Just Deploy It!

Etiqueta: Dia Mundial de la Salut Mental

  • Clam per reconèixer la salut mental com un dret universal

    Clam per reconèixer la salut mental com un dret universal

    El 9% de la població de més de 15 anys té depressió, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2021, i el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura entre els joves d’entre 25 i 34 anys, segons dades de l’àrea de Drets Socials, justícia global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. La salut mental és una assignatura pendent no només del sistema, sinó també de la humanitat, i arran de la pandèmia encara més, ja que, en general, la salut mental de la ciutadania ha empitjorat considerablement. 

    Les malalties mentals representen un problema de salut important, ja que mostren una alta prevalença, repercuteixen en la qualitat de vida de la persona i tenen un impacte fonamental en el seu benestar i el del seu entorn familiar i laboral. També les persones amb trastorns mentals acostumen a patir greus violacions dels drets humans, discriminació i estigmatització. Per aquest motiu, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, nombroses entitats que representen, atenen i donen suport a persones amb problemes de salut mental i familiars han volgut donar a conèixer l’estat de l’assistència en aquesta àrea de salut; la Fundació Congrés Català de Salut Mental destaca en el seu manifest que “malgrat el molt treball realitzat i amb canvis esperançadors, continua havent-hi una inacció mundial respecte al statu quo que reforça el cercle viciós de discriminació, desapoderament, coerció,  exclusió social, i injustícia” i demana al Govern que “promoguin la salut mental augmentant el suport financer a programes sostenibles i transversals que redueixin la pobresa i les desigualtats, la discriminació per tots els motius i la violència en tots els entorns, de manera que s’abordin eficaçment els principals determinants de la salut mental, sempre des dels sistemes públics de salut, a fi de no crear una nova discriminació” i que “inverteixin en serveis de salut mental que tinguin en compte les necessitats dels infants i adolescents centrats en la família i basats en la comunitat tot i evitant els incentius financers o d’altre tipus que fomenten l’internament en institucions, l’exclusió social i l’ús excessiu  de psicòtrops”.

    En aquesta línia, la Federació Salut Mental Catalunya, formada per 75 entitats de persones amb problemes de salut mental, famílies i amics, recorda que “la salut mental és un dret inherent a la condició humana, indispensable per gaudir d’una vida digna, que no coneix d’ideologies, gènere, origen, ni classe social. Malauradament, la realitat és una altra” i reivindica més recursos per fer-hi front: “Necessitem més inversió en salut mental, no només de salut. Cal trencar la lògica que el benestar només correspon a un Departament i ampliar la mirada. Ens calen polítiques en clau de determinants socials de la salut. Ens cal valentia, lideratge, i situar els drets al centre del model d’atenció a les persones i al seu entorn. Prou vulneracions de drets!”.

    D’altra banda, la part més institucional apunta que en els darrers anys s’ha reconegut de manera creixent l’important paper de la salut mental per a l’assoliment dels objectius mundials de desenvolupament; a principis d’aquest 2023 l’ajuntament de Barcelona va presentar el seu segon Pla de Salut Mental (2023-2030) amb l’objectiu de consolidar l’empenta que va fer la capital catalana l’any 2016 en aquesta àrea, quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. Aquest segon pla, d’acord amb les recomanacions i polítiques de l’Organització Mundial de la Salut i  el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental i incorpora la perspectiva de gènere, contribuint a reduir les desigualtats que pugui  haver en referència a la recerca, la prevenció i l’atenció a les persones amb problemas de salut mental. 

  • Els professionals de la salut són persones i també emmalalteixen

    Pel que fa a la salut mental dels professionals de la salut en concret, com ja teníem constància a la Fundació Galatea, la seva percepció de mala salut mental ja era superior a la de la població general abans d’esclatar la pandèmia de COVID-19. Això era així en totes les professions sanitàries i ha empitjorat durant i després de la pandèmia per raons òbvies.

    Però aquesta realitat, que els metges i metgesses o altres professionals de la salut poguessin tenir problemes mentals o emocionals, no ha estat mai una percepció generalitzada per part de la societat. Ells i elles, que tenen tants coneixements sobre la salut i la malaltia, que estant formats i preparats per a cuidar-nos i guarir-nos, no poden emmalaltir i, menys encara, tenir un trastorn mental, una malaltia mental o una addicció. És com si no ho poguéssim pensar això, com si els necessitéssim sempre bé i a punt, com si els necessitéssim invulnerables. També és veritat, que, sovint, també ells se’ns mostren amb aquesta imatge d’invulnerabilitat. En definitiva, dues peces que ens encaixaven molt bé fins ara.

    Arribats a aquest punt, però, tenim una obvietat al davant: els professionals de la salut són persones, emmalalteixen i també necessiten cuidar-se com qualsevol altre. A més, tenen altres particularitats: són persones que han seguit processos de formació molt llargs i exigents, amb una vocació clara d’ajuda als altres, des d’un gran compromís i també una alta responsabilitat. Professionals que estan permanentment actualitzant els seus coneixements i que, des de fa molts anys, estan treballant en un sistema de salut tensionat format per organitzacions complexes que poden esdevenir un important determinant de malestar emocional i d’estrès.

