Les institucions sanitàries i les associacions científiques tenen la seva responsabilitat a fomentar l’educació dels pacients a través d’internet i en les seves cerques. En aquest sentit, el Govern va llançar fa uns mesos la campanya ‘Con Prueba’ per a posar fre a les pseudociències, un dels temes amb major circulació a internet.

    Hi ha comunicadors de salut que estan realitzant importants iniciatives per a informar la població sobre els rumors. Salud sin Bulos,  Maldita Ciencia o El Tragabulos informen amb freqüència sobre notícies errònies d’aquest àmbit. I nosaltres mateixos, com a usuaris, també podem millorar els resultats dels cercadors perquè les pàgines webs fraudulentes o enganyoses tinguin menys visibilitat.

    Una forma d’aconseguir-ho és denunciant aquestes webs. Perquè les mateixes xarxes socials i els cercadors també poden fer coses per a frenar els continguts erronis de salut. Per exemple, fa uns mesos, Instagram va anunciar que anava a prohibir les etiquetes ‘antivacunes’ a les publicacions. Facebook ha eliminat en diverses ocasions pàgines o comptes sobre antivacunes, i acaba d’arribar a un acord amb l’OMS per a comprometre’s a facilitar que els usuaris accedeixin a informació oficial i autoritzada sobre vacunes en diferents idiomes. Google ha anunciat que prohibirà la publicitat de tractaments mèdics que no tinguin evidència científica. En YouTube s’han afegit a les seves cerques una secció per a aportar informació contrastada en temes on els rumors són freqüents. Twitter va llançar una nova eina per a recomanar webs fiables quan es realitzen en aquesta xarxa social cerques sobre vacunes.

    Una altra estratègia indirecta per a frenar la desinformació de salut és incrementar les possibilitats que les persones acabin en webs fiables. Per a tal fi existeixen diversos mètodes: crear abundants i bons continguts de salut, com fan l’OMS o la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA; millorar el seu posicionament en cercadors; crear directoris de webs rigoroses; aportar segells de qualitat… Com a exemples d’aquestes estratègies tenim a la Web Médica Acreditada (WMA), que des de 1999 certifica la qualitat de continguts sanitaris online a Espanya i Llatinoamèrica, o la Web d’Interès Sanitari (WIS).

    En un àmbit encara més internacional, existeix l’organització Health on the Net, que revisa les webs de salut per a comprovar que segueixen una sèrie de directrius i així atorgar-los el segell de qualitat ‘HONcode’. Una altra opció, com assenyala el Doctor Reolid, és «la creació d’escriptoris virtuals per a l’accés de la població general a pàgines fiables d’informació de salut a través de portals com Symbaloo«.

    La desinformació sanitària online està molt present, i seguirà aquí. No podem mirar a un altre costat o demanar a la població que no mirin internet per als seus dubtes sobre temes sanitaris. Les persones consultaran a Google sí o sí. És necessari aportar educació, eines i assessorament perquè la cerca d’informació sanitària a través d’internet no sigui l’enemic, sinó un gran aliat per a la salut de la població.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Pol·lució informativa

    Els rumors i les notícies falses no són alguna cosa nova. S’han utilitzat en la guerra, en la política, en l’economia i en tot tipus de disputes. També en la ciència i la medicina; pensem, sense anar més lluny, en la informació sobre el canvi climàtic, la sida, l’Ebola o les vacunes. Però les xarxes socials i la tecnologia han magnificat un problema del qual qui més qui menys ja és conscient. El terme fake news (notícies falses o falsejades) ha irromput amb força, però els més sagaços han advertit que es queda curt, posa erròniament el focus en el periodisme (en certa manera, notícia falsa és un oxímoron) i desvirtua un problema més complex, el de la pol·lució informativa. L’ecosistema informatiu està certament contaminat per rumors, notícies errònies, continguts inventats, descontextualitzacions i manipulacions vàries, i això ens obliga a repensar individualment i col·lectivament sobre la qualitat i els interessos que hi ha darrere de la informació.

    El problema transcendeix als mitjans de comunicació i al concepte de notícia falsa, que resulta inadequat i poc pràctic per adonar-se’n de tota la gamma de continguts falsos, les formes en les quals es difonen i les intencions dels qui els creen i propaguen. Perquè no és el mateix una notícia errònia com a conseqüència d’un periodisme deficient que una informació inventada, i no és el mateix una notícia veraç difosa per interès públic que una informació també veritable però propagada per fer mal a algú. No n’hi ha prou amb considerar solament la veracitat de la informació, cal tenir en compte també si la informació pretén o no causar dany, segons ha proposat Claire Wardle, investigadora del Shorenstein Center de la Universitat d’Harvard i directora del projecte First Draft. D’acord amb aquesta doble dimensió, Wardle recomana distingir entre misinformation (informació errònia), quan la informació és falsa però no es vol causar dany; desinformation (desinformació), quan és falsa i es pretén causar dany amb ella, i malinformation (informació malintencionada), quan és certa, però es pretén perjudicar a algú revelant informació generalment privada.

    L’ús d’un vocabulari precís i compartit, com el que proposa aquesta investigadora, és alguna cosa bàsica i preliminar per entendre millor el problema. Per encàrrec del Consell d’Europa, Wardle ha elaborat amb Hossein Derakhshan l’informe Information Disorder. Toward an interdisciplinary framework for research and policymaking, el títol del qual parla inequívocament d’un problema o trastorn de la informació que precisa, primer de tot, un marc conceptual interdisciplinari per orientar la recerca i poder aplicar mesures correctores. Per tractar d’entendre qualsevol exemple d’aquest «desordre informatiu» o «trastorn de la informació», aquest interessant document il·lustra la conveniència d’analitzar els seus elements (agent, missatge i intèrpret) i les seves fases (creació, producció –el missatge es converteix en producte mediàtic– i difusió). Solament usant un vocabulari comú sobre la informació i els seus desordres sembla possible abordar els reptes associats amb la credibilitat (un factor psicològic), la veritat (un concepte semàntic referit a la veracitat de les dades i les informacions) i els fets, que no són veritables o falsos, sinó reals o inventats.

    Les notícies són un tipus especial d’informació immersa en un ecosistema digital en el qual qualsevol pot crear, empaquetar i difondre informació i en el qual qualsevol pot portar-se a engany. Per evitar-ho, el primer pas és pensar críticament sobre el llenguatge que utilitzem, en un camí d’aprenentatge –el del pensament crític–que implica una certa alfabetització sobre la informació i el periodisme. Aquest aprenentatge ens incumbeix a tots, però les persones amb una certa responsabilitat pública, des dels polítics als educadors, periodistes i metges, estan especialment concernides. La guia de la Unesco Journalism, ‘Fake News’ & Disinformation i els cursos de verificació de First Draft són un bon aperitiu.