Just Deploy It!

Etiqueta: Dolors Montserrat

  • El Congrés reprova a la ministra de Sanitat i Igualtat per les «mancances i negligències» de la seva gestió

    El Congrés ha reprovat a la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat, per la seva gestió integral durant la legislatura. Una majoria parlamentària ha votat a favor de la iniciativa d’Unidos Podemos- En Comú Podem- En Marea que demanava reprovar a la titular de la cartera per «les mancances i negligències» en el desenvolupament de les seves funcions com a responsable de diverses àrees i, especialment, aquelles que tenen a veure amb les polítiques sobre igualtat de gènere. La iniciativa s’ha aprovat amb 167 vots a favor, 133 en contra i 37 abstencions, entre elles la de Ciutadans.

    En la moció que demana la seva reprovació el grup confederal posa l’accent que «la seva inacció i decisions en alguns aspectes» denoten «una terrible irresponsabilitat que agreuja l’incompliment en l’exercici de les seves funcions». A més, el text qualifica les polítiques de Montserrat d’»insuficients i ineficients» en un sector «tan delicat com és el de la sostenibilitat de la vida i la igualtat».

    Entre les raons fonamentals i les que més debat han despertat a la càmera es troba la falta d’aplicació de les mesures del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere vuit mesos després de la seva aprovació pel ple. La diputada Sofia Fernández Castañón, que ha defensat en el ple la iniciativa, ha tirat en cara a la ministra la «falta de perspectiva feminista» a l’hora «de concebre les seves polítiques» i ha assegurat que «no sent la revolució que està tenint lloc».

    «La ministra ha mentit a aquesta càmera i a la ciutadania després de repetir que hi havia 200 milions per al pacte d’estat, quan el seu grup, el popular, es va sumar a l’esmena que afegeix almenys els 120 milions». I és que la setmana passada l’Executiu va accedir a incorporar als Pressupostos Generals de l’Estat els diners compromesos com a transferències directes a les comunitats autònomes i ajuntaments.

    Castañón ha enumerat a més altres polítiques sobre les quals «el Govern ha vetat proposicions de llei que solucionarien aquestes situacions», entre elles, el referit a la salut sexual i reproductiva i l’avortament, les agressions sexuals, la bretxa salarial o els permisos igualitaris: «No es poden negar els drets de les dones per més temps», ha esgrimit.

    El PSOE, per la seva banda, ha posat l’accent que els dèficits de finançament de la dependència i altres assumptes com la pobresa infantil o la discapacitat: «És clar que no hem tingut ministra de Seveis Socials ni de Sanitat ni molt menys d’Igualtat. És necessari revertir les retallades en igualtat i serveis socials», ha afegit la diputada Carmen Cuello.

    L’abstenció de Ciutadans

    I és que Unidos Podemos apunta en el seu text que demana la reprovació a la situació en la que es troba el Sistema de Dependència, amb més de 300.000 persones en llista d’espera i un augment de pressupost en PGE igual al que es va deixar de gastar un any abans. Fa una mica més d’un mes el PP va votar en contra de recuperar el finançament d’un sistema que ha sofert retallades importants, ha augmentat el copagament dels usuaris i ha eliminat la cotització a la Seguretat Social de les cuidadores de familiars –en la seva majoria dones–.

    D’altra banda, posa l’accent en la pobresa infantil, el risc d’exclusió de nens o nenes, la falta d’alimentació saludable d’una part de la població o l’absència de polítiques que tinguin per objectiu a les persones amb discapacitat o diversitat funcional com a arguments per demanar la reprovació de la ministra, a la qual acusen de «desistiment de responsabilitats constant en els últims mesos».

    A les crítiques a Montserrat per la seva gestió sobre el pacte contra la violència masclista esgrimides per tots els grups s’ha sumat Ciutadans, que en paraules de la seva diputada Patricia Reyes ha qualificat de «vergonyós» que «el Govern no hi hagi mogut ni un sol dit per implementar-ho». Al mateix temps, s’ha referit a la moció d’Unidos Podemos com «teatrillo» i li ha tirat en cara a la formació que s’abstingués en l’aprovació del pacte i no hagi recolzat els Pressupostos Generals de l’Estat.

    El Partit Popular ha intervingut al final per defensar-se i ha autoproclamat la ministra com «la més preocupada per la violència masclista», ha dit la diputada Alba Mullor. «Hem treballat sense descans per col·locar la violència de gènere com una política d’Estat», ha esgrimit la parlamentària abans d’afegir que «és totalment falsa l’afirmació que no s’ha implementat cap mesura del pacte».

