Just Deploy It!

Etiqueta: Dia Mundial

  • Un nou algoritme d’intel·ligència artificial ajuda a identificar persones que poden beneficiar-se d’estudis de prevenció de l’Alzheimer

    Cada 3 segons es diagnostica un nou cas de demència al món, i es calcula que actualment 50 milions de persones la pateixen, en la majoria de casos a causa de l’Alzheimer. Aquesta xifra es tradueix a Espanya en més de 800.000 persones afectades. Amb l’esperança de vida en augment, si no es troba un tractament per prevenir o aturar el curs de la malaltia, la xifra de casos podria triplicar-se l’any 2050, i arribar a dimensions d’epidèmia, tal com apunta l’últim informe World Alzheimer Report 2018 publicat per Alzheimer’s Disease International.

    El 21 de setembre es celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer, que es commemora per conscienciar sobre l’impacte de la malaltia i reivindicar la necessitat de la recerca científica per lluitar contra l’Alzheimer.

    En aquesta línia, un equip del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha desenvolupat un algoritme d’intel·ligència artificial que, a partir d’imatges de ressonància magnètica, facilita la identificació de persones candidates a estudis de prevenció de la malaltia d’Alzheimer. El projecte ha estat un dels 21 seleccionats d’un total de 102 projectes presentats al programa CaixaImpulse de “la Caixa”, que compta amb la col·laboració de Caixa Capital Risc i EIT Health.

    “El projecte preveu realitzar una prova de concepte en un entorn del món real i ens permetrà estudiar quin valor pot tenir la nostra tecnologia per a la societat”, explica el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC i líder del projecte. Aquesta prova de concepte es farà a partir de dades recollides de la cohort Alfa+, que està formada per participants de l’Estudi Alfa, impulsat per “la Caixa”.

    Actualment l’Alzheimer no té cura, però s’ha demostrat que la malaltia té una fase preclínica de fins a 20 anys. Durant aquesta fase, les persones no tenen símptomes cognitius (com ara pèrdua de memòria) però poden presentar una acumulació anòmala al cervell de beta amiloide, una proteïna relacionada amb el desenvolupament d’Alzheimer. L’estudi d’aquesta etapa és essencial per desenvolupar tractaments preventius de la demència abans de que apareguin els primers símptomes.

    Per identificar els canvis al cervell de persones cognitivament sanes, és necessari realitzar dues proves estàndard: punció lumbar i tomografia per emissió de positrons (PET). Tanmateix, aquestes proves són invasives i costoses, la qual cosa fa que la detecció sigui dificultosa.

    El nou algoritme desenvolupat per l’equip del Dr. Gispert utilitza la intel·ligència artificial per identificar persones amb nivells anòmals de beta amiloide. Ho fa a partir d’imatges de ressonància magnètica del cervell, una tècnica menys invasiva que les proves estàndard.

    “Aquesta tecnologia permet identificar quines persones necessiten realment les proves estàndard, que es realitzen després de la ressonància, i en quines es poden evitar”, destaca el Dr.Gispert. Així, és possible detectar quines persones es poden beneficiar d’assaigs clínics de prevenció de forma més cost-efectiva. L’ús d’aquesta metodologia permetrà reduir un 67% les proves selectives innecessàries i fins a un 50% els costos de reclutament de persones per aquests estudis.

  • Parlar, escoltar i aprovar polítiques públiques per a la prevenció del suïcidi

    El Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi ve carregat d’activitats i campanyes per lluitar contra una causa de mort que, segons dades de l’OMS, acaba amb la vida de 800.000 persones l’any. Segons la mateixa font, cada 40 segons una persona mor per suïcidi i per cada suïcidi consumat es produeixen 20 temptatives de suïcidi. El que suma 16 milions de temptatives l’any.

    Sota el lema “Parlar i escoltar, salva vides”, la Federació Salut Mental Catalunya amb la col·laboració de “Després del Suïcidi – Associació de Supervivents” (DSAS), Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS) i Mans Amigues – Dol per Suïcidi (DSMA), posen avui en marxa una campanya amb l’0bjectiu de «millorar la informació i prevenció de la mort per suïcidi, i mostrar els recursos i entitats que treballen per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica de salut mental, masses vegades silenciada». A través de diversos recursos toquen la prevenció, destrueixen els mites, faciliten informació sobre on anar i apropen testimonis més enllà de les dades i els informes.

    A Catalunya, amb dades de 2017, les últimes recollides fins el moment, es comptabilitzen 495 morts per suïcidi. I, a més, el suïcidi és la mort prematura que més ha incrementat als darrers anys, segons l’estudi «Evolució de la mortalitat per suïcidi a Catalunya en el període 2000-2013: quin impacte ha tingut la crisi econòmica?» del Departament Salut.

    Així, una altra de les activitats per aquest Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi és la que realitzarà l’Associació «Després del suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS)» a través de la campanya «Et volem dir una cosa important» que han iniciat persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi. Des de la DSAS, posen de manifest que el «suïcidi es una mort ignorada socialment, que encara suscita uns temors enormes, una ignorància incomprensible, sobretot un terrible silenci que cau amb tot el seu pes sobre els que han sofert una pèrdua per aquesta causa». Denuncien que «ningú que hagi mort a causa del suïcidi no es mereix que qualifiquin tota la seva vida per aquest acte. No hi ha ningú que sigui simplement suïcida. És una reducció injusta, fruit de la ignorància i el temor». Així, recomanen que parlar del suïcidi és la millor manera de prevenir-lo. Amb aquesta campanya volen fer comprendre a la societat que «cal canviar els punts de vista sobre aquest greu problema».

