Etiqueta: Determinants salut

  • Alfabetització determinant

    Amb les enquestes sempre es pot veure el got mig ple o mig buit, encara que de vegades ni tan sols mostren el got que diuen mostrar, sinó una altra cosa. La recentment publicada novena enquesta sobre percepció social de la ciència de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ens diu, per exemple, que quatre de cada cinc espanyols (80,4%) llegeix els prospectes dels medicaments abans d’usar-los, però un de cada cinc no els llegeix; i que mentre quatre de cada cinc (78,3%) tenen en compte l’opinió del metge en seguir una dieta, hi ha una cinquena part que no la té en compte. Amb aquesta i altres dades es tracta d’estimar l’alfabetització mèdico-científica de la població, però les enquestes, encara que ofereixen dades interessants, solen donar una aproximació limitada a aquesta qüestió. I resulten clarament insuficients per abordar un assumpte clau: en quina mesura l’alfabetització mèdico-científica influeix en les decisions sobre la mateixa salut.

    La nova enquesta de la FECYT mostra també que quatre de cada cinc espanyols (79,5%) perceben que la seva salut és bona o molt bona, i solament el 2,9% la qualifica de dolenta o molt dolenta. A més, dos de cada tres (68,9%) creuen que la qualitat del sistema sanitari públic és bona o molt bona. Per als enquestats, els metges no solament són la professió millor valorada, per davant de científics i professors, sinó que són fins i tot més científics que els físics. Afirmen, a més, que els temes informatius que més els interessen són, per aquest ordre, els de medicina i salut, alimentació i consum, cultura, medi ambient, ciència i tecnologia, esports, economia, política i famosos; no obstant això, reconeixen que el nivell d’accés a la informació sobre aquests temes és inferior a l’interès mostrat per ells.

    Si usem una altra enquesta per obrir més el focus, fins a abastar els 28 països de la Unió Europea, resulta que el 89% de la població està satisfet o molt satisfet amb la informació que troba en internet sobre salut i medicina, segons l’eurobaròmetre European Citizens’Digital Health Literacy, de 2014. Aquesta enquesta mostra que la informació de salut és fàcil de trobar pel 74% dels europeus i fàcil d’entendre pel 77%. El 83% dels entrevistats reconeix que la informació que troben és suficient i el 81% que pot discriminar sense problemes el contingut de qualitat. No obstant això, la proporció d’europeus que confia en la informació d’internet per prendre decisions sobre la seva salut es queda en el 59%. I, el què és més important, després d’informar-se a internet, la quarta part dels ciutadans es queda més confós del que estava.

    La qüestió més rellevant sobre l’alfabetització és si la capacitat d’entendre i usar la informació mèdica pot ser considerada com un determinant social de la salut, és a dir, una característica o factor social que explicaria les diferències individuals i col·lectives. Alguns estudis semblen avalar-ho, però podria ser que l’alfabetització no fos exactament un determinant, sinó un mediador o un modulador d’altres factors. Un grup d’investigadors d’Àustria ha publicat ara un estudi que analitza aquestes hipòtesis amb dades de vuit països europeus, per concloure que l’alfabetització completa (no solament la funcional) és un determinant crític i directe de la salut. La implicació d’aquesta conclusió, que hauria de confirmar-se en estudis longitudinals, és clara: l’alfabetització mèdica és una eina poderosa per a la promoció de la salut, ja que, en principi, és més fàcilment modificable que altres factors socials, com el nivell econòmic. Solament cal invertir amb intel·ligència en educació.

  • Tenir en compte els determinants de la salut per prevenir la malaltia i restaurar la salut

    No sempre tenir una millor atenció sanitària és el que determina l’estat de salut de les persones, sinó que ho és també el nivell socioeconòmic: atur, habitatge, precarietat laboral, entorn saludable i ambiental, així com altres determinants. Segons estableix l’OMS, són quatre grans determinants els que marquen una fita important per a l’atenció de la salut, tan individual com a col·lectiva. Aquests determinants són:

    • MEDI AMBIENT: relacionat amb els factors ambientals, físics, biològics, de contaminació atmosfèrica i química, tant del sòl, aigua i aire, així com els factors socioculturals i psicosocials relacionats amb la vida en comú.
    • ESTILS DE VIDA: Relacionats amb els hàbits personals i de grup de l’alimentació, activitat física, addiccions, conductes perilloses o temeràries, activitat sexual, utilització dels serveis de salut, etc.
    • BIOLOGIA HUMANA: relacionat amb aspectes genètics i amb l’edat de les persones.
    • L’ATENCIÓ SANITÀRIA: que té a veure amb la qualitat, accessibilitat i finançament dels serveis de salut que atenen als individus i poblacions.

    Malgrat els avançaments en el diagnòstic i tractament de les malalties, la prevenció activa és clau per a aconseguir una vida sana i digna. Durant els últims anys, donada que la situació de la salut de la població és insatisfactòria, hi han hagut modificacions importants orientades a enfortir l’Atenció Integral de la Salut, especialment en l’atenció en el nivell primari, que es troba localitzat prop de la població.

    En la prestació dels serveis de salut del primer nivell d’atenció, les accions dirigides a la prevenció (on també estan incloses les de promoció de la salut) han d’ocupar un lloc preponderant, perquè permeten incrementar els nivells de salut de la població. Per tant, la prevenció de la malaltia és una de les cinc funcions bàsiques de la Salut Pública, això és, un procés d’atenció integral de la salut.

    En el seu sentit més ampli, les activitats per lluitar contra la contaminació del medi ambient i per la higiene alimentària, corresponen als respectius sectors del govern central i dels governs autonòmics i locals, que haurien d’atacar els següents fronts:

    • PREVENCIÓ DE LA MALALTIA: Són les mesures destinades no solament a prevenir l’aparició de la malaltia, tals com la reducció de factors de risc, sinó també a detenir el seu avanç i atenuar les seves conseqüències una vegada establides.
    • RESTAURACIÓ DE LA SALUT: Accions dels Serveis de Salut, mitjançant assistència sanitària, destinades a recuperar la salut de les persones que l’han perdut, dutes a terme en dos nivells:
      – Nivell Primari: És l’atenció que es brinda a través dels CAP, on els pacients tenen el primer contacte amb el sistema d’atenció sanitària i on es realitza atenció recuperativa i de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia, així com la vigilància i control dels factors ambientals que poden afectar la salut. Per això és fonamental la seva potenciació a través de millor finançament i autonomia de gestió publica.
      – Nivell Hospitalari: És l’atenció que es brinda amb la finalitat de recuperar la salut de les persones que l’han perdut, es realitza en establiments de diferent complexitat.

    En aquest sentit, és imprescindible una coordinació eficaç entre els diferents nivells dels establiments de salut que conformen les xarxes d’Atenció de la Salut, el que en la nostra opinió és un aspecte a millorar, així el fet de dotar-los de més recursos educatius, preventius i econòmics. Tot plegat és imprescindible per a tenir una salut i un sistema de sanitat pública millor per tots i totes.