    Amb la pandèmia, tot aquest escenari s’ha fet més dens i frondós. Tothom ha pogut veure l’impacte i la transcendència d’aquesta pandèmia en els professionals de la salut al llarg d’aquests dos anys i mig i, sens dubte, la situació clarament ha empitjorat. Les dades de què disposem a la Fundació Galatea ens ho demostren. Abans de la pandèmia, entre 1998 i 2020, és a dir, al llarg de més de 20 anys d’activitat, s’havien atès als diferents programes una mica més de 5.000 professionals amb trastorns mentals severs i/o addiccions, mentre que, en tan sols dos anys i mig de pandèmia, més de 3.000 professionals han fet ús del servei de tele-suport emocional i més de 1.200 han estat tractats a la Clínica Galatea.

    També cal destacar l’increment de demandes d’intervencions en equips i organitzacions sanitàries. Aquestes també han estat sotmeses a canvis compulsius que han deixat petjada emocional entre els seus membres. Canvis de rol, canvis de lloc de treball sense temps per ser consensuats, que han suposat importants tensions entre els mateixos professionals i entre aquests i les direccions i les gerències. En molts casos, les conseqüències estan encara pendents d’abordar o reparar.

    Pel que sembla, la pandèmia, si no es pot donar per acabada, sí que agafa una altra dimensió. En aquest punt, però, no solament no es pot donar per millorada la situació emocional dels professionals sanitaris, sinó que, actualment, mentre celebrem el Dia Mundial de la Salut Mental, constatem uns nivells de demanda d’atenció d’aquests professionals superior al de fa sis mesos. D’aquí, que s’escau un compromís de tots els actors per prendre’n consciència i, indubtablement, també mesures per obrir l’esperança i per apaivagar l’escepticisme dels professionals de la salut en aquests moments.

    La salut dels professionals de la salut és cosa d’ells mateixos. També del propi sistema de salut. També de tota la ciutadania.

  • Trencar el tabú per millorar l’acompanyament a persones en risc de suïcidi

    Tot i que existeixen un nombre reduït d’estudis sobre l’impacte de la conducta suïcida en els familiars i cuidadors directes, trobem algunes aproximacions en l’estudi ‘El estigma del suicidio vivencias de pacientes y familiares con intentos de autolisis’ (Universitat Rovira i Virgili; 2011) on es conclou que la vivència de l’intent de suïcidi comporta l’acceptació de la malaltia tant per part del pacient com del familiar, produint un canvi en la imatge personal, familiar i social. A més, l’estigma, en relació amb els propòsits de suïcidi, fa augmentar el sofriment individual i familiar, dificulta l’ús oportú dels serveis de salut, la cerca d’ajuda i, per tant, l’evolució del procés.

    Per tant, és evident que els membres de la família i altres cuidadors són grans impactats d’aquesta problemàtica, però alhora són actors principals en la prevenció del suïcidi i tenen un paper clau en el procés de recuperació del seu familiar. Arran de les atencions i els grups de suport que portem a terme, amb les persones que conviuen amb un familiar amb conducta suïcida, identifiquem principalment quatre necessitats no satisfetes: tenir suport pràctic (a través de consells); sentir-se reconegut i inclosos en la teràpia i l’acompanyament; tenir algú a qui recórrer, i consistència del suport per part de la xarxa de professionals amb els quals havia estat en contacte.

    Segons l’OMS, el suport familiar és un dels factors de protecció principals en la conducta suïcida, de la mateixa manera que pertànyer a una família amb alts nivells d’hostilitat esdevé un factor de risc molt important. Quan una persona detecta en el seu familiar una o més senyals d’alerta o pensa que el seu familiar es troba en una situació potencial de risc suïcida, haurà de posar en marxa diferents estratègies que esdevindran claus en la prevenció.

    Per tant, creiem fonamental la coordinació entre les institucions de forma transversal (salut, educació, habitatge, igualtat, seguretat, etc.) i la xarxa associativa per donar recursos de suport basats en la proximitat i l’experiència, ja sigui en la prevenció (acompanyament) o postvenció (dol) del suïcidi, amb l’objectiu de reduir-ne la mortalitat. Treballant en xarxa entre l’administració pública, les entitats i les organitzacions privades, hem d’assegurar la continuïtat assistencial per donar el suport necessari en els moments de patiment emocional abans que pugui derivar en una situació de risc per la persona.

  • 4 entitats que cuiden la salut mental

    La Fundació Els Tres Turons va néixer l’any 1985 al barri del Carmel de Barcelona amb el propòsit de proveir suport i serveis a persones amb problemes de salut mental des d’una perspectiva comunitària, per tal de vincular-les el màxim possible al seu entorn més proper. “Fa 35 anys no hi havia dispositius per atendre aquestes persones. Es van fer tallers artesanals i comunitaris perquè no estiguessin aïllades al domicili ni al carrer, i es va fer amb altres entitats del barri”, explica la Marta Garcia, tècnica d’Acció Comunitària de l’entitat.