    Per fer-ho, durant tot el matí d’aquesta jornada es trobaran a les portes de l’Hospital Sant Pau de Barcelona per oferir informació al públic sobre el fenomen del suïcidi i té l’objectiu de canviar les idees falses o els mites que envolten del suïcidi i informar sobre signes d’alerta que poden ajudar a detectar, en el moment inicial, persones en risc.

    Infografia de la campanya “Parlar i escoltar, salva vides” / Federació Salut Mental Catalunya

    Contra el suïcidi juvenil, polítiques públiques

    Diferents dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre els i les joves d’entre 15 i 34 anys. Que es produeix 1 suïcidi juvenil cada 5,2 dies. Que els homes d’entre 15 i 34 anys multipliquen per 2,5 vegades les dones en els casos de suïcidis (l’any 2016 van ser 50 nois i 20 noies).

    Avui, en el Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi el Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC) ha fet públic un seguit d’exigències a l’administració pública catalana en els àmbits de la salut, l’educació i la comunicació per tal de reforçar la prevenció del suïcidi juvenil. Des del CNJC a través d’una publicació anomenada «Encarem el suïcidi juvenil» aporten que «és necessari superar la visió del suïcidi com a una acció individual i enfocar-lo des de la perspectiva de problemàtica social, així com comprendre els diferents factors de risc que poden conduir algú a treure’s la vida». Inclouen per exemple com a factor de risc els trastorns de la salut mental, les drogodependències, les situacions d’abús o violència, l’assetjament escolar, el ciberbullying o mobbing, patir algun tipus de discriminació, o haver d’afrontar una experiència difícil de superar.

    Opinen que les polítiques de prevenció del suïcidi a Catalunya són ara per ara «mesures puntuals mancades d’una visió global de la problemàtica i no plantegen un pla d’actuació dirigit al jovent». En aquesta línia, el passat mes de juliol, com a conseqüència d’una sessió monogràfica sobre el suïcidi juvenil a la Comissió de Polítiques de Joventut del Parlament de Catalunya, impulsada pel CNJC, el Parlament va aprovar per unanimitat una moció que insta al govern de la Generalitat a emprendre una sèrie de mesures.

    Uns mesos després, i coincidint amb aquesta jornada, han publicat 10 demandes emmarcades dins una campanya d’incidència política. En l’àmbit de l’educació demanen que es realitzin formacions proporcionades per experts dirigides a professorat i professionals de l’educació sobre com actuar davant d’idees i/o conductes autolítiques. També assegurar i responsabilitzar persones referents a cada centre educatiu dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica així com incorporar l’educació emocional en el currículum educatiu, de manera transversal i actualitzada també a les noves realitats digitals de joves i adolescents. Un quart punt seria incloure un pla preventiu del suïcidi juvenil dins el Programa Salut i Escola (PSiE) del Departament d’Educació i el de Salut de la Generalitat de Catalunya i, a més, crear protocols d’actuació a les escoles davant les conductes autolítiques revisats per les Unitats de Prevenció del Suïcidi, així com davant l’assetjament escolar i les situacions de risc de l’alumnat.

    Algunes de les demandes que dibuixen dins l’àmbit de la salut impliquen integrar la perspectiva juvenil al programa Codi Risc Suïcidi i en el Pla Integral del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i en la resta de polítiques de prevenció. Com en moltes altres matèries, també exigeixen resoldre la manca de recursos i d’Unitats de Prevenció del Suïcidi existent fora de l’àrea metropolitana de Barcelona. On dibuixen demandes de mínims i de màxims és en acabar amb la descoordinació actual entre els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) i per a infants i adolescents (CSMIJ). «Actualment quan una persona jove adquireix la majoria d’edat el seu expedient és traslladat i minva l’atenció professional», denuncien des del CNJC que idealitzen crear un centre de salut mental específic per a joves dels 16 als 30 anys però, veient que per ara és inassolible, proposen aquesta millorar de coordinació i incorporar-hi la perspectiva juvenil.

    Les dues últimes demandes es centren en l’àmbit de la comunicació i busquen que es portin a terme campanyes públiques de sensibilització i prevenció del suïcidi, «com es fa en altres àmbits com en les violències masclistes o els accidents de trànsit -segona causa de mort entre el jovent, per sota del suïcidi-«. A més, que es doti els mitjans de comunicació de recursos i formacions per sensibilitzar i adequar un bon tractament informatiu sobre el fenomen, que fugi dels sensacionalismes i abordi l’arrel social del problema.

  • Dues de cada tres persones amb esclerosi múltiple són dones

    L’esclerosi múltiple és la causa més freqüent de discapacitat no traumàtica en adults joves que  afecta a més de 700.000 persones a Europa segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’esclerosi múltiple afecta a 47.000 persones a Espanya. Avui, 30 de maig, es commemora el seu Dia Mundial.

    Cada setmana es diagnostiquen a Espanya uns 35 nous casos d’aquesta malaltia neurològica, uns 1.800 nous anuals. I encara que també pot afectar nens i persones majors, el 70% dels nous casos es detecten en persones de 20 i 40 anys d’edat i, en 3 de cada 4 pacients, en dones.

    Les causes que originen aquesta malaltia autoimmune i crònica encara són incertes, però les últimes recerques apunten a factors genètics –però no hereditaris, ja que només el 15% dels pacients d’esclerosi múltiple tenen a un o més familiars afectats- en conjunció amb factors ambientals com el tabaquisme, el dèficit de vitamina D, l’escassa exposició a la llum solar i/o el canvi de dieta, entre altres.

    «L’esclerosi múltiple és una malaltia molt heterogènia, tant en la presentació dels símptomes, com en el seu pronòstic. No obstant això, en un 85% dels casos, la malaltia es manifesta en forma del que denominem ‘brots’, és a dir episodis d’afectació neurològica que solen remetre parcial o totalment sobretot en les etapes inicials de la malaltia. Encara que, amb el temps –i en molts casos- la malaltia passarà a desenvolupar-se de forma progressiva i continuada provocant danys sensorials, físics i psíquics i produint diverses discapacitats», explica el Dr. Miguel Ángel Llaneza, coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia.