    Aquest és un article original d’eldiario.es

  • Un informe de l’EMA situa Barcelona entre les «dues o tres millors» candidates segons Comín

    En declaracions, Antoni Comín, conseller de Salut, ha revelat que l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), està situada entre una de les dues o tres millors candidatures. La «rival més difícil», segons Comín, és Amsterdam, tot i que creu que Barcelona la supera per ja tenir una seu assignada que seria la Torre Glòries, l’antiga seu d’Agbar. En aquestes mateixes declaracions, Comín ha explicat que la decisió de posposar la presentació pública de la candidatura a Brussel·les va ser consensuada entre les tres administracions (la Generalitat, el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona) perquè totes tres van entendre que era «més adequat» fer-la després de l’1-O. Això xoca amb les declaracions de Dolors Montserrat, ministra de Sanidad, que va posposar la presentació de candidatura de Barcelona per acollir l’EMA per, segons ella, problemes d’agenda. Va afegir també que la presentació, tot i l’ajornament, es realitzarà durant el mes d’octubre tot i encara no tenir data fixada. Comín també ha recalcat que aquestes presentacions «no són un tràmit oficial», sinó més aviat una «promoció», que la candidatura ja es va presentar en el seu moment.

    Després d’aquest informe tècnic no preceptiu que ha realitzat l’EMA, la Comissió Europea farà dissabte 30 una primera avaluació preceptiva. Si ara, segons Comín, l’informe de l’EMA «valora molt i molt bé la candidatura de Barcelona». El conseller creu que l’avaluació que faci la Comissió Europea aquest dissabte «no pot dir coses molt diferents».

    Ha repetit el que ja s’havia dit amb anterioritat, que Barcelona té «la millor candidatura des del punt de vista tècnic». Comptar amb l’edifici de la Torre Glòries és el que pot fer que Barcelona superi a Amsterdam, ja que aquesta ciutat només planteja «una idea d’edifici provisional» i que després «n’hauran de fer un de definitiu», segons Comín. «No tenen un edifici emblemàtic de la qualitat i la potència simbòlica com la Torre Glòries, que té un valor emblemàtic que no és menor i és extraordinari des del punt de vista funcional», ha afegit. El conseller també considera que la llei de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris que l’executiu va aprovar a principis d’agost també «enforteix» la candidatura.

  • La síndrome del rei despullat

    Com molts companys he optat per arribar tard a les jornades i congressos. Així m’estalvio el discurs de benvinguda dels polítics de torn. Són actes pesats, protocol·laris i buits de contingut. Els membres de la taula s’ensabonen mútuament amb tanta energia que acaben esquitxant a l’audiència. També s’esforcen a demostrar que han après la lliçó, especialment quan no provenen del sector de la salut.

    He pogut comprovar la vigència de tots aquests tòpics en el tercer congrés de la professió mèdica, que es va celebrar a Girona el passat novembre. Tots els polítics han mencionat les idees clau de moda: envelliment de la població, noves tecnologies, «feminització» de la professió, l’excel·lència i han lloat la inestimable vocació i professionalitat dels metges que seguim treballant amb qualitat durant la crisi. Òbviament sense mencionar directament les retallades retributives i de plantilla. Són uns discursos aptes perquè l’audiència jugui al bingo. Permeten fer un llistat de paraules i anar–les tatxant a mesura que es mencionen.

    La Sra. Dolors Montserrat, que s’estrenava a Catalunya com ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, s’ha esforçat especialment a demostrar que ja s’havia après la lliçó. Però el que més m’ha sobtat ha estat el discurs del conseller de Salut, el Sr. Comín. Aquesta vegada no s’ha destacat ni per la impuntualitat ni per l’extensió. M’ha cridat l’atenció el seu contingut. Després de repetir el llistat de paraules clau, ha començat a donar voltes a la idea que si existís un informe PISA de salut, el sistema sanitari català seria un dels millors del món. Indiscutiblement volia afalagar l’audiència, però una part dels assistents no podíem deixar de pensar: Qui li escriu els discursos? Com pot estar tan allunyat de la realitat?

    Com és que el conseller desconeix que existeixen milers d’estudis que comparen els sistemes sanitaris? Com és que el redactor no li ha dit que l’OCDE fa informes periòdics sobre els sistemes de salut, com el darrer Health at Glance 2016? No xafardegen el web de l’European Observatory on Health Systems and Policies de l’OMS? No han sentit a parlar dels informes que periòdicament publica la Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública? Desconeixen els Atles de variació de la pràctica mèdica? No ho puc creure.

    Més aviat penso que fan masses discursos. Participen en tants actes que acaben més preocupats per la teatralitat de l’actuació que per l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec. L’èmfasi de la posada en escena en un entorn jeràrquic els fa caure en la síndrome del compte del rei despullat. La cort d’afalagadors que els envolta no s’atreveix a mencionar els errors i el polític acaba pensant que és més guapo, llest i graciós del que en realitat el veu la gent.

    Per aquest motiu, penso que seria molt millor per a tothom que abandonéssim el costum mediterrani de celebrar actes inaugurals amb discursos de polítics. Aquesta activitat els distreu de les seves obligacions i avorreix l’audiència. Proposo que siguem més nòrdics, que fem inauguracions més austeres, convidant a persones polítiques o no, que efectivament estiguin implicades en el tema que es tracta. Ponents que a banda de parlar sàpiguen escoltar i, sobretot, que no marxin en acabar el seu discurs, sinó que es comprometin a participar activament en les discussions professionals de la jornada.