La vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya aquesta darrera setmana de novembre ens està portant a un debat sobre l’Atenció Primària centrat en els metges.
Però si alguna característica té l’Atenció Primària de Salut és el treball en equip i la relació interdisciplinar entre tots els professionals que hi donen servei: infermeres, administratius, treballadors socials, pediatres, odontòlegs i metges de família. I tots patim la situació de descapitalització de personal i recursos dels darrers anys.
Totes les reivindicacions respecte a l’increment de pressupost que ens permeti maximitzar la nostra capacitat de resolució, l’autonomia de gestió dels equips, la gestió de les mateixes agendes per part dels professionals, les millores retributives i de qualitat de vida professional, les compartim i les subscrivim des de la nostra vocació de cuidar de les persones, amb totes les conseqüències i per tant, també dels professionals. De tots els professionals dels Equips d’Atenció Primària.
És obvi doncs que les infermeres compartim la necessitat d’un canvi de model del sistema de salut i que aquest canvi ha de passar per enfortir i molt l’atenció primària i la salut comunitària. Portem anys reivindicant-ho.
Durant aquesta vaga s’ha posat el focus en el nombre de visites per metge però l’Atenció Primària i Salut Comunitària no només està orientada a la malaltia i a visites individuals en una consulta, sinó que es basa en una importantíssima feina de prevenció i promoció de la salut dins la comunitat. En són exemples el programa Salut i Escola, les intervencions comunitàries a casals de gent gran, a instituts, a associacions de veïns, mercats, entre molts altres. La descapitalització de la primària també s’ha traduït en la reducció d’aquests programes i intervencions a la comunitat. Reduir programes de prevenció i promoció de la salut es tradueix a la llarga en més dependència de la ciutadania, més costos pel sistema i menys salut en general.
En aquest context les infermeres tenim clar que la nova orientació de l’Atenció Primària ha de passar si o si per:
L’aposta clara per les infermeres familiars i comunitàries que tenen l’objectiu d’ajudar a les persones a prendre decisions autònomes i responsables sobre la seva salut. Una especialitat que ajuda a apoderar, a través de l’educació per la salut, i millorar comportaments i estils de vida en un sentit participatiu i ampli de manera individual i col·lectiva. És imprescindible el reconeixement de l’especialitat familiar i comunitària de les infermeres d’aquest país i per tant, dotar d’una vegada per totes la categoria professional que ens correspon. Una especialització que també permet solucionar i gestionar molts problemes de salut des de la infància fins a la vellesa.
Donar visibilitat a la figura de la infermera de capçalera: Per a tothom és sabut que tot ciutadà té un metge de família o un pediatre de capçalera, que pot sol·licitar cita per internet, per telèfon o bé presencialment al seu centre de salut, però molts ciutadans desconeixen que també tenen una infermera de capçalera a la que igualment li pot demanar hora de visita directament per temes relacionats amb l’assessorament i acompanyament en la presa de decisions sobre aspectes relacionats amb la seva salut: consell antitabac, estat vacunal, alimentació, situacions d’adaptació de situacions vitals, seguiment de malalties cròniques, seguiment del desenvolupament d’un infant, per posar alguns exemples. La cartera de serveis de la infermera familiar i comunitària és molt desconeguda per a la ciutadania en general i aquí ens tocarà a les infermeres donar-les a conèixer.
L’adequació del nombre de població assignada segons les necessitats reals de la població que atenem, garantint el treball que realitzem a la comunitat juntament amb d’altres agents de salut. De fet, en Atenció Primària i Comunitària, és especialment important les intervencions que fem a i amb la comunitat. La integració comunitària i les infermeres tenim una llarga experiència en fer activitats fora dels centres de salut i a impulsar el treball en xarxa en col·laboració amb salut pública, treball social i les persones i famílies dels barris i comunitats.
Incrementar els espais per adequar l’oferta d’atenció a domicili que la població necessita i que s’ha d’augmentar considerablement degut a l’envelliment i la complexitat dels problemes de salut que presenta la ciutadania. Som expertes en l’atenció domiciliària, en el seguiment i control dels malalts més complexos així com en l’acompanyament al final de la vida, donant suport a les persones que atenem i al seu entorn familiar.
Incrementar els recursos per poder exercir plenament les nostres competències professionals amb la màxima resolució i de manera finalista: prescripció, dotacions, sistemes d’informació i estacions clíniques de treball que integrin la promoció i la prevenció i l’orientació familiar i comunitària.
No es pot construir una societat saludable i un model d’atenció transformador sense posar sobre la taula aquestes qüestions. Les infermeres estem disposades a activar tot allò que millori el sistema però no podem renunciar a cuidar de les persones amb totes les garanties perquè els ciutadans hi tenen dret.