    La majoria de les persones a les quals atenen i gran part dels serveis que ofereixen estan enxarxats al districte d’Horta-Guinardó. Per exemple, hi ha una escola de jardineria en què els professors són persones que han après l’ofici als Tres Turons i donen classes a alumnes de l’escola Font d’en Fargues a l’hort de la masia de Can Soler. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adults de l’associació.

    Un dels projectes d’aquesta entitat del Carmel és que les persones a qui atenen puguin fer el màxim de vida independent a casa seva. “És complicat per un tema econòmic. A la ciutat de Barcelona, s’estan demanant 600 euros una habitació, i hi ha persones que reben un ajut o una pensió o un sou que no és molt elevat. A vegades, necessiten un acompanyament intens i, a vegades, puntual, per tal de desenvolupar aspectes amb què no s’havia trobat anteriorment, com poden ser el pagament de rebuts, tenir una avaria a la llar, administrar el pressupost o fer la compra”, destaca la Marta Garcia.

    Els serveis que ofereix els Tres Turons són molt variats, tant per a població jove com adulta, des de perruqueria, alfabetització, audiovisuals, informàtica, cuina, rehabilitació cognitiva o activitats expressives, fins a itineraris d’inserció laboral per tal de formar-los i ajudar-los a trobar feina. També hi ha activitats més lúdiques, com ara club de futbol i companyia de teatre, sempre sota la premissa de conèixer el territori i altres entitats.

    El 80% ha patit discriminació

    L’any 2010, diferents agents socials vinculats al sector de la salut mental de Catalunya van crear l’entitat Obertament per tal de lluitar contra l’estigma i la discriminació que pateixen les persones que tenen algun tipus de malaltia mental. Segons les seves dades, un 80% d’elles han patit discriminació.

    En l’àmbit laboral, la taxa d’atur és del 62% i la meitat de les persones amaguen la malaltia al centre de treball, igual que fan a l’escola la majoria d’alumnes, que tampoc no ho expliquen ni al professorat ni a les companyes. Al món sanitari, un 40% han estat discriminades en algun servei de la xarxa de salut mental i, en les relacions familiars i d’amistats, la meitat afirma que ha tingut un tracte injust i el 23% diu que ha estat pressionada perquè no tingui fills.

    La presidenta d’Obertament, Àngels Bardají, remarca que “l’estigma és una idea impregnada a la societat, que ho veu com un problema, una taca, una marca negativa. Per lluitar contra això, s’ha de tenir molta paciència i s’ha de fer molt de màrqueting social, perquè l’estigma no serveix per res, al contrari”. “Estem fent campanyes i cursos a sanitaris, empresaris, periodistes, escoles, joves, i estem preparant un de nou per a cossos policials”, afegeix.

    Una de les activitats que ha tingut més èxit és la relacionada amb els centres educatius, ja que han vist com, després de tractar el tema a classe, els infants i adolescents s’animen a parlar-ne amb més naturalitat. “La solució”, considera Bardají, “és anar conscienciant molt la societat, i també ajuda que surti gent coneguda als mitjans, siguin del món del futbol, la política, el cinema, etc., que diguin ‘pateixo esquizofrènia’ o ‘vaig tenir una depressió i ara m’he recuperat’, i part de la societat veuria que no és per tant”.

    Escolta activa per preveure conductes suïcides

    També el 2010, un grup de professionals i voluntaris que havien viscut la conducta suïcida en primera persona van decidir crear l’Associació Catalana per la Prevenció del Suïcidi (ACPS), amb la finalitat de reduir la mortalitat per aquesta causa a través de la conscienciació social i de l’acompanyament de l’entorn. Entre els projectes, disposen d’un espai d’escolta activa per a persones en risc de temptativa o ideació suïcida en què ofereixen recursos per a elles i el seu entorn.

    També hi ha espais per a familiars i amics que conviuen amb aquestes persones, i fan xerrades diverses al món educatiu per saber detectar senyals d’alerta entre la població adolescent, així com col·loquis  de persones que han viscut una situació de risc en primera persona i han aconseguit superar-ho.

    La presidenta de l’ACPS, Clara Rubio, destaca que la família i l’entorn tenen un paper clau per identificar una conducta suïcida: “L’escolta activa ens permet identificar possibles senyals verbals que ens poden donar molta informació. Poden ser expressions que ens traslladen desesperança, esgotament o una situació en què veiem un dolor emocional i en què podem identificar que la persona realment no troba una alternativa a aquest patiment”.

    “Una altra manera d’identificar-ho pot ser a través de canvis de conducta en el nostre familiar que ens porti a interpretar que hi ha una possible situació de risc, una planificació o un gest suïcida, sigui un canvi de conducta sobtat o un inclús que ens indiqui que ens està traslladant un comiat o una calma no esperada, en cas que la decisió estigui presa. La família té un paper preventiu important perquè coneixem millor el nostre entorn, però hem d’entendre millor la conducta suïcida per poder acompanyar millor la persona”, resumeix.