    Pel fet que, en moltes ocasions, els símptomes inicials de l’esclerosi múltiple es passen per alt perquè desapareixen i tornen a aparèixer amb el temps, actualment existeix un retard en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia d’1 i 2 anys.

    «Presentar feblesa o rigidesa muscular, espasmes musculars dolorosos, problemes d’incontinència urinària, mareig permanent, dificultat per a mantenir l’equilibri i/o visió borrosa o doble, solen ser els primers símptomes de la malaltia més habituals i més fàcilment identificables. No obstant això, ja que la malaltia pot generar lesions en qualsevol part del sistema nerviós central, depenent de la zona que es vegi afectada, els símptomes poden ser molt variables», assenyala el Dr. Miguel Ángel Llaneza.

    «Posteriorment, i quan la malaltia ja hagi avançat, és molt comuna que els pacients presentin feblesa muscular, sobretot a les cames, i/o rigidesa muscular, així com fatiga. Encara que, com deia, els símptomes d’aquesta malaltia són múltiples i cada pacient evolucionarà d’una forma molt diferent».

    Àdhuc no existeix cap tractament que permeti curar l’esclerosi múltiple, però si existeixen tractaments que permeten retardar la progressió de la malaltia, així com diferents teràpies per a millorar els símptomes. A més, en els últims anys, han aparegut nous fàrmacs que són capaços de reduir considerablement el número i la severitat de les recaigudes i que retarden l’evolució a llarg termini de la malaltia d’una forma molt més efectiva. El que fa que, actualment, existeixi un número molt important de pacients que, després de patir la malaltia durant més d’una dècada, no presenten cap mena de discapacitat important. Per això, la utilització primerenca i adequada dels recursos terapèutics disponibles és un factor essencial per a millorar el pronòstic dels pacients.

    «No obstant això, malgrat els avanços que s’han produït en el tractament de l’esclerosi múltiple, aquesta malaltia continua tenint un alt impacte personal, social i sanitari per la seva freqüència, la seva tendència a produir discapacitat, per la seva repercussió laboral i per les necessitats de cures i els costos associats. A més que és capaç de reduir significativament l’esperança de vida dels afectats», comenta el Dr. Miguel Ángel Llaneza. Més del 80% de les despeses que ocasiona l’esclerosi múltiple estan relacionats amb la discapacitat i no amb les teràpies perquè, aproximadament, un terç dels pacients necessita algun tipus d’ajuda per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, i en vuit de cada deu casos les cures els proporcionen familiars.

    D’altra banda, els pacients amb esclerosi múltiple superen la taxa d’hospitalitzacions en la població general. Més d’un 25% dels pacients d’esclerosi múltiple han d’ingressar anualment a l’hospital. Les infeccions són la causa més freqüent d’hospitalització, encara que les recaigudes que provoca la malaltia o les complicacions relacionades, continuen sent les causes més importants de morbiditat.

    A Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un nou número d’Informes breus que analitza les persones amb esclerosi múltiple a Catalunya i l’evolució entre els anys 2013-2017, coincidint dijous 30 de maig, amb el Dia Mundial de l’Esclerosi Múltiple. S’estima que a Catalunya hi ha unes 11.500 persones diagnosticades d’esclerosi múltiple de les quals un 67,6% són dones. No hi ha diferències en les taxes de prevalença entre homes i dones fins als 20 anys, però entre els 30 i els 70 anys les taxes de prevalença de les dones són el doble que les dels homes. Les dones són, de mitjana, un any més joves que els homes en el moment del diagnòstic.

    La taxa de mortalitat de les persones amb esclerosi múltiple durant l’any 2017 va ser d’11,2 per cada 1.000 persones i pel que fa al nivell de renda s’observa com la taxa de prevalença augmenta a mesura que disminueix el nivell de renda i aquesta diferència és més clara en dones que en homes. En aquest sentit, les dones amb renda molt baixa tenen una taxa de prevalença un 80% més alta que les dones amb renda alta.

    L’informe també mostra que un 7% de les persones que pateixen esclerosi múltiple són pacients afectats d’altres malalties cròniques amb necessitats complexes d’atenció, mentre que en la població equivalent aquesta proporció és inferior al 2%. La incontinencia urinària és el primer problema de salut tant per als homes (15,2%) com per a les dones (18,0%).

    L’estudi del CatSalut també ha analitzat la despesa sanitària i la utilització que fan aquests pacients dels recursos sanitaris. L’any 2017, les persones amb esclerosi múltiple van utilizar més els recursos sanitaris ambulatoris que la població equivalent per edat, sexe i nivell de renda. Així, per exemple, la mitjana anual de visites a l’hospital de dia (1,5 visites) és 7,5 vegades superior a la població equivalent; les visites a consultes externes (5,4%) van ser 3,6 vegades superiors i les d’atenció primària (8,6 visites) un 60% més que la població equivalent.

    El nombre de fàrmacs diferents per persona també és un 65% superior en les persones amb esclerosi múltiple que en la població equivalent. I pel que fa a la despesa sanitària, les persones amb esclerosi múltiple tenen una despesa set vegades superior a les que no la tenen. Aquesta despesa és deguda principalment a la farmacèutica (75%), seguida de la despesa generada per les visites a les consultes externes (9,5%) i a l’hospitalització (6,4%).

  • El dolor neuropàtic va en augment i ja afecta a 3 milions de persones a l’estat

    La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya podrien existir més de 3 milions d’afectats per dolor neuropàtic (entre el 6 i el 8% de la població), dels quals un 77% ho pateix de forma crònica (superior als 6 mesos). El Dia Mundial del Dolor Neuropàtic es commemora el 17 d’octubre.