Són molts anys d’anar trucant a la porta de l’administració sanitària catalana reclamant canvis en profunditat per a la nostra atenció primària i comunitària. No cal tornar a repetir els fets, plasmats en projectes de canvi i millora proposats des de diferents àmbits, fins i tot per grups dins la mateixa administració sanitària, que han quedat en els calaixos dels despatxos dels responsables polítics. És ara, en veure arribar el conflicte anunciat i inevitable, quan semblen despertar del llarg somni i, en forma de moviments desordenats com els de la cua tallada de la sargantana, fan públiques tot un seguit de propostes que pretenen donar solució als errors acumulats durant tants anys.
A qui pot estranyar que ja ningú confiï en les noves promeses fetes? En un marc polític general caracteritzat per la incertesa i inestabilitat, sense pressupostos que incorporin nous recursos al govern, sense una política de personal definida i coherent, sense idees clares vers el futur estratègic i organitzatiu general del sistema sanitari i de l’atenció primària i comunitària en particular, no sembla coherent ni propi de grups i persones amb un mínim d’intel·ligència creure i pensar que el que no s’ha fet durant anys d’indolència es pugui implementar en uns quants mesos.
Tot això al marge de la insuficiència estratègica i de curt termini que tradueixen les propostes fetes per l’Institut Català de la Salut en un intent tant inútil com desesperat de frenar el moviment de vaga. El deteriorament de les condicions de vida i treball dels professionals d’atenció primària i comunitària (de tots i no solament dels metges) i el risc d’una lesió irreversible de la qualitat de l’assistència prestada a la ciutadania han arribat a un punt que fa necessari passar de les paraules als fets.
Avui ja ha passat el temps de les manifestacions polítiques grandiloqüents afirmant, amb un to clarament adulador, que és gràcies als professionals que el sistema sanitari ha pogut aguantar els atacs de la crisi econòmica. Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom.
Podríem continuar enumerant més i més greuges soferts pels professionals i la ciutadania en l’àmbit sanitari al llarg de molts anys però penso que no és necessari, ja que es troben marcats de forma indeleble en el cap, el cor i, també, en la butxaca de tots. La suma de greuges en un context d’indiferència per part dels responsables polítics es troben en la base que justifica el títol d’aquestes línies: ja ningú confia en les propostes fetes a correcuita per la nostra administració sanitària.
El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00 fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”
El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).
Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.
Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.
Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims
els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.
Fa temps que sentim el mantra que falten metges, i últimament alguns responsables sanitaris han dit que ara que tenen diners no poden contractar metges perquè no n’hi ha. Ens trobem davant d’un greu problema del sistema sanitari i de l’atenció primària en particular, perquè sense professionals el sistema no pot funcionar. El missatge que rep la població és paralitzador i carregat de significat: si no hi ha metges per contractar no es poden augmentar les despeses. No he llegit cap opinió crítica des de dins de l’administració reconeixent errors del passat que expliquin l’actual situació. I tampoc es coneixen mesures creïbles i consistents per garantir el futur. Sembla que la causa sigui aliena a les decisions dels diferents governs, central i autonòmics.
Com explica Juan Simó (metge d’atenció primària de Pamplona) en el seu blog, el problema no és que «faltin metges», sinó més aviat que «no es troben metges per contractar en el nostre sistema». Es produeix el fet paradoxal que a l’estat espanyol mai havíem tingut tants metges en formació d’especialitats (coneguts com a MIR) com en els últims anys i la taxa de metges en actiu no ha deixat de créixer des dels anys 70.
El creixement, però, ha estat desigual per a les diferents especialitats, sent l’atenció primària la que ha crescut menys. Les xifres ens diuen que la taxa de metges (nombre de metges per població) d’atenció especialitzada en el Sistema Nacional de Salut ha crescut en un 19% des del 2004, mentre que la de metges de família i pediatres dels centres de salut ho ha fet en un 5%. Tot un indici de quina direcció ha pres el sistema sanitari els últims anys.
Tenim doncs, un gruix de metges i metgesses de família formats que no treballen a la nostra atenció primària. On són? Segons estudis publicats sobre la situació laboral dels metges de família formats en diverses unitats docents, resulta que només el 52% ocupen places a l’atenció primària, la resta treballen majoritàriament en places hospitalàries i serveis d’urgències.
L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. A tot l’estat, aquell any es van demanar 1380 certificats, que van créixer fins a 3400 l’any 2016, sent els metges de família els primers de la llista. A nivell de comunitats autònomes, és Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia.