    Discriminació de les dones

    Des del 1993, la Fundació Surt treballa a favor dels drets de les dones i en contra de les discriminacions de gènere. L’empoderament de la dona ve des de processos personals de pressa de consciència de subordinació per transformar les relacions amb l’entorn, fins a treballar per la independència econòmica i millorar el perfil laboral.

    Aquesta organització feminista vol generar pensament col·lectiu i crític amb l’entorn sociopolític, per tal de formular propostes de canvi en defensa dels drets de les dones i altres grups socials en situació de discriminació.

    La desigualtat de gènere comporta també problemes de salut mental en les dones, tal com explica la directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell: “Venim d’una atribució de rols que el nostre sistema patriarcal ens imposa, que fa que el rol de les dones sigui molt invisibilitzat, en tots els àmbits. Tenim el rol atribuït que hem de cuidar els altres, però la cura cap a nosaltres no l’establim”.

    “Aquestes discriminacions les anem acumulant al llarg de les nostres vides, amb aquesta tensió i aquesta cura que se’ns sobreposa, i tenim una càrrega que és molt més evident. Ho hem vist clarament amb la pandèmia. I vas afegint, amb les diferents situacions de violències que vivim, siguin institucionals, de parella, comunitàries… Tot això té un impacte claríssim en la nostra salut mental, i hi ha una tendència a hiperdiagnosticar i medicalitzar, en comptes d’anar a l’arrel. En lloc d’abordar les causes i anar al focus d’aquest malestar, es dona solució a les conseqüències”.

  • Malestar i desigualtat, la salut mental i el gènere

    L’estudi ‘El impacto psicosocial del confinamiento domiciliario por la pandemia de la COVID-19 en España’, liderat per la investigadora Constanza Jacques i en base a les dades recollides de més de 7.000 persones majors d’edat residents a l’Estat espanyol, destacava que la salut mental va empitjorar durant el confinament domiciliari i que un terç de les dones van experimentar ansietat i depressió, mentre que en els homes aquests símptomes van representar al voltant d’una cinquena part.

    En el context actual postpandèmia -si més no, pel que sembla- i en el que s’albira una greu crisi econòmica hi ha una afectació evident en la salut mental i està impactant, de nou,  directament en les dones, atès que ja partim de la base de més desigualtat. Les desigualtats de gènere tenen un impacte gran i real sobre la salut mental de les dones, especialment pel que fa a la depressió i l’ansietat.

    Com impacta la vulnerabilitat en aquest sentit? La invisibilitat de què les dones som subjecte, el rol social lligat a les cures dels altres més que no pas a la pròpia, i lligat també al patiment com a expressió d’amor, comporta dificultats per detectar i abordar aquests trastorns que creixen per manca d’actuació.

    Quines són les pràctiques que poden garantir un millor benestar i més equitat per tal que la salut mental de les dones no quedi afectada tan directament? Sobre les dones recau el pes de les cures i el benestar dels altres, mentre que ser dona és un factor de risc per a la salut mental. No ho diem nosaltres, sinó l’Organització Mundial de la Salut, que subratlla que les desigualtats estructurals i les discriminacions múltiples i violències que patim les dones són rellevants en aquest aspecte.

    Cal una mirada realment transversal de la salut mental en tots els àmbits, no només des de l’àmbit sanitari. En tots els àmbits d’actuació necessitem eines, formació, recursos, capacitat per poder detectar i abordar els possibles trastorns de la salut mental en qualsevol àmbit: Laboral, ensenyament, joventut, treball social… Aquesta mirada transversal ara és més necessària que mai, no és un tema parcel·lat sinó que afecta a tota la vida de les dones i, per extensió, de la societat.

  • “La majoria de treballadores amb un problema de salut mental no s’atreveix a parlar-ne amb els caps”

    Això, juntament amb el treball que estan duent a terme entitats com Obertament arreu del món, en pro de la desestigmatització de les problemàtiques de salut mental, s’està traduint en una millora de les actituds en general. Així ho reporten les darreres dades de l’Enquesta de salut de Catalunya: la població que declara voler relacionar-se amb alguna persona amb trastorn mental ha augmentat notablement respecte anys anteriors.

    Des d’Obertament, l’aliança catalana de lluita contra l’estigma, valorem molt positivament aquesta tendència i estem satisfets d’haver-ne contribuït. Això, no obstant, no ens ha de fer perdre de vista que moltes persones encara ara han de fer front a la discriminació en el seu dia a dia en tots els seus àmbits vitals.

    Queda molt camí per recórrer. Encara la majoria de persones treballadores que passen per un problema de salut mental no s’atreveixen a parlar-ne amb els seus i les seves caps; encara ara molts joves canvien d’institut quan els seus companys se n’assabenten que tenen un diagnòstic; encara ara els prejudicis que tenen molts professionals de la salut interfereixen en la seva pràctica assistencial.