    Diferents malalties com la diabetis, càncer, traumatismes, infeccions, exposició a substàncies i diverses malalties neurològiques són les principals causants del dolor neuropàtic. Com aquestes malalties augmenten cada any com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida, també creix el nombre d’afectats per dolor neuropàtic. A més, el dolor neuropàtic segueix sent un dels dolors més difícils de tractar, que fa que el 85% dels pacients presentin una deterioració significativa en la seva qualitat de vida i que més del 70% presentin algun tipus d’alteració psiquiàtrica, principalment ansietat o depressió. Ara mateix, aquest dolor suposa el 12,5% de les consultes a atenció primària i el 8% de les consultes al servei de Neurologia, que ja és el vuitè diagnòstic en ordre de freqüència.

    “El diagnòstic de dolor neuropàtic suposa tot un desafiament en la pràctica clínica, ja que el dolor és una experiència subjectiva i amb les proves de laboratori, els estudis d’imatge i d’electrofisiologia no es diagnostiquen més del 10-20% dels pacients. És, per tant, un diagnòstic essencialment clínic”, assenyala el Dr. Pedro Bermejo, coordinador del Grup d’Estudi de Dolor Neuropàtic de la Societat Espanyola de Neurologia. “D’altra banda, l’heterogeneïtat dels mecanismes del dolor neuropàtic, el fet que generalment els pacients responguin malament als analgèsics habituals i la seva freqüent coexistència amb factors psicològics i emocionals, fa que també sigui difícil de tractar”, afegeix.

    Generalment els pacients amb dolor neuropàtic precisen la utilització de dos o més fàrmacs per tractar aquest mal i es calcula que actualment el 50% dels pacients aconsegueix reduir en gairebé un 30-40% el seu dolor. No obstant això, des del SEN asseguren que entre un 40-70% dels pacients amb dolor neuropàtic no aconsegueixen un control complet del dolor. Però a més, l’abordatge terapèutic ha de ser multidisciplinari i no només farmacològic. Requereix de fisioteràpia, tractament psicològic i d’altres modalitats terapèutiques i actualment solament el 30% dels pacients ho rep. Com afirma Bermejo en aquest sentit, “és una forma de dolor, amb molta tendència a la cronicitat, que produeix un important menyscapte en la qualitat de vida dels pacients i que, no obstant això, en moltes ocasions no reben un diagnòstic ni un tractament terapèutic adequat”.

  • L’ELA afecta a un de cada 800 espanyols i dóna màxim cinc anys de vida

    L’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) és una malaltia coneguda per tothom arran que la patís Stephen Hawking. El que fa aquest trastorn neurodegeneratiu és produir una pèrdua progressiva de musculatura i paràlisi que implica processos com parlar, caminar, respirar o menjar. L’esperança de vida és de menys de 5 anys. El 21 de juny se celebra el Dia Mundial de l’ELA.

    A l’estat espanyol, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any es diagnostiquen uns 900 nous casos d’aquesta malaltia que afectarà a un de cada 400-800 espanyols al llarg de la seva vida. Malgrat ser una malaltia relativament freqüent, la seva alta mortalitat fa que el nombre d’afectats sigui relativament baix, ja que la xifra de defuncions anuals és similar a la dels nous casos diagnosticats.  El Dr. Gerardo Gutiérrez, Coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Neuromusculars de la Societat Espanyola de Neurologia afirma que “la gravetat d’aquesta malaltia, per la qual encara no existeix guareix, fa que l’esperança de vida mitjana de les persones que la pateixen sigui de tres anys, amb una supervivència de més de cinc anys només en el 20% dels pacients i de més de deu en el 10% dels casos”.

    L’ELA apareix de manera esporàdica, ja que en solament un 5-10% dels casos existeixen antecedents familiars. Ara per ara només s’han pogut establir com a factors de riscs ser home i tenir una edat avançada. No obstant això també existeixen estudis que apunten uns altres com: ser fumador, haver patit alguna infecció viral prèvia, haver estat exposat de forma habitual a metalls pesats o pesticides o haver realitzat amb assiduïtat activitats físiques intenses, per exemple.

    Encara que l’ELA és una malaltia caracteritzada per l’heterogeneïtat dels seus símptomes i la variabilitat de la seva evolució, presentar feblesa en les extremitats (60-85% dels casos) o a la regió bulbar (15-40%), així com la pèrdua de força progressiva i la disminució de la massa muscular, solen ser les primeres manifestacions de la malaltia.

    Mobilització investigadora i assistencial

    Des de fa una setmana fins el mateix 21 de juny, Dia Mundial de l’ELA, els hospitals generals han realitzat entorn a l’ELA un seguit d’activitats. Per exemple, la Unitat Multidisciplinària d’ELA de l’Hospital del Mar va organitzar una jornada on es van repassar els principals aspectes d’aquesta malaltia i es van oferir tallers pràctics per ajudar les famílies a realitzar aquesta transició. La jornada va coincidir també amb la inclusió de la unitat dins ENCALS, la xarxa europea de centres ELA. L’entrada a l’ENCALS, va assegurar el Dr. Miquel Àngel Rubio, coordinador de la Unitat, permetrà als professionals de l’Hospital del Mar tenir accés a assajos terapèutics i compartir experiències amb altres centres del continent. Això, a la vegada, pot permetre als pacients del centre tenir accés a noves oportunitats terapèutiques.