L’afirmació que falten metges, doncs, no és certa. Els tenim, però no hi són. Les causes són múltiples, en primer lloc, els baixos sous de tot el sistema sanitari de l’estat. Per cert, aquesta és la principal explicació de la seva eficiència (baix cost en relació als resultats). Així, al Regne Unit o a Alemanya, el sou mitjà d’un metge és 2,5 vegades més que a Espanya, o a França el doble. Però entre comunitats autònomes també hi ha diferències, i Catalunya ostenta una altra vegada el lideratge, amb un sou anual fins a 10.000 euros inferior que a la resta de comunitats.
Però els sous insuficients no són l’única explicació de la «manca de metges de família». N’hi ha d’altres, com la precarietat en el treball, el maltractament que reben per part de la principal empresa pública, el desprestigi de la seva feina o la manca d’oferta de treball durant els anys de les retallades.
Segons dades que ofereix el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, entre les diferents especialitats la que pitjor tracte rep és la medicina familiar i comunitària, en la qual el 2015 els contractes mensuals representaven un 40% de la totalitat dels contractes un cop acabat el MIR. El FoCAP ha denunciat en moltes ocasions el menyspreu, el desprestigi i el tracte poc curós que, especialment els darrers anys, s’ha prestat als professionals d’atenció primària, fet que justifica plenament que molts no hi vulguin treballar (o ni tan sols es plantegin triar l’especialitat).
Administracions i gestors que han creat el desgavell tenen la responsabilitat d’arreglar-lo. No seria acceptable que seguissin dient que no troben metges per contractar. Hi ha molta feina per fer si és que realment es volen trobar solucions, perquè la «manca de metges» pot ser una excusa perfecte per deixar l’atenció primària sota mínims. Les solucions però, necessiten diners. Amb el 14% actual del pressupost de Salut poc es pot fer. Així ho entenen els sindicats que han convocat vaga per a la setmana que ve quan reclamen el 25% de la despesa sanitària per a l’atenció primària.
Hi ha mesures per alleujar el dèficit que depenen de la voluntat dels gestors, com és allargar l’edat de jubilació dels qui ho desitgin, amb reducció de càrrega assistencial si convé, o la possibilitat d’ampliar la jornada laboral amb la corresponent remuneració com ja es fa en alguns centres.
Trobar els metges que ara no hi són, però, requerirà polítiques actives a nivell estatal i català. Polítiques com per exemple oferir sous dignes, condicions de treball decents, oferta pública de places suficients per recuperar com a mínim el nivell d’abans de les retallades, i dotar l’atenció primària de prestigi, d’autonomia, de capacitat de decisió clínica i de lideratge dins del sistema. Si els metges formats troben prou atractiva la feina que se’ls ofereix, aniran a l’atenció primària. Si se’ls ofereixen contractes precaris, competències cada cop més limitades i manca de respecte, seguiran treballant en altres dispositius o a l’estranger.
Per a les properes setmanes s’han convocat un conjunt de vagues i mobilitzacions des de diferents sindicats i entitats que expressen la voluntat de reivindicar amb força davant l’administració millores substancials per a l’Atenció Primària i també per altres sectors sanitaris i servies públics.
Ens hagués agradat una convocatòria única de tots els sindicats que donés una resposta contundent al greu deteriorament de les condicions de treball i de l’atenció primària dins del sistema sanitari. Però no ha estat així i s’han fet diverses crides que poden causar certa confusió. Entenem que no són excloents, sinó complementàries i desitgem que tinguin un ampli seguiment per part dels treballadors cridats a les diferents formes de protesta i reivindicació.
Amb ànim de clarificar les diverses accions, en fem un resum:
1. Vaga de metges d’atenció primària de l’ICS convocada per Metges de Catalunya pels dies 26-30 de novembre. En l’entrada que vam publicar fa un dies “ Es convoca vaga de metges de l’atenció primària” vàrem manifestar que compartim moltes de les reivindicacions que sustenten la convocatòria de la vaga, en especial les que fan referència a l’augment del finançament, dotació de personal, temps per visita, accessibilitat, ràtios de pacients i recuperació de retribucions i condicions laborals perdudes a partir del 2011. Amb tot, fem algunes precisions sobre les trampes que comporten certes reivindicacions.
