Just Deploy It!

Etiqueta: Dexeus Dona

  • «Et passes molt temps creient-te una sonada i una incompresa: a les dones que tenim endometriosis ens han posat en el sac del famós histerisme»

    L’endometriosi afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, segons dades de la Societat Mundial d’Endometriosis. Traduït a l’estat espanyol això indica que aproximadament la pateixen 2,5 milions de dones. És la primera patologia ginecològica però aquesta malaltia encara és bastant desconeguda per la societat i part de la comunitat mèdica.

    Davant d’una situació de subdiagnòstic es va trobar durant anys Núria Lleonart, finalment operada d’endometriosi a la Dexeus. Amb aquesta malaltia des dels 14 anys no va trobar ningú que li digués el que patia fins als 31. Entre aquestes edats, va prendre anticonceptius per regular els forts dolors que patia i va haver d’aguantar situacions de menyspreu per part de companys i professionals. «Et passes molt temps creient-te una sonada i una incompresa: a les dones que tenim endometriosi ens han posat en el sac del famós histerisme», explica Lleonart, a qui abans de ser diagnosticada van arribar a derivar-la a psiquiatria en no creure’s aquests dolors. Ara, recorda amb alegria haver trobat algú que finalment la diagnostiqués i que, com diu ella, li donés «confiança i un tracte espectacular» per fer-la sentir «absolutament acompanyada».

    El problema és que realitzar el diagnòstic no sempre és fàcil, perquè de vegades no presenta símptomes i moltes dones associen el dolor que provoca a la síndrome premenstrual a la menstruació. Davant d’això, Lleonart ens explica que si la regla és natural no hauria de fer mal i, que si fa mal, és que alguna cosa passa. Després de provar anticonceptius, va pensar que els dolors podien venir per patir còlics nefrítics que afecten el sistema urinari i els intestins però no feia sorra ni treia pedretes i també ho va descartar. No saber què li passava la feia sentir «molt enfadada, dolguda i enfonsada» perquè, per Lleonart, a banda dels dolors, no saber què li passava i que companys de feina la jutgessin li feia sentir «molta soledat».

    «No tenia justificació vàlida per faltar a la feina i la ràbia i la tristor que això va generar-me va fer que comencéssim a buscar algú que li posés nom a què em passava», segueix. Lleonart agraeix l’ajuda en aquesta cerca a la seva parella doncs, com explica, també li era «molt difícil explicar que tens tant dolor que no pots ni tenir relacions sexuals». I així, finalment, va trobar el Dr. Pere Barri Soldevila, coordinador de la Secció Quirúrgica i responsable de la Unitat d’Endometriosi de Dexeus Dona que es troba al Departament d’Obstetrícia, Ginecologia i Reproducció de l’Hospital Universitari Dexeus.

    Una nova tecnologia menys agressiva per a la cirurgia d’endometriosis permet una millor preservació de la funció ovàrica de les pacients

    L’endometriosi és una patologia benigna, que provoca dolor i altres trastorns que afecten la qualitat de vida. Es caracteritza per la presència de teixit endometrial fora de l’úter, habitualment en la pelvis o els ovaris, encara que pot estendre’s a altres teixits. Si ho fa, pot arribar a comprometre la fertilitat. De fet, entre un 30 i un 50% de les dones amb endometriosi tenen problemes de fertilitat.

    El Dr. Barri demana «més esforços i conscienciació» a la comunitat mèdica per diagnosticar aquesta malaltia, ja que «el retard en el diagnòstic fa que després hi hagi més problemes tant en fertilitat com en dolors». Pel que fa als dolors, Lleonart va haver de passar quatre vegades per quiròfan. Després de la primera operació va poder tirar endavant gràcies a un tractament hormonal que, com explica, va deixar per poder tenir fills tot i que mai n’havia volgut tenir. «Jo sóc fèrtil i podia tenir fills però mai he volgut per decisió pròpia. Després de l’operació la pressió social va fer que m’ho replantegés i vaig deixar les hormones però no va anar bé i vaig haver de tornar al tractament», ens explica Lleonart qui va haver d’operar-se de nou.

