El Departament de Salut ha impulsat l’Avantprojecte de Llei que permet articular la fórmula específica de la concertació sanitària per a entitats sense ànim de lucre o de l’economia social. Això pot marcar l’inici d’una nova etapa en la gestió dels serveis públics d’atenció a les persones, com els serveis sanitaris, socials, ocupacionals.
Aquesta futura Llei pot canviar la situació dels darrers anys, en la que la lògica del mercat s’ha imposat, en gran mesura, quan l’administració pública ha cercat la col·laboració fora del seu àmbit per la prestació d’aquests serveis. Fer competir a entitats del tercer sector i de l’economia social, que no han nascut per assegurar el rendiment econòmic d’una inversió, amb empreses i amb les regles de joc marcades pel preu, ha tingut efectes negatius.
Va tenir un gran impacte l’adjudicació del CAP de l’Escala, l’any 2013, a una empresa lucrativa, que finalment no es va concretar. Però hi ha hagut moltes situacions, especialment en l’àmbit de serveis socials, que els ciutadans no han conegut, que han estat adjudicades, i amb un impacte real i concret en la prestació dels serveis, en les condicions professionals i en les laborals.
Un company feia servir una metàfora per analitzar el sistema de prestació de serveis públics d’atenció a les persones. El comparava amb un bosc i definia dues formes genèriques de gestió:
La primera, una gestió poc compromesa, passiva, a vegades gairebé contemplativa i en el millor dels casos reactiva, que acabava provocant creixements incontrolats en el bosc, tal com passa a la selva. El tipus de regles del joc afavoria clarament a determinades espècies amb molta capacitat de creixement i d’expansió.
La segona, una gestió activa i compromesa, assimilable a la gestió d’un parc forestal, molt atenta als creixements no desitjats, i a preservar la diversitat de les espècies del parc. En especial, a algunes que donen resposta única i adaptada a les necessitats de territoris concrets o de determinats col·lectius. Espècies amb una manera d’intervenir amb característiques com la definició d’una missió d’interès col·lectiu i la no lucrativitat, la corresponsabilitat, l’autogestió i participació dels professionals, que aporten més valor que altres formes.
Aquests tipus d’espècies requereixen un entorn i unes regles del joc que les protegeixin i potenciïn. Aquest és l’esperit més essencial de la Directiva Europea 2014/24/UE. Els serveis d’atenció a les persones són d’interès general, i no han d’estar sotmesos a les regles del mercat. Té riscos molt greus utilitzar les mateixes regles per la construcció de carreretes o la compra de material, que per l’atenció sanitària, l’atenció a les persones amb discapacitat, l’atenció domiciliaria de gent gran o l’acompanyament a la inserció laboral de col·lectius desafavorits. Per això, cal instar als Estats a incorporar aquests criteris a la seva legislació.
Catalunya ha optat per transposar la Directiva Europea a través de l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària i de l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones. El primer avantprojecte permetrà establir al tercer sector i les empreses socials com a aliats prioritaris de l’Administració en la gestió dels serveis d’assistència sanitària articulant una fórmula específica, la de la concertació sanitària, per a entitats sense ànim de lucre o de l’economia social. El segon preveu introduir criteris de solvència que donin un pes molt important a la qualitat, l’experiència prèvia en el territori o la innovació.
Tots dos estan en una fase inicial de la tramitació parlamentària que donades les circumstàncies excepcionals de la situació política a Catalunya, pot ser una tramitació complicada. L’opinió des del tercer sector és que cal una tramitació ràpida i amb el consens més ampli. Ràpida, perquè si no hi ha canvi de regles del joc, la situació continuarà amb els efectes negatius que coneixem, amb el consens més ampli perquè és una legislació que marcarà les línies mestres dels serveis d’atenció a les persones de les pròximes dècades.
Aquest panorama demostra, i fa valdre, la qualitat en la prestació dels serveis sanitaris de les entitats socials. Aquest pas ofereix un marc de relació estable i permanent amb les entitats no lucratives i de l’economia social, que aporten a la gestió de serveis públics sanitaris i socials l’experiència i el valor d’una missió estrictament social: al servei de l’interès general i amb voluntat de servei públic.