    És per això que cal reforçar tots els passos que s’han donat en la lluita contra l’estigma i estendre’ls a tota la població. Això no podem fer-ho les persones afectades o les entitats socials soles, necessitem la complicitat de tota la població i, molt especialment, de polítiques públiques clares i decidides adreçades a eliminar l’estigma, per tal que totes les persones, incloses les que tenen un problema de salut mental, puguin gaudir dels mateixos drets, deures i oportunitats.

  • La salut mental, una prioritat a Barcelona

    A Barcelona ja portem des de l’any 2016 prioritzant la salut mental amb l’aprovació del Pla de Salut Mental 2016-2022, un pla pioner en tot l’estat. És a dir, vam ser el primer municipi a tenir un pla que tenia com a objectiu situar el tema de la salut mental com un tema prioritari de ciutat. Va ser una proposta que es va decidir abordar de la mà de totes les institucions, entitats i associacions de la ciutat, recollint les experiències de totes aquelles que feia massa anys que feien en solitari una travessia pel desert.

    Tot i no tenir les competències, es va decidir impulsar iniciatives i recursos municipals per garantir la salut mental, igual que s’ha fet amb la salut odontològica o l’òptica, totes elles tipologies de salut que hem  prioritzat perquè l’estat d’aquest tipus de salut ens afecta el dia a dia i perquè calia que fossin accessibles.

    Amb l’arribada de la pandèmia vam tenir una crisi sanitària, econòmica i de salut mental a nivell quasi bé mundial. La necessitat de parlar de sentiments i de trobar un acompanyament professional es va evidenciar, igual que la manca de recursos públics que hi havia per a aquest tipus de situacions. Amb les taules de salut mental creades i interconnectades per tota la ciutat de Barcelona, de seguida vam començar a actuar per fer front a aquesta crisi de salut mental i benestar emocional. Vam aprovar i posar en marxa el pla de xoc de salut mental que ha suposat que entre 2019 i 2021 hem incrementat un 74% la dotació pressupostària i també hem reforçat aquest pla.

    Gràcies a aquestes mesures, vam reforçar el servei d’acompanyament emocional i psicològic per a joves de 12-22, Konsulta’m, que ja estava en funcionament. Un espai sense cita prèvia on els joves poden acudir de forma anònima a parlar i cercar suport emocional per part d’experts. El que ve a ser un psicòleg gratuït. Amb la situació sobrevinguda de la pandèmia de la COVID-19, vam decidir ampliar aquests centres perquè hi hagués almenys un a cada districte. No només per a joves i familiars o professionals que treballin amb joves sinó que també vam obrir espais Konsulta’m per a persones de més de 22 anys. En total, hem rebut més de 2.108 consultes de joves.

    Vam apostar per un tipus d’abordatge des de la prevenció i la comunitat, ja que un malestar tractat a temps pot evitar el desenvolupament de la patologia. En paral·lel, vam tenir clar que calia reforçar els vincles comunitaris perquè lligar les intervencions amb lògica d’acció comunitària i proximitat és clau.

    Una altra iniciativa que vam posar en marxa a principis de la pandèmia va ser el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900.925.555) juntament amb la Fundació Ajuda i Esperança. Aquest telèfon, que va ser pioner en tot l’estat, està operatiu 24 hores 7 dies a la setmana, és anònim i és atès per orientadors formats per especialistes. Forma part d’una estratègia més àmplia de prevenció del suïcidi que inclou grups d’acompanyament per a entorns propers de persones mortes per suïcidi o acompanyament per a persones amb pensaments suïcides. A finals d’agost d’aquest any, ja hem rebut 8.003 trucades, de les quals 213 eren suïcidis imminents. Aquestes trucades i xifres ens ajuden a acompanyar persones que estan patint i tenir un diagnòstic per seguir creant iniciatives i eines per a les necessitats detectades. Amb el temps, hem vist com altres administracions i institucions han posat en marxa altres números per prevenir el suïcidi, des de la Generalitat fins a l’Estat Espanyol.

    Un dels últims recursos que hem creat és el Xat Emocional de Suport per a Joves (679.33.33.63), un xat per a tots aquells joves d’entre 12-25 anys que vulguin parlar del seu malestar, havent detectat que un dels col·lectius més afectats per la pandèmia era aquest col·lectiu i que, segons els resultats de l’Enquesta de Joventut de Barcelona 2020, fins a un 60% dels joves pensava que l’impacte de la pandèmia els hi afectaria de forma negativa i més de la meitat asseguraven que la pandèmia els hi havia afectat emocionalment. Amb quasi tres mesos des que vam activar el xat, ja hem rebut més de 361 xats.