    Per la seva banda, l’Hospital Universitari de Bellvitge va organitzar el dimarts d’aquesta setmana una jornada oberta que subratllava el paper fonamental de l’alimentació en el tractament de la malaltia. L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que entre els seus múltiples efectes pot provocar desnutrició, disfagia i hipermetabolisme. Això fa especialmente rellevant, asseguren des de Bellvitge, el paper dels nutricionistes als equips multidisciplinars. La jornada va comptar doncs amb metges i nutricionistes que van explicar l’abordatge nutricional de l’ELA que es duu a terme des de la Unitat Funcional de Malalties de Motoneurona (UFMM) de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    La Dra. Mònica Povedano, coordinadora de la UFM, va subratllar que l’ELA comporta sempre un risc de malnutrició per l’hipermetabolisme que apareix des de l’inici de la malaltia: “per aquest motiu intentem augmentar la ingesta de calories des d’un bon començament per reduir l’impacte en la malaltia i en la supervivència del pacient”.

  • El Dia Mundial contra el Tabac 2018 celebra el descens en el seu consum: el tabaquisme entre les dones cau fins el 18,5%

    El consum de tabac constitueix un dels principals problemes de salut pública a tot el món i és responsable de la mort d’uns 6 milions de persones cada any. Està relacionat amb més de 25 malalties i és el principal responsable del 85% dels casos de càncers de pulmó, del 75% de les bronquitis cròniques i del 25% de les cardiopaties isquèmiques. El tabaquisme passiu també afecta considerablement a la salut: gairebé la meitat de les morts per tabaquisme passiu es donen entre les dones.

    Segons les dades de l’última Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE) cada vegada es fuma menys. El 53% de la població major de 15 anys afirma que mai ha fumat; 24% fuma diàriament; el 20% es declara exfumador; el 3% és fumador ocasional. Per sexe, el percentatge de fumadors és del 30% en homes i del 20% en dones. Des de 1993 a 2012, el percentatge de població que consumeix tabac diàriament mostra un continu descens, fonamentalment a costa dels homes, sent el declivi en dones menys acusat. Així, s’estima, en les previsions a mitjà i llarg termini, que les malalties relacionades amb el consum de tabac tindran la mateixa incidència entre homes i dones.

    A Catalunya, el consum de tabac també continua baixant i l’any passat va assolir l’índex mínim dels últims 25 anys, data des de la que es recullen aquestes dades. Durant el 2017 va ser remarcable el descens del consum experimentat en les dones, ja que després d’uns anys en què aquest estava estancat entre el 21% i el 20%, al 2017 va caure fins el 18,5%. Malgrat aquests indicadors, encara fumen més d’un milió i mig de persones a Catalunya.

    Des de divendres passat i fins avui, Dia Mundial contra el Tabac 2018, s’ha celebrat la  XIX Setmana Sense Fum sota el lema ‘Viu a sac, sense tabac’. L’Agència de Salut Pública de Catalunya va fer públiques algunes dades rellevants. Dades com les explicades anteriorment però també dades enfocades a les cardiopaties, tot remarcant que el tabac és una de les principals causes de malaltia cardiovascular.

    El secretari de Salut Pública, Joan Guix, durant la presentació d’aquestes dades va posar en valor l’esforç de la ciutadania i dels professionals sanitaris, especialment de l’atenció primària, per assolir aquest nou descens en el consum de tabac.

    Tot i així, de les 27 persones que, de mitjana, moren cada dia a Catalunya per causa del tabac, 7 són per culpa de malalties cardiovasculars. El tabac fa que les artèries acumulin greix i disminueixin la seva elasticitat, triplicant el risc d’infart de miocardi o angina de pit.

    Al 2015 es van registrar a Catalunya 9.485 morts atribuïbles al consum de tabac, una xifra que va augmentar lleugerament després d’anys anteriors en què davallava.

    Segons dades de l’any passat, un 21,7% dels fumadors a Catalunya ho fan diàriament i un 2,3% de forma ocasional. El consum és més elevat entre persones de 25 a 34 anys i és superior en homes en la majoria de grups d’edat. També és més alt en homes de classe social baixa i en persones de nivell d’estudis primaris i sense estudis. És especialment destacable el fet que el consum diari en escolars de 14 a 18 anys es va reduir a la meitat entre 2004 i 2016, passant d’un prevalença d’aproximadament del 20% a una del 9,2%. De fet, el consum de tabac entre els alumnes de secundària d’entre 14 i 18 anys va arribar als seus valors més baixos al 2016.

    L’any passat va continuar baixant la venda de cigarretes (la xifra més baixa fins ara i equivalent a la meitat que l’any 2015), així com també de cigars i de tabac de cargolar (prop de 100.000 quilograms menys que el màxim venut, l’any 2013).

    Aquestes dades signifiquen que al voltant de 60.000 persones deixen de fumar cada any a Catalunya. En concret, l’any passat, ho van fer 44.210 persones ateses pels equips d’atenció primària (EAP, segons dades de l’ECAP ) i 10.193 van seguir tractament de cessació als centres integrats a la Xarxa Catalana d’Hospitals Sense Fum (XCHSF).

    Tota aquest feina té el suport de diversos organismes. Per exemple, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, ha creat una línia de treball per a la prevenció i control del tabaquisme. Enguany ha dissenyat un concurs adreçat a les infermeres i estudiants d’infermeria perquè donin visibilitat de la seva contribució en la prevenció i control del tabaquisme des de les seves diferents àrees d’actuació.

    Prohibir és la solució?

    La Setmana Sense Fum aplega els esforços de moltes entitats i l’administració per sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se, abandonar el consum de tabac i poder gaudir d’un ambient lliure de fum.