2. El sindicat CGT i Rebel·lió Atenció Primària convoquen vaga per a totes les treballadores de l’atenció primària també pels dies 26-30 de novembre. Coincideix amb la vaga convocada per Metges de Catalunya però no és sols pels metges sinó que l’amplien a la totalitat de treballadores i treballadors que prestin servei en dispositius d’Atenció Primaria de l’ICS. En els més de 30 punts reivindicatius recullen millores laborals i salarials i d’altres que es dirigeixen a Enfortir l’Atenció Primària. Entre aquestes mesures hi ha les peticions de: gerències i direccions d’atenció primària independents dels hospitals, acabar amb la fragmentació de l’AP, concurs d’oposició d’infermeria separat per a atenció primària i atenció hospitalària, gestió de les llistes d’espera de les proves complementàries i de les primeres visites a l’atenció especialitzada per part dels EAP, habilitar vies d’ingrés dels pacients als hospitals des dels EAP …
3. El 16 de novembre Metges de Catalunya ha anunciat una altra vaga de facultatius de la sanitat concertada per als mateixos dies 26-30 de novembre, amb reivindicacions bàsicament laborals i retributives. La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).
La coincidència de les dues convocatòries pot portar a confusió i diluir la importància que els mitjans i l’administració concedeixin a l’Atenció Primària que deixarà de ser l’eix, aquesta vegada de la mobilització, i tindrà menys visibilitat.
4. La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre. Exposen diverses demandes, entre les que hi ha: «Enfortir l’Atenció Primària per tal d’afavorir la promoció de la Salut i incidir en els processos assistencials de l’Atenció Especialitzada, revertir els processos de privatització i mercantilització de la Sanitat Pública, una sanitat Pública 100% i un únic conveni de Marc Laboral».
5. La Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories. Aquesta convocatòria de vaga respon al progressiu deteriorament que pateix l’Atenció Primària i els professionals que hi treballem des de l’any 2010, que ha arribat a una situació insostenible i que afecta la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients.
6. CCOO crida a una concentració a la Plaça Sant Jaume, pel dia 23 de novembre a les 10,30. En el seu comunicat afirmen: «Per descomptat que a CCOO compartim les reivindicacions dels metges i metgesses de primària de l’ICS, però considerem que cal anar més enllà. També falten als centres de primària que no són ICS, i facultatius especialistes als hospitals, i evidentment tota la resta de professions sanitàries i no sanitàries que engloben els nostre sistema sanitari».
7. CCOO i UGT criden a la vaga els 250.000 treballadors de la funció pública de la Generalitat el 12 de desembre. Segons informa el Diari del Treball, el motiu principal de la convocatòria de vaga és l’exigència del retorn abans d’acabar l’any de com a mínim el 10% de la paga de 2013, un calendari de retorn els propers dos anys de les pagues de 2013 i 2014 i de tots els drets sostrets aquests darrers anys.
8. Diverses entitats organitzen el 10 de desembre la Jornada estatal contra les llistes d’espera i la mercantilització de la salut, coincidint amb el Dia Internacional pels Drets Humans. «Les llistes d’espera tenen solució, però no interessa al neoliberalisme. Són una coartada imprescindible per justificar que el que és públic no funciona i així derivar a la privada»
Estem davant d’una oportunitat única des de fa molts anys de manifestar el nostre rebuig a les polítiques de destrucció de l’Atenció Primària i, amb ella, del Sistema Nacional de Salut. Durant temps hem aguantat, hem posat el millor de nosaltres perquè els pacients no en sortissin perjudicats, però hem arribat al punt de saturació i hem de dir prou. Ni des del Departament de Salut ni des de l’ICS es posen en marxa solucions viables i efectives. No han fet cas dels advertiments ni de les propostes, ans al contrari, se segueix prioritzant l’atenció especialitzada i menyspreant l’atenció primària.
Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom.
La setmana que ve tindrem l’ocasió de donar-nos visibilitat, de parlar amb els pacients, amb les entitats veïnals, d’explicar-los el deteriorament de l’atenció primària i com els afecta, i de demanar el seu suport. Allà on es pugui fem accions a les portes dels CAPs, tenim a disposició de tothom el material divulgatiu de la campanya Donem vida a l’atenció primària que trobareu en aquest enllaç: https://www.dropbox.com/sh/f51dvorkp48ey4m/AAAaR8tXjJiWe0w9yDY9bC1Oa?dl=0
Ens poden arribar rumors sobre què ens pot passar si fem vaga, no sempre benintencionats. Si volem informació sobre els drets i els deures que tenim durant la vaga ens podem dirigir als sindicats convocants per tal que ens donin informació verídica.
El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord amb l’objectiu de millorar i facilitar la contractació de professionals per al Sistema Nacional de Salut. L’acord facilitarà que un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya, un cop acabin la seva residència, puguin quedar-s’hi a treballar. Fins ara, no podien seguir treballant en el sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.