    Ara, una nova tècnica que han realitzat per primer cop a l’Hospital Universitari Dexeus podria evitar aquestes segones operacions. El Dr. Pere Barri ens explica que l’endometriosi és una de les cirurgies més complexes i amb aquesta nova tecnologia la tècnica és més ràpida, més precisa i més segura, conservant la resta d’òrgans íntegrament. «El bisturí funciona amb plasma i pots ser molt més curós, et dóna una major sensació de seguretat i confiança», ens explica el Dr. Barri que específica que fins ara hi havia molt bons resultats però així tens més garanties de preservar la fertilitat de les pacients, ja que és menys probable que l’ovari sa es faci malbé.

    Sobre fertilitat i treure’s la matriu de fet van fer un pacte la Núria Lleonart amb el seu doctor, el Pere Barri qui en operar-la va dir-li que el cos havia de viure un envelliment natural i que calia ser conservador amb aquests tempos però quan tingués 40 anys la deixaria escollir. «En la cirurgia d’endometriosi és poc freqüent treure la matriu i la Núria no ho necessitava, podria haver canviat d’opinió», ens diu al respecte Barri.

    La Núria ara té 43 anys: amb endometriosi des dels 14 no va ser diagnosticada fins als 31. Va ser operada tres vegades i en una quarta intervenció amb 40 anys va treure’s la matriu. Ara diu que està «feliç de la vida» i, com a psicòloga de professió que és, es dedica a treballar en la difusió d’aquesta malaltia i en el seu acompanyament. «És una malaltia bastant complicada a nivell de vivència: hi ha dones que tenen moltes dificultats en quedar-se embarassades i altres que mai a la vida sabran si tenen símptomes», tanca Lleonart.

     

     

  • La falta d’atenció mèdica a l’embaràs i el part al món provoca la mort de 800 dones al dia

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 dones moren cada dia per causes relacionades amb l’embaràs i el part. Això suma gairebé 300.000 a l’any, 35 cada hora. La majoria d’aquestes morts es produeixen en països en desenvolupament o que es troben en situació d’emergència com ara conflictes armats, desastres naturals o crisis humanitàries. Els motius: no rebre l’atenció mèdica que necessitaven. Això significa que si l’haguessin tingut, les seves morts podrien haver-se evitat.

    Les principals causes de la mortalitat materna relacionades directament amb l’embaràs i el part i responsables de fins al 75% de totes les morts són les hemorràgies postpart (27%), els trastorns hipertensius (14%), infeccions (11%), les complicacions provocades pels avortaments en condicions no segures (8-13%) i les obstruccions de part (9%). El 25% restant es deuen a causes indirectes que es veuen agreujades per la gestació, com la trombosi, embolisme, malària, i infeccions provocades pel VIH.

    A banda de les 800 morts diàries, per cadascuna d’aquestes morts 30 es queden amb seqüeles, com esterilitat o fístules obstètriques. A més, s’enfronten a moltes amenaces més per a la seva salut: violència sexual i de gènere, avortaments no segurs, malalties com la malària o la tuberculosi, infeccions de transmissió sexual, com el Virus de la immunodeficiència humana (VIH) o el Virus del papil·loma humà (VPH), i altres problemes relacionats amb la salut reproductiva.

    Sobre tot això es va parlar en una jornada organitzada en motiu de la XIV edició del Premi que cada any concedeix la Fundació Dexeus Dona a una entitat, institució o personalitat que hagi destacat per la seva trajectòria o contribució en el camp de les Ciències de la Salut, especialment referides a la dona i particularment en l’àmbit de l’obstetrícia, la ginecologia i la medicina de la reproducció. Aquest any, qui s’ha endut el Premi ha estat Metges sense Fronteres (MSF) per engegar més de 250 programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva que ha engegat a escala global.