    L’enquesta s’ha realitzat a Catalunya en motiu de la Setmana Sense Fum amb la participació de més de 5.000 persones, prop del 70% dones. Dels enquestats, el 62% dels fumadors han fet almenys un intent per deixar de fumar. El 90% dels no fumadors considera que hauria d’estar prohibit fumar en vehicles privats o, almenys si hi van persones vulnerables; aquesta dada és remarcable considerant que en l’enquesta feta l’any passat aquest percentatge no superava el 66%. També un 66% considera que hauria d’estar prohibit fumar en llocs públics a l’aire lliure, com recintes esportius, piscines o centres comercials oberts.

    L’enquesta conclou, a més, que les mesures més valorades per reduir el consum de tabac és la prevenció en joves i incrementar el preu i els impostos del tabac: en concret, apujar-lo fins a 8 euros el paquet, segons el 62,4%% dels enquestats.

    Tria salut, no tabac

    El Dia Mundial Sense Tabac, promogut per l’OMS des de 1988, focalitza l’atenció sobre el problema que representa el consum de tabac per a la salut pública, propicia actuacions concretes que es consoliden i s’integren en el conjunt d’estratègies per a la prevenció i el control del tabaquisme. Aquest esdeveniment anual, que se celebra el 31 de maig, pretén informar la població sobre els perills que suposa el consum de tabac, la principal causa prevenible de defunció al món.

    La jornada també pretén fer difusió de les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres i de les iniciatives que coordina l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per lluitar contra l’epidèmia del tabaquisme, així com donar a conèixer tot el que les persones poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana. Un altre dels objectius d’aquesta celebració és protegir les generacions futures del consum de tabac, que actualment mata quasi sis milions de persones arreu del món, més de sis-centes mil de les quals són fumadores passives.

  • Entitats d’usuaris i treballadors de la sanitat demanen «més i millor Atenció Primària per a tothom»

    En aquest Dia Mundial de l’Atenció Primària, que ve després de la celebració del Dia Mundial de la Salut, la Marea Blanca, Rebelión Primaria i el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), convoquen a usuaris i treballadors a concentrar-se a les portes dels seus Centres d’Atenció Primària (CAP) a les 12 del migdia. Les reivindicacions? Una Atenció Primària amb plenes competències, la recuperació de plantilles i condicions de treball dignes.

    Aquestes entitats creuen que l’Atenció Primària està amenaçada per «les decisions polítiques que s’han pres en nom de la crisi». Algunes de les conseqüències d’aquestes polítiques, assenyalen, són «les retallades de pressupost i personal, les llistes d’espera, la precarietat laboral i la temporalitat de les plantilles, l’innecessari transvasament a l’hospital de malalties que haurien de ser ateses des de l’AP, l’enfocament dels serveis basats en les malalties en lloc de la persona en la seva globalitat, la forma d’organitzar els equips de treball, la realització d’activitats privades als centres públics o la participació de la indústria farmacèutica en la formació dels professionals».

    Com s’ha dit repetidament, els professionals opinen que, com l’Atenció Primària és la porta d’entrada al sistema sanitari, ha de servir per «potenciar les capacitats que tenim cada persona i la comunitat per afavorir la nostra salut i evitar la medicalització de la vida».

    De fet, segons la definició donada a la Declaració d’Alma-Ata, aprovada per la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata de 1978 convocada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Atenció Primària és «l’assistència sanitària essencial basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar».

    Per treballar en garantir que l’Atenció Primària segueixi donant una assistència essencial, fa just dues setmanes es va celebrar a la Torre de la Sagrera una nova trobada de Reconstruim Primària centrada en el desenvolupament d’estratègies de lluita per defensar-la. A la trobada, organitzada per Marea Blanca, va comptar amb la presència de múltiples entitats, associacions i plataformes: SAP Muntanya, Acampa Mar, la FAVB, el Fòrum Català d’Atenció Primària, l’Associació Catalana en Defensa d’una Santitat Pública, Rebelión Primària, Jo Sí Sanitat Universal  i la Xarxa de Dones per la Salut, entre d’altres.

    El punt de partida de la reunió va ser un document sobre Estratègies de Lluita per a un Sistema Primarista. En aquest, opinaven que la transformació de l’actual model sanitari no serà una tasca d’avui per a demà. L’objectiu final, deien, és aconseguir una atenció primària i una salut comunitària que «sigui la veritable espina dorsal de la sanitat pública i pugui afrontar la complexitat dels determinants socials de la salut no es només d’unes persones en concret o unes entitats o col.lectius: ha de ser de tota la societat».

    Des d’aquesta base, la Marea Blanca entén que la lluita per l’Atenció Primària de Salut (APS) ha de ser una lluita prioritària, ja que segons el document elaborat a la jornada, «l’APS està en veritable risc d’extinció, sotmesa a greus amenaces per part del propi sistema». Per evitar això es basen estableixen punts caps els que s’ha d’orientar la lluita com ara transmetre a la població la importància d’un sistema sanitari primarista per a la salut de la població o aconseguir millores en el sentit de fer el sistema sanitari més primarista.

  • Diagnòstic precoç i tractament personalitzat, claus en l’esclerosi múltiple

    Com més aviat, millor, aquesta és la idea. Com amb tantes altres malalties, el diagnòstic precoç és essencial per a combatre els efectes de l’esclerosi múltiple, una patologia encara d’origen incert i que no té cura coneguda. El seu diagnòstic és, a hores d’ara, precís i d’un temps ençà, relativament ràpid. Si fa un temps es podia arribar a trigar entre sis i vuit anys des de l’aparició dels primers símptomes i la confirmació del diagnòstic, actualment es parla de mesos o fins i tot de setmanes. La irrupció de tècniques d’imatge, especialment la ressonància magnètica nuclear, ha canviat el paisatge.

