Just Deploy It!

Etiqueta: divulgació

  • Opinions d’experts: sobre el secret dels bons especialistes i la seva capacitat comunicativa

    Els experts són necessaris per al funcionament d’una societat complexa i el desenvolupament de les seves activitats i coneixements més sofisticats. Com més ampli i complex és un camp, com és el cas de la ciència i la tecnologia, més nivells d’especialització té. En medicina, per exemple, no es limita a un òrgan, com l’ull o el cor, i així hi ha oftalmòlegs especialistes a la còrnia i la retina, i cardiòlegs especialitzats en diverses tècniques diagnòstiques o terapèutiques. Els especialistes es comuniquen entre si mitjançant un argot que pot ser incomprensible pels altres. Tanmateix, és tan necessària l’existència d’experts com la «traducció» del seu argot al llenguatge corrent perquè el seu coneixement pugui beneficiar la societat de manera més completa.

    La transferència del coneixement consisteix precisament a fer accessible el coneixement expert a persones que no ho són, però volen o necessiten saber. Es realitza en diferents àmbits i en molts nivells, perquè no és un procés lineal sinó multidimensional i continu. A la recerca biomèdica, es distingeixen dues grans etapes o tipus de transferència: la T1, que va des de la recerca a l’aplicació clínica, i la T2, que aplica el coneixement clínic a la presa de decisions, en bona part pels no experts.

    El repte d’explicar una informació tècnica com la mèdica en llenguatge clar requereix dedicació per conèixer alguna cosa i per saber explicar-ho. I tots dos aspectes van units, com suggereix el conegut mètode d’estudi Feynman, que rep el nom del físic i el premi Nobel Richard Feynman. Aquest mètode segueix cinc passos de forma iterativa: estudiar el tema o concepte, explicar-ho amb la intenció que una altra persona ho entengui, identificar els punts febles o llacunes, tornar a estudiar-lo per tenir una visió més profunda, millorar l’explicació usant un llenguatge clar i exemples, i repetir aquests cinc passos fins a millorar l’explicació.

    Així doncs, els grans experts, els que coneixen profundament el seu camp, haurien de tenir també la capacitat de posar-se al cap de qui no sap i ser bons divulgadors. O, dit altrament, un expert no ho és completament si no és capaç d’explicar el que sap a la gent corrent. I per complir bé aquesta tasca, és probable que encara calgui una altra habilitat: saber més enllà i més ençà de la mateixa especialitat, baixant des de la branca de l’especialitat cap al tronc comú del coneixement. És a dir, per ser un expert que a més vol transmetre o divulgar-ne el coneixement, ve molt bé ser també un generalista competent.

    El metge Ciril Rozman, autor i director durant més quatre dècades del Farreras-Rozman, el tractat de medicina amb què han estudiat centenars de milers de metges a Espanya i Hispanoamèrica, és un exemple de metge competent com a especialista i com a generalista, a més de bon divulgador. “Sap quin és el secret?”, em va dir en una entrevista el 2009. “Saber poc de cada especialitat, però molt ben sabut. Saber molt bé els fonaments, no les minúcies. Jo sovint he discutit amb experts de moltes especialitats perquè tinc visió general, perquè l’home no és de cap especialitat mèdica”.

    Tot i això, les opinions dels experts no sempre estan alineades amb l’evidència i són encertades. No han de ser-ho quan opinen d’alguna cosa aliena al seu camp, però tampoc ho són necessàriament quan ho fan del que se suposa que saben. Els experts, com qualsevol persona, tenen valors i preferències que poden condicionar el seu judici, a banda de possibles conflictes d’interessos que el poden esbiaixar. A més, no tots els suposats experts ho són realment i no posen prou afany perquè se’ls entengui.

  • Divulgadors científics denuncien la censura de Facebook a les informacions al voltant de l’emergència climàtica

    Acadèmics pertanyents a diverses institucions universitàries i vinculades a la recerca i la divulgació científica han denunciat la «censura arbitrària» per part de Facebook de publicacions i blogs científics al voltant de l’emergència climàtica. Així ho han fet en un acte convocat per Instituto Resiliencia, entitat dedicada a promoure la investigació i difusió de la situació d’emergència climàtica actual, aquest dimarts 9 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Un ampli col·lectiu de científics han signat una declaració on critiquen aquesta censura per part de la xarxa social i destaquen la importància de la divulgació científica entorn del canvi climàtic.

