Just Deploy It!

Etiqueta: desnutrició

  • Fam, desigualtats socials i militarisme

    Segons la FAO, el 2020 hi havia al món 800 milions d’habitants que patien desnutrició crònica, 159 milions de nens menors de cinc anys afectats per una alçada menor a l’edat, i 50 milions de nens amb un pes menor a la corresponent a edat. Es considera que un de cada tres habitants del món pateix alguna o múltiples formes de desnutrició crònica. Gairebé la totalitat estan concentrats a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, tot i que no és un problema exclusiu d’aquests continents.

    Segons dades del govern d’Espanya, la pobresa infantil moderada va assolir el 27,4% dels nens, és a dir, gairebé un de cada tres infants a l’estat espanyol pateix pobresa. Quan s’observen les tendències es comprova que la prevalença de desnutrició cònica es va mantenir relativament estable del 2010 al 2019, però ha crescut fortament, en més de 100 milions l’últim any, que correspon a la difusió de la pandèmia de la Covid-19. Simultàniament, es reconeixen 1.900 milions d’habitants amb obesitat o sobrepès, cosa que indica que mentre uns pateixen gana, molts mengen menjar «escombraries» amb un excés de calories buides, provinents de begudes ensucrades i aliments no saludables.

    Fa pocs dies, un informe d’Oxfam Intermón i Save the Children alertava d’una nova crisi catastròfica a l’Àfrica oriental i denunciava que moren, actualment, 1.800 persones per dia de fam, a conseqüència de diverses condicions entre les quals hi ha la sequera (generada pel canvi climàtic), l’augment de preus dels aliments, i conflictes armats que generen migracions massives. Només a Somàlia, van morir de gana 260 mil persones el 2011. Aquestes dues ONGs assenyalen que l’ONU va fer una crida a recaptar 4.400 milions de dòlars per fer front a aquesta emergència i només es va recaptar el 2% del que és necessari, cosa que els va portar a reconèixer el contrast entre la celeritat de la comunitat internacional per socórrer la població d’Ucraïna amb la passivitat davant de la població africana. Ens indica un creixement preocupant del racisme o de la hipocresia?

    Atès que Ucraïna i Rússia, avui en guerra, són un dels principals proveïdors de cereals per a la població mundial, el creixement de la fam al món és una conseqüència obligada del conflicte armat. Recordem que el 30% de les exportacions de blat al món en els darrers tres anys han provingut d’Ucraïna i Rússia, i que el principal port d’exportacions a Odessa ha estat bombardejat per l’exèrcit rus o minat per l’exèrcit ucraïnès. D’altra banda, el 30% de la producció de cereals al món es destina a l’alimentació animal, la qual cosa ens porta a considerar la seriosa escassetat de pinsos, que indubtablement repercuteix en un augment dels preus dels aliments d’origen animal. Les Nacions Unides han alertat sobre la greu crisi alimentària mundial que ja és present al món.

    En un altre informe recent d’Oxfam Intermón («Beneficiar-se del patiment»), preparat per ser presentat a la reunió de Davos, s’alerta que 263 milions de persones al món es podrien veure sumides en la pobresa extrema, mentre creixen en forma escandalosa els beneficis empresarials. Les fortunes dels multimilionaris dels sectors de l’alimentació han augmentat en 453 mil milions de dòlars en els darrers dos anys (mil milions cada dos dies), les cinc principals empreses energètiques s’emborsen 2.600 dòlars en benefici cada segon. Moderna i Pfizer, gràcies al seu monopoli amb la vacuna contra ell Covid-19, desenvolupada amb forta inversió pública, tenen 1.000 dòlars de benefici cada segon.

    Aquest insultant creixement de les desigualtats socials s’agreuja amb el creixement de la despesa en armament estimulat per la guerra a Urània. El 2019 (abans de la guerra a Ucraïna) la despesa militar (Alvarez Cantalapiedra. Papers de FUHEM. Nº 157, 2022, 5-11) va ascendir fins a 1.900 bilions de dòlars, l’increment més gran anual des del 2009. Aquesta despesa equival a un PIB d’entre els deu més alts del món, darrere de França i davant d’Itàlia. Dels 20 països amb més despesa militar, la meitat són països de l’OTAN, que en conjunt representa el 59% del total. Només la despesa militar dels EUA representa el 40% de la despesa total mundial, que va exportar el 38,7% del total armes del món entre el 2017-2021. El percentatge de la despesa militar dels EUA a escala mundial duplica el pes de la mateixa economia nord-americana al PIB mundial. La guerra, la fabricació i exportació d’armes és un altre dels negocis més grans del que es beneficien els països més avançats.