    Per tal de poder atendre altres col·lectius com la gent gran, que també han sigut dels més afectats per la pandèmia, fa un any vam crear la primera VilaVeïna. Aquests són espais on s’ofereixen tallers, recursos i espais per treballar al voltant de la cura. Al desembre, ja tindrem 10 en tota la ciutat. Juntament amb aquests espais distribuïts per la ciutat, també hem adaptat un telèfon de suport emocional per a cuidadores i una Targeta Cuidadora per a aquelles cuidadores que tenen cura de persones malaltes, dependents, amb discapacitat o persones grans a la ciutat de Barcelona.

    No cal reiterar que Barcelona té un model d’abordatge com a ciutat que es preocupa per la promoció de la salut, sobretot de manera preventiva i des d’una visió comunitària. Tot i així, no és suficient si el conjunt del sistema no es muscula i s’acaba agafant la salut mental com una prioritat. A nivell municipal, la creació d’eines, recursos, programes i serveis i la seva demanda per part de la ciutadania evidencia les necessitats d’acompanyament emocional, però encara queda un camí llarg per recórrer que cal fer amb celeritat conjuntament amb totes les administracions i institucions. Si no s’aconsegueix crear un sistema públic i universal per a tothom, estàs garantint que hi haurà persones que per un nombre de motius externs no puguin accedir a una atenció oportuna, ja que sovint no es tenen els recursos suficients per pagar-s’ho i el sistema públic no està prou ben dotat.

  • Suport psicològic al teu abast

    Konsulta’m va néixer l’any 2018 per atendre de forma preventiva el patiment emocional i el malestar psicològic d’adolescents i joves abans que el problema s’agreugi i es converteixi en un trastorn de salut mental. Es tracta d’un servei anònim i gratuït disponible a tots els districtes de la ciutat i no requereix cita prèvia.

    El 2022, es va ampliar per a les persones de més de 22 anys a la majoria de districtes, tenint en compte on hi ha més col·lectius en situació de vulnerabilitat relacionada amb aspectes socials i econòmics que deriven en pitjors indicadors de salut mental. Konsulta’m +22 disposa de professionals de la psicologia, el treball o l’educació social i la infermeria i està vinculat també als centres de salut mental d’adults (CSMA).

    Fins al setembre del 2022, el servei ha atès unes 2.100 consultes de joves i 350 d’adults en un dels 21 espais Konsulta’m repartits a diferents casals, centres cívics i altres llocs de la ciutat. Els professionals basen la seva feina en l’escolta activa, l’orientació i l’acompanyament emocional, per tal que la persona afectada verbalitzi el que li està passant i, si vol, faci alguna sessió més. En cas que es detecti algun problema greu, que és una minoria de casos en aquest servei, se’ls deriva cap a una atenció més especialitzada als CSMA.

    Aquestes iniciatives formen part del Pla de salut mental de Barcelona 2016-2022 de l’Ajuntament, que finança el projecte. Arran de la pandèmia sanitària de la Covid-19, el patiment psicològic s’ha agreujat entre la població, per la qual cosa aquest servei pretén posar el focus no només en el tractament, sinó també en la prevenció i detecció dels símptomes.

    L’enquesta a la Joventut de Barcelona 2021 indica que gairebé la meitat dels i les joves de la ciutat asseguren que el confinament els ha afectat emocionalment i, segons dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona de 2021, els problemes de salut mental han augmentat passant del 16% al 22% en cinc anys en el cas dels homes i del 20 al 31% en el de les dones. En el cas d’elles, l’increment es produeix sobretot en els grups joves i en les classes socials més benestants.

    Escolta activa

    Amb l’objectiu d’escoltar i acompanyar el jovent, es va posar en marxa el servei Aquí t’escoltem, destinat a persones de 12 a 20 anys. El projecte pretén fomentar el creixement personal, l’autoestima i les habilitats socials, i ofereix activitats grupals i tallers per poder parlar d’emocions, respecte, assertivitat o resolució de conflictes, entre altres qüestions.

    Per accedir al programa Aquí t’escoltem, cal demanar cita prèvia o escriure a consulta_aquitescoltem@bcn.cat. Hi ha deu centres a la ciutat, un per districte, en què ofereixen atenció individual i orientació específica i, en una segona fase, proposen diferents activitats, com per exemple: «I tu com lligues?», per conèixer gent nova i plantejar formes de lligar respectuoses; «Expressart», per treballar les emocions a través del ball, la pintura, el teatre, la música o l’escriptura, o el taller de sexualitat «Sexcrets».

    En aquesta línia de la prevenció de casos abans que es converteixin en un problema greu de salut mental, des del juliol del 2022, el consistori també ofereix un nou xat que es diu Xat joves amb l’objectiu que puguin parlar de manera confidencial i immediata sobre el seu patiment i malestar emocional. En aquests primers mesos, han rebut 360 xats, dels quals tres tenien contingut suïcida.

    El xat per joves està pensat per a persones d’entre 14 i 26 anys | Ajuntament Barcelona

    Aquest xat funciona a través de WhatsApp 679 333 363, està pensat per a població d’entre 14 i 26 anys, està disponible les 24 hores i també és gratuït. El consistori l’ha posat en marxa a través d’un conveni amb la Fundació Ajuda i Esperança, igual que ha fet amb el Telèfon del Suïcidi, destinat a atendre trucades de persones amb conductes suïcides, així com de familiars i de l’entorn social.