    L’acte, sota el títol «Contra la censura arbitrària de Facebook a la divulgació de la ciència acadèmica» ha comptat amb la participació de Virgínia Soler, de Fridays for Future; Jordi Solé i Ollé, director del projecte europeu Medeas sobre límits ecosistèmics; Javier Martín Vide, geògraf i Coordinador del tercer Informe de Canvi Climàtic Catalunya; i Ferran Puig Vilar, divulgador científic i membre del Consell Rector del Instituto Resiliencia. A més, de forma virtual, han intervingut Antonio Turiel, físic i Investigador Senior de l’Institut Ciències del Mar, i Anastasio Urra, economista i professor de la Universitat València. L’acte ha estat moderat per Olga Margalef, geòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Els acadèmics que han participat en l’acte han remarcat la necessitat d’incorporar més coneixement científic al voltant de l’emergència climàtica als mitjans de comunicació convencionals i han assenyalat que la gravetat de la situació actual que genera el canvi climàtic és molt més gran del que s’acostuma a afirmar en aquests mitjans. «Vivim en un context de crisi ambiental i climàtica, però amb la paradoxal contradicció que tot el volum de coneixement que hi ha té poca transmissió en el mitjans de comunicació», ha explicat Olga Margalef, conductora de l’acte. Per aquest motiu, els signants de la declaració demanen als mitjans de comunicació que «comencin a atorgar a aquestes perspectives la importància i la rellevància crucials que es corresponen amb la gravetat de la situació en què ens trobem.»

    Al llarg de la roda de premsa s’ha afirmat que la humanitat es troba ja immersa en una crisi civilitzatòria d’origen cultural i moral sense precedents i que la crisi econòmica i social en curs és una conseqüència de la crisi ecològica. «La crisi climàtica és un fet que ja estem patint i l’única sortida pot ser trencant o reformulant el sistema actual i introduint canvis profunds en aquest», ha remarcat Margalef.

    Els participants han indicat que la consideració de la informació com a «producte» impedeix que aquestes qüestions, considerades incòmodes o inadequades per al propòsit empresarial, arribin al gran públic i puguin ser objecte de debat obert. Segons Antonio Turiel, la censura de Facebook és «gravíssima» i suposa «un toc d’atenció per replantejar la nostra relació amb les xarxes socials». «Hem de buscar canals alternatius de divulgació, perquè les xarxes socials no són un servei públic, sinó que segueixen interessos privats», ha assenyat el físic i Investigador Sènior de l’Institut Ciències del Mar.

    En la mateixa línia s’ha expressat Ferran Puig Vilar, qui ha viscut en primera persona la censura de Facebook al seu blog de divulgació científica. El membre del Consell Rector del Instituto Resiliencia ha explicat que la xarxa social qualifica tota la informació climàtica d»opinió’, encara que es tracti d’informacions validades científicament. «Darrere d’aquesta xarxa social hi ha empreses amb interessos en contra de la informació climàtica», ha remarcat.

    Els signants de la declaració han insistit a allunyar-se completament dels plantejaments negacionistes i de totes les fake news que inunden les xarxes socials, tot afirmant els seus nivells de formació i capacitació. «No estem especulant. Coneixem àmplia i profundament els fonaments i les implicacions de les proposicions que enunciem, i sabem que les conclusions que dominen el discurs de la societat no estan fonamentades en la millor ciència disponible en no tenir en consideració suficient els límits físics i socials», assenyalen els signants de la declaració.

  • «Excloure a les persones amb discapacitat del coneixement científic pot convertir-les en persones dependents»

    Ciència inclusiva. La diversitat funcional s’ha traduït, també, en una exclusió del coneixement. Tot i que que la divulgació s’ha anat multiplicant, la informació científica segueix sent de difícil accés per a grans col·lectius.

    El professor de la Universitat Autònoma de Madrid, Miguel Gómez, assegura que «cal convèncer als científics de la necessitat de fer més divulgació i que aquesta sigui més inclusiva». Gómez presideix Ciència sense Barreres, una associació d’investigadors de diverses universitats de l’estat espanyol que pretén fer que la divulgació sigui més inclusiva i estigui més adaptada.

    Per a aquest professor, fer que les persones diverses tinguin eines amb les quals avançar en el seu coneixement és evitar que acabin sent subjectes dependents. És una via cap a l’autonomia. «Els divulgadors científics han de sortir de la seva zona de confort i anar a buscar al públic, en lloc d’esperar al fet que el públic vingui», reclama.

    Per què és important fer divulgació inclusiva?

    Hem observat que un dels efectes de l’exclusió social de les persones amb discapacitat és que també se’ls impedeix l’accés al coneixement i es menysvaloren les seves capacitats, la qual cosa acaba generant persones subsidiàries i dependents. Mentre més coneixement tenim més lliures som, tenim més possibilitats a l’hora de prendre decisions i, en definitiva, més possibilitats d’estar integrats en la societat.

    Però això és aplicable a totes les persones, no solament a les quals tenen diversitat funcional

    Per descomptat, a nosaltres no solament ens preocupen les persones amb diversitat funcional, sinó també aquelles persones que tenen dificultats d’accés a continguts científics, ja que hi ha tot un seguit de col·lectius que no ho tenen fàcil per accedir a aquest tipus d’informació, ja sigui perquè viuen al món rural, perquè estan a la presó, etc.