    «En el 2017, 1.309 llevadores i 142 ginecòlegs de MSF han treballat directament sobre el terreny en diversos programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva i en tots ells s’ha demostrat que intervencions amb mètodes senzills i econòmics, dutes a terme per personal capacitat, poden salvar la vida de moltes dones», afirma Sonia Guinovart, referent d’Obstetrícia i Ginecologia de MSF Espanya. «A més, el fet que la mare mori augmenta el risc de mort del seu bebè. En el 2015, 2,7 milions de nounats van morir abans de complir el primer mes de vida, també per causes que es podrien prevenir», afegeix Sonia Guinovart.

    Els problemes en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva poden augmentar en un futur a escala global, ja que segons dades facilitades per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), dels més de 65 milions de desplaçats reportats en el 2016, un 49% són dones i un 51% són menors de 18 anys, que són els col·lectius més vulnerables. Els focus que actualment concentren una situació més preocupant se centren a Síria, Iemen, l’Iraq, República Democràtica del Congo, Suen del Sud i la crisi dels rohingyes.

    Iniciatives per acabar amb la mortalitat materna

    De cara al 2030, l’objectiu establert per Nacions Unides, en l’Agenda de Desenvolupament Sostenible, és aconseguir que la taxa de mortalitat materna sigui inferior a 70 defuncions per cada 100.000 naixements (actualment supera les 200 defuncions). Una meta difícil, analitzen els experts, ja que, per aconseguir-ho, el ritme actual de reducció d’aquesta taxa hauria de ser de, com a mínim, un 7,5%, més del doble de la mitjana registrada entre el 2000 i el 2015.

    Ara mateix hi ha diverses entitats o ONG treballant en aquesta direcció: Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal, que l’any 2013 va ser distingida amb el Premi Fundació Dexeus Dona destaca que «acabar amb la desigualtat en l’accés a l’atenció sanitària bàsica és clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb la salut materna i infantil. Com a exemple, en 2018 gairebé la meitat de les dones a Àfrica Subsahariana no tindran accés a un part atès per un professional o a planificació familiar. Solament aconseguirem complir els ODS si ens focalitzem en les necessitats dels grups de dones més vulnerables als països de menys rendes».

    Una altra ONG que fa temps que treballa en aquest àmbit és Matres Mundi. Uns dels seus objectius és impulsar la formació del personal sanitari dels països en els quals hi ha més mancances en aquest àmbit. «Per cada dona que al nostre país mor a causa de l’embaràs o el part, a Àfrica subsahariana moren 90, i per cada cinc nounats que moren a Europa, a Àfrica moren 100 i en algunes zones 160. Mentre a Europa tenim un metge per cada 350 habitants, a Àfrica Subsahariana tenen un metge per cada 30.000 habitants, i en alguns llocs un per cada 50.000», explica Jose M. Carrera, fundador de Matres Mundi i antic cap del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona. «Per atallar aquesta situació és fonamental augmentar substancialment el nombre i la formació del personal sanitari local en salut matern infantil». En aquest sentit, i a través de la iniciativa «Life for Africa», un dels seus projectes més destacats, Matres Mundi acaba d’inaugurar un Hospital Escola de Medicina Perinatal a Addis Abeba (Etiòpia) «que aviat iniciarà les seves activitats assistencials i de formació al personal local», explica el Dr. Carrera. «Calculem que a través d’aquesta iniciativa podrem formar a més de 140 professionals sanitaris cada any, la labor del qual podria evitar la mort de 400 dones i 3.500 nounats», afegeix.

    L’any 2010 l’OMS recomanava que tots els països tinguessin almenys un metge per cada 1.000 habitants. Però actualment un 44% dels països no aconsegueix aquesta xifra i gairebé la meitat compta amb menys de tres infermers o llevadores per cada 1.000 habitants. Àfrica pateix el 24% de la càrrega mundial per malaltia, però solament disposa del 3% del personal sanitari mundial.