    El suïcidi a Barcelona

    El telèfon de prevenció del suïcidi a la ciutat forma part del Pla de Xoc en Salut Mental 2020, acordat amb la Mesa de Salut Mental de Barcelona, per donar resposta al malestar emocional de la població arran de la pandèmia. Consisteix en l’habilitació d’un telèfon gratuït, el 900 925 555, les 24 hores tots els dies de l’any. Des de la seva posada en marxa, han atès més de 8.000 trucades amb 213 suïcidis imminents.

    La primera trucada la respon una persona voluntària, prèviament formada per a aquesta tasca, que avalua el risc i fa un acompanyament emocional sense jutjar i sense tractar de convèncer. El que fa és interessar-se per què necessita i per què està patint. En els casos de risc elevat de suïcidi, el protocol estableix les passes a seguir per contactar amb els serveis d’emergències. També s’intenta vincular la persona que truca amb la xarxa de serveis de salut mental disponibles a Barcelona.

    El suïcidi és la primera causa de mort entre els homes de 15 a 44 anys a la ciutat i la segona en dones en el mateix marge d’edat, després del càncer de mama. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que se’n produeixen 20 temptatives de suïcidi per cada suïcidi consumat. A Barcelona serien uns 2.000 intents.

    Serveis accessibles i propers

    La regidora de Salut, Envelliment i Cures a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, considera que, després de la pandèmia, s’ha de “posar un accent molt especial en els joves i en les persones grans, que segurament són aquells col·lectius que han patit més durant la pandèmia”.

    “No és el mateix aturar dos anys de la teva vida quan en tens 40 que quan en tens 16, o aïllar-te. Per tant, ha sigut un patiment doble per a aquestes poblacions més joves, que les hem de saber acompanyar molt bé, i l’altre col·lectiu que és més vulnerable que caldrà també saber acompanyar molt bé són les persones grans o molt grans, sense perdre la mirada d’acompanyar a tota la població”, remarca la regidora.

    En aquest sentit, Tarafa assegura que “és molt important que tots els serveis que fem estiguin accessibles i arribin a tots els racons de la ciutat” per tal que qui necessiti un acompanyament o una escolta hi accedeixi de forma fàcil i prop de casa seva. Pel que fa a la població jove, destaca l’èxit de Konsulta’m en els espais comunitaris i del xat de 24 hores, on la majoria de vegades “aquella inquietud, aquella angoixa o aquella por, la podem resoldre, i un 6% els derivem a serveis de més especialització”.

    Afegeix la necessitat de tenir un telèfon d’acompanyament gratuït emocional per a persones amb pensaments suïcides, així com les taules de salut mental a tots els districtes on participen organitzacions, entitats i federacions del sector.

    Pel que fa a l’àmbit escolar, posa en valor el programa d’educadores emocionals a les escoles, en una estratègia compartida amb el Consorci d’Educació de Barcelona i el Programa municipal de Pla de Barris. Actualment, hi ha 44 escoles amb aquesta figura, que treballa amb el professorat, l’alumnat i les famílies.

    En matèria laboral, Tarafa subratlla l’Acord per la Salut Mental a la Feina amb els principals agents de la ciutat, un acord amb 10 punts que reconeix que unes bones condicions de treball són la base per a una bona salut emocional, i que aposta per reduir els riscos psicosocials als centres de treball.

  • Les persones que pateixen una malaltia mental encara viuen marginalitat a la feina

    Associacions de pacients i familiars han reclamat en el Dia Mundial de la Salut Mental que el mercat laboral sigui més inclusiu i es pugui acabar així amb la marginalitat. Una de les dificultats que pateixen les persones amb algun tipus de trastorn o malaltia mental és la incorporació al mercat laboral. Des d’entitats com Salut Mental Catalunya o la plataforma Clúster Salut Mental, que agrupa diverses associacions però també empreses i institucions, creuen que la feina és un element cabdal i que s’ha de tractar com un factor terapèutic. Així, adaptar les jornades laborals o fer una reincorporació progressiva a la feina després de la baixa són algunes de les mesures que proposa el sector.

    Flexibilitzar les jornades laborals per a les persones que pateixin algun tipus de trastorn o malaltia mental, segons diverses associacions, ajudaria al col·lectiu a sortir de la sensació de la marginalitat que pateixen. La flexibilització implicaria jornades més reduïdes o tornar d’una baixa laboral progressivament. En aquest sentit, Pere Bonet, president del Clúster Salut Mental Catalunya, creu que després d’una baixa prolongada, una persona amb una malaltia mental no pot incorporar-se al mateix ritme que abans de patir la malaltia però amb una incorporació progressiva, el seu retorn al mercat laboral seria més satisfactori. En el mateix sentit, Marta Poll, directora de la Federació Salut Mental Catalunya, creu que cal atendre als pacients anant més enllà del tractament i la curació mèdica. La feina és doncs un element molt important.