L’acord suprimeix aquest requisit i, a partir d’ara, aquesta nacionalitat no serà requerida per accedir a contractes de facultatiu especialista estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. Aquestes regions s’hauran d’especificar en el mapa d’especialitats deficitàries vigent en el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència. Per renovar-lo, però, calia que rebessin de l’ICS una oferta de contracte de més d’un any de durada, una modalitat contractual que s’adequa poc als supòsits més freqüents de contractació temporal als centres de l’ICS (baixes, pics d’activitat assistencial, etc.). Però tampoc podien accedir a contractes interins o fixos donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.
Segons dades de Salut, aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Asseguren que la supressió d’aquesta trava legal a la contractació «permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS».
La mesura, que assenyalen que servirà per pal·liar de manera significativa la manca de professionals arriba pocs dies abans de la convocatòria de vaga feta per als facultatius d’Atenció Primària de l’ICS, una de les especialitats que més mateix la falta de professionals.
De fet, entre les demandes de la reivindicació, el problema del personal sanitari, la seva conciliació laboral, la precarietat, la inestabilitat i la pressió sota la que treballen estan al capdavant d’una llarga llista de necessitats que cal cobrir.
Salut apunta que la retenció en els centres i equips de l’ICS d’aquests facultatius ja formats durant la residència afavorirà, especialment, l’àmbit de l’atenció primària, «ja que fins ara, per la naturalesa dels contractes i els requeriments legals vigents, era més difícil poder retenir els residents extracomunitaris que acabaven, malgrat que l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS)».
Per visualitzar-ho quantitativament, sempre segons dades de Salut, els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals. Cada any, però, acaben la formació sanitària especialitzada a l’ICS al voltant d’un centenar de metges extracomunitaris.
Parlem amb el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, sobre les jornades de vaga que venen i aprofitem perquè ens faci una radiografia del panorama sanitari i les causes que han provocat arribar fins aquí.
Fa temps que es denuncia un deteriorament del sistema sanitari però progressivament les reivindicacions i demandes han anat en augment. Per què ara aquesta vaga?
Ja prèviament teníem una situació d’infrafinançament. Espanya al començament dedicava al voltant del 6,7% del seu PIB a la sanitat pública mentre que Europa estava al voltant del 7,5%. Ja hi havia una diferència. La crisi el que va es agreujar aquest infrafinançament crònic i castigar els professionals en general i específicament els metges. Tothom va tenir el 5% del decret del Zapatero però als metges, a més, se’ls va anul·lar o se’ls va reduir a la meitat la direcció per objectius o la carrera professional. De forma global el metge ha perdut al voltant del 30% del seu sou en aquests anys sense tenir en compte l’IPC que ha estat del 9,7%.
A més de disminuir els ingressos ha augmentat la feina i això és una combinació mortal. La sanitat ha perdut uns 5.000 treballadors i, d’aquests, 900 són metges a Primària. Metges que han anat desapareixent per jubilacions, per contractes temporals que no s’han renovat… però metges que atenien cada dia. Per tant, la sobrecàrrega de treball cap els altres ha anat en augment perquè, a més, la població ha anat envellint i cada cop hi ha més patologia crònica que carrega les consultes. Això s’ha barrejat amb una tecnologia que ha quedat obsoleta, que no té la mateixa qualitat per fer diagnòstic.
Així doncs, diners que s’han deixat de percebre, la sobrecàrrega, l’obsolescència de la tecnologia i encara hi ha un quart punt: la precarietat que dóna molta inestabilitat a la gent, a qui de tant aguantar se li ha anat creant cada cop més malestar.
Trobaries un focus concret com a detonant de per què ara?
En el cas de la Primària és més fàcil determinar el per què. La metropolitana nord, que és una de les àrees més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la seguretat social, hi ha més sobrecàrrega. Ells van plantejar una vaga fa uns mesos però no es va dur a terme per una negociació amb l’ICS on es donaven possibilitats d’alleugerir la pressió. L’administració això no ho ha complert i la gent està més tipa alhora que a ells els hi ha tret credibilitat. És molt important tenir present que l’Administració no té crèdit. Quan algú no té crèdit, paga al comptat. Així, ara el que exigim de l’Administració es que pagui al comptat, no que creï meses per analitzar res al cap d’un any…
La visió és que sempre ens han pres el pèl però això dels últims 8 anys ha estat extraordinari i la gent ha explotat. Per això s’ha dit prou.
Sí. Es farà després de l’examen perquè la gent està estudiant, vol treure’s la plaça, vol tenir un lloc fixe com qualsevol mortal.