    No és solament un problema relacionat amb la discapacitat, sinó de falta d’accés al coneixement. El nostre objectiu final és ser capaços de dissenyar activitats de divulgació inclusives i que puguin valer tant per portar-les a un col·legi de primària, a una presó o a un públic amb alguna diversitat funcional. A més, és curiós com, a vegades, el públic que no té una discapacitat reconeguda acaba descobrint que les adaptacions que s’han fet en una activitat també li resulten beneficioses.

    Pel que diu, la inclusió del coneixement està alguna cosa oblidada.

    Ciències sense Barreres va néixer perquè un grup de persones vam veure que existia un buit que amb prou feines es cobria. Ens vam adonar que en moltes de les activitats de divulgació que s’organitzen no se sol tenir en compte a les persones amb diversitat funcional o a les quals tenen problemes d’accés als continguts, sigui per una discapacitat o per un altre tipus de problemes. A més, vèiem que es feien activitats adaptades o inclusives en el camp de l’oci, però no en el de la informació i la divulgació científica.

    I com s’omple aquest buit?

    L’associació funciona de dues maneres, donant suport a projectes que demanen investigadors individualment i proposant els seus propis projectes. Per exemple, hem aconseguit finançament de la Universitat Complutense i també d’institucions europees com la Societat Geològica de Londres i la Unió Europea de Geociències.

    Per quin tipus de projectes?

    Ara mateix tenim dos projectes d’innovació educativa finançats per la Universitat Complutense que són Geodivulgar i I am able. Aquest últim és un projecte de divulgació de química que està dirigit a persones amb discapacitat intel·lectual i que es duu a terme en centres d’educació especial, on es fan diverses activitats. Geodivulgar és un projecte més ampli dins del camp de la geologia i té un part que es diu Geologia per a Tots, que es dedica a fer tot tipus d’activitats dissenyades perquè puguin participar persones amb diversitat funcional.

    El projecte finançat per la Societat Geològica de Londres va consistir a realitzar excursions sobre geologia per a persones sordcegues. Mentre que el que va subvencionar la Unió Europea de Geociències era un projecte similar orientat a persones amb algun tipus de discapacitat visual.

    També està In Space, que és una iniciativa que parteix d’investigadors de l’Agència Espacial Europea i en la qual nosaltres participem o Astronomia Accessible, un projecte que el seu objectiu és fer activitats de divulgació d’astronomia per a persones amb baixa visió o ceguesa.

    Com es desenvolupa un projecte d’aquest tipus?

    Com qualsevol projecte de divulgació, cal tenir en compte les necessitats del públic, és igual que siguin persones amb sordceguesa o que no tinguin cap tipus de discapacitat reconeguda. Moltes vegades en les activitats de divulgació es pretén que sigui el públic el que s’adapti a l’activitat i no a l’inrevés. Hi ha un lema en el fòrum europeu de discapacitat que diu ‘res per a nosaltres sense nosaltres’, perquè moltes vegades quan es preparen activitats per a aquests col·lectius, es fa sense tenir en compte a les persones que ho rebran.

    Sovint es critica als divulgadors per no mirar d’arribar a un altre tipus de públic. També és d’aquesta opinió?

    És obvi que per realitzar qualsevol activitat ha d’haver-hi una persona que vulgui realitzar-la i una altra que vulgui assistir. Però també és cert que de vegades els divulgadors ens hem de sortir dels canals habituals per tractar d’arribar al major nombre de gent possible. En el cas de la diversitat funcional està clar que moltes vegades el mateix canal de comunicació pot resultar un problema. Per exemple, si parlem de persones amb sordceguesa, si no anem a buscar-les difícilment es s’assabentaran que existeix una oferta. Una cosa que tenim clara a l’associació és que els divulgadors científics han de sortir de la seva zona de confort i anar a buscar al públic, en lloc d’esperar al fet que el públic vingui a nosaltres.

    No creu que a Espanya cada dia es fa més divulgació de qualitat?

    Sí, això és cert, però segueix sense haver-hi un reconeixement per part de l’administració i segueix sent una activitat que no està ben reconeguda en l’àmbit científic. Crec que cal fer una crida als científics, perquè necessitem que es conscienciïn no solament de la necessitat de la divulgació, sinó també de l’obligatorietat de la divulgació.

    Creu que la divulgació hauria de ser obligatòria?

    En certa mesura, perquè hem de tenir en compte que el treball dels científics és finançat majoritàriament amb fons públics, de manera que la societat té tot el dret a saber què s’està fent amb els seus diners. A més, si els científics volem que la ciència ocupi un lloc important en la societat, hem d’explicar què és el que fem. Per descomptat, per a això els organismes reguladors i les institucions s’han d’adonar que si no es valora la divulgació, és menys probable que els científics dediquin el seu temps a dedicar-se a això.