    També hi ha contribuït una nova generació de fàrmacs que permet un millor control dels símptomes, sobretot els inflamatoris, que acompanyen la història natural del malalt, tècniques de rehabilitació cada vegada més acurades i un suport emocional imprescindible per a una malaltia que no té cura i que acompanyarà el malalt tota la seva vida. El que es busca, mentre no aparegui una solució definitiva, és guanyar qualitat de vida i durant molt més de temps.

    El problema, però, és que l’esclerosi múltiple continua sent una malaltia amb més ombres que llums. Avui en dia segueix sense saber-se amb certesa quin és el seu veritable origen, encara que la teoria que hi ha una base immunològica sembla consolidada. El tractament a seguir, d’altra banda, no permet encara parlar de remissió total. S’ha aconseguit, això sí, frenar l’impacte dels brots de la malaltia, deguts a un procés inflamatori per al qual ja hi ha bones alternatives. Però no tant per al procés degeneratiu, que és el que de fet pot acabar desembocant en la discapacitat del malalt. Si el control de la inflamació és la cara, el procés degeneratiu encara és la creu.

    L’esclerosi múltiple és una malaltia amb una incidència notable que tendeix a l’alça. A Espanya, s’ha passat en poc més de 15 anys de 50 casos diagnosticats per cada 100.000 habitants, als poc més de 100 actuals. Això fa que constin com a diagnosticades prop de 50.000 persones. A Europa, especialment als països nòrdics, se superen els 300 casos per cada 100.000 habitants, aspecte que suggereix l’existència de factors ambientals en el seu origen. En particular, s’especula que un dèficit de vitamina D que, a més de jugar un paper central en el metabolisme del calci, exerceix un important rol en el sistema immunològic, podria estar en l’origen de la malaltia. De fet, ara mateix es considera que es tracta d’una malaltia autoimmune, és a dir, que per algun motiu, el sistema de defenses del cos ataca les seves pròpies cèl·lules. En aquest cas, les neurones.

    Més dones que homes

    El retrat robot de l’esclerosi múltiple es correspon amb el d’una dona jove, de 25 a 35 anys (hi ha 4 dones per cada home) que debuta habitualment amb neuritis òptica (inflamació del nervi òptic), formigueig o fins i tot paràlisi a les cames (a causa de la inflamació d’alguna zona de la medul·la espinal) o diplopia (visió doble per inflamació del tronc encefàlic). Aquests símptomes poden ser molt més variats, ja que depenen de l’àrea del sistema nerviós central afectada.

    La inflamació, coneguda col·loquialment com a brots de la malaltia, pot tenir una durada i intensitat extraordinàriament variades. No obstant això, aquesta és la part del tractament que ara mateix es controla millor, explicar Xavier Montalbán, director del CEMCAT. L’arribada de l’interferó beta i les seves variants, a mitjans dels noranta, va permetre començar a controlar els brots. Avui se segueixen administrant juntament amb anticossos monoclonals i una plèiade de molècules, ja comercialitzades o en fase d’assaig clínic, que aconsegueixen disminuir el temps i la intensitat del procés inflamatori. Aquests mateixos fàrmacs es prescriuen com a teràpia preventiva. I el seu èxit és tal que ja es pot parlar d’amplis períodes lliures de malaltia. És a dir, sense noves manifestacions clíniques de l’esclerosi.

    Una altra cosa és el control del procés neurodegeneratiu, l’altra cara de la malaltia. Per algun motiu, les neurones perden la seva capa protectora de mielina deixant l’axó al descobert, el qual es veu també danyat. És com si els nervis quedessin sense protecció.

    Com a conseqüència, el senyal nerviós deixa de circular i la musculatura de les zones afectades no respon a les ordres del cervell. El procés degeneratiu acabarà provocant la gradual prostració del malalt encara que, per sort, el major control del procés inflamatori, associat al degeneratiu en les fases inicials i després dissociat, ha aconseguit endarrerir de manera clara la discapacitat total.

    Control integral

    Els fàrmacs, ara ja amb formulacions orals, juntament amb teràpies complementàries, han aconseguit millorar notablement la qualitat de vida dels pacients amb esclerosi múltiple. El cas és que el diagnòstic de la malaltia té un efecte devastador en el pacient. D’aquí que insisteixi en la necessitat de complementar el tractament farmacològic amb altres instruments terapèutics.

    El CEMCAT és un dels centres que aporta aquests complements. En essència, suport psicològic i neuropsicològic, teràpies ocupacionals, fisioteràpia, rehabilitació musculoesquelètica i cognitiva i entrenament per a la vida diària. La seva experiència, a poc a poc, es va incorporant a d’altres centres i hospitals.

    Entre les aportacions d’aquest centre destaca la reproducció d’un apartament dotat d’adaptacions que tenen com a objectiu disminuir l’esforç del pacient, facilitar la seva mobilitat i procurar la seva independència. Mobiliari de cuina regulable automàticament, tauletes informàtiques per a la gestió de les principals tasques de la llar (des d’encendre el llum o obrir una porta, fins a activar una alarma), a braços articulats i modificacions ergonòmiques, configuren un espai en el qual el pacient pot desenvolupar-se amb certa comoditat.

  • La meitat dels casos de VIH a Europa es detecten massa tard

    Aquest és un article de eldiario.es

    Europa és l’única regió del món on està augmentant la taxa de noves infeccions pel VIH, amb més de 160.000 nous casos cada any, la majoria en els països d’Europa de l’est. El motiu, segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), és que més de la meitat dels nous infectats de VIH són diagnosticats en una etapa tardana de la infecció, 1 tendència que aquesta institució considera «preocupant».

    Aquest divendres se celebra a tot el món el dia mundial de la lluita contra la SIDA, que es va establir fa 29 anys. Molt ha canviat a Europa des de llavors, quan la malaltia matava al 100% dels infectats. «Recordo passar per sala, on teníem a més de 30 pacients ingressats, i veure com tots morien», explica a eldiario.es el doctor Javier de la Torre, portaveu del Grup d’Estudi de la Sida (Gesida) de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica.