Opineu que el Fòrum de diàleg professional que vol abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya pot ser efectiu?
Va tenir una primera i última reunió de moment. És cert que el món sanitari no és només una càrrega de feina i de sous, hem de planificar el futur, on som, què farà falta… Sí que hi ha feina a fer de planificació i aquests fòrums poden ser útils per això però hi ha coses que han de ser immediates. L’estabilitat s’està intentant corregir obrint oposicions però sobre altres aspectes com la càrrega no s’està fent res. El metge de capçalera que cada dia té més pacients a veure i veu que és absolutament insuficient se’n va a casa amb la sensació que ha fet malament la seva feina, a part del cansament físic que comporta. La gent està cansada tan físicament com psicològica I això té probabilitats de traslladar-se a la població en general. Jo si faig de metge i no tinc temps material potser el que depèn de mi va malament perquè si necessito proves complementàries, que trigaran mesos, el diagnòstic acaba sent més tardà.
A hospitals no s’ha patit la davallada en el número de metges, s’ha mantingut estable. No hi ha el que caldria però no ha perdut. El que sí ha perdut en canvi és infraestructura: mil llits des de l’inici de la crisi. Això significa que quan t’arriba gent a urgències que pel diagnòstic ha d’ingressar però no té llit, el que fas és deixar-la a urgències fins que un llit s’alliberi i mentrestant urgències es converteix en una mena d’apèndix de l’hospitalització. que es es col·lapsi no té a veure amb que hi vagi més gent del compte, culpabilitzar la gent és un error. Quan algú va a urgències i no toca, per exemple un constipat d’algú de 25 anys, al final en menys de dues hores ja és fora. El problema està quan arriba algú que s’ha de quedar i no tens lloc on posar-lo. Aquests mil llits estan provocant el col·lapse d’urgències, no l’excés d’ús dels usuaris.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya / Diari de la Sanitat
Pel personal a més ingressar algú vol dir corre: a raigs que em facin la prova perquè em facin un diagnòstic i cap a casa. Això crea una sensació que davant d’un pacient has de fer el que puguis, posar pedaços i enviar cap a casa perquè a baix hi ha gent que ha d’ingressar.
Tot el sistema està molt tensionat però que Primària vagi cap a la vaga significa tensionar encara més els hospitals. Si ja de normal tots els hiverns ens hem quedat col·lapsats i amb dies d’espera per ingressar, ara imagini’s que els CAP deixin de funcionar. Si primària para pot passar que els hospitals, on també hi ha molta pressió, es desbordin i diguin ‘ei, jo també’ perquè tothom està tip. Hi ha doncs la possibilitat que hi hagi un efecte dominó. Això acaba posposant proves de diagnosi, proves complementàries, empitjorar les llistes d’espera, d’intervencions… s’hi ha de posar remei d’alguna manera perquè qui acabarà patint les conseqüències és la població. I les conseqüències són morts per anar tard, per mal diagnòstics. Necessitem una reacció de les autoritats sanitàries que fins ara han recanejat en els pressupostos.
Com els valoreu?
Som la comunitat que ha retallat més en sanitat: al voltant del 10% i mirant la inflació estem en un 20% menys de poder adquisitiu mentre altres partides han crescut molt més. Els actuals pressupostos són prorrogats però en els anteriors tot i tenir un 7,5 d’augment generalitzat, a sanitat se li va donar només un 3,8. Això dóna un missatge de ningunejar, de pensar tu tira que nosaltres estirarem i deixa d’emprenyar. Hem vist despreci per part de tots els últims governs a través dels fets cap al benestar social.
Des de fa un any i mig la sanitat està en modo pausa. L’administració funciona perquè hi ha tècnics preparats, funciona en automàtic però no hi ha ningú que planifiqui, que digui cap a on anem i que posi totes les estructures al dia pels canvis que hi ha demogràfics i de patologia. Hem cronificat els càncers, infeccions com la SIDA, l’hepatitis… l’enfocament que teniem abans de malaltia aguda i som-hi cap a casa ha canviat i per tant el model ha de canviar. Cal planificació política i fa un any i mig que no fem res de tot això.
Repetidament es diu que si el sistema ha aguantat ha estat gràcies als professionals. Això us responsabilitza.
Això no és un només una frase. Quantifica, hem perdut un grapat de professionals i en el mateix període de temps la productivitat mesurable en visites i en intervencions quirúrgiques ha augmentat. Amb menys personal, més mal pagat, menys mitjans tan estructurals com tècnics, la producció ha augmentat. Això és el que fa dir que si els professionals no haguessin posat el coll això s’hagués enfonsat abans. Està en números però per molts segueix sent una cançoneta que no sap d’on ve. Clar, prefereixen dir-nos que som collonuts que no a més de maltractar-nos dir-nos que som uns dropos.