    Des de Clúster Salut Mental animen a implementar el Pla de Salut Mental que en principi preveia més pressupost per a la contractació de serveis relacionats amb la salut mental des del Departament de Salut. Si això s’acabés complint, creuen que això ajudaria a tenir més «iniciatives per a la lluita contra l’estigma del col·lectiu, ja que, des de l’entitat es proposa dedicar-los a l’atenció comunitària per ajudar a la integració de les persones».

    El Comitè organitzador del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 va suspendre l’acte que tenia previst en contra la vulneració de drets l’1-O

    Ahir, en aquest mateix diari, el Comitè organitzador del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 publicava un article d’opinió on explicava que no celebrarien aquest dia a Girona tal i com estava previst. Ho van anular perquè «el lema d’enguany, Salut mental, a la comunitat i a la feina, aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència, generadora d’oportunitats per a les persones». Opinen que a partir del que va passar el passat 1-O durant la realització del referèndum i «atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent», no podien celebrar res. «Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar la lluita pel respecte als drets fonamentals de tota la ciutadania», comenten en el citat article.

    El Comitè organitzar del Dia Mundial de la Salut Mental 2017 està conformat per Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental Girona i comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i la Fundació Tutelar de les comarques gironines. Totes elles tanquen l’article afirmant que «la vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental […] Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre. Una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res. Però continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena».

  • Amb els drets vulnerats, la salut mental no celebra res

    El dissabte 7 d’octubre prop de 2 milers de persones amb problemes de salut mental, les seves famílies, professionals i agents i institucions implicades havien de reunir-se, en aquesta ocasió, a la ciutat de Girona per celebrar junts el Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre. Aquest any això no serà possible, les entitats organitzadores (Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines) hem decidit suspendre els actes programats durant tota una setmana incloent l’acte central previst pel passat dissabte dia 7.

    El lema d’enguany, Salut mental, a la comunitat i a la feina, aposta per la defensa d’una societat més justa, més inclusiva, que respecta els drets i la diferència, generadora d’oportunitats per a les persones. Arran dels fets succeïts el passat 1 d’octubre a Catalunya, i atesa la situació d’excepcionalitat que està vivint el nostre país i la seva gent, hem decidit que no podíem celebrar res. Fa anys que lluitem per la promoció i defensa dels drets de les persones que pateixen problemàtiques de salut mental i avui ens toca revisar la lluita pel respecte als drets fonamentals de tota la ciutadania.

    Un dia encara no prou llunyà, les persones amb un problema de salut mental van ser ciutadans privats d’identitat i de paraula. Persones excloses i recloses. Els seus drets anaven per ramals sinuosos i allunyats dels de la resta. La història recent ens il·lustra en conquestes molt significatives per apropar-los als drets bàsics, com va ser la llei Basaglia a la Itàlia dels anys 70, que va dictar el tancament dels hospitals psiquiàtrics (vigents encara a alguns territoris de Catalunya) i la prohibició d’internar ningú de per vida en contra de la seva pròpia voluntat, o la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat (2006) de l’ONU que va més enllà i suposa un nou marc en relació a la promoció dels drets, il·lusionant i ambiciós, que encara planteja grans reptes a assolir.

    Hereus, i orgullosos, d’aquelles conquestes, propugnem que la defensa dels drets bàsics de les persones amb un problema de salut mental, alguns tan bàsics com el de decidir sobre el propi projecte de vida, han de ser un imperatiu legal i ètic. Ho és per salut, perquè quan les persones exerceixen la seva ciutadania, el seu patiment disminueix i parlem d’un apoderament major, però també ho és per justícia social, per dignitat i per democràcia. Per salut de la democràcia.

    Aquests dies, però, assistim esfereïts i perplexos a un nou escenari on la societat catalana en el seu conjunt ha estat víctima d’una vulneració indiscriminada d’alguns dels seus drets més fonamentals. Aquesta situació d’excepcionalitat, doncs, ens impedeix enguany trobar-nos amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, una trobada festiva i reivindicativa que cada any ens serveix, per una banda, per posar en valor la conquesta de drets de les persones al voltant de valors com la igualtat d’oportunitats, la llibertat d’expressió i d’opinió, el reconeixement de la diversitat, la salvaguarda de la integritat física i emocional, o la inclusió plena de totes les persones en la comunitat i, per l’altra, per assenyalar mancances, necessitats i reptes.

    La vulneració de drets té un impacte directe sobre la vida de les persones i sobre la seva salut, també la mental. Per això avui sentim dolor i impotència, però sobretot molta tristor. Els drets humans són eines de canvi i transformació social i no els podem malmetre. Una societat justa i cohesionada cal que els defensi i els promogui. I per això avui no podem celebrar res. Però continuarem lluitant cabuts i persistents contra la vulneració dels drets i la conquesta de la ciutadania plena.