    La humanitat es troba en una cruïlla: o es canvia de rumb i s’escull el camí de la supervivència sostenible per a tots o es continua el camí que beneficia les grans empreses multimilionàries que condueix a l’aprofundiment de les desigualtats socials. L’estímul bel·licista pot acabar en una guerra nuclear i la fi de la vida humana a la terra. Per reduir la gana al món, cal canviar la despesa militar per la despesa social, ajudes al desenvolupament i majors impostos a la riquesa multimilionària, disminuint les profundes i irritants desigualtats socials.

  • L’obesitat infantil també és un problema de classe

    Quin menjar està més a l’abast de la mà (i de les butxaques) en la nostra societat: fruita i verdures o brioixeria? Una volta pel supermercat, les petites botigues d’alimentació, el metro o fins i tot els hospitals ens porta a una conclusió que pot resultar insòlita. Perquè la veritat és que els brioixos i galetes són omnipresents i barats en les prestatgeries de supermercats, en les màquines de vending, a les botigues de barri, en la publicitat i fins i tot als hospitals. Vivim immersos en el que els professionals sanitaris crítics, especialment els dietistes-nutricionistes, diuen «ambient obesogènic», que es veu agreujat pel fet que no hi hagi fàcil accés a nutricionistes en la sanitat pública.

    Un dels col·lectius més perjudicats per aquest ambient són els nens i nenes i, especialment, els de les classes empobrides. Segons l’Enquesta Nacional de Salut, la taxa d’obesitat de fills de treballadors i treballadores no qualificades (15,37%) triplica la taxa d’obesitat de fills i filles de directors i gerents (5,41%).

    Sílvia Romero Canals, dietista nutricionista i autora del blog Equilibra’t, alerta de les conseqüències per a la salut d’aquestes taxes de sobrepès i obesitat: «Hipertensió, diabetis tipus 2, lesions en la pell, cardiopaties, trastorns osteomusculars, alguns tipus de càncer, trastorns del somni, sota rendiment escolar, estigmatització social, dèficit d’autoestima, depressió. En general, una deterioració de la seva qualitat de vida (físic-mental) molt important».

    Isabel González és infermera d’atenció primària. Per la seva consulta passa població adulta i infantil. Reconeix que l’obesitat infantil és ja un problema de salut pública, però detecta una falta de consciència sobre aquest tema. Per a González, «el problema és que la mala alimentació no té efectes immediats i tangibles en la salut, no es veu la perillositat».

    Sílvia Romero lamenta que «se sol culpar a l’individu o la família en el cas dels menors sense tenir en compte els seus factors psicològics, físics o l’ambient que els envolta», negant la dimensió clarament social d’aquest problema, provocat per factors com «la pressió de la indústria alimentària, la falta d’educació nutricional i informació, i que els productes ultraprocessats solen ser més econòmics que els frescos i saludables».

    Isabel González, per part seva, dirigeix la seva crítica «a l’entorn, la publicitat, la forma en què estan col·locats els aliments en els centres comercials, l’etiquetatge, que el nivell econòmic perquè la persona pugui portar a la pràctica els hàbits d’alimentació adequats». Critica especialment l’etiquetatge d’aliments i reconeix que en consulta observa que «enriquit amb vitamines i minerals» o «infantil» són dos reclams que, en els paquets de productes que es venen en les grans superfícies, criden molt l’atenció a les famílies, que pensen així que estan oferint la millor alimentació als seus fills, perquè està enriquida o especialment destinada a nens.