La sensació que transmeteu sovint és que us han posat dins una cadena de producció i això deshumanitza la professió.
Molt. No tens capacitat de tenir una interacció amb el pacient. La gent que pateix a més d’explicar-te símptomes necessita que te la miris, que li expliquis, que li donis una visió de futur més o menys esperançadora. Això requereix temps: el malalt ha de sentir-se escoltar, tu necessites explicar-te i fer-te entendre i això no són dos minuts. No tenim cap d’aquestes premisses ara sobre la taula. Són massa coses que vas lligant. Altres col·lectius haguessin explotat abans i d’una forma bàrbara però és aquesta responsabilitat que dius. Però la professió ens agrada i malgrat tot la immensa majoria tornaríem a fer de metges. Tot i ser una virtut això des del punt de vista de l’Administració és una debilitat perquè se n’han aprofitat i ara tenim una sanitat low cost.
Una empresa d’aviació low cost s’aguanta perquè al personal el paguen malament i a més duu la gent com a sardines. Nosaltres tenim la gent com a sardines en els ambulatoris, en els hospitals i els professionals mal pagats. Som un exemple fantàstic d’empresa low cost… El mateix passa amb l’educació i així estem creant una societat de futur vergonyosa i que no tirarà. És el model polític que tenim sobre la taula la que està fallant d’una forma estrepitosa.
De fet, i com comentaves abans parlant de Metropolitana Nord, fins el 32% dels catalans tenen una mútua contractada, sent la Comunitat Autònoma amb aquesta xifra més alta. No fixar mesures està creant encara més desigualtats entre classes?
Quan es parla de les diferències entre rics i pobres, entre classe mitja i classe mitja-baixa que ja ha quedat empobrida, la diferència en tot i en expectativa de vida es veu. La UE ho ha denunciat: a Espanya l’escletxa entre el 20% que té més i el 20% que té menys s’ha multiplicat per 8.
Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9% més de gent que s’apuntava a les mútues. Un 9% és molta gent. A més a més, les primes, els ingressos que tenen, en aquests anys han augmentat un 24%. És a dir, no només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només ha pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans.
Això és un problema relatiu. És un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema. Som la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya. Se’n va gent a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes. Estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any. Això és molt important. Tenen menys sobrecàrrega també. Se’n van també a València o a les Illes.
Som també la Comunitat Autònoma que demana més acreditacions a l’Organització Médica Colegial, a Madrid, perquè és preceptiu, per anar-se’n a treballar a l’estranger. El febrer d’aquest any en un portal de treball hi havia una oferta de més de 9.000 metges a Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Txèquia. Són llocs atractius on d’entrada, només per passar la frontera, guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat. Per què ens hem de quedar aquí? Estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo, per tant un metge espanyol és welcome. Ja estem format, tenim experiència, som bons, escolti’m, “només els hem d’aprofitar, paga’ls bé”, diuen. Nosaltres paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa. Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic, això sí que hauria d’anar a algun judici. Vostè és responsable per les seves polítiques.
I aquest és un altre dels fets que explica que hi hagi una por tremenda a que la generació de la baby boom arribem ara a la jubilació perquè som 8.600 professionals en 10 anys. Però mirem l’altra cara de la moneda, qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliqui per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? En que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema i no perquè els què es jubilen sinó perquè amb els que formem no tenim capacitat de reacció perquè se’ns aniran cap a altres llocs. Per tant no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent. El discurs oficial és ‘ui que se’ns jubilen, ui que no formem prou MIR’ però no és veritat, el recanvi generacional està totalment assegurat. Ara, si vostè vol posar aigua en un colador, ja pot tirar aigua ja, que si no té una cosa estanca aquesta aigua se n’anirà, si no tota, molta. Tenim un problema? Depèn com ho miris.
Facultatius d’atenció primària davant la seu de l’ICS, a Barcelona, en l’entrega de signatures per reclamar millores assistencials i laborals / Metges de Catalunya
Hi ha algunes especialitats on costarà més cobrir les vacants si això no es reverteix?