    Un dels primers infectats en el vell continent va morir a Portugal el 1978. Tres anys després, un equip mèdic de l’Hospital Vall d’Hebron descrivia a la revista mèdica The Lancet el primer cas detectat a Espanya. Després un cas al Regne Unit, un altre a França, Dinamarca … I al cap de pocs anys els morts es comptaven per milers.

    Encara amb la por a flor de pell, el 1990 naixia la campanya que marcaria a tota una generació de joves espanyols: ‘póntelo, pónselo‘. Però a mitjans dels noranta van aparèixer els primers antiretrovirals. Els fàrmacs van reduir pràcticament a zero la càrrega viral a la sang i, a poc a poc, el famós eslògan va passar a ser una relíquia del passat. «A partir de l’any 2000 comença a haver-hi una relaxació i les campanyes de prevenció comencen a baixar brutalment», afirma de la Torre. La SIDA, semblava controlada.

    No obstant això, la relaxació social i institucional ha acabat provocant que a Europa tornin a saltar algunes alarmes. La meitat dels nous diagnòstics són de persones que porten almenys 3 anys infectades i resulta especialment preocupant el repunt que s’està donant en els països de l’est. En cas de seguir així, adverteix la directora regional de l’OMS a Europa, Zsuzsanna Jakabno, «no podrem assolir l’objectiu de l’objectiu de Desenvolupament Sostenible de posar fi a l’epidèmia de VIH per 2030».

    Segons de la Torre, fins ara «s’ha fet un gran esforç en la resta de regions del món, però és a l’est d’Europa on estan augmentant els casos de forma més preocupant» i l’ECDC estima que en aquesta regió es donen el 80% dels nous casos d’infecció per VIH.

    A Espanya, 10 casos nous cada dia

    Aquestes dades contrasten amb l’estabilització que s’ha donat a la UE, on es produeixen uns 29.000 casos nous cada any. «A Europa occidental la incidència de nous casos està més o menys estabilitzada», explica de la Torre, i a Espanya el nombre de nous infectats oscil·la entre els 3.300 i els 3.500 cada any, «pràcticament 10 nous casos al dia».

    No obstant això, a Europa occidental el diagnòstic tardà segueix sent una de les grans assignatures pendents, ja que dos terços dels nous casos de sida a la UE es van donar dins dels tres mesos posteriors al diagnòstic de VIH, el que significa que les persones afectades han tingut el virus sense saber-ho durant almenys tres anys.

    «El diagnòstic tardà es dóna quan el recompte de defenses baixa de 350 limfòcits per mil·límetre cúbic o quan el pacient ja ha presentat alguna complicació que sigui catalogada com a malaltia definitòria de SIDA», explica de la Torre. «Quan això es produeix vol dir que hem arribat entre tres i vuit anys després que s’hagi produït la infecció».

    A Espanya, la taxa de diagnòstic tardà és del 46%, cinc punts per sota de la mitjana de la regió europea. Així i tot, gairebé una quarta part dels infectats acaben patint alguna malaltia relacionada amb la de SIDA. «Hem avançat moltíssim, però encara és un percentatge molt important», afirma de la Torre.

    Disminueixen les ajudes internacionals

    Però l’empitjorament de la situació en els països de l’est no es deu només a una relaxació social i institucional, segons denuncien algunes organitzacions. «Cal posar de manifest l’abandó que pateixen les poblacions més vulnerables al VIH per part dels seus governs i també per part de l’ajuda internacional», assegura a eldiario.es Vanessa López, directora de Salut per Dret.

    Segons López, «s’ha vist que en certs països, com Sèrbia i Romania, la incidència de VIH ha crescut més d’un 50% al cap de tres anys de tallar el finançament internacional». Unes ajudes que estan «en el nivell més baix des de 2010» i la retirada està afectant especialment als països de rendes mitjanes, on viu el 60% dels infectats per VIH de tot el món.

    Des d’aquesta associació també recorden que «quan desapareix l’ajuda internacional, els programes queden en mans de governs, que en molts casos són els que discriminen als col·lectius més vulnerables», explica López, per la qual cosa demana que «els processos de sortida dels donants vagin acompanyats de polítiques que garanteixin que el govern es fa càrrec de tots els programes d’ajuda».

    Espanya també ha contribuït a la disminució de l’ajuda internacional contra la SIDA en els últims anys. «Des de 2011 no fa aportacions al fons mundial de la lluita contra la SIDA», assegura López, tot i que l’any passat tots els grups parlamentaris van acordar que Espanya aportaria 100 milions d’euros a aquest fons, «una aportació que encara no s’ha fet efectiva».

    Espanya segueix sense aprovar el Truvada

    Per mirar de posar límit a la propagació de la malaltia, els especialistes assenyalen la necessitat de millorar el diagnòstic precoç. «Cal normalitzar la realització de proves de VIH, cal insistir a la població en què es revisa i conscienciar tots els treballadors sanitaris», explica de la Torre.

    L’ECDC també posa especial èmfasi és en els programes de prevenció i conscienciació social i recomana especialment la implementació de programes de profilaxi preexposició, una de les pràctiques més demandades pels especialistes per evitar nous contagis entre persones que tenen conductes de risc.

    Aquest mètode implica la presa controlada d’un antiretroviral anomenat Truvada, un fàrmac que encara no ha estat aprovat a Espanya, tot i la petició de nombrosos especialistes. «És una mesura que ha aconseguit un descens molt important en aquells països en què s’està aplicant», explica de la Torre, «ara mateix ho tenim tot per poder implementar-la i sabem que funciona, només cal que el Ministeri ho autoritzi».