    Nombrosos nutricionistes reclamen que l’accés a informació nutricional per part de sanitaris especialitzats sigui generalitzat en la sanitat pública i protesten per aquesta manca amb l’etiqueta #SanidadDesnutrida. És coneguda la polèmica dels segells de societats mèdiques avalant galetes o fins i tot llets de creixement. L’Associació Espanyola de Pediatria va sortir al pas d’aquestes crítiques el 2015 assenyalant en un comunicat que «no existeixen aliments bons o dolents sinó una alimentació saludable o no. En el cas dels nens hem de conjugar idoneïtat de la dieta i la seva acceptació per part dels menors. Les galetes –com altres formes de cereals– són bons instruments per a aconseguir fer una dieta variada i saludable. El Comitè de Nutrició de l’AEP considera que les galetes són un aliment sa si es consumeixen en les quantitats adequades i dins d’una dieta variada». Dos anys després, el segell es va retirar de les galetes.

    L’argument de la moderació i la idea que cal menjar de tot és com una escletxa per la qual es cola el consum freqüent de galetes i brioixeria per part de la població infantil, especialment en una societat en la qual la informació nutricional fiable que desmenteixi els poderosos missatges publicitaris de la indústria alimentària sembla més un luxe que un dret de salut pública. Com assenyala la dietista-nutricionista Lucía Martínez, «amb una taxa d’obesitat i sobrepès per sobre del 50%, nens inclosos, continueu recomanant galetes amb moderació. Insensats».

    «Menjar de tot fa temps que va deixar de ser un bon consell». La infermera Isabel González lamenta que «els professionals sanitaris (metges i infermers) necessiten actualitzar-se prou bé en tot el que és alimentació perquè part de la nostra funció és donar educació sanitària a la població. Però hi ha certs aspectes que han de ser abordats per dietistes-nutricionistes», especialment, defensa, l’actualització amb rigor de les fulles amb informació sobre alimentació sana que es porten les famílies a casa. En algunes d’aquestes fulles i «fins i tot en pàgines web de l’administració pública es continuen incloent les galetes i suc com a part de l’alimentació saludable», critica.

    Segons dades de l’Informe de Consum Alimentari a Espanya 2018, si bé les parelles amb fills en edat mitjana suposen el 13,98% de la població espanyola, aquest grup consumeix el 21,68% de la brioixeria que s’embeni a Espanya. Quant a les galetes, les parelles amb fills consumeixen el 23,62%. El pes de les llars amb fills d’edat mitjana en el consum de fruites baixa fins al 14%. A més, segons estima l’ONG VSF Justícia Alimentària, «en els últims 20 anys, la nostra dieta ha canviat: el 70% del que mengem són aliments processats, alts en sucres, greixos i sal». El missatge de la moderació sembla, per tant, interessadament ambigu.

    Isabel González ha viscut per experiència el fracàs d’animar a pares i mares a canviar els hàbits alimentaris de la família: «Si jo pretenc que un nen passi de prendre galetes amb cacau soluble ensucrat a prendre un got de llet i un pa torrat integral amb oli d’oliva, tinc un fracàs i els pares no tornen, perquè se senten mal sabent que el que estan fent no és sa per al seu fill però se senten incapaços de donar-li aquesta dieta d’un dia per a un altre».

    Per això, li sembla molt important treballar en prevenció: «L’important és començar des que són petits, des que una mare et diu si li pot donar cereals ja amb quatre mesos. Cal dir-li que no els hi doni, que no els necessita, per molt que digui que ho veu en centres comercials i farmàcies. I cal explicar-li que si a un nen li dónes aliment amb cacau ensucrat ja no li podràs donar aquest aliment sol, perquè el cacau ensucrat li produeix un llindar del sabor tan alt que quan el retires el nen ja no voldrà menjar-lo si no està tan dolç. Cal dir-los que la llet amb cacau ensucrat està més rica per als adults, que ja tenim el paladar mal acostumat, però un nen o nena no. A un nen petit li dónes un tros de pa i un got de llet i és feliç».

    Si, ara que iniciem curs escolar, volem adoptar en família una alimentació més sana, Sílvia Romero ens transmet un missatge clar: «Hauríem de reduir el consum de begudes ensucrades (refrescos i sucs) i de productes ultraprocessats i precuinats i augmentar el consum de verdures, hortalisses i fruita (que haurien de ser la base de la nostra alimentació)». Romero va més enllà i defensa «disminuir el nombre d’hores de pantalles/dispositius i augmentar l’activitat física», que dues de cada tres nens a Espanya realitzen de manera insuficient. La nutricionista creu que és molt important «que tota la família prengui consciència i sigui una mica de tots, no només del nen. Menjar junts (tots els menjars possibles), així com donar exemple és essencial».

    Però anem més enllà. Atès que estem davant un problema social de greus conseqüències per a la salut pública, quines mesures caldria prendre per a afrontar-lo com a tal? Sílvia Romero Canals ho té clar: les solucions passen per «incorporar als Dietistes-Nutricionistes en el Sistema Nacional de Salut, prohibir qualsevol publicitat dirigida al públic infantil com ha fet Portugal, augmentar els impostos d’ultraprocessats i refrescos i disminuir el de fruites i verdures, incentivar la pràctica d’activitat física i invertir en prevenció». Isabel González subratlla que, a més d’actualitzar al personal sanitari d’atenció primària en aquest tema, «les autoritats sanitàries haurien de fer més treball perquè els etiquetatges dels aliments anessin d’una altra forma i la gent pogués veure d’una manera més fàcil el que tenen davant». Es tracta, conclou Sílvia Romero, de tenir «la voluntat política d’actuar contra la indústria que promociona el consum d’aliments insans».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Els danys de la desnutrició duren tota la vida i es transmeten als fills

    Les persones mal nodrides són més propenses a morir per infeccions comunes i altres malalties immunològiques que no per la manca d’aliments. Aquesta és la conclusió d’una revisió d’estudis publicada aquesta setmana a Trends in Immunology. El treball ofereix un nou enfocament sobre la mortalitat associada a la desnutrició i l’obesitat.

    Els autors de l’estudi asseguren que fins i tot després que les persones adoptin una dieta saludable, els problemes persisteixen durant tota la vida. Clara Bourke, investigadora del Centre de Genòmica i Salut Infantil de Londres (Regne Unit) i autora principal del treball, considera que la imatge que té la societat sobre la malnutrició d’un nen que estigui prim fins als ossos, “consumint-se”, és només “la punta de l’iceberg” d’un conjunt de trastorns associats. “La descompensació de nutrients provoca, entre molts altres problemes, el deteriorament de l’intestí i del sistema respiratori”, assegura Bourke.

    El retard en el creixement és la manifestació més visible de la malnutrició. Les persones amb aquest problema en països en vies de desenvolupament no aconsegueixen l’altura que haurien de tenir i, malgrat el seu aspecte saludable, són més vulnerables a infeccions i inflamacions d’òrgans. A més, la seva sang té menys glòbuls blancs, les membranes de la pell i l’intestí són més fàcils de trencar pels patògens, i els seus ganglis limfàtics funcionen malament durant tota la seva vida.

    “La desnutrició pot ser el resultat de menjar molt poques calories, o portar una dieta amb excés de greix i sucre, o no ser capaç d’assimilar els nutrients”, apunta l’experta. “En els nens això és particularment perjudicial, perquè hi ha molts processos de desenvolupament que tenen lloc en la infància i que requereixen que tot l’organisme funcioni amb un alt rendiment”.

    Un trastorn circular

    Un dels aspectes que més ha sorprès els investigadors és que la relació entre desnutrició i problemes immunològics no segueix una seqüència lineal, sinó que totes dues són causa i conseqüència a la vegada: no se sap quin és l’ou i quina la gallina. “Sempre s’ha pensat que el sistema immunològic és el que condueix a la patologia, però les noves eines experimentals són capaces d’aïllar els efectes de la dieta per si sola”, recalca la investigadora.

    “Com més investiguem el sistema immunològic, més gran és el paper que se li atorga. No només combat les infeccions sinó que afecta el metabolisme, les funcions neurològiques i el creixement, factors que també es veuen afectats per la malnutrició”, afegeix.

    A més, les alteracions del sistema immunològic deixen empremta en l’ADN a través de marques epigenètiques que es transmeten de pares a fills fins i tot després de diverses generacions. Si les persones desnodrides tenen descendència, els seus fills heretaran un sistema immunològic alterat que pot causar-los desnutrició, fins i tot si els nens tenen una dieta adequada.

    Bourke imagina un futur en què els metges, mitjançant anàlisis immunològics individualitzats, podrien identificar els joves més susceptibles a patir infeccions per tractar-los de manera precoç.

    Aquest és un article publicat a l’Agència SINC