Ara hi ha especialitats que tenen molta sortida a la privada com pediatria o anestesia doncs amb les circumstàncies en les que es treballa doncs cobren el doble, treballen dignament i poden fer bé la seva feina sense l’angoixa de veure si se’t passa una cosa dia rere dia. Primària clar que és deficitària. Quin interès té aquesta gent de fer aquesta bestiesa de vida laboral? Cap ni un. No troben gent per fer substitucions, diuen. Com vols trobar-los? Amb 40 malalts cada dia, mal pagats i en dos mesos ‘adéu, si te he visto no me acuerdo’? Això no pot ser desconegut pels polítics. Necessitar un fòrum perquè t’expliquin això vol dir que no anem bé perquè ho hem repetit temps i temps. L’anàlisi està fet, com a mínim està claríssim el que s’ha de fer amb immediatesa. Hem cremat tant l’ambient que o posem remei ja o ja podem planificar que no quedarà ningú.
Hi ha diferències doncs entre especialitats. Moviments en defensa de l’Atenció Primària en denuncien el desprestigi.
No té cap atractiu veure 40 malalts en un dia. Una tasca fonamental del metge és la seva formació continuada perquè hi ha avenços i necessita seguir estudiant cada dia, fer sessions per aprendre… tot això requereix un temps que no existeix i la professionalitat fa que això t’ho facis tu a casa teva i en el teu temps. Això suma més càrrega: arribes a casa de mal humor pel dia que has passat i no pots veure a la família perquè t’has de posar a estudiar per veure què li deu passar a un pacient amb qui no saps ben bé per on tirar perquè tampoc has pogut fer sessions per comentar-ho amb els companys.
Ja per tancar, pel que fa a la vaga, quines mobilitzacions teniu previstes de cara a la setmana vinent?
Estem definint que és el més oportú i que faci visibilitzar més entre la població com està la situació. Ho aprofitarem perquè la gent si fa vaga es pot mobilitzar sinó, amb els horaris que té de normal és impossible.
Creieu que hi haurà un bon seguiment?
S’ha anat coordinant el màxim possible però com no ho porta només una organització és difícil. Tenim 3.500 signatures d’un col·lectiu de 5.000 però això no vol dir que els 1.500 restants no hagin volgut signar sinó que potser són d’indrets on és més difícil arribar. D’aquests no sabem quants no han volgut signar i quants no han tingut ni l’oportunitat de fer-ho.
En tot cas, un 70% de professionals recolzen el que estem demanant, ara que després vagin a la vaga no ho podem saber. Estar d’acord amb les demandes no vol dir anar a la vaga perquè hi ha àrees que no viuen aquesta misèria. A Barcelona mateix hi ha àrees on el 70% de la població tenen mútues i per tant la pressió assistencial és menor. No tothom està igual d’escalfat ni motivat.
També heu rebut suport dels Col·legis de professionals i organitzacions com la Marea Blanca.
Sí. D’alguna manera el món sanitari entén perfectament que això hagi arribat a una situació que ningú desitja. Desqualificar aquesta vaga no té ni cap ni peus. Estem plens de raó. L’Administració ha de treure els diners d’on vulgui però ha de pagar al comptat, ha de deixar de demanar crèdit. És evident que això no és culpa dels que en aquest moment estan gestionant la sanitat però ells han heretat això però sabien on es posaven. Si no tenen intenció d’arreglar-ho seran igual de culpables. Són nous que hereten problemes vells però són herències volgudes, buscades. Si volen aquesta feina se n’han de responsabilitzar del que comporta.
La vaga dels metges i metgesses haurà de respectar uns serveis mínims que implicaran que el 100% dels Centres d’Atenció Primària funcionin durant els 5 dies que durarà l’aturada. Aquesta solució és fruit de l’acord al qual han arribat dilluns, 9 de novembre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), en una reunió a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.
Per la seva banda, MC i ICS també han pactat que les dues primeres jornades els serveis mínims per a metges de família i pediatres seran del 25%, mentre que per als altres tres dies el percentatge pujarà fins al 33%.
Per tant, durant els cinc dies de vaga treballarà el 100% de la plantilla dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), punts d’atenció continuada (PAC) i Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES).
D’altra banda, per al servei de ginecologia els serveis essencials equivaldran al 5% de la plantilla per cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre de l’embaràs i per als tractaments d’interrupció voluntària farmacològica de l’embaràs.
Un altre element que s’ha acordat és que treballin a cada centre penitenciari, el 25% de la plantilla per categoria professional pel que fa als torns diürns i la totalitat de la plantilla del torn nocturn.
En els serveis d’odontologia haurà de treballar almenys el 25% de la plantilla a cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà exclusivament el servei d’urgències. Per a la resta de serveis, el 25% de la plantilla haurà de treballar el primer i segon dia de vaga i, a partir del tercer dia, el 33% de la plantilla, per així garantir l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre.
Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. A la convocatòria s’hi ha afegit amb un programa específic la CGT de sanitat. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques
